28 de març 2010

LA CAJOLETA - MONTSERRAT


Montgròs, plecs del llibre, barranc del Migdia i agulles de st Jeroni
Dissabte 27. Sona el despertador a les 6.30h. Cullons quina son! Passo a buscar al Jordi per sta Oliva a les 7.45h, carreguem material i cap al Bruc a esmorzar. No obren els bars fins a les 9 del matí aquesta gent, o sigui que hem hagut d'esperar gairebé mitja hora!! Després del bocata de fuet i un cafè amb llet ens dirigim cap a una de les esplanades que hi ha entre Vinya Nova i Can Jorba on deixarem el cotxe. Fa un solet que enamora, i un cop triat el material comencem a pujar pel senderó dels Francesos, que porta aquest nom perquè aquí és on el timbaler del Bruc va realitzar la seva gesta heroica foragitant a les tropes franceses del massís de Montserrat, i en definitiva de Catalunya... Deixem el senderó que continua fins al mirador de st Jeroni i ens endinsem al barranc del Migdia, eix vertebrador de N a S del massís montserratí. Ja veiem el peu de via.
Deu ni do amb la pujadeta, noi, i amb les motxilles, cordes i material ... bufff!
Ens anem preparant. Sembla ser que estarem sols, com gairebé sempre que anem a Montserrat, cara S. De sobte però sentim veus cada cop més aprop. 3 valents més que vénen a fer la mateixa via que nosaltres.
Comença el Jordi amb el primer llarg d'uns 40 m i un grau de III-IV fins a una sabina on es monta la reunió. Continuo jo fins arribar a la reunió i decideixo continuar la segona tirada de 45 m i un grau IV. La paret és bastant tombada però, caram, en un moment et plantes a 90 m del terra ... Ha començat a fer un vent molt fort, així que optem per fer servir les jaquetes. Monto la reunió sota el barret carecterístic de moltes de les agulles montserratines i espero que puji en Jordi. Ell mateix ataca el tercer llarg, 40 m i un grau de V, que voreja el barret per la dreta. Amb la ventada que fa sembla que hagis de sortir despedit de la mateixa paret, és increïble...! Arribem al cim, ens donem la mà com sempre i comencem a rapelar fins a un collet molt salvatge. Hem de remuntar a pèl un petit resalt rocós fins a trobar el senderó de baixada indicat amb marques grogues. Cal prestar molta atenció de no perdre's.
La intenció era continuar la baixada pel barranc del Migdia però degut a les pluges d'aquest hivern està del tot impracticable. Així doncs tornem enrera i desfem el camí de pujada amb una calor força inusual per aquesta época.
Us deixo amb la resenya i unes fotos.

Jordi començant el 3º llarg // ressenya via blava Brucs // a la 2º reunió// en Ricard arribant a la 2º reunió

Cara S de Montserrat des del Bruc // 3º llarg arribant al cim // 1º llarg, a dalt el barret

Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada