Pàgines

28 de febr. 2012

REUS PEDALA 2012

Ja tenim aquí el Reus Pedala 2012. Podeu veure'n els actes, activitats i xerrades que s'hi faran fent clic al cartell.


Vídeo de la presentació que va tenir lloc el passat dimecres 29 de febrer.








Salut
pep

23 de febr. 2012

BICICAMP, SORTIDA DE FEBRER: REUS - SALOU


Ens trobem a Misericòrdia amb la gent de BiciCamp, en total uns 25 ciclistes. Sortim en direcció a Salou, passant per Aigüesverds, el camí del mas d'en Gual, camí dels Castellots i l'antic camí de Cambrils fins arribar a l'alçada de Port Aventura, des d'on ja arribem a la platja de Salou. Busquem una terrasseta per fer un mos i gaudir del mar i el sol. 

Tornem pel passeig Jaume I fins al càmping Sanguli i anem a buscar el camí dels Castellots i el de les Comes fins al camí vell de Riudoms, des d'on arribem a Aigüesverds, i al principi de l'itinerari.
Bona ruta Galo! Bona companyia i un dia espectacular!
















salut
pep

DE L'ALT CAMP A LA CONCA DE BARBERÀ PER CARRETERA

entrada de Querol després d'agafar
aigua a la font del poble
Seguer











Dimarts al matí, quedo amb la Marta i anem a buscar al Tomàs a Nulles. Enfilem carretera cap a Vila-rodona, Santes Creus i el Pont d'Armentera. D'aquí cap a Querol i Esblada, on girem cap a Seguer, Sta Perpètua de Gaià, Pontils i Sta Coloma de Queralt. Parem a fer un mos al Casal del poble, recomanable 100%. Després del carajillet de Baileys enfilem ja la carretera en direcció a Sarral, on arribem després de passar per Guialmons, les Piles i Rocafort de Queralt. De Sarral girem a l'esquerra cap a Cabra del Camp, Vila-rodona, les quatre carreteres, Bràfim i novament Nulles.
Un tomet súper eixerit amb una companyia de luxe i un dia maravellós, amb un sol radiant a la part central del dia, i uns colors que ja comencen a fer olorar la primavera.


Sta Perpètua de Gaià
Sant Gallard
casal de Sta Coloma de Queralt
    
pujant cap a Esblada



Salut
pep

ST MIQUEL DE MONTCLAR

castell i ermita de St Miquel des
 del cim de Montclar, 949 m
Dissabte per la tarda. Estic per casa amb la Tura i no podem deixar escapar una bonança com aquesta. Així doncs agafem una mica d'aigua, un entrepà de formatge, un plàtan i el mapa de la Conca de Barberà. Pugem a la furgo i comencem a enfilar cap a Montblanc, Sarral, Rocafort de Queralt i Vallverd, on comançarem la nostra excursió. Ja fa temps que vaig pujar a la serra de Montclar, però ara feia molts anys que no la visitava.
Sortim del poblet de Vallverd, enclavat al bell mig del barranc dels Comellars i envoltat de camps de sembrat, per la pista que arrenca cap a l'E i que va a petar a la carretera de Vallespinosa. L'agafem un centenar de metres cap a la dreta fins que trobem una pista forestal a l'esquerra. Podem albirar ja la serra de Montclar just devant nostre. Arribem a una bifurcació. girem a la dreta sempre en direcció E-SE per pista més pedregosa fins arribar al coll dels Clots, on trobem indicador de fusta cap a St Miquel. 
Arribem a l'ermita i castell de Montclar després de remuntar un senderó en força mal estat, mentre sentim de fons les motos d'enduro que arrosseguen pedres i malmeten el territori. Unes calaveres apareixen al meu cap juntament amb uns interrogants enormes...!!! Finalment ens quedem sols. Jo disfruto de la companyia d'em George Winston que sona als auriculars mentre m'assento a menjar al banc de pedra de l'ermita. Fa una tarda espectacular i estem a la serra oriental més alta de la Conca de Barberà (949 m). Tenim als nostres peus tota la comarca, des de les muntanyes de Prades, passant per la conca central de la comarca, i envoltats de la serra del Comaverd, Brufaganya, Saborella, Belltall, el Tallat i la plana de Sta Coloma de Queralt.
Biure de Gaià
Baixem pel PR pedregós en direcció a Biure de Gaià, on arribem uns 45 minuts més tard. Aquest poblet em té el cor robat. El seu castell, restaurat de manera exquisita, i els seus carrerons de pedra, juntament amb la natura que l'envolta el fan un dels llocs més bonics de la Conca de Barberà. Aprofito per fer-hi fotos. Continuem ara ja per camí de carro en direcció O per anar a trobar de nou la carretera de Vallespinosa i resseguint el torrent de Biure. Baixem ja per pista forestal fins a Vallverd, on arribem ja a punt per la posta de sol. En definitiva una tarda genial envoltats d'una natura omnipresent i que ens allibera de molt mal presagis.

Autoretrat amb paisatge de conca
serra de Montclar, 949 m (esquerra) i Comaverd, 909 m
Vallverd


salut
pep

21 de febr. 2012

TUROBET DE SISCARÓ - 2650 m

turonet de Siscaró, 2650 m
Em truca l'Alvar, com sempre per fer activitat. Que bé! Quedem el divendres a les 7.30h a Guissona, carreguem trastos al cotxe i tirem cap a Andorra, fins a l'entrada de la vall d'Incles, al costat de Soldeu-el Tarter. Comencem ja amb els esquís als peus des del propi cotxe. La temperatura no és precisament baixa i el cel està totalment obert. Sembla ser que tindrem calor. 
Comencem remuntant la vall d'Incles, sempre preciosa i altiva amb la cresta de Juclar omnipresent. Hi ha molta neu i ens fa pensar en una bona baixada. No hi ha traça. Arribem al pont de la Baladosa. La neu és molt abundant i el paisatge està espectacular. Continuem per la pista coberta de neu copiosa fins a l'esplanada de Juclar, on trobem pals indicadors, abans però ens creuem amb un cabirol que també s'enfonsa en la neu tova a l'altre costat de riu. Girem a la dreta per remuntar la vall de Siscaró fins al refugi, per enmig del bosc amb forta pendent. La sorpresa la tenim quan veiem traces que no sabem d'on vénen. De sobte ens passen pel costat mateix 4 motos de neu a tota pastilla, quina xafada de rotllo, caram! Nosaltres enfilem cap al collet mig gelat que ens portarà a l'estany de les Canals Roges, evidentment cobert de neu. Ja fa estona que fa una calor força sufocant, i amb l'esforç de la pujada es comença a fer incòmoda.
remuntant la vall d'Incles,
al fons la cresta de Juclar
Remuntem la Serra del Mig per la seva vessant S obrint traça constantment. Ja es veu la tossa del Cap de Siscaró i el Pic de la Cabaneta, tots dos cims de 2818 m. L'horari se'na comença a tirar a sobre. Decidim pujar fins al turonet de Siscaró i disfrutar de la vista. Menjar una mica i començar a tirar avall i disfrutar de la baixada. La neu al principi està de conya, a mesura que anem baixant va en pitjor, però es deixa baixar.
Arribem al pont de la Baladosa sobre les 16h sota un sol de justícia i acabem de remar per la pista fins on tenim el cotxe. En total un dia d'esquí magnífic, amb temperatures molt diferents de la setmana anterior, amb molt bona companyia, i sobretot envoltats de NATURA!
refugi de Siscaró i pic de la Cabaneta, 2818 m


                                     

Salut
pep

14 de febr. 2012

TURONET DEL PORT DE LA PICADA - 2530 m

últimes rampes abans del cim
Diumenge pel matí, dia 12 de febrer, ens llevem a les 8.30h. Continuem a Anciles on el dia anterior haviem realitzat l'intent del pic d'Alba, només aconseguit per en Pito a temperatures reals que oscil.laven al voltant dels -25ºC. Alguns membres del grup vam abandonar a la sortida del bosc on feia un vent gelat amb sensació de fred de -20ºC.
Així doncs diumenge decidim fer alguna activitat per la vessant S de la vall de Benasque. Arribem a l'aparcament de l'Hospital en Pito, en Manel i jo sobre les 10h, a una temperatura de -11ºC. Fa un vent que espanta, tot i així decidim arribar-nos a l'Hospital a veure què tal. Decidim continuar però tinc les puntes dels dits gelades, no sento res. Continuem per la pista d'esquí de fons fins a l'entrada del pla d'Estany. El dia sembla que aguanta molt bé i ja hem entrat en calor, menys mal!
vista de les Maladetes
Continuem ara ja flanquejant pel marge esquerra de la vall. Els núvols corren molt depressa, senyal que el vent apreta fort a les parts altes de la muntanya. Anem pujant, seguint una traça ben marcada per la neu crosta que hi ha a les faldes de la muntanya. A mesura que anem pujant la neu s'estova i ens dóna una sensació molt més bona, sobretot per baixar-la. Trobem a dos grupets més que pujen al port de la Picada. Arribem al turonet del port de la Picada, de 2530 m, des d'on tenim una vista supèrba de tota la vall: Mulleres, Salenques, Maladetes, Posets, Perdiguero, Mall Pintrat, Salvaguàrdia, vall d'Aran. Simplement màgic! El dia aguanta i molt bé tot i les baixes temperatures. 
Les pales que baixen cap a la vall d'Aran estan temptadores, així que decidim baixar fins als ibonets gelats del clot de l'Infern i tornar a pujar al port de la Picada. Ara sí que ens espera la baixada, que en la seva part més alta gaudeix d'una neu exquisita. Més avall però ens tornem a trobar amb la neu crosta que ens dificulta el pas. Arribem al pla de l'Estany i de nou a l'Hospital després d'un dia fantàstic d'esquí de muntanya.
Pito, Manel, gràcies per la companyia i consells a l'hora de baixar, algun dia assoliré el vostre nivell! 


turonet del port del la Picada
baixant del port de la Picada,
al fons Posets, Perdiguero i Salvaguàrdia










remuntant el clot de l'Infern,
al fons la vall d'Aran

Pla de l'Estany, al fons el tuc de Pomèro i la Basurta


Salut
pep

9 de febr. 2012

EN BICI PER L'ALT CAMP - Entre vinya i oliveres ...

Quedem amb la Marta, fa dies que no sortim. Tot i el fred que fa sortim d'Alcover sobre les 11.45h en direcció al Rourell pel camí dels Quints, però ben aviat girem a l'esquerra per l'antic camí de Valls en direcció al Milà. Abans d'arribar-hi, però, trenquem a la dreta per fer cap a la Masó. Continuem per carretera fins agafar el trencall de l'urbanització de les Planes per arribar-nos a Vallmoll pel camí vell. Continuem pel camí asfaltat de Valls fins la rotonda de Nulles.
Aquí seguim els primers metres per carretera i ben aviat trobem un camí asfaltat que surt recte en un tomb, i que ens portarà fins a l'urbanització Calders, des d'on continuem cap a l'esquerra fins a trobar la carretera de Puigpelat. Abans d'arribar-hi agafem el GR cap a l'esquerra fins Alió. La idea era parar a fer un mos però tot i que el dia continua força fred decidim continuar cap a Bràfim pel camí asfaltat, i de Bràfim tornem enrera cap a Puigpelat per camí de carro. A Puigpelat parem al bar a fer un entrepà i un xampú. Em trobo amb el Pau que està fent la substitució a l'escola, que bo. Xerrem una estona, bona companyia.
S'està fent tard i decidim trencar cap a Bellavista i Vallmoll pel camí dels Morts i l'urbanització Pinares. Ja per acabar baixem a la Masó i el Rourell pel PR amb breu visita al castell, i enfilem el camí dels Quints de nou fins Alcover.
Total de 55 km, força fred, bona companyia i un camp que està preciós...!



Salut
pep

8 de febr. 2012

MATTERHÖRN 2007

Us deixo amb la pel.lícula que vaig realitzar de l'escalada al Matterhörn (Cerví) durant la primavera del 2007 amb l'Alvar i el Jordi. No vam poder assolir cim però va valer molt la pena. Espero que la disfruteu!



Salut
pep

2 de febr. 2012

FALLING UPHILL !!!

Us deixo un súper resum de poc més de 3 minuts de la volta al món en bici de Scott Stoll, un aventurer que es va passar 4 anys de la seva vida coneixent el nostre planeta després de perdre la feina, la parella i els amics.
No us ho perdeu!



Salut
pep

1 de febr. 2012

TRAVESSA PER PRADES: 2º DIA - PRADES - ALCOVER

Ens despertem amb un dia una mica grisot, però les ganes de continuar i la gana ens fan saltar del llit. Anem a buscar lloc per esmorzar, la Tura ho té fàcil ... El dia es comença a obrir molt tímidament. Agafem direcció a l'ermita de l'Abellera, que des que està tancada al públic ha perdut molt. Cal agraïr, segurament, als actes bandàlics i incívics que duen a terme alguns "energúmens" (per dir-els-hi d'alguna manera) la seva capacitat de sensibilitat vers les coses  i paratges tan fantàstics que ens ha brindat la barreja Natura-Home per a què els poguem visitar amb tota la tranquilitat.
espectacle natural a la font
 de l'Abellera
Ara ens trobem una porta vallada des d'on podem l'ermita a través d'una reixa metàl.lica. L'entorm, però, bé val una visita i una sentada amb unes galetes i un tè calentet. Continuem pel senderó que surt sota de l'ermita en direcció a la font de la mare de déu de l'Abellera i que va a petar a la pista que puja de Capafonts. Arribem a aquesta vila tan peculiar i amable, com sempre, i anem al bar el Grèvol a obrir una mica la gana. Allí ens trobem amb vells amics i la fem petar una estona.
Continuem per l'antic camí de Reus cap a la colva de l'Argany i la Creu Trencada. El dia avança i encara ens queda molt troç per recórre, però les ganes i són i el dia està aguantant bé. Creuem els Motllats fins al Coll, passant per sota el pic de la Mussara (1.056 m). D'aquí baixem per la carretera de Montral. Decidim aquest tram ja que anem molt justos de llum, i si anessim a voltar pel GR-65.5 fariem massa volta. Arribem a l'alçada del mas de Vicent. Agafem la pista que surt a la dreta i que recórre la serra del Pou. 
ermita de l'Abellera, Prades
Continuarem sempre aquesta pista per la dreta fins a trobar una fita que ens porta al grau de l'Estelada i fins a la pista del mas de Vidal. Des d'aquí baixarem un troç de pista fins que a mà dreta trobem la trialera que ens portarà als masos de Vilella. Aquí treiem ja el frontal de la motxilla. Són les 18h i ja comença a ser fosc. Arribem als masos de Vilella i continuem baixant fins al mas de Montravà, mas de Forès i per últim l'ermita del Remei, on arribem sobre les 19.30h. En total, 2 dies de bona caminada i disfrutant de les muntanyes que tenim al costat de casa, que tenen molt a oferir, espectacle i sensibilitat a tope! 

Capafonts des del camí vell de Reus

poble de la Mussara des del Coll


salut
pep

TRAVESSA PER PRADES: 1º DIA - ALCOVER - PRADES

molins nous, Alcover
Encara no fa massa fred i el temps es mostra molt benevolent per les alçades d'any que corren. Així doncs decideixo agafar 2 dies i fer una volta caminant per les muntanyes de Prades. La idea és sortir d'Alcover, dormir a Prades i tornar l'endemà.
1º dia:
Surtim a mig matí de l'ermita del Remei d'Alcover i remuntem la vall del Glorieta passant pels molíns Nous, antiga central d'Alcover, trobant-nos amb la rehabilitació pedregosa que estan fent del senderó que ressegueix la part superior del PR-C-20 entre Montral i Alcover.
Arribem a les Fonts del Glorieta amb un dia radiant i amb gotetes de suor al front. Fem una breu aturada abans d'arribar al camp de fútbol de Montral per menjar alguna cosa i disfrutar de la panoràmica de la punta de Barrina, punt més alt de l'Alt Camp amb 1.014 m. Arribem al camp de fútbol de Montral i anem a buscar el GR-7 i seguidament baixem pel barranc de la coma fins a la pista del molí d'en Fort. Arribem a Farena sobre les 14h. Aprofitem per fer una paradeta i menjar alguna cosa més abans de remontar cap a la part més alta de les muntanyes de Prades.
Agafem el senderó del mas de Mateu. Primer, però, ens aturem al Picó Gros, des d'on tenim una panoràmica excel.lent de la vall del Brugent al seu pas per Farena. Continuem cap al mas de Mateu, el coll de Viladecabres, la Mola de Roquerola (1.066 m), la Mola d'Estat (1.135 m) fins trobar finalment el GR-171 que ja no deixarem fins arribar al barranc dels Bassots, per on baixarem a la vila de Prades. La boira que cobreix la plana de Lleida i bona part de la Conca de Barberà és impressionant, deixant tots els pics més alts del Pirineu a la vista, formant un espectacle sense paraules. Aquest cop no hem tingut temps de pujar al tossal de la Baltassana per falta de llum. Arribem a Prades que ja és fosc. 
Val a dir el "desastre" que estan fent amb la pista, GR-171, que recórre la part superior dels plans de Pagès, emportlanant.la tota. Encara no sé quina utilitat té, però sembla que els humans tenim aquesta necessitat de fer que tot estigui encimentat, potser les cimenteres hi tenen comissió ...!!!
Anem a buscar Cal Crispí (pregunteu pel Sergi 616319802), un allotjament rural que ens ofereix tots els serveis i on hi poden dormir animals, en aquest cas la meva companya Tura, que amb els seus 11 anys ha aguantat com una campiona.


boira a la vall de Castellfollit












                 
boira baixa al racó de la Cansalada, al fons Capafonts

Picó Gros, Farena

salut
pep