21 de des. 2016

SALTS DE CANALETES

Aquesta és una d'aquelles excursions, que si més no arriba a ser curta, formen part del sac de les "imprescindibles" per conèixer més a fons el territori que ens envolta. En aquest cas recorrerem els torrents Fondo, el de la Bleda i el de la Cremada al seu pas per Cabrera d'Anoia, i en visitarem 4 dels salts més espectaculars, tan pels propis salts d'aigua com per la naturalesa que els envolta.
Comencem a caminar al poble de Cabrera d'Anoia en direcció a l'urbanització de can Formiga. Al arribar a un indicador baixarem al primer dels salts, la font dela Capellans, on hi trobarem una impressionant formació de roca construida pels sediments que baixen amb l'aigua, i que altrament s'anomenen travertins. Tornem enrera al pal indicador i continuem en direcció a la ruta dels salts.
Salt del Cargol
La humitat és impressionant i la temperatura és baixa, però mica en mica el sol es fa un lloc entre els núvols i esclata un festival de colors, encara tardorencs. Arribem a un nou indicador i continuem per pista bona en direcció al salt de Mala Dona. Hi arribem per un senderó des d'on tenim una vista excel.lent de la seva part superior. Encuriosits, anem a buscar el senderó que davalla al seu curs fluvial. Des de sota no es tan espectacular però ha valgut la pena baixar-hi. Reculem pel senderó fins a un nou pal indicador. Ara per pista molt bona, haurem d'anar en compte amb els motoristes i les batudes de senglar, i amb un bosc de roure i pi ens endinsem al serral de la Teia. Els colors han retornat la vida al bosc i la pista es converteix en una agradable passejada. 
Font dels Capellans
Arribem a una cruïlla de pistes. Aquí hem d'anar en compte perquè la pista principal continua recte. Nosaltres girarem a la dreta per una pista que s'endinsa a una pineda amb moltes clarianes. Al cap de poc tornem a trobar una bifurcació. En aquest cas agafem el senderó que vira lleugerament a la dreta. En uns 10 minuts farem cap al capdamunt del salt del Cargol. L'indret és senzillament espectacular. El saldó combinat amb el conglomerat es converteixen en unes parets verticals d'uns 30 metres, que han estat solcades per les torrenteres de la Bleda i la Cremada (haurem d'anar en compte de no patinar ja que el terreny acostuma a estar força moll).
Refem el senderó fins la clariana del bosc i continuem cap a la dreta pel senderó més ample. Anem baixant vigilant de no patinar ja que hi ha rampes prou verticals per baixar-hi de cul. Arribem al fons del barranc de la Cremada. Continuem per un senderó que s'endinsa al bosc just a l'altre costat del barranc. Arribem al salt del Cargol en 5 minuts. Quedem bocabadats per l'entorn gairebé salvatge al qual hem arribat. Realment sembla que estem al mig d'una selva tropical... Les parets verticals que s'extenen damunt nostre són un prodigi de la natura, sembla mentida com es pot aguantar el saldó amb conglomerat.
salt de Mala Dona
Refem el senderó fins al barranc. Continuem per la mateixa llera del riu cap a la dreta fins que trobem una cruïlla de senderons amb marques blaves. En aquest cas girem a la dreta, on en 5 minuts més arribem al salt dels Cucs, Espectacular rebuda per una zona plena de falgueres al costat mateix del salt, que ens mostra una zona ben revirada de cavitat excavada pel curs de l'aigua. El cel s'ha tornat a enterbolir i la humitat es torna a fer patent. No ens sabem avenir de la natura tan abrumadora que hem trobat en aquest petit racó de món.
Reculem i tornem a la llera del barranc. Agafem el senderó que comença pujant i que ens ajudarà a superar els 30 metres de verticalitat saldoriana. En aquest tram tenim uns passos equipats amb una corda que ens ajudarà a grimpar. Arribem a un senderó més ample que seguirem fins a trobar una pista. Aquesta ens durà a l'alçada del salt de Mala Dona i al poble de Cabrera d'Anoia de nou.

Salt del Cucs
part superior del
salt del Cargol
















Powered by Wikiloc

Salut
pep

13 d’oct. 2016

CIME PICCOLO LAGAZUOI

Ens trobem a la zona de Cortina d'Ampezzo, que visitem fugaçment, i continuem cap al pas Falzarego on trobem la cime Lagazuoi, una muntanya que durant la 1ª Guerra Mundial o Gran Guerra va ser custodiada per austríacs i volguda per italians. Aquests van voler sorprendre als rivals excavant una sèrie de galeries a l'interior de la muntanya de Lagazuoi. El resultat va ser una feina enorme de 5 mesos (febrer a juny de 1919) i més d'un km de galeries per superar els més de 600 m de desnivell que hi ha des del paso Falzarego. Es pot pujar fins al refugi amb un telecabina, però nosaltres vam preferir pujar per les galeries enlloc de baixar-les.
La veritat és que se't posa la pell de gallina només de pensar en les condicions en què devien viure aquella gent, la humitat constant, la foscor i el fred de l'hivern no eren la millor companyia per realitzar aquesta tasca, però la crueltat i la superació humana queda clar que no té límits quan veus gestes com aquesta. Després de fer cim i una birra Moreti al refugi de Lagazuoi vam tornar al paso Falzarego per la ruta 401. Tot i la nuvolositat les vistes són excepcionals, amb les 5 Torri, l'omnipresent Tofana di Rofes (3225 m), el grupo Sella, la Marmolada (3340 m), Col di Lana, l'Averau (2648 m) i Sorapiss (3205 m) entre d'altres.
No tindrem problemes ja que està molt ben indicat. És recomanable portar casc i frontal, tot i que el casc no és imprescindible. Una bona sola de bota per no relliscar i molta energia a les cames, pujar esglaons de 35-40 cm durant 1 km és un bon esforç. Més que una excursió o treking és una ruta històrica que cal fer com a tal, llegint i entenent el què va succeïr allí, on les galeries i les estances cobren vida. Una experiència realment única. Val a dir que els italians van perdre la partida en ser derrotats per les tropes austríaques.
 


Afegeix la llegenda









Powered by Wikiloc


salut
pep

ELBSEE

Som a mitjans d'agost i ens dirigim cap a la regió de les Dolomites, però primer farem una visita als amics de Kaufbeuren, el Bertram i la Bruni, que ens acolliran a casa seva un parell de dies. La proposta de matí que ens fan és ciclar fins al llac Elb. Així doncs sortim de casa seva i enfilem direcció Apfeltrang per una zona de bosc alpí molt agradable i on tindrem la gran pujada de la sortida que superem poc a poc.


 Arribem a zona de bosc altre cop ara per camí asfaltat fins Wenglingen i seguint un tram de la ruta de les bruixes (Sagenhafter Weg) en direcció a Aitrang. El temps és genial, sembla mentida que faci aquesta bonança al sud d'Alemanya... Parem a un prat des d'on hi ha una bona panoràmica dels alps Älgau i la zona de Garmish. Continuem per camí asfaltat fins a l'entrada del llac Elb, defugim aquesta, però, per anar a vorejar-lo i poder fer un bany a l'altra costat del llac, que conté una aigua marró-negrosa i prou fresca per agafar forces per a la tornada.
Després d'un bon bany toca una bona weissbier, així que anem a buscar l'entrada del llac on hi ha el restaurant. Aquí gaudirem també d'un bon sopar de la zona a les 18:30h. Amb la panxa ben plena tornem a les bicis per encarar el tram final de la sortida. Així doncs agafem un tram de pista forestal per anmig de bosc de pi negre dirigint-nos cap a Ebenhofen i Biessenhofen. Aquestes poblacions ens reben amb una llum de tarda espectacular.
La temperatura ja ha baixat una mica però l'ambient rural de la zona i la companyia silenciosa dels amics de sortida fan d'aquest vespre un espai completament màgic. Arribem a Kaufebeuren per un carril bici fins a casa dels anfitrions en una d'aquelles sortides "made in Bayern" que tan m'agraden... És un plaer poder pedalar per aquests paratges de turons rodons i pistes idíl.liques, sense grans pujades però amb un paisatge especialment dissenyat per a l'esperit. Gràcies Bertram i Bruni per la passejada!




















Powered by Wikiloc


salut
pep

29 de set. 2016

TRE CIME DE LAVAREDO

Ens trobem a la primera jornada de les Dolomites. Hem trobat un forat per aparcar al costat del llac d'Antorno, on aprofitem per menjar una mica. Desafiant la previsió meteorològica la tarda es comença a despullar de certes nuvolades, així que el cel ens deixa veure, per fi, la silueta de la cara S de les conegudes i majestuoses 3 Cime de Lavaredo. Sense perdre massa temps ens posem les botes i comencem a caminar cap a l'entrada del parc, on ens volien cobrar uns 25€ per poder pujar al refugi Auronzo amb la furgo. Després de creure que és una aberració hem preferit pujar-hi a peu.
Lago Antorno
Sortim del llac Antorno i seguim sempre el sender que es dirigeix cap al NE. Trobarem una bifurcació amb una senyal de fusta: seguim cap al refugi Auronzo i les 3 Cime sense pèrdua. El sender és molt agraït, va pujant sense ser massa exigent i les vistes de les muntanyes que envolten aquest massís (aquí anomenats Grupo) són cada cop més espectaculars.
refugi Lavaredo
Arribem al refugi en poc més d'una hora. El cel s'ha anat tapant progressivament però no amenaça pluja. Així que després de fer una breu visita al refugi, ple a vessar de turistes que han pujat amb bus o cotxe, i veient que el temps aguanta decidim continuar cap al refugi Lavaredo. Passarem per la capella dels alpinistes per una pista molt ben traçada i per on circulen 4x4. Les vistes cap al grupo Cadin són cada cop més agrestes i espectaculars, tot i que van quedant per sota de la nostra alçada...
refugi Auronzo
Veient que el temps va aguantant tot i estar molt gris decidim deixar la cervesa al refugi Lavaredo per pujar fins al coll Paterno, des d'on, almenys, podrem gaudir de la cara N de les agulles més famoses de les Dolomites i els Alps Italians. Arribem al coll en poc menys de 30 minuts. La estribacions de la muntanya Paterno estan plenes de forats, on la gent preparada amb material de ferrata s'enfila per creuar la impressionant paret d'aquest cim veí fins al refugi de Locatelli. Ens quedem amb la boca ben oberta. Les vistes des del coll Paterno són excel.lents, i tot i que el cel està molt ennuvolat la roca gaudeix d'unes ombres i colors gairebé màgics. 
refugi Langalm
Des del coll podem veure el refugi Langalm situat a la cara N de les Tre Cime, i no ens sembla pas massa lluny, així que preferim desafiar a la météo i endinssar-nos en aquesta banda on no hi ha ningú. Comencem baixant per un pedregal fins a una zona de prats on hi serpenteja un senderó que ens deixarà veure les parets N d'aquestes agulles. La visió esgarrifa, i força, sobretot quan albirem la mida que té un escalador al peu de la paret amb el zoom de la càmera. Arribem al refugi Langalm després de gaudir del silenci de les valls abruptes i les parets moldejades per l'aigua i el vent. Aquest lloc ens ha fascinat!
refugi Lokatelli, al fons la
Punta Tre Scarperi (3.151 m)
Continuem cap al coll Mezzo mentre cap a l'O es comencem a dibuixar cortines d'aigua. Nosaltres encara tenim sort i les anem esquivant. Arribem a una zona plena a vessar de fites de pedra. Silenci. Moments de reflexió. Construïm la nostra pròpia fita. Marxem d'aquest indret de puntetes, sense molestar les pedres que semblen cobrar ànima...
Arribem novament al refugi Auronzo, on la majoria dels cotxes ja han marxat, i desfem el camí de pujada fins al llac Antorno, satisfets d'haver realitzat la volta a les Tre Cime sense contar-hi massa. La majoria de vegades la improvització ens ajuda a gaudir de les coses més intensament. Marxem contents en busca d'una pizza per celebrar el nostre primer dia a les Dolomites. Ciao!

Grupo Cadin, al fons el grupo Sorapis
Capella degli Alpini










cara N de les Tre Cime de Lavaredo

cara S de les Tre Cime de Lavaredo
Powered by Wikiloc


Salut
pep

18 de jul. 2016

PIC D'ENGORGS I TOSSETA DE L'ESQUELLA

arribant a la portella de Meranges,
al fons el Roc Colom
Quedem a Meranges amb la gent de l'AEM. La intenció és pujar els pics d'Engorgs i fer una circular per la Tossa de l'Esquella i els estanys Llarg i de la Portella. Comencem  a caminar des de l'esplanada que hi ha a l'entrada de la vall del riu Duran (Camp Llong). Seguirem sempre les senyals que ens porten al refugi Joaquim Folch i Girona, on arribarem en una hora de pujada força suau, tret de l'últim tram en que s'empina de valent.
plans de Camp Llong
Fa un dia esplèndid i les vistes cada cop, a mesura que guanyem alçada, són més meloses i digestibles. Som als peus del Puigpedrós (2.915 m), al bell mig de la coma d'Engorgs. Fem una aturada per menjar al refugi i continuem amunt, cap a la portella de Meranges, que sense arribar-hi ens portarà a carenejar fins al cim del Pic d'Engorgs (2.818 m). Vistes espectaculars de la vessant S del pirineu d'Andorra, que tenim a tocar, i de bona part de la Cerdanya. 
Refugi Joaquim Folch i Girona
El Roc Colom ens vigila cautelós, no sigui cas que li fem alguna de les pedres que esmolen aquest cim punxegut. Continuem la carena baixant primer i ascendint el segon cim d'Engorgs (2.832 m), on gairebé no ens aturem. La calor es veu obviada per uns núvols de color gris fosc que comencen a fer l'ullet pel N, així que ens afanyem per tornar a perdre alçada i remuntar fàcilment a la Tosseta de l'Esquella (2.861 m), des d'on encara tenir una vista més extensa. 
Rododendres al mig del camí
Fem una nova aturada per gaudir del paisatge i intentar reconèixer alguns dels cims que ens envolten, alguns més fàcilment identificables que altres. Cap al S podem veure el Cadí i l'aresta del Pedraforca, així com la omnipotent Tossa d'Alp (2.536 m) sempre vigilant. Comencem la baixada per un terreny pedregós fins aconseguir el collet de St Vicenç, que, a l'esquerra per terreny fàcil, ens portarà a l'estany Llarg. D'aquí tornem de nou al refugi Joaquim Folch i Girona.
Per acabar d'arrodonir la sortida baixem del refugi per la part esquerra de la vall del Duran, per un senderó molt ben traçat que recórrer grans quantitats de rododendres florits, enrosant el paisatge amb una bellesa feréstega, propi d'aquesta part del Pirineu, poc coneguda. Arribem als plans de Camp Llong sobre les 15:30h, just per poder gaudir d'un bon dinar i una baixada tranquila fins a casa.
Gent de l'AEM, sempre un plaer anar al vostre costat i seguir les vostres traces. Mil Gràcies!!!

Pic d'engorgs
baixant cap a l'estany Llarg





cim de la Tosseta de l'Esquella


Powered by Wikiloc

salut
pep

2 de jul. 2016

ENTRE EL BAIX I L'ALT PENEDÈS

Arribant a St Martí Sarroca
Segona trobada amb la Irene i el Miguel, fanàtics del tàndem, per fer una volta entre el Baix i l'Alt Penedès. Sortim de Llorenç del Penedès en direcció a l'Hostal, des d'on voregem el castell de Gemenelles i continuem en direcció a St Jaume dels Domenys per les casetes de Llobets. Creuem la carretera que puja a les Ventoses i creuem uns metres de camí de terra per anar a petar al camí asfaltat que ens portarà a la Carronya. Poc després de les casetes de Gomila entrem a l'Alt Penedès.
Sortint de la Carronya
Continuem cap a la zona de cal Margarit i les Cases Noves de la Riera, ja en terreny de Castellví de la Marca. Seguim per la BV-2128 fins les Conilleres, on virem lleugerament a l'esquerra pel camí que mena a l'ermita de St Pere ad vincula (un nom que no s'oblida fàcliment), i des d'on arribem a la cruïlla de Banyuls. D'aquí continuem fins a St Martí Sarroca, amb el castell i l'església ben enlairats damunt el poble.
Carril bici entre la Ràpita
 i els Monjos
Aprofitem per fer una parada i gaudir de l'ombra del parasol. Girem cua i agafem direcció a la Bleda pel camí del mas de Lleó. Arribem a la Rovira i fem uns metres per la B-212 fins a la rotonda que ens portarà en direcció a cal Rubió i els Monjos. Aquí, i per sorpresa meva, la Irene i el Miguel, ens descobreixen un tram curt però eixerit de carril bici fins a la Ràpita. S'ho han muntat bé aquesta gent. Girem a la dreta per la BV-2117 en direcció a St Marçal, però ben aviat trobem el camí, a mà esquerra, que ens portarà fins a l'Arboç per la Porxada, cal Cassanyes i el Papiol. 


De L'Arboç a Llorenç agafem el camí que surt vora les escoles i que va a parar a Banyeres i la Casa Roja, des d'on ja ens resten uns pocs km fins a Llorenç. Una sortida molt bonica, primavera o tardor per entre vinyes i paisatge penedesenc 100%. Gràcies nois per la companyia, sempre benvinguda i apreciada!

La Porxada, de camí a l'Arboç
arribant a l'Arboç











Powered by Wikiloc


salut
pep

19 de juny 2016

VOLTA A LA TERRA ALTA

Arribant a Horta, al fons la
muntanya de Sta Bàrbara
Sortida organitzada pel Club Ciclista Alcover per fer la volta ala comarca de la Terra Alta en bicicleta de carretera. Arribem a la capital, Gandesa, sobre les 7:45h. A les 8h ens posem a pedalar enmig d'una fresca que ens obliga a portar alguna cosa de roba. Al cel, però, gairebé ni un núvol, només un aire invisible als ulls però patent a la pell.
Parc eòlic entre la Fatarella i Batea,
al fons els Ports de Beseit
Sortim de Gandesa en direcció a Cobera d'Ebre per la N-420 fins a la cruïlla de la Fatarella. Comença aquí la primera pujada del dia d'uns 400 m de desnivell. En aquest primer tram ja em quedo enrera, però amb el track no tinc cap problema. Arribo a la cruïlla que em portarà fins a Villalba dels Arcs, un poble on mai havia entrat. He pogut gaudir dels carrers ben sombrejats i on les pedres conten històries i batalles. He arribat a la plaça de l'ajuntament i he gaudit amb l'ermita de nostra senyora de Gràcia, possiblement del romànic tardà.
ermita de nostra senyora de
Gràcia a Villalba dels Arcs
església de St Blai a Bot
Ens reagrupem a la sortida del poble. La temperatura ja comença a ser del tot bona, inclús un xic freda per ser mitjans de juny. El paisatge fins aquí és ple d'aerogeneradors, increïble la qüantitat que hi ha. Fora d'això el paisatge és quelcom peculiar i genial, inclús he pogut esbrinar alguns cims nevats del Pirineu. Continuem cap a Batea, on m'arrepenteixo de no haver entrar a fer-hi una volta. Ara damunt el mapa veig que hi ha unes quantes coses interessant. Haurà de ser en una propera excursió.
Segueixo per la C-123 fins a la cruïlla amb la N-420, on uns metres a l'esquerra trobem la continuació de la C-123 en direcció Bot, on la bonica visió de l'agulla de Bot, la Moleta i la Roca Plana ens acompanya en tota la baixada.
arribant a Batea
vista dels Ports abans d'arribar a Bot
Aquí fem parada per esmorzar una bona llangonissa a la brasa (un xic massa pel meu gust, però no hi havia altra opció, almenys això és el què ens han dit, perquè després al marxar hem vist un altre bar al costat de l'església). Ben alimentats passem per davant l'església de St Blai i continuem direcció Horta de St Joan per una carretera que representa una bona muntanya russa. Aquí la muntanya de Sta Bàrbara és present tota l'estona fins que voregem el poble i anem fins a la cruïlla de Prat de Compte. M'he tornat a quedar sol gaudint d'aquesta meravella de paisatge. Agafo la C-112 cap al Prat de Compte i m'embadaleixo amb la capritxositat de les roques d'en Benet, Sta Bàrbara i el tossal d'Engrilló (1.073 m). En aquest tram hi ha una rampa de 600 m amb una mitjana del 9%, o sigui que es pot agafar amb calma.
Muntanya de Sta Bàrbara
Passo Prat de Compte amb ganes d'aturar-m'hi, també. La carretera recórrer el barranc de la Xalamera fins a la cruïlla amb la N-230. Aquí giro a l'esquerra cap al Pinell de Brai. El vent en aquesta segona part ha estat més intens, inclús feia ballar el manillar a les baixades amb velocitat. Uns quants km de pujada per enmig d'un paisatge diferent a la resta, solitari, amb pins que denoten calor i un traçat molt atractiu. Passo pel costat de l'antiga estació de tren del Pinell on trobem la Via Verda dels Ports, Finalment arribo a la rotonda on torno a veure indicat Gandesa.
creuant la serra de Cavalls de camí
a Gandesa
El meu cos s'intenta relaxar una mica ja que són tan sols 9 km. Paro a fer una foto al Pinell de Brai, sempre bonic i enlairat dalt el seu turó. La carretera C-43 va fent serpentines entre les serres de Pàndols (a l'esquerra) i Cavalls (a la dreta), i tot i que podria ser una bona manera d'acabar la ruta en un dia sense vent me n'adono que avui no és aquest dia, i els 8 km de pujada suau però constant es converteixen en un petit calvari. Sort que les vistes del barranc de Gandesa valen la pena (compte amb els dies de calor perquè aquest tram pot ser una bona caldera).
Com passa normalment els companys tenen un horari una mica apretat i quan arribo de nou a Gandesa ja no queda ningú. Aquí es confirma la norma de què segurament és molt millor anar sol i gaudir al teu propi estil que no pas anar tirant de la roda del davant amb la llengua al coll. De totes maneres tothom ha de gaudir a la seva manera. Una volta que espero repetir amb més calma, més parades i absorbint tota la informació que em pugui donar aquest paisatge feréstec però d'una bellesa inqüestionable.

Roques d'en Benet
Horta de St Joan










El Pinell de Brai












Powered by Wikiloc


salut
pep