Pàgines

13 d’abr. 2022

RUTA MEGALÍTICA D'EYNE (Cerdanya Francesa)

vistes al massís del Carlit
Cerdanya francesa. Al costat d'una de les fortificacions del s.XVIII d'en Vauban, trobem la petita població d'Eyne. La boira matinera ens ha tret la son de les orelles i decidim fer un viatge en el passat, uns quants milers d'anys enrera. Deixem el vehicle a l'aparcament que hi ha al costat de la Maison de la Vallée, una raconada que ens pot inspirar una bona estona de lectura amb la biblioteca a l'aire lliure.
cista de lo Pou

Comencem la caminada al carrer del Carreter, on ja trobem les marques grogues que haurem de seguir durant el recorregut megalític. El cel ha quedat completament lliure de cotofluix però l'aire és fresquet i ens fa caminar amb les mans a les butxaques. Anem resseguint un camí de muntanya fins que arribem a la primera resta prehistòrica, el dolmen de lo Pou, tot i que en el cartell explicatiu fan referència a la Cista, que vindria a ser com una fossa on s'enterraven els ossos de diversos membres de la població. També s'hi han trobat restes de ceràmica.
dolmen dels Pascarets

Continuem per la pista enfangada que desemboca al camí de St Jaume provinent de la vall del Têt, al Conflent. Seguim ara cap a l'esquerra per enfilar-nos al dolmen dels Pascarets després de saludar un bon ramat de cavalls del Pirineu que tenien curiositat per la nostra olor. Les vistes des del dolmen són fantàstiques, des de la zona del Carlit, passant per la Tossa Plana i encerclant la vista cap a la Tossa d'Alp i el massís del Puigmal, amb el Cambre d'Ase omnipresent.

Anem a trobar el camí que ara continua cap a l'O i que ens mostra una paret que fa funció de contrafort del camí de l'época romana, fruit d'una bona obra d'enginyeria, i que segons diu la llegenda va ser un dels indrets per on Atil.la va creuar els Pirineus amb els seus elefants. Seguim avall fins a creuar el riu de la Coma d'Eyne per un pont d'orígen medieval, on encara es poden veure els contraforts que aguantaven el pont de fusta. Seguim una mica més endevant fins al pont de pedra megalític, que consta de 3 lloses enormes cobertes amb terra i on l'aigua s'hi escola per una petita obertura en pedra.

pont megalític
Tornem enrera i agafem el senderó que ens portarà fins la carretera per un bosc de bedoll i om preciós. A la carretera agafem cap a la dreta i anem a buscar el senderó que ens durà al menhir del Molí d'Eyne. Les vistes de la Cerdanya continuen essent supèrves, i la neu que encara queda als cims més alts rellueix i ens retorna la mirada pristina del blanc estrellat.

Continuem pel senderó fins a un conjunt de roques granítiques que contenen cavitats que, suposadament, es feien servir per a rituals. Ara ja sí que estem acabant la caminada pel senderó que ens devallarà directament a l'aparcament on tenim el vehicle. Una ruta molt recomanable per fer amb gent poc avessada a caminar i que es pot fer en unes 2h, tot badant amb el paisatge i les restes que ens han deixat els nostres avant-passats. 

   
contrafort romà




Powered by Wikiloc
Salut pep

5 d’abr. 2022

PIC DEL COLL DE LA BARRA (2.631 m)

pic del coll de la Barra
Contra la previsió de mal temps per dissabte, i després de parlar amb el guarda del refugi de Cap de Rec, ens trobem diumenge al matí a uns -9ºC a Arànser. D'allí enfilem la pista asfaltada fins a la barrera del refugi del Fornell, a l'entrada de les pistes d'esquí de fons d'Arànser, que tancades des de fa una setmana tenen previsió de millor neu que a la vall veïna. Preparem material per la jornada i comencem a foquejar per la pista amb una neu excel.lent, tot i que fem 1km amb els esquís a la motxilla.
pla de la Font de les Pollineres
Agafem direcció als estanys de la Pera. La solitud, el sol i el fred són una companyia perfecte per un dia com aquest. Passem pel refugi de construcció moderna de Prat Miró i continuem fins a una cruïlla de pistes. Continuem sempre per la pista principal en direcció a la Pera. Les vistes del Cadí recent nevat ens fan girar cada dos per tres. Feia temps que no el contemplava tan bonic, mare meva quin espectacle...
Arribem al refugi de la Font de les Pollineres en lleugera baixada, i on aprofitem per fer un mos. Agafem uns minuts del rellotge per traçar l'ascenció al pic del Coll de la Barra, que s'emplaça just darrera nostre. És increible la bellesa de la neu blanca acabada de caure, sempre em fascina aquest paisatge hivernal. Estem sols en tota la vall i l'ànima ens ho agraeix. Continuem per la pista als estanys de la Pera, però ben aviat comencem a obrir traça per entre un bosc i anem a buscar una carena ben marcada.
La neu nova aguanta perfecta, una pols que encara no havíem tastat aquesta temporada, però la neu vella és dura. Així que posem ganivetes i encarem una pala enorme amb rampes del 35% que ens duran directe al coll de Monturull, mentre un ultralleuger ens observa des del cel radiantment blau. 
Els núvols comencen a treure el cap per la carena del Cadí i un vent arremolinat acarona la muntanya, així que posem les jaquetes i ens tapem fins als ulls. Dubtem si pujar al pic de Monturull (2.761 m), però el fred ens fa desdir i l'admirem des de la distància.
Arribem al pic del Coll de la Barra (2.631 m) en 5 minuts després d'haver tret ganivetes. Les vistes són espectaculars, sembla que estem en un desert completament blanc. Al nostre darrera ens queda la carena fronterera amb Andorra, on trobem la Tossa Plana (2.905 m), Tossal del Bovinar (2.842 m), pic de Perafita (2.752 m) i el Monturull, amb el coll de Claror, que separa Catalunya d'Andorra. Cap al S tenim l'enorme carena del massís del Cadí-Moixeró (2.649 m) i cap a l'E l'altiva Tossa d'Alp (2.536 m) i el massís carener de la vall de Núria amb el Puigmal (2.909 m) força ventat.
Treiem pells i ens preparem per a la baixada. Carenegem fins a trobar el pas que baixa cap al Clot de la Barra per neu dura però que canteja bé. Arribem a una pendent amb una neu perfecta que ens portarà a l'entrada del bosc que hem de creuar fins a trobar les traces de pujada. Una baixada massa ràpida per disfrutar-la tan poc! La neu dins el bosc es conserva en bon estat i ens deixa zigzaguejar per entre els pins negres fins que trobem l'enllaç amb la pista que hem fet de pujada, i que no deixarem fins arribar de nou al començament de la jornada. Una sortida 5 estrelles i força solitària. De vegades els cims secundaris valen molt la pena.

Powered by Wikiloc
salut pep