SERRA DE PICANCEL - BERGUEDÀ

St Pere de la Portella

Fa un dia rúfol, el plogim del dia anterior ha deixat el paisatge amb una boirina matinera que cala ben fons. Ens trobem amb la gent de l'AEM al pont del Climent, a la riera del riu Merdançol, als peus de Vilada. Comencem la ruta enfilant el senderó, marcat de color groc, cap al Portell de l'Ovellar, un antic pas natural que era aprofitat per contar el bestiar. Continuem les marques grogues en forta pujada fins al collet del pas de la Somera. D'aquí devallarem a l'antic camí de Vilada a la Portella per una roquissar al què haurem de parar atenció per pedres soltes. Arribem al fons del barranc i enfilem la pujada al monestir de St Pere de la Portella seguint les marques grogues. 

Aquesta abadia benedictina està documentada ja l'any 997. Protegida per l'abat Oliva, va rebre donacions del Vallespir i la Cerdanya uns anys més tard, quan fou fundat el monestir. Durant el s. XIII el monestir constava de cinc monjos i un gran endeutament, fet que provocà la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors de la vall. Com altres monestirs benedictins, St Pere de la Portella va ser inclòs a la Congregació Claustral de Tarragona. Aquesta situació va portar a la denúncia de la mala pràxis de l'abat, el qual va renunciar al seu càrrec. Durant el s. XVI va ser saquejat per bandolers, però a principis del s. XVII va tornar a mans eclesiàstiques amb l'abat i compositor Mateu Fletxa el Jove. A la mort d'aquest el monestir passa a mans de Barcelona fins a la Desamortització el 1835.

mas Corrúbies

Reculem fins al fons de la vall i agafem el senderó, marques grogues, que voreja el mas de Can Dou, i que ens mena al mas de Corrúbies, un mas enorme enmig del no-res amb una imponent construcció, on encara es poden veure algunes inscripcions en pedra gravades a l'ampit de la finestra. Continuem les marques grogues en forta pujada fins a l'ermita i el mas de St Miquel de les Canals. Aquest indret és realment enregètic, amb unes vistes immillorables dels Rasos de Peguera i Ensija, així com el Cadí i bona part de la serra de Picancel. 

St Miquel de les Canals

Per continuar haurem de parar atenció a les marques grogues, que s'enfilen per la vessant oposada a St Miquel fins a la collada Alta, enmig d'un fantàstic bosc d'alzina i coscoll (hi trobarem un crani de vaca en un arbre). Ara, ja gairebé tot en baixada, devallarem per les canals de St Miquel resseguint el rec dels Colletons, passant per la font del mateix nom fins a l'embassament de la Baells. Aquest tram de senderó és peculiarment bonic, amb la fullaraca seca al terra i els bedolls, arç i faigs que ens envolten amb suavitat malgrat la pendent a devallar. 

Farem una breu visita al pont i a la plaga de musclos zebra que hi ha en una antiga resclosa, justament on s'acaba l'embassament. Continuarem el corriol, sempre paral.lels al riu Merdançol, fins al principi de l'excurssió, el pont del Climent.

Una sortida prou exigent i llarga per conéixer un racó més de la geografia pre-pirinenca catalana, que, com sempre, no ens deixarà indiferents, tant pel paisatge com per la història que es coïa en moltes de les valls habitades des de fa segles, i que avui dia semblen gairebé deshabitades.

  

   

Powered by Wikiloc

salut pep

JAFRE - MASSÍS DEL GARRAF

Una nova excursió pel massís del parc natural del Garraf ens porta de nou d'Olivella, aquest cop a peu, fins al poble abandonat de Jafre. Sortim del cementiri d'Olivella i agafem un senderó molt bonic que ens durà fins al mas de Mesquita, recorrent la carena del mateix nom. El nom d'aquest mas, com segurament ens imaginem, no té res a veure amb el món musulmà, sinó amb les restes que es treien dels dipòsits de les comunes per adobar els camps. El mas està totalment enrunat, però encara es poden veure alguns contraforts i l'estructura de la planta en forma de L, el què fa pensar en una importàmcia relativa per a l'entorn.

vistes al Montmell, amb el mas
de Mesquita al fons 

Deixem el mas i devallem pel senderó fins al fondo on trobem un camí que el ressegueix. Girem a la dreta i uns metres més endevant busquem un senderó sense indicació que arranca amunt a l'esquerra, en direcció als masos de Bargalló i Aliona, i on trobem una barraca de pedra seca ben peculiar i en molt bon estat. Aquests masos els trobem datats ja al s.XIV i XVI respectivament, propietats de famílies benestants amb terres al massís del Garraf.. Els voregem per sota i anem a buscar una pista forestal que ens remontarà fins al coll de Llebreta i els Quatre camins. S'ha posat a plovisquejar i aprofitem per fer un mos.

mas Bargalló

Continuem en baixada per pista en direcció a la Fassina i Jafre passant pel maset de Dalt situat en un entorn ben bucòlic i que ens convida a passar una nit al ras... Trobem indicador. Agafem el GR-92.4 en direcció Jafre, on arribem en 30 minuts. Documentat ja des de 1139 l'activitat bàsica del llogarret es basava en l'extracció de llenya i en les pastures. Més endevant també es va dedicar a la vinya, però amb la  Fil.loxera es van acabar d'abandonar les 2 cases del nucli i els masos veïns. La senyoria de Jafre va donar al llarg dels s.XIII i XIV jutges i batlles reials de Vilafranca del Penedès, fet que els donà el tractament de "barons". Es diu que el 1714 el baró de Jafre va acollir Rafael Casanova que havia resultat ferit pels filipistes. Més endevant també seria acollit al palau que els barons tenien a St Boi de Llobregat.

església de Sta Maria
de Jafre

Continuem per la pista que mena al mas Vendrell, deixant la pista principal que ens portaria a la Plana Novella. Vorejem el puig Vendrell i devallem fins al fons de la riera de Jafre. Continuem cap a l'esquerra per un terra de còdols, en direcció a l'avenc del Camí. Aquí hem d'anar en compte a no perdre traces perdudes d'un senderó que ens remontarà pel costat de la línia d'alta tensió fins a una pista forestal. Un cop a la pista girarem a la dreta i resseguirem el senderó fins al turó dels Cirerers, on enganxarem amb el GR-5. 

Girarem a l'esquerra fins als Quatre Camins, i refarem les passes fins al mas d'Aliona. Creuarem pel mig del mas Bargalló i Aliona i seguirem en descens per la pista que ve d'Olivella. Més endevant arribem al mas de Can Camps, que durant el s.XIII era conegut com el mas de Pere Ferrer. És força interessant que el nom del mas el va agafar de la família de masovers que hi va habitar des del 1740 fins al 1911...!!!

El voregem per l'entrada N i resseguim un senderó fins a una pista, que a mà esquerra, ens durà de nou al cementiri d'Olivella, fent una petita repassada a llocs amb història dels massissos que ens envolten.

mas de can Camps

mas d'Aliona

Powered by Wikiloc

salut pep

PARC NACIONAL AIGÜESTORTES: AMITGES I RATERA

 

 Salut pep

PUIG DE VILAFRANCA (452 m) I BARRACA DEL VI

Una d'aquelles excursions al costat de casa que mai ens deixa indiferents. N'havíem sentit a parlar de la barraca del vi i la seva trista història durant la guerra civil. Per no anar-hi directament decidim fer una circular i pujar al puig de Vilafranca. Anirem seguint les marques blaves de ruta 3.

Sortim del cementiri de la Bisbal i agafem el camí de Sagraments que és asfaltat en el primer tram. Arribem al mas de can Rotllat on el camí es converteix en senderó i on trobem un pal indicador. Aquest tram de senderó és especialment bonic. Encara podem observar les marques de rodes de carro a la pedra. Com sempre ens vola la imaginació en aquests indrets... El puig de la Cova ens vigila durant aquest primer tram, altiu per sobre les carenes properes. També ens agrada la neteja que s'ha dut a terme per protegir els margallons que normalment queden sotarrats i envoltats de "malesa". Passem un parell de barraques de pedra, la primera en molt bon estat, la segona engolida pel bosc...

Continuem amunt resseguint la barrancada i vorejant els Alts de Freier, a la nostra dreta, fins a una cruïlla. Deixem el barranc que mena al mas de Bartomeu i agafem el senderó que continua per la dreta en pujada. Arribem als plans de la Costa després d'una altre tram força agradable de bosc. Som a dalt la carena envoltada de vegetació baixa. Les vistes comencem a ser bones per sobre la Bisbal i el Baix Penedès en general. Continuem per la pista fins a un indicador de fusta. Arribem al puig de Vilafranca en 10 minuts. Al cim trobem un llibre per signar i un pessebre. Des d'aquí dalt es pot gaudir d'una bona vista, però sobretot es pot albirar Vilafranca del Penedès, potser és per això que van posar aquest nom al puig.

Desfem el senderó fins a la pista, que continuarem cap a l'esquerra. Més avall trobarem un senderó que surt a la dreta i que ens porta a visitar una barraca de dos espais en runes. Tornem a la pista i anem devallant enmig de nívols humits i forta pendent fins que trobem un senderó a la dreta indicat amb color lila. Pugem fins a trobar la barraca del vi, a uns 250 m de la pista bosc endins.

Aquesta barraca consta de dos espais separats amb volta de canó i està totalment ensorrada. Al 1936 hi va tenir lloc un dels incidents més sagnants de la comarca, es van matar 6 propietaris del Vendrell i les masies de St Miquel, que s'hi havien refugiat fugint de les tropes republicanes. Les seves restes van ser trobades al fossar de la Bisbal.

Retornem a la pista i continuem avall fins arribar al fondo de la Costa i a la masia del mateix nom. Des d'aquí agafarem un senderó que ens portarà a la pista asfaltada de Freier que ja no deixarem fins arribar de nou al cementiri.

Una circular amb un alt component històric i un tramat de senderons i amagatalls que es feien servir fins no fa massa anys i que fan moure la imaginació enrera en el temps.

Puig de la Cova, 672 m

masia de la Costa

barraca del Vi

Powered by Wikiloc

Salut pep

COMA DE MENERS I ESTANYS DE RANSOL (2.450 m)

El país dels Pirineus, segona sortida amb esquís de muntanya de la temporada i un dia radiant però amb vent gelat. Arribem a la vall de Ransol enmig d'una multitud gens normal. Al cap d'una estona ens adonem que hi ha una marxa, l'Andorra Skimo 10 on es donen una bona dosi de metres de desnivell i km a dojo. Ens van avançant participants amb dorsal i malles en forma de texà, tota una novetat de moda aquesta temporada en esquí de muntanya... 

Nosaltres ens concentrem en la nostra excursió i anem treient roba a mesura que el sol irradia força i el percentatge de les rampes enfilen graus de verticalitat. Anem superant la vall per la dreta del riu dels Meners fins arribar al peu de 2 canals molt pronunciades amb la neu dura com un ganivet. Les traces de la pujada als estanys de Ransol creuen el riu gelat i continuen per la vessant esquerra. Deixem la possibilitat d'ascenció al pic de l'Estany Mort que ens contempla des de la carena fronterera amb l'Ariège i decidim seguir les traces de pujada a la coma de Meners.

Trobem algun control de la marxa amb banderoles de colors que indiquen les zones de pas i "voltes Maria". Caram, tinc la sensació que estem dins un mapa gegant on hi ha la traça feta que només has de seguir. Arribem a la coma de Meners, on trobem els estanys de Ransol ben innivats, després d'unes 2 hores i mitja de pujada. El dia ha anat avançant i abandonem la idea d'intentar el pic de la Serrera, així que enmig d'un fort vent gelat anem a trobar l'inici d'una de les canals que ens portaran a la zona de les fonts dels Clots de la Llosa, en baixada.

La neu dura fa que la baixada es faci ràpida i busquem el sol que no ha tocat la neu de la canal en tot el dia. Mengem una mica i gaudim, sense vent, de la vista cap a l'E, contemplant la carena de Varilles i els pics de Ransol (2.732 m), el pic de la Coma de Varilles (2.756 m) i la tossa de Caraup (2.645 m), així com el pic de la Pala Alta (2.718 m) que ens queda cap al SE, majestuós amb la seva cara N ben blanca i enrocada.

Una bona matinal per exercir cos i ment, tot i que la neu està en constant transformació i no gaudim al 100 per 100 de la baixada.

                                     

Powered by Wikiloc