16 de març 2017

TOSE DE PÉDOURRES - 2.468m

cim de la Tose de Pédourres, al fons
l'Ariège
Aprofitem la bonança per escapar-nos al pirineu central, a la zona de l'Ariège. Arribem a l'Hospital-près-l'Andorre sobre les 9h del matí on hem quedat amb la gent del CEB. Acabem de fer la motxilla i sortim des de la mateixa estació de tren cap a la carretera, on anirem a buscar el senderó (marques de GR blanques-vermelles) seguint el tub que baixa del Barrage de Siscar. Arribem a una confluència de barrancades. Deixem a l'esquerra la de Siscar, per on baixarem, i virem a la dreta seguim el GR (variant de la ruta dels Bons Homes) en direcció al barrage d'Arques, cap al llac de Pédourres, on arribem una hora més tard i apropfitem per fer una paradeta sota del refugi de Brougnic (que ens costa de trobar degut a la neu). Després de gaudir del paisatge nevat i les bones condicions innivals continuem amunt. A l'alçada del llac girem gradualment cap a la dreta per una ampla lloma, aconseguint el cim després d'una llarga però dolça pujada. 
arribant a la confluència de barrancs
Amb la foto de grup a la càmera traiem pells pel primer descens de la jornada fins al llac, on arribem en 5 minuts per una baixada amb una neu excel·lent. Tornem a posar pells i remuntem el clote de la Vaillette fins a la portella de Siscar, amb l'omnipotent del pic de l'Albe (2.764m) a la dreta. Deixem l'ascenció al pic de Nérassol (2.636m) per una altra ocasió i comencem a devallar per la vall de Siscar amb una neu força acceptable. Arribem ala cabana de la Vésine, on ens fem una nova foto de grup i continuem devallant per la barrancada de Siscar amb una neu cada cop més deteriorada i gelada, fet que ens impedeix (a alguns) gaudir plenament del descens. 
Portella de siscar, a la dreta
el pic de l'Albe
Arribem novament a la confluència de barrancs i ens trobem amb la gent que ha baixat amb raquetes des del llac. Acabem aquest tram final, allguns a peu alguns amb els esquís, fins a la carretera, on comença el senderó que hem agafat a la pujada. Un dia genial d'esquí de muntanya per una zona on no hem trobat més que un grupet de francesos. És a dir, tota la muntanya nevada per a nosaltres, un altre regal d'aquest Pirineu que sempre ens dóna la benvinguda. Gràcies!!!



remuntant les pales de Pédourres,
al fons els pics d'Escobes
vall de Siscar, cabana de Vésine











descens per la vall de Siscar

Powered by Wikiloc

Salut
pep

18 de gen. 2017

CASTELLS DE LA MARCA - Alt Camp

castell de Selmella, al fons les
muntanyes de Prades
Feia molts anys que no tornava a passejar per aquestes contrades, tan llunyanes i tan properes alhora. Arribem al castell de Selmella en cotxe per pista forestal, on començarem la caminada. Abans, però, realitzem una visita a les restes del castell que data de principis del s.XI, essent propietat dels Alemany (senyors de Cervelló) fins al s.XVI i dels Armengol (barons de Rocafort de Queralt) fins al s. XIX. Aquest assentament ja era conegut a l'época dels Íbers, i les terres, en època dels Alemany, eren administrades pel monestir de Santes Creus.
castell de Vallespinosa
Continuem uns metres per la pista principal fins a una cruïlla, on agafarem el camí de l'esquerra que mena a un camp de cirerers, i on trobarem un corriol a l'esquerra amb una fita. Seguirem aquest corriol fins al coll de Valls. Les vistes del torrent de Collmagí, muntanyes de Prades i el massís del Cogulló/Comaverd són excepcionals. El dia és fred i força ventós però la llum d'hivern intensifica l'estat d'ànim, els colors i les emocions. 


corriol arribant a Vallespinosa
Del coll de Valls continuem pel GR-7 fins a Vallespinosa, un poblet de muntanya enclavat enmig del torrent de Comadevaques, on ens aturem a fer un mos i a visitar el castell. Les vistes de la muntanya de Montclar són especials. Quedem fascinats per la grandària del castell de Vallespinosa i de les parets que encara queden d'empeus. Aquest construcció del s.XI va pertànyer a Berenguer de Clariana, qui el va cedir al monestir de Santes Creus. Més tard, a principis del s.XVII fou assaltat i malmès pel bandoler Rocaguinarda. Passem també per l'ermita de Sta Maria que es troba en un estat deplorable. Gaudim de la porxada de l'església de St Jaume i creuem al poble fins al barranc de Comadevaques. Agafem direcció a Saburella però ben aviat ens decantarem cap a la dreta seguint les indicacions del mas de cal Coca fins al coll d'Agulles. Aquí el vent torna a bufar força però les vistes que tenim, tot i que l'indret no té massa forma de "coll" són espectaculars, endevinant inclús les muntanyes de Montserrat.
castell de Saburella
Des del coll agafem la pista que baixa a l'esquerra en direcció al castell de Saborella, datat del s.XIII i relacionat amb el castell veí de Selmella i la família dels Cervelló. També va passar a ser propietat del monestir de Santes Creus. Aquest és el castell que es conserva més bé de la zona.
Tornem al coll d'Agulles i planegem entre una forta ventada i ja amb rajos molt debilitats de sol fins a Selmella, on tenim el vehicle. Les vistes durant aquesta última part del recorregut són fantàstiques: la plana de l'Alt Camp, el Tarragonès, les muntanyes compreses entre el Montagut, l'Albà, el Montmell i Motferri, així com les llunyanes muntanyes de Vandellòs i Prades. Tot un espectacle paisatgístic de primer ordre. En un dia clar segurament que podrem albirar Mallorca.
  
plaça major a Vallespinosa
El Montclar des de Vallespinosa












Powered by Wikiloc


salut
pep

12 de gen. 2017

CAP DE BOUMORT - 2.078 m

Una altra d'aquelles cites obligades per a tot excursionista del nostre país: el massís de Boumort. La idea va ser de la Marta, que em va voler portar a la brama del cèrvol. Arribem al refugi de Cuberes enmig de pluja i boira. Sembla ser que el pronòstic pel dia següent és de sol. Sopem bé i anem a dormir. L'endemà ens llevem d'hora per anar a sentir la brama del cèrvol. Ja havíem sentit aquest cant durant la nit, ja que aquestes bèsties fascinants ronden pels voltants del refugi, però en aquest cas no en vam poder veure ni un, tot i que els sentíem aprop.
Comencem l'excursió al mateix refugi desfent un tros del camí forestal que hi mena. Arribem a la intersecció de pistes i agafem just el barranc que les uneix. Trobarem fites. Aquesta pujada és molt directe, per tant dura, però a la part alta mereix la seva recompensa. Som al costat del cap del Solà de la Coma d'Orient. Continuem cap a l'esquerra per pista forestal que no deixarem fins arribar al prat Muntaner (en aquesta ocasió vam realitzar una petita variant per la coma de les Ordigues i el tossal de Caners). El dia és majestuós i les vistes cada cop més bones.
Cap de Boumort
De Prat Muntaner busquem unes fites que ens portaran a un corriol molt ben parit que recorre la base E del cap de Boumort, és la zona de Rocacastell, on hi ha el Pas Comptador, imaginem que duu aquest nom perquè feien servir l'estretor del pas per poder fer recompte dels ramats de bestiar. Pugem al cap de Boumort pel coll de la Creueta. La sensació que vaig tenir des del cim va ser la mateixa que quan voles en parapent: llibertat total! L'amalgama de tots els sentits que es van reunir en aquell moment va ser magnífica, sense descripció possible. Les nuvolades anaven creixent però continuàvem gaudint de la panoràmica de les muntanyes que queden a cavall entre el Pirineu i el pre-Pirineu. Senzillament fantàstic.
refugi de Cuberes
Desfem el camí baixant per la ruta "normal" i fent cap novament al corriol de Rocacastell i Prat Muntaner. Des d'aquí, i degut al nostre afany per conéixer indrets nous, un cop arribats a la basseta ens endinsarem a la barrancada de la Tosquella, que baixa de ple fins a tocar del refugi (haurem de vigilar ja que hi ha algun pas compromès però salvable). Aquí ens va venir la recompensa: no vam veure cap cèrvol però sí que vam trobar un tros de banya!



 
Powered by Wikiloc


Salut
pep

ANETO 2016

          arribant al coll de Coronas
Estem a principis de setembre, la temperatura i la previsió meteorològiques són excel.lents i no es preveu massa allau de gent. Així, doncs, responent a la petició del bon amic madrileny David, enfilem cap al refugi de Pescadors al bell mig de la vall de Vallibierna, on arribem amb vehicle.  La posta de sol és espectacular, així com la sortida de lluna. Després de cuinar un bon sopar i fer petar la xerrada vora el foc amb l'altra gent del refugi no guardat, cadascú s'enfunda al seu sac de dormir.

refugi de Pescadors
El despertador sona sobre les 5:30h, però sembla ser que tots preferim dormir... Al cap d'uns 20 minuts comencen les presses. N'hi ha que ni esmorzen...! Deixem les coses que no utilitzarem al cotxe i agafem el necessari per realitzar l'ascenció. Comencem que ja clareja, així que no cal que tirem de frontals. Anem remuntant la vall de Coronas fins arribar al primer ibón, això sí, després d'una primera bona pujada.
ibons de Coronas
No es veu neu fins ben entrada la part superior del circ, així que de moment anem tranquils, assaborint una de les ascencions mítiques del Pirneu, l'alta muntanya i el companyerisme. La pujada a l'Aneto per Coronas sempre és més vertical que pujant-lo per la ruta "normal", per la glacera, però, com totes les alternatives té aquell regust d'autenticitat que tan ens agrada. No són més de 10 persones les què pugem avui per aquesta variant, i això ho fa encara més solitari. El cel està completament obert de núvols i la calor comença a apretar una mica. 
Arribem al segon ibón de Coronas. Des d'aquí només ens queda remuntar la part superior del circ fins al coll, on ens haurem d'ajudar amb les mans, ja que hi ha algun passet que ens pot fer respecte. Arribem al coll i l'aire càlid de la cara S es converteix en un vent gèlid a la banda N. Ens abriguem i treiem els crampons de les motxilles. Després de l'operació de cramponatge i de menjar una mica continuem endevant, superant la gran rimaya que sempre hi ha en aquest coll. Enlloc de baixar fins a la traça que puja per la glacera seguim unes petjades que remunten el llom que ens deixarà més aprop de l'última pala. Superem un passet mixte un pèl delicat amb els crampons i arribem al pas de Mahoma sense complicacions.
cim de l'Aneto, 3.404 m
Aquí trec la corda i encordo al personal. No és que el pas de Mahoma sigui difícil, però més val evitar ensurts d'última hora. Les pedres estan ben colocades i fan de bon agafar. Només s'ha de tenir la precaució de no mirar massa avall. Fem cim sobre les 12h, contents i compartint-lo només amb una parella de maños, amb els quals intercanviem càmeres i mòbils per fer fotos. Comencem a venir nuvolades pel SE, tot i així la panoràmica des d'aquí dalt és sempre espectacular! Enhorabona Marta i David per la vostra primera  ascenció. Que no pari la cosa... La tornada la fem pel mateix camí de pujada.

part superior de la glacera
vista cap a l'O des del cim







21 de des. 2016

SALTS DE CANALETES

Aquesta és una d'aquelles excursions, que si més no arriba a ser curta, formen part del sac de les "imprescindibles" per conèixer més a fons el territori que ens envolta. En aquest cas recorrerem els torrents Fondo, el de la Bleda i el de la Cremada al seu pas per Cabrera d'Anoia, i en visitarem 4 dels salts més espectaculars, tan pels propis salts d'aigua com per la naturalesa que els envolta.
Comencem a caminar al poble de Cabrera d'Anoia en direcció a l'urbanització de can Formiga. Al arribar a un indicador baixarem al primer dels salts, la font dela Capellans, on hi trobarem una impressionant formació de roca construida pels sediments que baixen amb l'aigua, i que altrament s'anomenen travertins. Tornem enrera al pal indicador i continuem en direcció a la ruta dels salts.
Salt del Cargol
La humitat és impressionant i la temperatura és baixa, però mica en mica el sol es fa un lloc entre els núvols i esclata un festival de colors, encara tardorencs. Arribem a un nou indicador i continuem per pista bona en direcció al salt de Mala Dona. Hi arribem per un senderó des d'on tenim una vista excel.lent de la seva part superior. Encuriosits, anem a buscar el senderó que davalla al seu curs fluvial. Des de sota no es tan espectacular però ha valgut la pena baixar-hi. Reculem pel senderó fins a un nou pal indicador. Ara per pista molt bona, haurem d'anar en compte amb els motoristes i les batudes de senglar, i amb un bosc de roure i pi ens endinsem al serral de la Teia. Els colors han retornat la vida al bosc i la pista es converteix en una agradable passejada. 
Font dels Capellans
Arribem a una cruïlla de pistes. Aquí hem d'anar en compte perquè la pista principal continua recte. Nosaltres girarem a la dreta per una pista que s'endinsa a una pineda amb moltes clarianes. Al cap de poc tornem a trobar una bifurcació. En aquest cas agafem el senderó que vira lleugerament a la dreta. En uns 10 minuts farem cap al capdamunt del salt del Cargol. L'indret és senzillament espectacular. El saldó combinat amb el conglomerat es converteixen en unes parets verticals d'uns 30 metres, que han estat solcades per les torrenteres de la Bleda i la Cremada (haurem d'anar en compte de no patinar ja que el terreny acostuma a estar força moll).
Refem el senderó fins la clariana del bosc i continuem cap a la dreta pel senderó més ample. Anem baixant vigilant de no patinar ja que hi ha rampes prou verticals per baixar-hi de cul. Arribem al fons del barranc de la Cremada. Continuem per un senderó que s'endinsa al bosc just a l'altre costat del barranc. Arribem al salt del Cargol en 5 minuts. Quedem bocabadats per l'entorn gairebé salvatge al qual hem arribat. Realment sembla que estem al mig d'una selva tropical... Les parets verticals que s'extenen damunt nostre són un prodigi de la natura, sembla mentida com es pot aguantar el saldó amb conglomerat.
salt de Mala Dona
Refem el senderó fins al barranc. Continuem per la mateixa llera del riu cap a la dreta fins que trobem una cruïlla de senderons amb marques blaves. En aquest cas girem a la dreta, on en 5 minuts més arribem al salt dels Cucs, Espectacular rebuda per una zona plena de falgueres al costat mateix del salt, que ens mostra una zona ben revirada de cavitat excavada pel curs de l'aigua. El cel s'ha tornat a enterbolir i la humitat es torna a fer patent. No ens sabem avenir de la natura tan abrumadora que hem trobat en aquest petit racó de món.
Reculem i tornem a la llera del barranc. Agafem el senderó que comença pujant i que ens ajudarà a superar els 30 metres de verticalitat saldoriana. En aquest tram tenim uns passos equipats amb una corda que ens ajudarà a grimpar. Arribem a un senderó més ample que seguirem fins a trobar una pista. Aquesta ens durà a l'alçada del salt de Mala Dona i al poble de Cabrera d'Anoia de nou.

Salt del Cucs
part superior del
salt del Cargol
















Powered by Wikiloc

Salut
pep

13 d’oct. 2016

CIME PICCOLO LAGAZUOI

Ens trobem a la zona de Cortina d'Ampezzo, que visitem fugaçment, i continuem cap al pas Falzarego on trobem la cime Lagazuoi, una muntanya que durant la 1ª Guerra Mundial o Gran Guerra va ser custodiada per austríacs i volguda per italians. Aquests van voler sorprendre als rivals excavant una sèrie de galeries a l'interior de la muntanya de Lagazuoi. El resultat va ser una feina enorme de 5 mesos (febrer a juny de 1919) i més d'un km de galeries per superar els més de 600 m de desnivell que hi ha des del paso Falzarego. Es pot pujar fins al refugi amb un telecabina, però nosaltres vam preferir pujar per les galeries enlloc de baixar-les.
La veritat és que se't posa la pell de gallina només de pensar en les condicions en què devien viure aquella gent, la humitat constant, la foscor i el fred de l'hivern no eren la millor companyia per realitzar aquesta tasca, però la crueltat i la superació humana queda clar que no té límits quan veus gestes com aquesta. Després de fer cim i una birra Moreti al refugi de Lagazuoi vam tornar al paso Falzarego per la ruta 401. Tot i la nuvolositat les vistes són excepcionals, amb les 5 Torri, l'omnipresent Tofana di Rofes (3225 m), el grupo Sella, la Marmolada (3340 m), Col di Lana, l'Averau (2648 m) i Sorapiss (3205 m) entre d'altres.
No tindrem problemes ja que està molt ben indicat. És recomanable portar casc i frontal, tot i que el casc no és imprescindible. Una bona sola de bota per no relliscar i molta energia a les cames, pujar esglaons de 35-40 cm durant 1 km és un bon esforç. Més que una excursió o treking és una ruta històrica que cal fer com a tal, llegint i entenent el què va succeïr allí, on les galeries i les estances cobren vida. Una experiència realment única. Val a dir que els italians van perdre la partida en ser derrotats per les tropes austríaques.
 


Afegeix la llegenda









Powered by Wikiloc


salut
pep

ELBSEE

Som a mitjans d'agost i ens dirigim cap a la regió de les Dolomites, però primer farem una visita als amics de Kaufbeuren, el Bertram i la Bruni, que ens acolliran a casa seva un parell de dies. La proposta de matí que ens fan és ciclar fins al llac Elb. Així doncs sortim de casa seva i enfilem direcció Apfeltrang per una zona de bosc alpí molt agradable i on tindrem la gran pujada de la sortida que superem poc a poc.


 Arribem a zona de bosc altre cop ara per camí asfaltat fins Wenglingen i seguint un tram de la ruta de les bruixes (Sagenhafter Weg) en direcció a Aitrang. El temps és genial, sembla mentida que faci aquesta bonança al sud d'Alemanya... Parem a un prat des d'on hi ha una bona panoràmica dels alps Älgau i la zona de Garmish. Continuem per camí asfaltat fins a l'entrada del llac Elb, defugim aquesta, però, per anar a vorejar-lo i poder fer un bany a l'altra costat del llac, que conté una aigua marró-negrosa i prou fresca per agafar forces per a la tornada.
Després d'un bon bany toca una bona weissbier, així que anem a buscar l'entrada del llac on hi ha el restaurant. Aquí gaudirem també d'un bon sopar de la zona a les 18:30h. Amb la panxa ben plena tornem a les bicis per encarar el tram final de la sortida. Així doncs agafem un tram de pista forestal per anmig de bosc de pi negre dirigint-nos cap a Ebenhofen i Biessenhofen. Aquestes poblacions ens reben amb una llum de tarda espectacular.
La temperatura ja ha baixat una mica però l'ambient rural de la zona i la companyia silenciosa dels amics de sortida fan d'aquest vespre un espai completament màgic. Arribem a Kaufebeuren per un carril bici fins a casa dels anfitrions en una d'aquelles sortides "made in Bayern" que tan m'agraden... És un plaer poder pedalar per aquests paratges de turons rodons i pistes idíl.liques, sense grans pujades però amb un paisatge especialment dissenyat per a l'esperit. Gràcies Bertram i Bruni per la passejada!




















Powered by Wikiloc


salut
pep

29 de set. 2016

TRE CIME DE LAVAREDO

Ens trobem a la primera jornada de les Dolomites. Hem trobat un forat per aparcar al costat del llac d'Antorno, on aprofitem per menjar una mica. Desafiant la previsió meteorològica la tarda es comença a despullar de certes nuvolades, així que el cel ens deixa veure, per fi, la silueta de la cara S de les conegudes i majestuoses 3 Cime de Lavaredo. Sense perdre massa temps ens posem les botes i comencem a caminar cap a l'entrada del parc, on ens volien cobrar uns 25€ per poder pujar al refugi Auronzo amb la furgo. Després de creure que és una aberració hem preferit pujar-hi a peu.
Lago Antorno
Sortim del llac Antorno i seguim sempre el sender que es dirigeix cap al NE. Trobarem una bifurcació amb una senyal de fusta: seguim cap al refugi Auronzo i les 3 Cime sense pèrdua. El sender és molt agraït, va pujant sense ser massa exigent i les vistes de les muntanyes que envolten aquest massís (aquí anomenats Grupo) són cada cop més espectaculars.
refugi Lavaredo
Arribem al refugi en poc més d'una hora. El cel s'ha anat tapant progressivament però no amenaça pluja. Així que després de fer una breu visita al refugi, ple a vessar de turistes que han pujat amb bus o cotxe, i veient que el temps aguanta decidim continuar cap al refugi Lavaredo. Passarem per la capella dels alpinistes per una pista molt ben traçada i per on circulen 4x4. Les vistes cap al grupo Cadin són cada cop més agrestes i espectaculars, tot i que van quedant per sota de la nostra alçada...
refugi Auronzo
Veient que el temps va aguantant tot i estar molt gris decidim deixar la cervesa al refugi Lavaredo per pujar fins al coll Paterno, des d'on, almenys, podrem gaudir de la cara N de les agulles més famoses de les Dolomites i els Alps Italians. Arribem al coll en poc menys de 30 minuts. La estribacions de la muntanya Paterno estan plenes de forats, on la gent preparada amb material de ferrata s'enfila per creuar la impressionant paret d'aquest cim veí fins al refugi de Locatelli. Ens quedem amb la boca ben oberta. Les vistes des del coll Paterno són excel.lents, i tot i que el cel està molt ennuvolat la roca gaudeix d'unes ombres i colors gairebé màgics. 
refugi Langalm
Des del coll podem veure el refugi Langalm situat a la cara N de les Tre Cime, i no ens sembla pas massa lluny, així que preferim desafiar a la météo i endinssar-nos en aquesta banda on no hi ha ningú. Comencem baixant per un pedregal fins a una zona de prats on hi serpenteja un senderó que ens deixarà veure les parets N d'aquestes agulles. La visió esgarrifa, i força, sobretot quan albirem la mida que té un escalador al peu de la paret amb el zoom de la càmera. Arribem al refugi Langalm després de gaudir del silenci de les valls abruptes i les parets moldejades per l'aigua i el vent. Aquest lloc ens ha fascinat!
refugi Lokatelli, al fons la
Punta Tre Scarperi (3.151 m)
Continuem cap al coll Mezzo mentre cap a l'O es comencem a dibuixar cortines d'aigua. Nosaltres encara tenim sort i les anem esquivant. Arribem a una zona plena a vessar de fites de pedra. Silenci. Moments de reflexió. Construïm la nostra pròpia fita. Marxem d'aquest indret de puntetes, sense molestar les pedres que semblen cobrar ànima...
Arribem novament al refugi Auronzo, on la majoria dels cotxes ja han marxat, i desfem el camí de pujada fins al llac Antorno, satisfets d'haver realitzat la volta a les Tre Cime sense contar-hi massa. La majoria de vegades la improvització ens ajuda a gaudir de les coses més intensament. Marxem contents en busca d'una pizza per celebrar el nostre primer dia a les Dolomites. Ciao!

Grupo Cadin, al fons el grupo Sorapis
Capella degli Alpini










cara N de les Tre Cime de Lavaredo

cara S de les Tre Cime de Lavaredo
Powered by Wikiloc


Salut
pep