14 de febr. 2018

CICLISME A TENERIFE

Aquesta és la primera incursió que faig a les illes Canàries, gràcies al David, que em va dir que hi anava uns dies per recórrer algunes de les carreteres més interessants de la illa. Ens trobem a l'aeroport i agafem bus cap a l'alberg, a las Galletas. Un cop instal.lats anem cap a los Cristianos per recollir les bicis de lloguer. La idea era fer algunes de les ascencions més rellevants del sud de l'illa, així que cada dia sortiríem de las Galletas.

1º dia - VILAFLOR, La GRANADILLA
sortim de las Galletas amb el cel força cobert de núvols (ens esperàvem una mica més de calor) en direcció a Guaza per terreny pràcticament pla. A partir d'aquí tot serà pujada. Agafem la TF-66 cap a Buzanda on trobem les primeres rampes del 7-8%. El dia va aguantant i cada cop tenim més vistes sobre la costa S de l'illa, que està tenyida de diferents colors marró, no massa agradable a la vista. Continuem cap a Arona per la TF-51. La carretera continua pujant, mica en mica. Tenim un primer pla del roque del Conde (1001 m). Continuem per la TF-51 cap a la Escalona. Aquí trobem les primeres corbes que indiquen port, i algun indicador que diu "Zona Lunar". El responsable de l'alberg ens ha recomanat arribar a Ilfonche, així que girem a esquerres a la cruïlla. Passem a tocar del roque Imoque (1102 m), una agulla espectacular que es veu de gairebé d'arreu. Tornem a la Escalona i continuem cap a Vilaflor, on arribem després d'una carretera un pèl més suau. Arribem just a temps per gaudir de la boira pixanera, així que anem al bar a menjar una mica i tirem avall en direcció a la Granadilla per la TF-21. Aquesta carretera és una bona alternativa per a pujar al Teida ja que és molt més bonica que per Arona, molt més seca i amb menys interès paisatgístic. Tenim ganes de més quilòmetres, així que de la Granadilla ens arribem a Ghimiche per tornar cap a las Galletas per carreteres molt secundàries. Passarem per el Salto, Yaco, Atogo, las Chafiras, Guargacho i la costa del Silencio fins a l'alberg. Bona ruta de 84 km i 1.750 m+ per començar..... 



 
Powered by Wikiloc


2º dia: SANTIAGO DEL TEIDE
El cel està molt més serè que ahir, i això fa que estiguem més animats. Avui volem tirar cap a la part NO de l'illa, fins a Santiago del Teide, un altre port de muntanya considerable. Sortim en direcció a los Cristianos amb força trànsit. Aquí hem d'anar seguint un track al GPS que portàvem ja de casa. Aquesta zona, Costa Adeje, és un caos de carreteres i vehicles. Passem aquesta zona en uns 15km. Continuarem per la TF-465 ja més aprop de la costa fins a Playa San Juan, Alcalá i Puerto Santiago., vorejant uns enormes camps de bananers, aquests sense reixat marró, menys mal. Aquí parem per comprar una mica de menjar per l'ascenció. a partir d'aquest punt és tot pujada fins a Santiago del Teide, havent de superar més de 900 m+ en uns 10 km. Arribem a Santiago i fem parada per fer bocata i cervesa. La idea inicial era pujar a Masca, un petit racó de món que tothom ens havia recomanat, però justament mentre acabàvem de fer el cafè es va posar a plovisquejar de nou. Canviem  ruta i tornem enrere pujant primer a las Manchas, on gaudim d'un Arc de St Martí increïble.
Baixem ara ja sí fins a Arguayo y Chío. Des d'aquí ja anirem a buscar el camí cap a Costa Adeje i la tornada a las Galletas, passant per la Camella (potser ens havíem quedat amb ganes de desnivell). Abans d'arribar a l'última rampa de pujada punxo roda, amb la mala sort que la càmera de recanvi em queda mal inflada i he de baixar amb molta precaució. El David continua una mica més amunt.


Sortint de las Galletas,
al fons el Teide (3.710m)






Powered by Wikiloc

3º dia: TEIDE
Sortida de traca i mocador al punt més alt de l'illa, el pic del Teide (3.710 m). Evidentment no es puja fins dalt, però s'arriba als 2.500 m des del nivell del mar. Refarem la ruta del primer dia però canviant Arona per Aldea Blanca i San Miguel (rampes del 13%). De Vilaflor continuem cap amunt per la TF-21 amb un paisatge completament diferent al que havíem vist fins ara. Pi roig, muntanyes, roques i moltes vistes.... Espectacular!. El dia és molt assolellat però a 2.500 m fa força fred. Així que ens fem la foto de rigor, ens enfundem les jaquetes i comencem el descens cap a Guía de Isora, des d'on refarem la ruta del dia anterior fins a los Cristianos, on tornarem les bicicletes que teniem llogades. Una ruta excel.lent per fer en un bon i llarg dia de sol.








Powered by Wikiloc

salut
pep

6 de febr. 2018

SANT JOAN DE LA MUNTANYA

Una tarda qualsevol de tardor. Temperatura suau i uns colors de postal. No ens podem quedar a casa! Pugem al Pla de Manlleu i agafem la pista encimentada cap al coll de la Creu Sapera. Com sempre, ens hem deixat embaucar per les corbes de nivell i les runes d'ermites, castells o masos en desús, però que encara tenen molt a explicar de la història del terreny on es troben. Del coll agafem, encara en cotxe, la pista que mena al turó de Sant Joan. Aparquem al costat d'una granja. 
Just sortir del cotxe ja es pot veure l'ermita, altiva, encimbellada dalt un turó amb molta vegetació. Reculem una mica per la pista fins a trobar un senderó, sense indicacions, que puja cap al N. Encara es veuen restes de poda, es nota que no fa massa que s'ha netejat aquest tram. El senderó ens portarà de dret a l'ermita de St Joan de la Muntanya, al costat de Pontons. Aquesta fou edificada com a capella del nou castell de Pontons cap a l'any 1075. El 1138 va ser donada a l'orde de l'Hospital, i a partir del 1270 passa a ser gestionada pel monestir de Santes Creus. Durant les obres de restauració es va descobrir un reliquiari de fusta, el qual contenia un pergamí en el què es datava l'any de consagració de la capella.
Ermita de St Salvador
De fora es ben senzilla, amb una entrada molt ferma amb contraforts. També es poden veure les voltes llombardes a l'absis, que té una alçada que recorda a una torre de guaita. Si pugem al turó de St Joan trobarem, encara, les restes de pedra d'una antiga torre, segurament depenent del castell de Pontons. Les vistes són generoses cap al Penedès i la serra del Montagut, així com cap a la plana d'Ancosa. Ens va xocar molt una arcada literalment encastada a la roca, a l'altre costat de la riera de Pontons i que, segurament, formava part de l'ermita de St Salvador, sota el puig de les Torres, de camí al castell vell de Pontons, una masia fortificada que es troba en un indret ben feréstec i estratègic, segurament per controlar el pas entre l'Alt Camp i l'Anoia.
  
vistes del turó de St Joan cap al
Penedès, amb l'ermita a sota
Antiga torre de vigilància


vistes cap al Montagut i la Llacuna

Antic castell de Potons



Powered by Wikiloc

salut
pep

5 de febr. 2018

PORTS DE LES DOLOMITES

A l'estada a les Dolomites de l'estiu de 2016 vam aprofitar per realitzar algunes de les ascencions en bicicleta de carretera més mítiques de tots els Alps. No cal dir que si el temps acompanya les vistes, la geografia i l'ambient estan assegurats. Les Dolomites, la zona dels Alps italians que es situen a cavall d'Itàlia i Àustria, ofereix una geografia excepcional per a qualsevol activitat de muntanya, ja sigui en bicicleta o a peu. Les valls estan separades per ports d'una enorme bellesa, i així ens podem "afartar" de km d'asfalt i pics rocallosos que semblen no tenir límit. 
Nosaltres vàrem realitzar diferents rutes d'aquestes dues modalitats en diferents valls. Així doncs vam entrar per la part N cap a les 3 Cime de Lavaredo, des d'on descendiem cap a Cortina d'Ampezzo. La pluja va començar a fer acte de presència quan arribàvem a la zona de Canazei, que ens va sorprendre per la quantitat de turistes. Vam preferir tirar cap a Caprile, on vam trobar un ambient més calmat i d'acord amb el què nosaltres busquem. La pizza de sopar, al costat del forn de llenya va ser insuperable.
L'endemà el dia s'aixeca radiant i decidim pujar fins a Selva di Cadore on deixarem la furgoneta. Des d'allí són uns 10,5 km de pujada non-stop per ascendir el primer dels colls, el port de Giau. A la part de dalt ens vam trobar amb molta boira, però per sort no ens va molestar per a la baixada. En aquella ocasió vam poder gaudir de la xerrada amb un home local que feia foc a una de les barraques que hi ha al costat de la carretera, realment una molt bona estona que ens va fer oblidar gairebé per complet l'ascenció al port de Giau.










Powered by Wikiloc

Segon port de les Dolomites: la Marmolada o paso Fedaia. Volia aprofitar la tarda ja que el dia era bo i anava aguantant amb núvols però sense pluja. Així doncs vaig decidir encarar l'ascenció al port de la Marmolada, el més alt de les Dolomites, des del mateix Caprile. Val a dir que ja portava l'ascenció al port de Giau al matí i les cames, tot i que estaven animades, em van començar a mostrar la cara més dura del ciclisme quan arribava a la recta de 3 km de l'11%...!!! Finalment, després de les dures corves finals vaig arribar al senyal de coll. Aquell dia no vaig poder gaudir de les vistes del cim de la Marmolada ja que els núvols n'entervolien la visió. La baixada seria més que ràpida...











Powered by Wikiloc

Tercera ruta de colls dolomítics: la Ronda Sella. Senzillament espectacular bellesa d'asfalt i naturalesa salvatge, en la que recorrerem els ports de Campolongo, Pordoi, Sella i Gardena. Una ruta d'uns 50 km i 1.700 m+ que prefereixo no descriure, senzillament és la volta reina de les Dolomites amb tots els "ets i uts".  Nosaltres la realitzem en el sentit de les agulles del rellotge des de Corvara in Badia, Arabba, Sella i Gardena. La météo ens va acompanyar en tot el dia i només vam poder gaudir al màxim. Només us deixaré amb algunes fotografies perquè la gaudiu.






















Powered by Wikiloc

Salut
pep


31 de gen. 2018

VOLTA A LA VALL DE SORTENY

Pic de la Cabaneta (2.862 m)
Arriba la tardor i les cames em demanen una mica de muntanya, excursions de les de sempre, amb pujada, baixada, bon ambient de Pirineu i bones panoràmiques. Obro el mapa d'Andorra i apunto cap a la vall de Sorteny, on hi ha algun cim que tinc pendent com el de l'Estanyó (2.915 m) i el de Serrera (2.912 m). Passo la nit a l'aparcament que hi ha al final de la pista asfaltada que puja fins a l'entrada de la vall de Sorteny, que arranca a la dreta passat el Serrat.
El dia es lleva radiant però fresc. Fins al refugi de Sorteny gaudeixo dels deliciosos colors tardorencs que llueixen els xops i avellaners que hi ha a la vora del camí. Abans d'arribar al refugi agafo un senderó força solitari a la dreta. Baixo fins al riu i passo a tocar de la cabana d'Eucasser, entrant així a l'ombrejada vall d'Estanyó. Aquí encara no hi toca el sol, però es pot endevinar el cim altiu a dalt de tot de la carena.
Arribo al llac d'Estanyó en poc més d'1h. Les vaques, les úniques companyes matineres, em diuen que he de continuar cap a una forta "llomada" que puja a l'esquerra i que portarà directe al cim. A mitja carena oberta es comença a endevinar un paisatge entre verd i marró, amb la vall al fons i els cims que m'envolten cada cop més a prop dels ulls. Sorpresa al trobar-me unes perdius blanques de Pirineu fent el "ronso" en unes pedres. Una meravella de moment...!


Arribo al cim i m'assec a unes pedres amb un gran somriure als llavis. L'ascenció ha estat fantàstica, ràpida, còmode i amb una altivitat espectacular. Puc entreveure i reconéixer la majoria de pics que m'envolten. L'Estanyó és el segon pic més alt del pirineu andorrà, i es nota, gairebé tot queda per sota la mirada. Recorro l'àmplia aresta que separa l'Estanyó del pic de la Cabaneta (2.862 m), que s'alvira altiu a la llunyania, i decideixo provar. El dia es mostra perfecte per fer una bona volta a peu, i el terreny invita, així que descendeixo i ascendeixo el pic de la Cabaneta en poc menys d'1h.
Pic de la Serrera (2.912 m)
 i estanys de Ransol
Des del segon cim em miro el tercer, el pic de Serrera (2.912 m) quedant separats pel coll de Ransol. Miro el mapa i s'intueix un senderó que ressegueix la falda de la Cabaneta per un terreny molt descompost però sense complicacions. Mentre arribo al senderó penso en què ha estat bona jugada fer-ho en aquest sentit, de lo contrari seria una penúria pujar-lo.
Cabaneta i Estanyó des de
la Serrera
Arribo al coll de Ransol. La carena que ascendeix al Serrera es veu fàcil i el temps aguanta, així que continuo pujant fins a coronar l'última de les fites que hi ha a la carena d'aquest cim. Continuo mirant el mapa mentre menjo una mica de pa amb formatge i fuet i un bon traguet d'aigua. Les corbes de nivell semblen ser amables per poder baixar per la carena enlloc de tornar al coll. Així doncs em llenço pendent avall amb els peus una mica ressentits. Ha estat una jornada amb força desnivell però ara ja només toca baixada.
Baixo per la collada del riu de les Cebes fins al fons de la vall de Sorteny, on desfaig el senderó de pujada fins al refugi. De camí a l'aparcament vaig agafant senderons on hi ha diferents cartells que expliquen els diferents tipus d'arbres. Arribo a l'aparcament cansat però satisfet. Senzillament m'he enamorat de l'Estanyó, segur que no trigaré massa a tornar-hi per una altra banda.


pic de la Serrera, a l'esquerre l'Estanyó, al fons la vall de Sorteny
 


Powered by Wikiloc

Salut
pep


24 de juny 2017

3 COMARQUES, UN PAISATGE

arribant al Gatelló
S'acaba el temps d'esporgar la vinya per deixar que els ceps acabin de madurar, amb paciència, el raïm que han fet créixer. Aquesta volta passa per 3 comarques: Alt Camp, Baix i Alt Penedès, coincidint totes elles amb un paisatge marcat per la mà de l'home, turons de bosc Mediterrani i vinya configuren aquest racó de món tan característic, suau i feréstec alhora, per a mi és genial per als sentits, sobretot a primera hora del matí o a última hora de la tarda. 
St Martí Sarroca
Començo pujant les Ventoses, una ascenció no gens dura però amb un traçat envejable. A mesura que es superen metres la vista expandeix horitzons de llunyania, començant a alvirar tot el massís del Montmell i la plana del Penedès. Arribo a la Talaia amb bones sensacions i decideixo continuar cap al Pla de Manlleu, on, últimament m'han descobert una pista asfaltada que porta a mig camí de Pontons i Torrelles de Foix. 
Creuo el Pla i vaig a buscar l'entrada de la pista. El dia és radiant. Són les 9:30h i giro a dreta per asfalt mediocre, com a mi m'agrada. M'endinso al pla del Pla de Manlleu cap a cal Galofre i el Gatelló. El terreny no és particularment dur però es converteix en un puja-baixa amb algunes rampes dures però curtes. La vinya i els turons m'engullen i em fan gaudir d'un paisatge amb una suavitat exagerada. Arribo al mas de Sapera, que dóna nom al coll, des d'on es devalla vertiginosament cap al mas de la Riera fins a trobar la carretera de Torrelles.
camí de Gomila
Giro a la dreta i arribo en baixada a Torrelles de Foix, que passo de llarg. En 5 minuts arribo St Martí Sarroca on paro a omplir el bidó d'aigua. La calor ja comença a ser xafogosa i, per tant, molesta. M'he allargat més del compte i recorro mentalment la tornada fins a Llorenç. Continuo direcció la Bleda i trenco cap al Romaní i St Pere Ad Vincula i les Cunilleres, des d'on arribo en poc temps a Castellví de la Marca, sota el Castellot, sempre admirabla es miri des d'on es miri.
Continuo cap a cal Margarit, fa estona que rodo per camins asfaltats sense trànsit i envoltat de vinya. M'encanta aquesta sensació. Abans de sortir a la carretera de St Jaume giro a la dreta. Aquest tram sempre l'havia fet de baixada, i potser ja tocava fer front a les rampes del 16% que pugen a Gomila. No és molta distància però fa suar de valent i obliga a tirar d'algun pinyó extra. Passo pels masos de Mitjans i Gomila i arribo al petit poble de la Carronya, des d'on vaig a buscar la carretera de St Jaume, i d'allí en baixada, i a plat, fins al punt de sortida.
Una volta que es pot realitzar en unes 2h i 30 minuts sense pressa, però que toca 3 comarques i un paisatge comú que evoca olors i sensacions idèntiques i barrejades. Animeu-vos-hi...!

camí de cal Gatelletes
coll de la Creu de Sapera





St Pere ad Vincula i cal Vernet
el Castellot














Powered by Wikiloc


salut
pep