11 de jul. 2019

"MITTLE RHEIN" EN BICICLETA

La Petit Venice, Colmar
Neuf Brisach
Arribem a Colmar al vespre, just per fer una "tarte flambé" darrera l'església dels Benedictins d'aquesta ciutat preciosa de la regió de l'Alsàcia. L'endemà al matí, després de deixar la furgo en un lloc segur, carreguem les alforges a les bicicletes i comencem a pedalar en direcció a Neuf Brisach, poble disenyat per l'arquitecte francès de fortaleses Vauban. Continuem per l'Eurovélo 15, o Rheinweg (camí del Rin), i arribem a Estrasburg pel canal del Roina al Rin, on arribem després de 95 km. Coincidim amb molts catalans que han anat a aquesta ciutat alsaciana per assistir a la manifestació per la llibertat de presos polítics. Tenim sort al càmping, una família catalana ens deixa un espai per plantar les tendes, després de la negativa de la gent del càmping a donar-nos lloc. Aprofitem l'endemà al matí per visitar la Petit France i la catedral de la capital Alsaciana. Tot i la quantitat de gent la visita es fa suportable, i amb tants catalans ens sentim com a casa... ;-). Quedem fascinats pel rellotge astronòmic medieval que hi ha en un lateral de la catedral de Notre Dame. 
búnker al canal del Rin al Roina
L'endemà continuem cap a Gambsheim i Lauterbourg, ja a la frontera alemanya, on arribem per pistes asfaltades sense gairebé desnivell i rodejades de boscos frondosos. De moment, encara no hem vist el Rin. La calor es fa insuportable per moments, però l'anem evitant buscant canals i ombres naturals. Ens banyem al pantà de Mouettes que hi ha al costat del càmping en un final de jornada perfecte. L'endemà passem a Alemanya. Fa 2 dies que pedalem amb el vent de cara, i ens adonem que la majoria de gent que fa aquesta ruta la fa en direcció contraria a la nostra. Decidim anar fins a Karlsruhe a agafar el tren fins a Koblenz, d'aquesta manera podrem fer la ruta al revés, amb el vent de cul.
Arribem a Karlsruhe amb 50 km a les cames i amb força calor. Ens costa mitja hora creuar la ciutat fins a l'estació de tren. Finalment el tren de les 16h ens deixa penjats i ens hem d'esperar 2 hores més per agafar el següent tren direcció nord. Ja som a Alemanya i ens fa estrany que passin aquestes coses...! Arribem a Koblenz sobre les 20h, directes al càmping al costat del riu Mossel, afluent del Rin. Aprofitem per fer la primera weissbier. L'endemà el dia es desperta ennuvolat. Anem a buscar una bäckerei i un cafè amb llet abans de començar a pedalar. Koblenz és massa modern per perdre-hi temps.
rellotge astronòmic de la catedral
d'Estrasbourg
Seguim les indicacions d'Eurovélo 15 en direcció a Boppard i Sankt Goar, on comencem a gaudir de la zona romàntica d'aquest gegant d'aigua que és el Rin. Passem alguns castells rehabilitats que s'albiren als turons que fan de testimoni del pas del temps i de les guerres que han tingut lloc en aquesta zona, que els Romans no van poder creuar. Torna a fer calor. Decidim agafar un transbordador i creuar a l'altra costat del riu. La Marta i jo pugem al pas de Loreley, la sirena que segons la legenda feia embarrancar els vaixells amb els seus bells cants... 


Eurovélo 15, Rheinweg


Tornem a creuar el riu i arribem a Bacharach. El lloc ens toca l'esperit i gaudim d'una visita de carrers ben empolainats, cases de fusta i tàpia amb decoracions exquisides. Anem a preguntar si hi ha càmping. Afirmatiu. En 1 h ja estem instal.lats i amb el banyador posat per banyar-nos al Rin, a la platjeta que hi ha davant el càmping. Al vespre pugem fins a dalt al castell, que vigila silenciós però amb majestuositat les contrades de la vila. Posta de sol perfecta amb una weissbier deliciosa.

observant les alçades de les riuades 
L'endemà seguim en direcció a Bingen, on parem a fer una volta pel mercat. Seguim gaudint de castells magnífics i vinya de diferents varietats, entre les què destaquen Riesling i Gewürstraminer. Anem deixant enrera les muntanyes que formen aquesta zona magnífica del Rin, i anem entrant en una zona més baixa, on predomina, novament, el sembrat. Entrem a Mainz. Les seves places estan a tope de gent. És dissabte i hi ha mercat. Fa calor i les fonts s'omplen de gent que es remulla els peus. El Rin que ens espera a partir d'aquí és calcat als dos primers dies, és a dir, amb poc interès paisatgístic per a nosaltres. Anem a l'estació de la DB (tren alemany) i a les 18h sortim en direcció Freibourg. Arribem al càmping sobre les 20:30h. Una altra weissbier i un bon sopar a base de carn i a dormir. 
vista de Bacharach des del castell
Plou lleugerament durant la nit però les tendes aguanten. El matí es lleva força obert. Un bon esmorzar ens dóna la benvinguda al nou dia. Arrenquem amb una bona visita a la capital de la Schwarzwald (Selva Negra), sobretot a la seva catedral, on gaudim de l'explicació del vigilant sobre les mesures que hi ha a les parets d'entrada, i que es feien servir durant els dies de mercat a l'época medieval. Continuem cap a Colmar, passant per Merdingen i Brisach. Aquí creuaren novament el Rin i tornarem a agafar l'Eurovélo 15 en direcció a Colmar, on arribarem després de 55 km.

Puig de Loreley

mercat a Mainz










Brisach
mesures a la catedral de Freibourg












Hem recorregut 350 km d'aquest riu, que des del neixement fins a la desembocadura a Roterdam, Atlàntic, té uns 1.100 km. Hem anat directe al gra, a la seva part central, que per la seva història és la que ens sedueix més, castells del s.XII, poblacions carregades de vestigis i de parets que parlen, época medieval en la seva pura essència. Una zona imprescindible per entendre bona part de la història del centre d'Europa, des dels Romans als Vickings.

Salut
pep

29 de juny 2019

CYCLING "CAMINO DEL NORTE", NAVARRA & ARAGON

Continuació del viatge pel nord de la península fins a Irun, i baixant cap a Iruña y Tudela per creuar la comunitat foral de Navarra, i acabar a la capital d'Aragó, Zaragoza, punt i final d'aquest viatge de 1 mes en bicicleta recorrent bona part de la penñinsula ibèrica que em faltava per conéixer.



Salut
pep

26 de juny 2019

CYCLING "VIA DE LA PLATA" 2019

Continuació del viatge que comença a la regió del Rif (Marroc), i que continua a Tarifa, pujant cap a Càdis i Sevilla, on enganxo amb la "Via de la Plata" fins a Santiago de Compostela, passant per Zafra, Mérida, Plasencia, Peña de Francia (las Hurdes), Salamanca, Zamora, Puebla de Sanabria, Ourense i Santiago.
D'aquí, el viatge continuarà pel "Camino del Norte"...



salut
pep

21 de juny 2019

CYCLING MOROCCO 2019

Primera part d'aquest viatge, que comença fent una volta pel N del Marroc, concretament per la zona muntanyosa del Rif. Amb l'amic David vam realitzar una travessa de N a S i tornada cap a la costa N, des de Cauta, passant per Tetouan, Ouazanne, Fez, Taounate, Ketama, Isaguen, El-Jedha i Assilah. Una ruta no recomanable per a principiants pels forts desnivells i per la manca d'infraestructures dedicades a la bicicleta. No és una "aventura" però se li podria assemblar bastant.
Us deixo que gaudiu d'aquests 7 dies per paisatges espatarrants, verds i frondosos, però també secs i calorosos.
Després d'aquesta estada al N del continent africà, continuaré el viatge pel S de la península des de Tarifa...



salut
pep

6 de març 2019

PICS DE CERTASCAN (2853m) I FLAMISELLA (2782m)

pic de Certascan, 2853 m
remuntant la vall del iru de Guerossos
Segona sortida d'esquí de muntanya de la temporada a la vall de Certascan. Quedo amb la gent del CEB a les bordes de Quanca per remuntar les valls de Noarre i de Canals fins al coll de Certascan, passant per sota el circ de Guerossos. Un cop al coll remuntem per la vessant O fins que podem deixar els esquís i arribar al cim a peu. Fa un dia genial i ens ho agafem amb calma tot i el vent gèlid que bufa. Reconeixement dels pics que ens envolten, que en són molts, foto de grup i anem a recuperar els esquís per fer una baixada amb neu primavera fins al coll. Aquí la neu ja comença a estar força gelada. Continuem baixant fins al llac de Certascan, el més gran dels pirineus catalans i el més profund amb gairebé 100m de fondària. Ara, completament gelat i nevat, el creuem fins a la mini-presa i el refugi que es troba darrera mateix. Gaudim d'uns bons colors de posta sobre el massís de la Pica d'Estats. Espectacular!
panoràmica des del pic de Certascan
Estany Blanc
Al dia següent, tornem a creuar el llac, remuntem el coll de Certascan i devallem per neu molt dura fins a la coma de l'estany de Guerossos. Tornem a posar pells i enfilem cap al N fins a l'Estany Blanc. Aquí ja podem veure el coll que hem d'assolir per l'ascenció del pic de Flamisella. Torna a fer un dia espectacular i força càlid, tot i que el vent és gèlid. Remuntem el coll que separa els pics de Flamisella i Lleia, deixem els esquís i ens calcem els crampons per ascendir el Flamisella, una petita cúpula piramidal que sembla estar situada al centre del món. Vistes increïbles, des de les Maladetes, fins als pics d'Andorra, passant pels massissos de la vall Ferrera. Un altre espectacle!
Coronem el pic de Lleia i ens situem a un collet que queda a l'altra banda. Treiem pells i ens preparem per realitzar un dels millors descensos que he fet mai als Pirineus. L'estat de la neu acompanya i molt, i la temperatura és de fàbula. Baixem dels 2750m fins als 1450m, un descens de més de 1200 m de desnivell passant per l'estanyol Blanc i la vall del riu de Port.
Com sempre, acabem el cap de setmana amb un bon dinar.



Pic de Certascan, 2853 m
creuant el llac de Certascan,
al fons la Pica d'Estats

refugi de Certscan
llac de Certascan






Pic de Flamisella, 2782m

20 de gen. 2019

ELS VOSTRES ULLS...

Us deixo amb la ruta que hem realitzat en bicicleta els dies 1, 2, 3 i 4 de gener per mostrar el nostre rebuig a l'empresonament injust dels presos polítics del nostre país per voler posar les urnes l'1 d'octubre del 2017.



Salut
pep

10 de jul. 2018

VOLTA PER L'ALGARS

                 Estret de les Valls
Ens trobem amb la gent de l'AEM a Arnes. Agafem la pista que porta cap al mas de la Creu i Beseit. Deixem els vehicles al punt on es creua el riu Algars. Comencem per una pista forestal que ben aviat esdevindrà senderó. El bosc és força espès i el dia s'ha llevat tapat però amable. Recorrem el Riuet de les Valls. A l'alçada del mas de les Valls agafem el senderó que puja cap al coll de Miralles. El senderó comença a ser bonic. Ja hem sortit de zona barrancosa, dels estrets de les Valls, on hem gaudit de les parets calcàries que s'eleven del riuet al cel...
Panoràmica des del coll de Miralles
Del coll de Miralles continuem per pista fins al coll de Monfort, on comencem la baixada cap al barranc de l'Algars per un senderó preciós i ombrívol. Quedem envadalits per la gran quantitat de masos que hi ha a la zona, com ara el Llússero, el d'en Pau i el d'en Damià. Ens refugiem per fer un mos a l'ombra gegantina del roure del mas de Pau, el més gran de tots. Continuem avall per la pista forestal d'Arnes al mas de Pau, que recorre l'Algars, fins arribar a l'alçada del Toll de Vidre, on hi trobem el mas de Crebo, ben acondicionat. Aquest és, sense cap mena de dubte, un espai molt especial, tot i que sempre hi ha gent perquè s'hi pot arribar gairebé amb vehicle.
Al Toll del Vidre, companys de l'AEM volem recordar l'amic Florenci, que ens va deixar fa un temps, i que va organitzar la sortida. Sempre seràs al nostre costat, company. No t'oblidem!

Abeurador del Botzut
Mas de Llússero




Toll de Vidre
Mas d'en Pau


Powered by Wikiloc

salut
pep