2 d’oct. 2020

VALL DEL MADRIU - Refugi de Fontverd

Novament ens trobem a Andorra. Tenim un matí fresquet per recórre la vall del Madriu fins al refugi de Fontverd. Aparquem el vehicle abans d'arribar a l'estany d'Engolasters i seguim el Camí de les Fonts, adaptat per gent amb discapacitat física i visual. Arribem a una cruïlla de senders i agafem direcció Ràmio. Arribem a la collada Jovell i continuem en baixada cap a Ràmio i refugi de Fontverd, seguint marques vermelles i blanques de GR-11. Després d'una forta baixada arribem a les bordes de Ràmio. Des d'aquí seguirem el camí-senderó, empedrat a estones, fins a una nova cruïlla. Des d'aquí ens queden uns 10 minuts fins al refugi, on aprofitem per fer un mos i gaudim de la companyia de bon temps i de les vaques. Les dues cabanes de pedra que hi ha als voltants del refugi són impressionants. El refugi és excel.lent, tenint en compte que és lliure, com molts dels què trobem a les muntanyes andorranes.

                                         

Tornem enrera fins a la cruïlla. Pal indicador. Continuem cap a la dreta en direcció al coll Jovell. Trobem una brigada que realitza millores al sender, tot una feinada això de colocar pedres al seu lloc. Arribem a coll Jovell i retornem al vehicle pel mateix GR que hem agafat al principi. Una caminada, no gens menyspreable, que ens farà gaudir d'una de les valls glacials més ben conservades del territori andorrà.

Powered by Wikiloc

PIC DE SANFONTS - 2.885 m (Pel coll de la Botella)

Carena de Sanfonts i Comapedrosa
        
Previsió de temps bo durant 2 dies. Aprofitem per pujar a Andorra, a la zona de Pal. Agafem la carretera que puja al port de Cabús, però aturem la furgo al coll de la Botella. L'objectiu és el pic de Sanfonts, un dels satèl.lits del Comapedrosa, que amb 2.944 m és el punt culminant d'Andorra.

estanys de Baiau
Comencem a caminar per sender marcat amb punts grocs (ruta local) i ratlles taronges i vermelles (sender de gran recorregut, en aquest cas correspon a la GRP que fa la volta al principat d'Andorra). El sender va pujant per les pistes d'esquí de Pal-Arinsal, i voreja l'Alt de la Capa, un dels cims que coronen aquestes pistes d'esquí´alpí. Després de forta pujada arribem al Port Negre, on trobem els telesilles de l'estació. Vorejem el pic del mateix nom i anem a buscar el Port Vell, que ens situarà a uns 15 minuts de la Portella de Sanfonts.

massís Bassera - Cabús
Hem hagut de xafar neu a l'arribada al coll, i ens quedem sorpresos per la quantitat que hi ha de l'última nevada de fa pocs dies. Arribem a la Portella de Sanfonts, que ens regala unes vistes magnífiques de la obaga del Comapedrosa. Podem distingir el refugi perfectament, damunt l'estany de truites. Una bona panoràmica de bona part dels cims andorrans, començant pel circ que formen el tuc de la Bassera (2.695 m) i la torre de Cabús (2.779 m) al S; al SE trobem carena limítrofe amb la Cerdanya (pics de Claror, tossal de Bovinar, tossa Plana de Lles, etc.); seguim cap a l'E i ens topem amb el Casamanya, l'Estanyó i el Sarrera, entre altres; al fons es poden endevinar el Puigmal i el Carlit a la distància; finalment, devant nostre albirem el pic del Pla de l'Estany, els pics de Baiau i la muralla del Sanfonts.

Aquí deixem les marques del GRP i seguim fites i punts grocs. Ja no deixarem la carena fins arribar al cim. Anem pujant metres i pedres i les vistes són cada cop més extenses, cap a l'O se'ns obre la carena del Monteixo i pics de Norís, i cap al N podem albirar els cims de la Pica d'Estats, el Canalbona, el Sotllo i els pics de Baborte. La météo ens ha deixat unes postals difícils d'oblidar i una temperatura fantàstica, molt digna de l'alta muntanya i la tardor, gairebé ja a la butxaca. El retorn el farem pel mateix camí de pujada.

                                                                                                          
admirant Monteixo i Norís
 
 
Portella de Sanfonts


Powered by Wikiloc

25 de set. 2020

GR.92 - DE VILANOVA A SITGES

Diumenge matí. Fa un assolellat dia de setembre i ens dirigim cap a la costa. Comencem a caminar a Vilanova i la Geltrú pel sender GR.92, que recórre tota la costa catalana. Voregem la platja de Sant Cristòfol i anem a buscar el senderó paralel a les vies del tren, però no ens passa desapercebut un búnquer de la Guerra Civil. El camí no té pèrdua, només cal resseguir el senderó, tot i que de vegades costa trobar les marques blanques i vermelles que el caracteritzen.

Passarem per damunt de diferents cales, una d'elles ens sorprèn per ser la primera cala gai del món, creada als anys 30, anomenada platja de l'Home Mort, tot i que està situada a la punta de la Desenrocada. La platja que ens agrada més i on gaudirem d'un bany amb aigua moguda és la cala de Rosés, que ens ofereix uns tons d'aigua turquesa envejables.

Arribem a Sitges i ens topem amb una sorpresa: si no volem vorejar el club de golf Terramar, ens haurem de descalçar o mullar-nos els peus per creuar l'únic pas que uneix aquest tram de costa. És molt còmic veure gent creuar pel bell mig de l'aigua amb la maleta a l'alçada del cap. També s'ha de dir que les indicacions que trobarem no indiquen de cap manera que ens hem de mullar a la força...

Arribem al passeig de Sitges, que recorrem fins a trobar una indicació feta amb ceràmica d'ermita de la mare de Déu del Vinyet. El seu exterior, que llueix una retirada amb les esglésies baleàriques, no té res a veure amb l'interior, fosc i de caire barroc, amb vaixells penjant del sostre. Sens dubte una bona sorpresa. Tornem a trobar el passeig fins que decidim fer mitja volta.

La tornada la farem pel mateix sender fins passat la platja gai de la Desenrocada. A dalt la pujada trobem un pal indicador que ens marca Vilanova per l'interior. Creuem les vies del tren per sobre el túnel i anem seguint indicacions, passant a tocar del residencial Casa del Mar, i arribant a Vilanova pel camí dels Colls i l'església de Sant Cristòfol.

Val a denunciar la quantitat de "merda" que ens vam trobar a la zona de la Punta Grossa i Punta de les Coves, com es veu a una de les fotos que adjunto.



Powered by Wikiloc
Salut

Pep

10 de set. 2020

LA COMA DE GELIS I MONTERÓ

Sortida pels voltants de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. 


Sortim del pont d'Escalera al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Agafem el senderó de la ribera. La vista del pantà a primera hora del matí és fantàstica. Fem uns 300 m de senderó i trobem unes fites i un corriol que s'enlaire per entre el bosc amb forta pujada. El seguirem fins arribar a un collet. Pujarem al castell de Geli, d'orígen àrab del s.XI, per un corriol ben definit a mà dreta. L'entrada al castell és impressionant, aprofitant un saltant de roca i un passadís natural, ara ple de "malesa", ens porta fins coronar aquest turó quadrangular des d'on tenim unes vistes inmillorables del massís del Mont Roig, la serra Carbonera, l'Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa i el Monteró.

                   

Tornem al coll i seguim un senderó ben definit cap a l'esquerra, direcció E. A uns pocs metres del coll el senderó principal vira en direcció NE. Nosaltres agafem un corriol que gira cap al SE, sembla que no tingui sortida ja que es dirigeix cap al bell mig d'una paret rocallosa. Arribem a l'avenc de la Banya per una fisura enmig de parets on només hi passa una persona. El lloc és increïble. Recorrem l'avenc per un corriol que ens durà a la part superior del pas de l'Orellut. Aprofitem per fer un mos.
Continuem amunt fins arribar al cim del turó. Som al tossal de Monteró (574 m). Aquí trobem quatre jaciments, el més antic dels quals correspon a l'época romana. També s'hi han trobat restes de ceràmica ibèrica amb incrustacions d'òxid. La majoria d'aquestes restes han estat borrades pels nius d'ametralladores durant la Guerra Civil espanyola.

              

Continuem carenejant pel senderó en direcció S, deixant un senderó que continua a l'esquerra. Passarem pel costat d'algunes trinxeres de la Guerra Civil. Anem devallant, al final de manera abrupta, fins arribar a un terreny blanquinós. Aquí hem d'anar a buscar el senderó que vira més a la dreta, i que s'endinsa al barranc que ens durà de pet al pantà.
Arribem a un senderó principal enmig de la bosquina i el seguim cap a la dreta. Recorrerem la vora del pantà fins enganxar el senderó de la ribera pel què hem començat l'excursió.
Sense cap mena de dubte, un recorregut excel.lent en tots els sentits, natural i històric. Altament recomanable.
Salut
Pep

23 d’ag. 2020

ALT PENEDÈS I GARRAF EN BICI

Primera volta "oficial" (vull dir amb la licra corresponent...) amb l'amic Edu. Sortim de Llorenç del Penedès i ens plantem a Vilafranca passant per St Jaume i la Múnia. El color d'estiu no desmereix aquest paisatge que sempre fascina els sentits. Fa una temperatura agradable que esperem no vagi a més. Creuem la capital del Penedès i anem a buscar una pìsta fàcil en direcció a Sant Pere Molanta, on enllacem amb la carretera secundària que mena a l'Arboçar. Deixem a l'esquerra la cruïlla que ens duria al bonic poble d'Olivella, i continuem ja en baixada cap a Sant Pere de Ribes, passant per diferents zones residencials. La calor ja es fa notar i anem a buscar la plaça de l'ajuntament per refrescar-nos una mica. Mascareta i cervesa, una combinació un pèl estrambòtica...


Amb unes quantes gotes de suor i una història de superació personal arribem a Vilanova i la Geltrú, que voregem per fora, agafant la nacional i la sortida direcció a l'Arboç. Recorrem tots els revolts del pantà de Foix (llàstima que el trànsit i la brutícia desmereixen aquesta carretera, perquè és un bon racó de món per la bicicleta...). Passem pel Castellet, i sense aturar-nos arribem a l'Arboç al bo del migdia. D'aquí a Llorenç passant per Banyeres ho fem amb un "pim-pam", pensant més en la cervesa que ens espera a la Cope que en la volta que acabem de fer.
Merci nanu per la proposta i la companyia. Espero que no sigui la última vegada.


Powered by Wikiloc
Salut Pep

13 d’ag. 2020

3 COMARQUES DESCONFINADES...

Aprofitem el desconfinament per voltar 3 dies per les comarques de l'Alt Camp, Baix Penedès i Tarragonès. Em truca David que té ganes de pedalar, així que monto una sortida tranquila per les rodalies que estem acostumats, però afegint raconades que són d'interès i que sovint es passen de llarg.

Sortim d'Alcover i agafem direcció Valls passant pel pont de Goi i la granja Doldellops, on fem parada per assaborir el silenci d'una de les granges que pertanyien al monestir de Santes Creus. De Valls agafem el camí del cementiri fins Vallmoll, i d'aquí tornem a pujar per les planes de Vallmoll fins a la carretera de Nulles. Primer, però, passarem pel llogarret de Bellavista, on encara s'observen els contraforts d'alguna casa fortificada.  

Agafem el corriol que mena a Nulles per entre garrofers i vinya, i seguim cap a Vilabella, Bràfim, Montferri, Rodonyà i Masllorenç per camins asfaltats. Genial! Pugem el coll de la Rubiola i dinem al restaurant que hi ha al coll. Després d'un cafè per perdre la son i defugir la calor ens llancem avall fins a la Bisbal de Penedès i el Papiolet. Ja hem canviat de comarca i es nota en el paisatge. Aquí tot són oliveres i sobretot vinya. Pugem cap a la Torregassa, l'Hostal i Sant Jaume dels Domenys, on fem aturada als arquets, un aqueducte d'época romana del s. IV d.C. conservat en prou bon estat i amb algunes modificacions modernes per al seu manteniment. Arribem a Lllorenç a mitja tarda, cervesa, sopar i a dormir. 

El segon dia s'afegeix la Marta, que ens vol acompanyar fins a Santa Oliva. Així doncs sortim de Llorenç en direcció Banyeres passant per la barriada de la casa Roja. D'aquí continuem cap a Sant Ponç, al costat del mas Papiol i baixem a l'Arboç, on trobem mercat. Seguim cap a la Gornal i Bellvei per un senderó que no encara no coneixiem. La Marta ens paseja pels carrers de Bellvei, quedem parats de lo bonic que és. D'aquí el camí asfaltat cap a Santa Oliva. Ens despedim de la Marta i, engrescats, anem a buscar un camí asfaltat que no passa del cementiri. Girem cua i seguim cap al Vendrell per l'urbanització de les Pedreres.

Anem a buscar la via verda que ens durà a Sant Salvador, la platja del Vendrell, i aquí ja ho tenim tot facilíssim fins a Altafulla, resseguint la costa per passejos i espais naturals arran de mar, i parant a fer una fideuà al Roc San Gaietà. Tot un luxe!

El tercer dia comença amb força calor també, però després de passar un vespre molt relaxant pels carrers d'Altafulla, que ens va encantar, engeguem el dia amb bona motivació. Així doncs agafem direcció a Ferran i la Riera de Gaià. D'aquí fins a Ardenya i el Catllar resseguint el camí del Gaià, que a aquestes alçades ja arriba força escurat d'aigua. Del Catllar agafem el camí asfaltat al pantà del Gaià, que aquest any sí que fa goig. Estem sols dalt la presa, i gaudim d'aquests moments, tot i que la calor ens fa agafar les bicis força depressa.

Seguim per la pista que ens portarà de pet a la Secuita, on parem a fer un beure. La calor ja comença a ser insoportable, però seguim cap a Vistabella, les Gunyoles i Vallmoll, on gaudim de la restauració del castell. Ja som molt a tocar del punt de sortida, però primer haurem d'arribar-nos al Rourell a dinar al casal. Després del cafè sí que ja agafem  el camí dels Quints fins Alcover, amb una calor força sufocant.


Powered by Wikiloc
Salut Pep

3 de jul. 2020

VOLTA A LA MOLA ROQUEROLA: de Farena a la Mola d'Estats

cingles de Roquerola

Primera sortida amb l'AEM d'aquest 2020, després del confinament. Sempre senta bé retrobar companys de muntanya que fa temps que no veus. Sortim de l'aparcament que hi ha a l'entrada de Farena i agafem el PR-20 en direcció a la Bartra (marques grogues i blanques). Uns metres més envant trobem un trencall a l'esquerre (cartells plastificats enganxats en un tronc d'arbre) en direcció al grau de Roquerol i Mas de Mateu. 
Farena i la vall del Brugent de
del grau de Roquerol
Gaudim de les vistes que hi ha sobre la vall del Brugent i Farena des del grau i passem pel costat del ja tradicional "pessebre" fins a la bassa de bombers. Continuem per pista fins a una cruïlla marcada per un pal indicador. Agafem el senderó que ens durà a la font del mas de Mateu. Just abans d'arribar al mas trencarem a l'esquerra seguint marques de PR per un nou senderó molt ombrívol, on trobem el conegut teix de la font. Deixem la visita del mas de Mateu per una altra ocasió.

Pessebre del grau de Roquerol


En uns pocs metres arribem ja a la balma roquera de la mola de Roquerola, amb uns encimbellats que ens deixen embadalits. Resseguim el senderó fins arribar, amb una petita grimpada, al mas de Roquerol, al bell mig de la balma, i on aprofitem per fer un mos. Sembla incrïble que es pogués portar bestiar fins aquest indret...
Continuem pel senderó ben marcat fins a una mena d'esquerda que ens durà a dalt la mola, i que en baixada ens portarà fins al coll de Viladecabres (em pregunto el perquè d'aquest nom...). Deixem el racó de la Cansalada, un piló de pedres granítiques que conformen unes expressions de pedra ben singulars, i ens dirigim cap a la Mola d'Estat passant per la cova Fumada, un altre bon indret per fer-hi una parada. Arribem al coll de la Cova Fumada.
Després d'una pujada per senderó ben dreta arribem a la mola d'Estat (1.127 m), un dels indrets emblemàtics de les muntanyes de Prades, des d'on podem gaudir d'un extens panorama, gairebé la meitat de terres catalanes si no hi ha boira. Agafem el GR-171 que ens portarà fins a la Taula dels Quatre Batlles, on es reunien els senyors de les 4 demarcacions establertes en época medieval per assolir acords entre municipis (Prades, Rojals, Vimbodí i Poblet). Tornem a la mola d'Estat i al coll de la cova fumada per continuar pel GR fins al coll de la Caldereta, situat en una placeta. Deixem el GR que porta fins al tossal de la Baltassana (cim de les muntanyes de Prades) i Prades, i agafem el senderó que baixa cap a l'esquerra.


Realitzem un vertiginñós i pedregós descens pel bosc fins al camí del mas d'en Toni. Abans d'arribar-hi, però, girem a esquerra pel senderó que ens durà al toll de l'Olla, que en aquesta época de l'any és més interessant esquivar ja que està ple de gent "indesitjable". Continuem pel senderó marcat com a PR fins a Farena de nou. Una de les rutes clàssiques de la cara S de les muntanyes de Prades que no us podeu perdre.


mas de Roquerol















Racó de la Cansalada.
Al fons Capafonts i el
Picorandan
Mola d'Estat







Powered by Wikiloc

salut
pep

22 de juny 2020

RUTA DE LA MARCA: DE VILARDIDA A CALAFELL

Tenim dos dies i un bateig de cicloturista per concedir. Així que trio ruta per indrets emblemàtics de la Marca del Gaià acabant al litoral penedesenc.

masia de la Portella
DIA 1.
Surto de Vilardida, vila fortificada i connectada amb Montferri i Rodonyà, direcció Vila-rodona i Santes Creus, monestir del Cister fundat el 1150 i l'únic sense vida monàstica en l'actualitat. Agafem el PR cap a les Pobles amb força fang i unes bones pujades que ens obliguen a posar peu a terra. Finalment, després de creuar l'urbanització de Mas d'en Parés, arribem al coll d'Arboçar amb mig desnivell de la jornada fet. Aprofitem per fer un mos i continuem en direcció al coll de la Portella, passant per l'ermita de Sta Agnès. En aquesta zona la pista ja no dóna problemes de fang i es fa molt còmode de ciclar. Arribem al conjunt de masies de la Portella on aprofitem per fer un altre mos.
Conjunt de masies del Perelló
El dia aguanta perfecte per nosaltres, brisa fresca i no massa sol, tot i que a mig matí ja es comença a notar la calor. Ens desviem de la ruta inical que pujava fins a Selma, i seguim la pista que ens portarà fins al conjunt de masies del Perelló, on trobem les restes d'una torre al bell mig del barranc del Botaric, a tocar de vall d'Infern al Pla de Manlleu. Aquestes construccions fortificades servien per connectar les diferents torres i castells escampats per la zona anomenada "la Marca", entre ells els castells de Selma, Montmell, Querol i Marmellar.

Sortim a la carretera del Pla de Manlleu i la continuem fins a Aiguaviva i una mica més enllà. 
castell de Marmellar
A l'esquerra trobem l'entrada a l'urbanització de les Pinedes Altes. Seguim la pista asfaltada principal fins a un ramal que està en millores, i que ens portarà, en baixada, fins al barranc de Marmellar (hem d'estar atents al track en aquest tram, perquè pot ser perdedor). Un cop al barranc trobarem el senderó que baixa del poble de Marmellar. En aquest tram haurem de baixar de la bicicleta en unes quantes ocasions ja que s'ha de creuar la llera amb uns còdols considerables.


Arribant al Castellot
Ja podem divisar el castell de Marmellar, situat sobre el turó del barranc amb vistes sobre tota la regió. Podem albirar també el campanar del poble, encimbellat en un bosc proper. Pugem al castell i aprofitem per fer un mos. 
El sol ja peta de valent i decidim anar tirant, aprofitant l'ombratge del senderó que ens durà a sota de la torre del Castellot, resseguint tot el fondo de Marmellar. La visió del Castellot des de la riera és una imatge imborrable. Abans d'arribar al fons del barranc deixarem a la dreta la pista que es dirigeix a la torre de cal Pascol, segurament nexe entre Marmellar i el Castellot.

Continuem, ara ja, per pistes asfaltades del Penedès fins a Llorenç, vorejant masies catalanes i vinya, mentre Montserrat comença a treure el nas per l'E. Un bon entrepà i una cervesa per dinar ens recorden que ja hem deixat enrera la part més dura del dia, però també la més bonica, ferèstega i carregada d'història.
Arribant al Castellet
Continuem la ruta en direcció a Banyeres, on trobem la torre de guàrdia. Seguim direcció el Papiol i la Llacuneta fins a trobar el camí que ens durà a l'ermita de St Esteve, sota les Masuques. Nostra és la sorpresa en veure que han traçat una via Augusta del Penedès. Just al costat de l'ermita trobem un pont de pedra romà. Fa calor però ens hi aturem a beure aigua. Continuem ara ja cap al Castellet, una altra plaça forta dels castells de la Marca, i que domina la zona del pantà de Foix i l'Arboç. Pugem a tocar de Clariana per la carretera i trenquem a l'esquerra cap a l'urbanització Trencarroques, a la muntanya de St Pau. Seguirem el carrer principal i el track fins arribar a Cunit en forta baixada. Les vistes que tenim del mar són espectaculars. Arribem a la platja, que es mereix un bon bany, i continuem per la costa fins a Calafell, on anirem a visitar el seu castell, una de les places fortes de la costa litoral penedesenca.

castell de Calafell





Via Augusta del
Penedès
DIA 2.
Masarbonès
Al dia següent ens llevem amb un recital de llamps i trons. Però la paciència i el seguiment de la previsió meteorològica ens porta bon auguri. Degut a les pluges hem hagut de canviar el recorregut que pensavem fer de tornada. Així doncs sortim de Calafell sobre les 10:30 en direcció al Vendrell. D'aquí agafem camins i senderons fins a la Papiola i Bonaterra, des d'on agafem la carretera a Albinyana. Parem a fer un mos al forn i continuem per pista asfaltada fins les Peces. Hem optat per aquesta opció de traçat degut al fang que hi ha als camins.
Muralla restaurada de Puigpelat
Continuem per l'antiga nacional del Vendrell al coll de Sta Cristina, i girem a l'esquerra, en pujada, cap a Masarbonès, on tornem a fer una parada per visitar el poble i fer un mos. Aquí hem acabat part de la ruta de castells de la Marca fins que arribem a Rodonyà i Montferri, on tornem a trobar castells de defensa ben conservats en l'actualitat. El dia ha fet un gir totalment inesperat de bon temps, i ens penedim de no portar crema solar a les alforges. Continuem per pista cap a Bràfim, des d'on ens dirigim a Puigpelat. Sortim per l'antiga porta de la muralla per anar a uscar el GR i veiem que estan refent part d'aquesta. La veritat és que ens alegra la vista i els ànims veure que es conserven les restes que deixen els avantpassats.
Acabem la ruta passant per Alió, on ens despedim amb el company. Jo continuo cap a Vila-rodona i Vilardida el meu punt de sortida

Arribant a Vila-rodona
via verda del Vendrell





Camí entre Masllorenç i Rodonyà











Powered by Wikiloc

Salut
Pep