Pàgines

10 de maig 2021

LA FORADADA del MONTSIÀ

Deixem el vehicle a l'àrea recreativa de la Mundana, al barranc de Mata-redona i arribem per pista encimentada al cocó de Jordi, actualment tancat al trànsit per la pandèmia. Pal indicador. Seguirem les marques de PR (grogues i blanques) en direcció a la font de Burgar i mas de Mata-redona. Aquesta banda del Montsià se'ns mostra més humida i ombrívola, contràriament a la seva vessant oposada, i la passejada fina a la font de Burgar es fa més que agradable i molt recomanable. Al costat mateix de la font trobem un alzinar amb uns exemplars magnífics. Continuem sempre en direcció al mas de Mata-redona i la Foradada, el nostre objectiu de la caminada d'avui. 


Just a la cruïlla de la cova del llop hem enllaçat amb el GR-92 que ja vam trepitjar el dia anterior, i que ja no deixarem fins al coll que baixa cap al mas de Comú. Agafem direcció E per arribar a la Foradada del Montsià, un tall horitzontal a la pedra, una finestra a la Mediterrània i al Delta que ens deixarà amb la boca oberta. Realment un indret magnífic. Des d'aquí podem albirar tota la carena del Montsià, la Trencada, la Tenda i lo Bagul fins al cim de la Torreta. Aprofitem per menjar una mica i comencem el descens per un senderó espectacular que passa a fregar de peu de cinglera i es dirigeix cap a lo Palleret i la mola de Vilaró. Hem d'anar el tanto en algun tram per la pedra solta i els esglaons que hi trobarem. Passem pel costat d'una altra foradada més menuda que ens permet la vista enquadernada de la moleta de Fredes, un espectacular murralló de pedra que sembla inexpugnable. Arribats a la mola de Vilaró continuem cap al racó de Mamadits, on trobarem, a l'esquerra, el senderó que ens portarà de nou a l'àrea recreativa, passant per la Piqueta de la Proví, al bell mig del barranc de Solito.







Salut
pep

TORRETA DEL MONTSIÀ (763 m)

Cap de setmana en què han obert confinaments i ens podem escapar cap a terres de l'Ebre, més concretament a Ulldecona. Volem realitzar un parell de rutes pel massís del Montsià, un gran desconegut i proper alhora. Després de visitar el castell d'Ulldecona, punt estratègic de control del territori des de l'época dels Íbers fins a l'edat mitjana, data del s.IX i està construït damunt unes restes àrabs que passaren a mans dels hospitalers al s.XI, agafem el GR-92 fins al primer aparcament que trobem. Començarem a caminar pel camí de la Torreta.

El senderó comença pujant suau però sense descans i molt ràpidament ens plantem al mas de Mulet, després d'haver passat pel racó dels Figueres. Al mas de Mulet ens aturem una estona. Les vistes comencen a ser excepcionals, sobretot cap a l'O i NO, on alvirem el massís dels Ports i les primeres serres de Castelló. Continuem pel senderó en direcció E fins al corral de Tabola. Un xic més amunt podem veure el ninot de pedra, just a la cinglera que acull el mas de Rosalea. Deixem la pujada a la Mola Cima i anem directes a la Torreta, els núvols que pugen del Maestrat porten una bona cortina d'aigua.

Arribem a la Torreta. Meravellats per la vista privilegiada del Delta i les muntanyes dels Ports, Prades, Montsant, i altres serres secundàries de Tarragona, ens donem poc marge de temps per gaudir-ho. Els núvols amenacen des del SO i no ens ve massa de gust una bona mullena, tot i que la calor que fa bé s'ho valdria. Desfem el senderó fins a un cartell de fusta. Continuem en baixada cap a la cova del Pare Pasqual, on fem aturada. La seva boca enorme i l'estalectita que sembla aguantar el pas dels mil.lenis donen punt de sortida a una de les vies ferrades que trobem al Montsià. Continuem ara ja per un terreny molt amable i amb el sol encara de company, tot i que han caigut quatre gotes. Arribem a la pista que recórre el barranc del mas de Comú i que porta al mas del mateix nom. Aquí només ens quedarà baixar tranquilament fins a l'aparcament on hem deixat el vehicle.








Salut
pep
Powered by Wikiloc

26 d’abr. 2021

SERRA VOLTORERA I ESTRET DEL PALATÍ

Aquesta excursió comença a Fontscaldetes, un dels pobles abandonats a l'Alt Camp durant els anys 60 del segle passat. Aquest llogarret havia estat una de les primeres granges del monestir de Santes Creus a principis del s.XII. Encara s'hi poden veure d'empeus algunes de les arcades gòtiques en edificis que servien com a magatzem. Passem pel costat de l'església de Santa Maria i continuem pel senderó que arriba al final del poble, on girarem a l'esquerra per una sendera evident. Comencem l'ascenció al peny  del Miquel, on arribem després d'una forta pujada. La pujada és evident, només cal seguir el senderó principal i les fites en cas que no ho tinguem clar.
Arribem al peny després de passar per sota una línia d'alta tensió. Continuem el senderó que ens portarà en baixada i pujada a la pista, que a mà esquerra ens portarà al cim de la serra Voltorera, característica pels seus molins eòlics. Les vistes són molt bones en un dia clar, tot l'Alt Camp i la Conca de Barcerà als nostres peus. Tornem enrera per la pista que voreja el puig de Cabdells (821 m) i que continuem avall fins al coll de Sàrria. Pal indicador. 
estret i peny
 del Palatí

Cruïlla de GRs. Nosaltres devallarem pel GR-7 direcció Vallespinosa i coll de Valls. Arribem a una fondalada coberta de camps de sembrat i molta calma. Admirem el barranc del Palatí i girem a la dreta en direcció a l'estret del Palatí (pal indicador). Creuem l'estret i ens endinsem en un espai ben feréstec, prtegit en tot moment per les roqueres del peny del Palatí, un bon saltant de roca. Aquí hem de fer atenció, ja que a la dreta surt un senderó força trillat i marcat amb una fita. L'agafarem. Potser és el tram més bonic de tota l'excursió, un senderó en pla-baixada que ens portarà al fons del torrent de Rupit. Passarem pel costat de la roca del Barretet i el Cagarro del Moro, fins arribar a la llera del riu on la vegetació hi és abundant. 




serra Voltorera
Arribem a la font del Teixó, on ens sorprèn l'enorme marjada de pedra seca que hi dona accés. Continuem sempre pel senderó principal fins a una bifurcació. Continuarem per l'esquerra fins a una espècie de pista de terra grisós clar. Després d'una sèrie de giragonsses en pujada arribem a l'alçada de les últimes cases de l'urbanització del Mas del Plata. Seguirem pel senderó que no arriba a entrar a l'urbanització fins a una cruïlla amb pista forestal. Aquí passa el GR-175 que baixa del coll de Sàrria i va cap a Santes Creus, i que forma part del la ruta del Cister. Som ja a tocar de Fontscaldetes, i agafem el camí evident que ens deixarà a sota del poble, per on hem començat l'excursió. 


Conca de Barberà



Salut
Pep
Powered by Wikiloc

10 d’abr. 2021

CAMINO DEL CID - Part 2: San Esteban de Gormaz - Busto de Bureba

Peñaranda de Duero
Continuo pel Camino del Cid, deixant enrere la ciutat de San Esteban de Gormaz i agafant direcció Matanza de Soria, Zayas de Torre i Peñaranda de Duero, on faig una parada per esmorzar una mica. Encara tinc l'estòmac regirat però sembla que aguanta al pedalar, tot i que la sensació de voler anar de ventre cada dos per tres és força molesta. M'agrada Peñaranda, faig una volta pels seus carrers i aprofito per comprar al súper. Comença a fer calor. Deixo enrere la província de Soria i entro ja a la de Burgos. El terreny comença fer-se diferent. Aquí ja no hi ha tant de sembrat i l'orografia és més accidentada. Aquest tram no segueix el Camino del Cid en sí, he volgut fer marrada per carreteres secundàries interiors, a recomanació dels locals, de nou.

Arribo a Caleruega, on hi ha el convent del fundador de l'ordre dels dominics, Domingo de Guzmán. El poblet és molt tranquil i acollidor, i a l'entrada hi ha una estàtua en record al Cid Campeador. Degut al malestar d'estòmac prefereixo arribar a Santo Domingo de Silos amb temps i poder descansar per la tarda. Així que desestimo la idea de fer la jornada més llarga. Arribo ja a un terreny molt més abrupte del què venia sent habituals en els últims dies. Desfiladero de la Yecla, on val la pena fer-hi una parada i endinssar-se entre les seves parets per les passarel.les clavades a la pròpia roca. D'aquí a Silos és un moment.

Silos
L'energia que desprèn aquesta petita població em sobta. Descarrego les alforges a l'habitació i em deixo anar al llit. Em desperto al cap d'una bona estona. La panxa encara es queixa i demano a l'hostal si em poden fer una mica d'arròs bullit amb pollastre a la planxa per sopar. Agafo la càmera i em deixo perdre pels carrers del poble. Em fascinen les cases de pedra i fusta. Deixo la visita al monestir per l'endemà al matí. Tot i la gentada que s'hi aplega al seu interior, i les explicacions del guía que trobo relativament poc interessants, i el fet que et fan anar com una baldufa, em sorprèn molt el claustre, les columnes i les pintures que encara decoren els sostres d'aquest. 


monestir de San Pedro
de Cardeña
Ja sonen les 12h quan surto de Silos en direcció a Quintanilla i Covarrubias. Aquest és un poblet molt turístic, però val molt la pena aturar-s'hi i perdre's pels seus carrerons empedrats i les cases d'adobe i fusta. També em deixo emportar pel raconet on hi ha la torre de Doña Urraca i la colegiata de San Cosme i San Damián, un espai de pau dintre del bullici turístic. Faig un entrepà en un bar de les afores on no hi arriba la marabunta i continuo pedalant direcció Cuevas de San Clemente i Burgos. Fa força calor però s'ha girat aire, i el fet de pedalar molesta quan ve de cara. Per sort, des d'on sóc ara queda baixada fins a la capital. 

Burgos
Hi ha un nom al mapa que m'ha cridat l'atenció, el monestir de San Pedro de Cardeña. Aquest fou fundat abans de l'any 900, i pertany a l'orde dels Trapenses. A l'interior del monestir es conserva el celler romànic més antic de la penninsula. Després de gaudir de la pau de l'indret, agafo directe a Burgos, on arribo a mitja tarda. Registro a l'hostal i demano per un súper. L'estòmac encara no és al seu lloc i prefereixo comprar el menjar pels dos dies que dedicaré a visitar la ciutat. Amb la mascareta posada em deixo abraçar pels carrers més cèntrics del nucli antic. Pujo fins al castell i em deleeixo amb les vistes increïbles que hi ha des de la plaça rodona. Aprofito l'entrada gratuita al museu de l'evolució, que trobo prou interessant. La ciutat em sembla molt europea, tan plena de racons arbrats, amb carrils bici per tot arreu i el riu Arlanzón regant tots aquests paratges. La trobo una ciutat molt còmode per viure-hi. L'endemà passo gairebé tot el matí visitant la catedral. Senzillament una de les millors que he visitat. El gòtic castellà em sorprèn per la seva dificultat i altivesa. És una visita obligada! 

Tot i que el Camino del Cid comença en aquesta ciutat, jo allargo cap al nord de la priovíncia per endinsar-me més a les muntanyes que configuren la geografia nord de Burgos. Faig la sortida de la ciutat pel carril bici del polígon de Villímar i agafo direcció a Hurones, ja per carretera secundària. El paisatge comença a canviar gradualment. La carretera ja comença a picar cap amunt i es veuen muntanyes a l'horitzó. Això m'anima. La panxa sembla que ha reaccionat a la dieta dels dos últims dies i les pedalades es fan més còmodament. Passo per Riocerezo, al costat del valle de las Navas. Un pilot de ciclistes de carretera m'atrapa ja dalt de la pujada. Són els primers amb qui xerro una estona. Ells viren a l'esquerra, jo continuo en direcció Rublacedo de Abajo i Busto de Bureba. Poblets molt diferents als què he vist la última setmana. Paisatge més rural, com m'agrada a mi. Estables, arbres fruiters, sembrat i turons. L'últim dia de travessa esdevindrà un dels més bonics paisatgísticament parlant. Arribo a Busto de Bureba. Trobo la piscina del poble i em dedico una bona cervesa. Aquí em vénen a buscar per continuar el viatge cap al nord de la península. Quan pugui tornaré a Sigüenza i faré el tram que em falta fins a València.

catedral de Burgos
detall monestir de
Sto Domingo Silos
Salut
Pep

9 d’abr. 2021

CAMINO DEL CID - Part 1: Arcos de Jalón - San Esteban de Gormaz

Arc de Triomf a Medinaceli
Juliol de 2020. Agafo el tren cap a Calatayud. Miro el tram del Camino del Cid a partir d'aquesta població però hi ha molt tram pel costat de l'autovía i el temps amenaça pluja. Arribo a Arcos de Jalón en tren, des d'on em serà més ràpid arribar a Medinaceli i la carretera va practicament buida. Quedo maravellat amb el poblet de Somaén, amb el castell convertit en hotel i vigilant el poble des del seu turó. Les seves cases embotides en carrerons impossibles em recorden al pobles de muntanya del Pirineu. Arribo a Medinaceli per l'arc de triomf romà quan comencen a caure les primeres gotes. Primera nit per l'altiplà castellà passat per aigua, però amb un pà molt gustós i amb forn de llenya, vaja com els que ja no queden a casa.

ermita romànica de Saúca
Començo el segon dia seguint les indicacions de l'hostaler, que em fa desviar cap a Miño de Medinaceli i resseguir el riu Henares fins a l'entrada de Sigüenza. Passo per una zona on l'altiplà és ple a vessar de cereal i girasols. La llum del dia acompanya i la temperatura es torna xafogosa cap al migdia. Com que vaig bé de temps decideixo agafar una carretera molt secundària cap a Guijosa, Bujarrabal, Estriégano i Saúca, on faig parada per dinar i em trobo amb la sorpresa de l'ermita romànica de la Asunción, amb un porxat esplèndid i únic a la zona. Arribo a Sigüenza a mitja tarda. Aquesta població val una parada i fonda, així que m'allotjo a l'alberg, que ha obert fa poc temps, i on els propietaris són molt afables i m'ajuden a preparar l'etapa de l'endemà. 

mausoleu del Doncel a Sigüenza
M'he adonat que seguir el Camino del Cid tal i com el proposen a la web oficial no val la pena. Així que cada dia vaig modificant el recorregut segons em diuen els locals. Em perdo pels carrerons medievals de Sigüenza, el seu call jueu i no em perdo la visita a la catedral, on es troba el mausoleu del Doncel, personatge històric de la ciutat. El castell, encimbellat al seu turó, és un exemple fantàstic de medieval castellà, avui convertit en parador nacional. L'endemà continuo en direcció a Palazuelos i el castell de Santiuste, una de les millors estructures militars medievals que he vist fins ara, realment és de película... Continuo direcció a Atienza, passant pel bonic poblet de Imón, on faig parada per veure les salines rosades que proveien sal a bona part del regne de Castella. Arribo a Atienza a mitja tarda, amb el temps just de visitar el castell, on s'han rodat imatges de "Joc de Trons" i des d'on hi ha vista espectacular de l'altiplà on ens trobem. El poble, als peus del castell, queda cobert amb l'ombra que fa el castell. Em perdo pels carrers d'Atienza. Veig força escuts heràldics a les cases senyorials.

plaça major de Sigüenza
L'endemà el temps està tapat altre cop, però s'agraeix la temperatura, tot i que m'he de tapar. L'altiplà està a uns 1.000 metres constants i l'oscil-lació de la temperatura és molt notable. Agafo direcció Barcones. Una daina em creua pel devant al mig de la carretera. Gaudeixo el moment. Passo per una petita zona de penyassegats on m'aguaiten uns trencalossos ametents. Apreto la marxa en baixada fins a Caltojar. La gent de l'alberg de Sigüenza em van dir que no em podia perdre l'ermita de San Baudelio. Arribo abans que obri el guarda. Comença a plovisquejar. Tinc tota l'ermita per mi sol. Em fascinen els frescos que encara decoren les parets i la columna central que aguanta la teulada. Veig més daines a la muntanya del devant. Aprofito que ha parat de ploure i arribo a Berlanga de Duero. El castell, amb una muralla envejable i molt ben restaurada, m'espera per fer un petit esmorzar. Surt el sol i enjego direcció a Recuerda i Gormaz. Creo el Duero i admiro el castell altiu que havia estat un punt de guaita musulmà. No m'aturo, hi ha massa gent. Continuo per la general fins a El Burgo de Osma.

Coves de fang a San
Esteban de Gormaz
Gaudeixo el carril bici que hi per entrar a la ciutat. Comença a fer calor i l'estòmac m'està fent passar males estones. Suposo que l'aigua que vaig vevent aquests dies em provoca una diarrea constant, que per anar en bici no és massa còmode. Passejo per Burgo de Osma amb els carrers plens a vessar. No em ve de gust aturar-m'hi massa estona però he de menjar alguna cosa. Surto de la ciutat. M'aturo a una zona arbrada. Aprofito per fer una vacaina a l'ombra i a refer-me del malestar de panxa. Continuo fins a San Esteban de Gormaz, un lloc del què en sabia ben poca cosa i que m'acabarà sorprenent gratament. Després de la pluja de mitja tarda surto a fer una passejada. Arribo al castell i visito l'ermita romànica de San Miguel. Fantàstica! Continuo la visita per les "cuevas", que eren forats que es feien a la paret de terra per convertir-les en petits cellers de vi. Cada família té la seva cova. és realment impressionant.

De moment, tot i seguir les indicacions del Camino del Cid i les alternatives de la gent local, estic gaudint molt aquest trajecte pel centre de la península. Bon menjar i bon vi, i molts quilòmetres de girasols i cereals. No m'estranya que tinguin tan bon pa...!


Atienza des del castell


ermita pre-romànica
de San Baudelio




Salut
Pep
Powered by Wikiloc

21 de gen. 2021

PUIG DE LA BOLA I MENHIR DE CAN FERRER

Puig de la Bola (389 m)
Ens trobem en ple confinament municipal i, per tant, busquem racons aprop de casa per poder gaudir-los. En aquesta ocasió aprofitarem la proximitat de Vila-rodona per endinsar-nos en una zona de l'Alt Camp Est poc coneguda i força feréstega. La idea és pujar al cim més alt del municipi i arribar-nos al menhir de can Ferrer de la Cogullada.
mas d'en Palau (s. XV)

Comencem l'itinerari al castell de la vila. Uns metres més endevant per la carretera veiem un camí ample que puja a l'esquerra. Més endevant trobarem pals indicadors de rutes per a BTT. Després de la pujada inicial el camí planeja fins arribar a una cruïlla. Davant nostre tenim el bosquet que corona el puig de la Bola, que amb 389 m es converteix en el punt culminant del municipi de Vila-rodona. Aprofitem per gaudir de les vistes que hi ha des de dalt de tot, on arribem per un senderó molt ben marcat. 
Ens despedim del camp d'ametllers que ajuda a coronar aquest puig i tornem al camí que portàvem, que ara està asfaltat. Arribem a una cruïlla on trobarem una pilona de pedra que ens indica el canvi de municipi. Enormes i vastes vistes cap a l'Est de la comarca de l'Alt Camp. Deixem el camí que ens portaria fins a l'Albà i girem a la dreta, ja en territori d'Aiguamurcia, on devallarem per entre vinyes fins entrar al bosc de can Palau. Després de seguir la pista sempre en direcció NE, albirem el mas d'en Palau envoltat de bosc i vinya. 

Menhir o Pedra
Alta de Can Ferrer

Aquest mas és el més important del municipi d'Aiguamurcia, i encara manté la seva activitat agrícola. D'acord amb els actuals propietaris, el mas data del s. XV, i tenia la funció de pavelló de caça del castell de l'Albà. Al seu interior s'hi troba abundant documentació a partir del s. XVI. Gaudim de la zona i de les cases adosades al propi mas, i continuem ara cap al mas de Matar, situat en direcció S, per una pista que arranca darrera del mas, i on arribem en uns 15 minuts. Un cop passem a l'altre vessant de la muntanya les vistes cap a la serra de can Ferrer i el Montmell se'ns mostren altives i generoses.
mas de Matar

Arribem al mas de Matar, del qual no hi ha referències i en quedem, tan sols, unes parets d'empeus. La ubicació, però, ens enamora ja que queda en una raconada del Maltorrent i presideix unes vinyes ufanoses. Continuem pel camí fins al mas de Carbonells, en un estat força pèssim, tot i que hi ha senyals de vida en algunes de les estances. La zona és vorejada per boscos i vinya. Continuem per la pista principal fins arribar a la carretera de can Ferrer de la Cogullada i al menhir.
Aquest menhir, conegut com la Pedra Alta de can Ferrer, és un dels més alts de Catalunya, i el què es troba més al S. Data del període del Bronze (1.800 - 650 a.C.). Hi ha la llegenda lligada a aquesta pedra que explica que va ser un anacoreta que va llençar la pedra en aquest indret després de topar-se amb una dona sospitosa, la qual li digué que ja no hi feia falta per acabar la construcció de la catedral de Tarragona. Ens la podem creure, o no, cadascú que cregui el que més li plagui.
castell de Vila-rodona

Continuem la ronda ja en direcció a Vila-rodona, primer per la carretera fins a una entrada de camí molt generosa cap a l'esquerra, que ens portarà cap a cal Mateu i el mas de la Garsa. Seguirem sempre el camí principal. Arribarem al mas de Purnet. Creuerem una cadena que dona entrada a una vinya, i després de passar pel costat de la Masieta devallarem cap al torrent Masserrà per agafar el camí del Albellons de Baix. Abans d'arribar al mas de la Magina girarem a esquerra per creuar una vinya i fer cap al camí que ens durà al camí asfaltat de Vila-rodona a Rodonyà. D'aquí fins al cementiri del poble, on abans d'arribar-hi torçarem a la dreta per un camí en mal estat, i per on arribarem al castell de Vila-rodona de nou.


Salut
Pep
Powered by Wikiloc

2 d’oct. 2020

VALL DEL MADRIU - Refugi de Fontverd

Novament ens trobem a Andorra. Tenim un matí fresquet per recórre la vall del Madriu fins al refugi de Fontverd. Aparquem el vehicle abans d'arribar a l'estany d'Engolasters i seguim el Camí de les Fonts, adaptat per gent amb discapacitat física i visual. Arribem a una cruïlla de senders i agafem direcció Ràmio. Arribem a la collada Jovell i continuem en baixada cap a Ràmio i refugi de Fontverd, seguint marques vermelles i blanques de GR-11. Després d'una forta baixada arribem a les bordes de Ràmio. Des d'aquí seguirem el camí-senderó, empedrat a estones, fins a una nova cruïlla. Des d'aquí ens queden uns 10 minuts fins al refugi, on aprofitem per fer un mos i gaudim de la companyia de bon temps i de les vaques. Les dues cabanes de pedra que hi ha als voltants del refugi són impressionants. El refugi és excel.lent, tenint en compte que és lliure, com molts dels què trobem a les muntanyes andorranes.

                                         

Tornem enrera fins a la cruïlla. Pal indicador. Continuem cap a la dreta en direcció al coll Jovell. Trobem una brigada que realitza millores al sender, tot una feinada això de colocar pedres al seu lloc. Arribem a coll Jovell i retornem al vehicle pel mateix GR que hem agafat al principi. Una caminada, no gens menyspreable, que ens farà gaudir d'una de les valls glacials més ben conservades del territori andorrà.

Powered by Wikiloc

PIC DE SANFONTS - 2.885 m (Pel coll de la Botella)

Carena de Sanfonts i Comapedrosa
        
Previsió de temps bo durant 2 dies. Aprofitem per pujar a Andorra, a la zona de Pal. Agafem la carretera que puja al port de Cabús, però aturem la furgo al coll de la Botella. L'objectiu és el pic de Sanfonts, un dels satèl.lits del Comapedrosa, que amb 2.944 m és el punt culminant d'Andorra.

estanys de Baiau
Comencem a caminar per sender marcat amb punts grocs (ruta local) i ratlles taronges i vermelles (sender de gran recorregut, en aquest cas correspon a la GRP que fa la volta al principat d'Andorra). El sender va pujant per les pistes d'esquí de Pal-Arinsal, i voreja l'Alt de la Capa, un dels cims que coronen aquestes pistes d'esquí´alpí. Després de forta pujada arribem al Port Negre, on trobem els telesilles de l'estació. Vorejem el pic del mateix nom i anem a buscar el Port Vell, que ens situarà a uns 15 minuts de la Portella de Sanfonts.

massís Bassera - Cabús
Hem hagut de xafar neu a l'arribada al coll, i ens quedem sorpresos per la quantitat que hi ha de l'última nevada de fa pocs dies. Arribem a la Portella de Sanfonts, que ens regala unes vistes magnífiques de la obaga del Comapedrosa. Podem distingir el refugi perfectament, damunt l'estany de truites. Una bona panoràmica de bona part dels cims andorrans, començant pel circ que formen el tuc de la Bassera (2.695 m) i la torre de Cabús (2.779 m) al S; al SE trobem carena limítrofe amb la Cerdanya (pics de Claror, tossal de Bovinar, tossa Plana de Lles, etc.); seguim cap a l'E i ens topem amb el Casamanya, l'Estanyó i el Sarrera, entre altres; al fons es poden endevinar el Puigmal i el Carlit a la distància; finalment, devant nostre albirem el pic del Pla de l'Estany, els pics de Baiau i la muralla del Sanfonts.

Aquí deixem les marques del GRP i seguim fites i punts grocs. Ja no deixarem la carena fins arribar al cim. Anem pujant metres i pedres i les vistes són cada cop més extenses, cap a l'O se'ns obre la carena del Monteixo i pics de Norís, i cap al N podem albirar els cims de la Pica d'Estats, el Canalbona, el Sotllo i els pics de Baborte. La météo ens ha deixat unes postals difícils d'oblidar i una temperatura fantàstica, molt digna de l'alta muntanya i la tardor, gairebé ja a la butxaca. El retorn el farem pel mateix camí de pujada.

                                                                                                          
admirant Monteixo i Norís
 
 
Portella de Sanfonts


Powered by Wikiloc