Pàgines

25 d’ag. 2021

ESTANY DE CABANA SORDA

refugi de Cabana Sorda
circ de Cabana Sorda des del Monjol

Continuem a Andorra. Enfilem la bonica vall d'Incles fins que trobem el trencall que ens indica la pujada a l'estany de Cabana Sorda. Ens esperen uns 450 m positius per un senderó que gairebé no té descans, però que a mesura que guanya alçada es va convertint en un mirador excel.lent de la vall i el circ de Pessons. Arribem al refugi lliure i a l'estany. Fa un dia calorós però agradable. Aprofitem l'herba de la vora del llac per fer-hi una bona aturada i omplir la panxa. Mentrestant decideixo fer una escapada al cim que hi ha a l'extrem oriental del circ que conformen els pics de Cabana Sorda, entre els quals destaca la Coma de Varilles (2.755 m). Pujo per la coma herbada fins al Monjol de Cabana Sorda (2.592 m) i baixo per la coma que hi ha al darrera fins a l'estany. Vaig trobant alguna fita, però la baixada és molt evident.

al fons vall de Siscaró
Acabem els entrepans i abans que ens agafi la "morrinya" continuem pel sender marcat de vermell i taronja (camí de la trans-Andorra i l'ARP) en direcció E cap al port d'Incles. Arribem a sota el port en poca estona per una baixada molt agradable i ben marcada. Anem disfrutant de les vistes esplèndides que tenim de la vall de Siscaró, el pic de la Cabaneta i l'aresta de Juclar, que serà omnipresent en tota la jornada. Baixem cap al pont de la Baladosa i refem el camí asfaltat que ressegueix la vall.

Una jornada molt agradable i amb bona companyia. Ruta practicable per canalla, tot i el desnivell podrem gaudir de plantes i una zona boscosa de pi negre en molt bon estat.



riu de Manegor







Salut

pep

MEDACOURBE (2.912 m) I ROCA ENTREVESSADA (2.928 m)

refugi Pla de l'Estany
Jornada de "puja-baixa" a Andorra, a la zona d'Arinsal. Deixem el cotxe a l'aparcament del final de la carretera de Subirans, al costat de la font del riu Pollós. Comencem seguint les marques de GR-11 fins a unes primeres barraques i el refugi lliure Pla de l'Estany. D'aquí seguirem sempre pel semderó que mena als estanys forcats, passant per un antic refugi metàl.lic. Som ja a la coma dels Forcats. Voregem els estanys per l'esquerra, deixant el senderó que puja directe al cim de Roca Entrevessada. Arribem al coll dels estanys Forcats força ràpid. 

estanys Forcats
Agafem direcció N les fites que ens portaran a la carena cimera del cim de Medacourbe, no massa apte per la gent amb vertigen. L'aresta espresenta prou esmolada peròes deixa fer perfectament fins al cim. Grans vistes cap a la zona de Soulcem i la vall Ferrera, amb el massís de la Pica d'Estats en primer pla. Refem les passes per la carena intentant trobar el millor pas de baixada fins al coll. Tenim damunt nostre la vessant N del Roca Entrevessada, i confiem en què el temps no es torci. Unes quantes nuvolades grises amenacen al cel, però li donem una oportunitat.

Anem grimpant per la carena, intuint fites i triant la millor pujada. Arribem al cim de Roca Entrevessada sense ningú i amb totes les vistes del Comapedrosa, Baiau, Salòria i Vall Ferrera devant nostre. Ens sentim bé i el temps ens ha respectat. Falta la baixada! Mirem bé el mapa, que marca un senderó en picat per la coma de Malhivern, una primera baixada per una canal i una tartera inacabable. Arribem de nou al refugi del Pla de l'Estany, amb els genolls ben trevallats. D'aquí alcotxe triem la baixada més planera. 

massís de la Pica d'Estats
Una jornada d'alta muntanya, en què tot i que els cims no arriben als 3.000 m, bé valen una menció pel desnivell que hi hem emprat: més de 1.600 m positius!



estanys de Baiau




Salut

pep

26 de jul. 2021

CAMINO DEL CID - part 4: Terol a Sagunt

Rubielos de Mora
castell de Mora de Rubielos
L'última part del viatge pel Camino del Cid ens porta de Terol a Sagunt. Sortim de Terol i agafem direcció E per la N-234 fins que trobem la pista de la cañada del Ratón, que ens ha de portar a trobar en uns quilòmetres (més dels què ens pensàvem) amb la via verda d'Ojos Negros. Anirem pujant lleugerament fins al coll de Escandón (1.218 m). D'aquí a la Puebla de Valverde anirem per l'antiga nacional, ara buida. Fem una paradeta sota unes moreres, creuem el poble i agafem ara ja direcció a Mora de Rubielos, on arribarem en poc més d'una hora. Estem ja a la serra de Gúdar, i el poble ens agrada, amb el seu castell i aire medieval dels seus carrers. Ens hi quedem a dinar sota un parasol. La calor torna a ser forta, i la crema solar va que vola. Ens enbadurnem i continuem cap a mitja tarda en direcció a Rubielos de Mora (valgui la redundància...), un poble un pèl més gran que l'anterior i més ben arreglat enmig d'unes muntanyes força pelades. Podem veure ja la serra de Valdelinares cap al NE.  Fem una volta pels seus carrers, buscant l'ombra, i continuem la carretera secundària que ens portarà a Fuentes de Mora i Olba, on passarem la nit. 

castell de Xérica
embassament de Arenoso
Som ja a la província de Castelló i comencem a sentir parlar valencià. Ens trobem força gent catalana que tenen segona residència en aquesta zona. Els boscos són d'agraïr, així com la fresca del matí. L'endemà arribem a la Puebla de Arenoso, punt d'entrada a l'embassament de Arenoso. Feia molts dies que no vèiem aigua tan blava. Recorrem l'embassament, una zona que ens ha encantat, i arribem a Montanejos. Aquí ens espera el coll de Arenillas (900 m), que ens fa suar de valent en els primers i últims quilòmetres. Ara sí que podem dir que ja ho tenim tot en baixada fins a la mar. Arribem a Caudiel i enganxem amb la via verda d'Ojos Negros, que ens portarà de pet a Xèrica. Després de pujar fins al castell decidim continuar per la via verda fins a Segorbe. Degut al trànsit gairebé no tenim temps de veure ni les muralles. Anem a buscar un lloc ombrívol per dinar. La calor torna a apretar. Busquem allotjament a Sagunt, on creiem que podem arribar aquella mateixa tarda. Feia dies que no veiem tanta gent... i és un xic agobiant.

castell de Sagunt
Via verda "Ojos Negros"
Anem seguint la via verda, que ja fa quilòmetres que coincideix amb el Camino del Cid i anem passant poblets, Soneja, Sot de Ferrer i Algimia de Alfara, on tornem a fer una paradeta. Ara sí que comencem a olora el salnitre, i ens anima a continuar pedalant. Passem per Torres Torres, on fem una parada als banys àrabs, i Quartell. Des d'aquí ja tenim un carril-bici fins al Port de Sagunt. Albirem ja el castell damunt el turó que corona el poble de Sagunt, i que deixem per a l'endemà. Arribem al Port de Sagunt sobre les 19h i anem directes a la platja. Quina gentada, mare meva... L'hostal ens allotja de manera excel.lent i ens regalem un sopar a base de peix, amb bany inclòs. L'endemà al matí agafem un bus per visitar Sagunt, que ens deixa un mal regust de boca. El castell està molt deixat i sense indicacions, i això que la gent es venta de què tenen un dels castells més grans d'Europa... (no n'aprendrem mai!). Sort que un esquirolet ens anima la benvinguda a les muralles del castell fins que no es fa l'hora d'obrir portes. El teatre romà està totalment reformat amb maó, i les grades s'han tapat amb material modern. Total, que la decepció que tenim amb aquesta població és majúscula. Tornem amb bus a buscar les bicicletes i agafem el tren cap a Tarragona a mitja tarda. 

Travessa altament recomanable, ja no tan sols per la seva solitud, sinó perquè els diferents paratges, poblacions, materials, natura diversa ho fan tot molt més amable. Ens emportem una imatge de la província de Terol increïble, així com de l'interior de Castelló i Saragossa. Això sí, agafeu la crema solar i unes bones ulleres de sol. Ànims...!


Powered by Wikiloc

Salut
pep

CAMINO DEL CID - part 3: de Calatayud a Terol

castell de Villafeliche
Faltava la segona part del Camino del Cid que vaig començar el 2020, on vaig fer de Calatayud a Burgos. En aquesta ocasió, ben acompanyat, agafem el tren fins a Calatayud, on comencem a pedalar enmig d'una forta onada de calor. En aquests primers quilòmetres fins a Daroca, recorrerem plenament la llera del riu Jiloca, seguint les marques de 3 rutes ben marcades: l'ocell vermell del Camino del Cid, les marques grogues del Cami de Sant Jaume i les pilones del Camino de la Veracruz. Així doncs no tindrem pèrdua. Un dels punts més interessants d'aquesta jornada és el senderó que recórre el congost del Jiloca entre Villafeliche i Murero, on parem a fer un refrigeri. D'aquí a Daroca hi ha bona carretera secundària. Entrem a aquesta població per la puerta Baja i ens deleitem amb les muralles, molta part feta amb tàpia. Daroca té un dels perímetres amurallats més grans de la península, tot i que el poble no sigui gaire gran.

Gallocanta
Puerta Baja a Daroca
Al dia següent agafem la carretera que ens durà a la zona de Gallocanta pel coll de Santed. No és época de migració, i la plana de la llacuna es mostra envoltada de cereal a punt de segar. Continuem avall en direcció a Tornos i Calamocha, on parem a fer un mos i a disfrutar de la zona del Jiloca, on trobem un antic pont romà. Amb tota la calorada anem tirant ben enganxats al riu. Parem a remullar-nos a una piscina municipal. La calor és força sufocant. Arribema a Monreal del Campo. En principi el tros de carretera que ens quedava fins a Ojos Negros havía de ser força fàcil, però un vent inesperat de cara va fer d'aquest tram d'uns 15 km un suplici. Les bicicletes no avançaven, i la pujada final al molí d'Ojos Negros ens van acabar de rematar. Finalment, després d'aconseguir l'alçada de 1.270 m vam arribar a l'alberg Sierra Menera, per cert, molt recomanable. El noi de l'alberg ens va recomanar fer un tomet per les mines, ja en desús, on s'havia format una llacuna natural, i on els colors de la muntanya són d'una amalgama bestial. També ens van comentar que la via verda d'Ojos Negros, que ara comença aquí i baixa fins a Sagunt, es vol allargar fins a Santander, convertint-se d'aquesta manera en la més llarga d'Europa. Estarem atents a aquesta perícia d'enginyeria.

llacuna a Ojos Negros
El tercer dia ens mostra un cel radiant i més fresqueta durant el matí, tot i que per estar força alts la nit ha estat calurosa. La ventatja és que bona part de la jornada d'avui serà en baixada, o almenys això és el què ens pensàvem. Fem un mos a Villar del Salz i la carretera que ens espera arriba als 1.400 m, passant per Rodenas i el cerro San Ginés. El cel és d'un blau espectacular i els camps de cereal semblen no acabar-se mai. Estem a tocar de la província de Guadalajara! Continuem cap a Pozondón per pista asfaltada. Ja som dins la zona de los Montes de Albarracín, curioses formacions de roca arrodonida i pi negre. Arribem a Albarracín a l'hora de dinar, amb força calor i amb bastanta gent, que fins ara no havíem trobat. Passem la tarda descobrint raconades d'aquesta població medieval per excel.lència. La seva història ens fascina. Quina muntanya de segles han passat per aquestes pedres!

catedral de Teruel
L'endemà al matí ens toca una jornada molt plaent fins a Terol. Tot i així comencem el dia encarant les dures rampes que pugen cap als pinars de Rodeno, on disfrutem, a part de l'ombra del bosc, també dels diferents abrics de roca que contenen pintures rupestres, un bon lloc per passar-hi un matí calurós d'estiu. Continuem per una carretera preciosa fins al coll de Donarque (1.241 m), des d'on tindrem ja tot baixada fins Terol, passant per Bezas i el Campillo. Arribem a la capital enmig d'una llum brillant i les seves torres d'art Mudéjar que ens deixen bocabadats. Passem la tarda visitant i passejant per la ciutat, que recordava bastant més deixada. Ja sigui per la llum, les tonalitats de color o que estem molt receptius, quedem meravellats amb Terol. I a sobre ens allotgem a la fonda en actiu més antiga de la península, fonda el Tozal! Què més es pot demanar...


congost del riu Jiloca





molí de Ojos Negros
Albarracín








Salut

pep

23 de juny 2021

EN BICI PER L'EMPORDÀ

Ganes de ruta plana i bons paisatges. Destinació: l'Empordà. Deixem el vehicle a Flaçà i agafem un tren a Figueres. Comencem pedalant en direcció Vilatenim i Vilanova de la Muga, on enganxarem amb els indicadors de la ruta Pirinexus (comparteix traçat en part amb el Eurovélo 8 de la xarxa europea de vies ciclables), que recórrer bona part del Pirineu Gironí. Continuem en direcció Castelló d'Empúries. Fem una bona passejada pels seus carrers plens d'història. El cel està molt carregat d'humitat i pols en suspensió, i costa tirar endevant sense la sensació de calor humida. Seguim els indicadors de Pirinexus i les marques de GR-92 i arribem a Sant Pere Pescador vorejant arrossars i el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En aquest tram tindrem tot tipus de terreny, des de carretera a corriol passant per pista en bon estat.
Seguim les marques vermelles i blanques fins a Sant Martí d'Empúries, carregat de turistes... Passem a tocar del conjunt arqueològic d'Empúries pel passeig que mena a l'Escala. Recorrem el passeig de la costa, laberíntic i infinit fins a la platja de Riells. D'aquí anem direcció a cala Montgó, però abans d'arribar-hi agafarem cap a la dreta cap al càmping Punta Milà, on surt la carretereta fins a l'Estartit. Haurem d'agafar paciència perquè aquí hi tenim la pujada del dia, uns 100 m de desnivell. Arribem a l'Estartit amb un cel amenaçador però sense pluja aparent. Busquem l'allotjament i anem a fer un volt pel passeig marítim i el mirador de les illes Medes.
El dia següent comença amb un lleuger plugim que desapareix en 15 minuts. Agafem el camí vell en direcció a Torroella de Montgrí, on arribem en 30 minuts. El sol torna a lluïr esmorteït però calent i ens obliga a treure'ns la jaqueta ben d'hora. Torroella ens ha colpit, ens ha agradat i enamorat. Fem una volta pels seus carrers medievals i la seva plaça porxada. Una bona descoberta... Continuem cap a Gualta seguint encara les indicacions de GR-92 i Pirinexus. A l'entrada del poble ens espera pacient el pont medieval, on encara es poden apreciar les roderes fetes pels carruatges. Continuem ara ja per un paisatge més rural, ple de camps de moresc i sembrat a punt de collir. Arribem a Pals, una de les poblacions medievals més ben conservada i restaurada d'aquesta zona, alhora que força turística, també. 
Torna a fer calor i decidim aprofitar la tramuntana per anar fent via. Arribem a Palau-Sator, on després de fer la volta al poble i veure el castell i muralles parem a fer una cervesa artesana de Fonteta. Volem aprofitar el migdia. És diumenge i els restaurants es comencen a omplir de gent per dinar. Preguntem per un entrepà a Ullastret i ens diuen que hem d'arribar a Parlavà, després de passar per Matajudaica, un nom ben curiós... El paisatge continua sent de camps de moresc i sembrat, amb força masies disseminades pel territori. Parem al forn de Parlavà, i després de recuperar el tipus i deixar la gana enrera, agafem camí asfaltat cap a Foixà, on ens esperen algunes "rampes" dures per arribar al puig d'en Brugada, des d'on arribarem a Sant Llorenç de les Arenes i Flaçà per una carretera ben bonica i ombrívola.






Salut
pep

10 de maig 2021

LA FORADADA del MONTSIÀ

Deixem el vehicle a l'àrea recreativa de la Mundana, al barranc de Mata-redona i arribem per pista encimentada al cocó de Jordi, actualment tancat al trànsit per la pandèmia. Pal indicador. Seguirem les marques de PR (grogues i blanques) en direcció a la font de Burgar i mas de Mata-redona. Aquesta banda del Montsià se'ns mostra més humida i ombrívola, contràriament a la seva vessant oposada, i la passejada fina a la font de Burgar es fa més que agradable i molt recomanable. Al costat mateix de la font trobem un alzinar amb uns exemplars magnífics. Continuem sempre en direcció al mas de Mata-redona i la Foradada, el nostre objectiu de la caminada d'avui. 


Just a la cruïlla de la cova del llop hem enllaçat amb el GR-92 que ja vam trepitjar el dia anterior, i que ja no deixarem fins al coll que baixa cap al mas de Comú. Agafem direcció E per arribar a la Foradada del Montsià, un tall horitzontal a la pedra, una finestra a la Mediterrània i al Delta que ens deixarà amb la boca oberta. Realment un indret magnífic. Des d'aquí podem albirar tota la carena del Montsià, la Trencada, la Tenda i lo Bagul fins al cim de la Torreta. Aprofitem per menjar una mica i comencem el descens per un senderó espectacular que passa a fregar de peu de cinglera i es dirigeix cap a lo Palleret i la mola de Vilaró. Hem d'anar el tanto en algun tram per la pedra solta i els esglaons que hi trobarem. Passem pel costat d'una altra foradada més menuda que ens permet la vista enquadernada de la moleta de Fredes, un espectacular murralló de pedra que sembla inexpugnable. Arribats a la mola de Vilaró continuem cap al racó de Mamadits, on trobarem, a l'esquerra, el senderó que ens portarà de nou a l'àrea recreativa, passant per la Piqueta de la Proví, al bell mig del barranc de Solito.







Salut
pep

TORRETA DEL MONTSIÀ (763 m)

Cap de setmana en què han obert confinaments i ens podem escapar cap a terres de l'Ebre, més concretament a Ulldecona. Volem realitzar un parell de rutes pel massís del Montsià, un gran desconegut i proper alhora. Després de visitar el castell d'Ulldecona, punt estratègic de control del territori des de l'época dels Íbers fins a l'edat mitjana, data del s.IX i està construït damunt unes restes àrabs que passaren a mans dels hospitalers al s.XI, agafem el GR-92 fins al primer aparcament que trobem. Començarem a caminar pel camí de la Torreta.

El senderó comença pujant suau però sense descans i molt ràpidament ens plantem al mas de Mulet, després d'haver passat pel racó dels Figueres. Al mas de Mulet ens aturem una estona. Les vistes comencen a ser excepcionals, sobretot cap a l'O i NO, on alvirem el massís dels Ports i les primeres serres de Castelló. Continuem pel senderó en direcció E fins al corral de Tabola. Un xic més amunt podem veure el ninot de pedra, just a la cinglera que acull el mas de Rosalea. Deixem la pujada a la Mola Cima i anem directes a la Torreta, els núvols que pugen del Maestrat porten una bona cortina d'aigua.

Arribem a la Torreta. Meravellats per la vista privilegiada del Delta i les muntanyes dels Ports, Prades, Montsant, i altres serres secundàries de Tarragona, ens donem poc marge de temps per gaudir-ho. Els núvols amenacen des del SO i no ens ve massa de gust una bona mullena, tot i que la calor que fa bé s'ho valdria. Desfem el senderó fins a un cartell de fusta. Continuem en baixada cap a la cova del Pare Pasqual, on fem aturada. La seva boca enorme i l'estalectita que sembla aguantar el pas dels mil.lenis donen punt de sortida a una de les vies ferrades que trobem al Montsià. Continuem ara ja per un terreny molt amable i amb el sol encara de company, tot i que han caigut quatre gotes. Arribem a la pista que recórre el barranc del mas de Comú i que porta al mas del mateix nom. Aquí només ens quedarà baixar tranquilament fins a l'aparcament on hem deixat el vehicle.








Salut
pep
Powered by Wikiloc