VOLTA EN BICI A LA PROVINCIA DE TARRAGONA

Estrenar bicicleta amb alforges és una d'aquelles sensacions que et fa tornar com un nen petit amb patinets nous. Feia ja uns mesos que m'havia muntat una Orbea Carpe a la carta, i la millor manera d'estrenar-la era amb una volta curta però intensa. L'escollida va ser ni més ni menys que la volta a la província de Tarragona per carreteres secundaries i pistes encimentades i algun tram curt de camí de terra. D'aquesta volta no s'en sent a parlar massa i és per això que, com sempre, em vaig dissenyar el meu propi itinerari.

monestir de Poblet

Passo a buscar el company Pau per Llorenç del Penedès. La idea és recórre el perímetre de la província el més ajustat possible. Així doncs comencem en direcció al Pla de Manlleu pujant les Ventoses, des d'on continuem per vall d'Infern a Bonany i al coll de la Torreta. Ja portem 2 colls i la calor comença a ser prou asfixiant, així que ens volem treure del damunt la tercera pujada del matí, pujant al Montagut i baixant a Querol, on ens apropem a la font per agafar aigua "fresca". Continuem cap a Sta Coloma de Queralt passant per Sta Perpètua i Pontils. Aquí la calor ja apreta de valent. Aturada per dinar, ombra i "xampús" per enganyar la set.

Continuem cap a Vallfogona de Riucorb per una carretera preciosa i recent asfaltada. Bar tancat, resignació i pista asfaltada amunt cap a Forès. Les rampes, dures com el ..., no ajuden a recuperar forces, i el vent de cara incrementa el cansanci en un 50%. Arribem al balcó de la Conca, fem un mos i baixem amb el vent de cara fins a Solivella, Blancafort i l'Espluga de Francolí, on fem nit.

Riba-roja d'Ebre

L'endemà agafem direcció Vilanova de Prades. El genoll del Pau està tocat però aguanta. Fem la pujada força bé i baixem cap a la cruïlla amb la carretera de la Llena. Tornem a pujar gairebé sols i carenegem la Llena fins a la cruïlla amb Margalef. La calor torna a apretar però la baixada ens rebifa. Parada a cal Vernet i continuem cap a la Palma d'Ebre, on ens esperen per fer un bany a la piscina i amb un dinar sorpresa. Moltíssimes gràcies gent de la Palma! Sou molt bona gent! Havent dinat arranquem direcció Riba-roja per la pista de Vingalis. Retrobament amb la Núria, que ens convida a dormir al seu jardí, però encara queden unes hores de llum i decidim començar el tram més dur del dia, la pujada a l'ermita de Berrús.

riu Algars

La carretera és preciosa, envoltats de turons i dels meandres de l'Ebre anem guanyant alçada. Arribem al coll, i ens delim per una cervesa. La suor ens rodeja la pell. Ens llancem avall cap al riu per pujar de nou cap a la Pobla de Massaluca. Al bar coneixem al gerent de la casa rural, que ens deixa la clau. Bingo! L'endemà pla baixada cap a Batea, i trobada inesperada amb la Fany, que ens convida a un cafè. Continuem amb força calor, però soportable, en direcció a Caseres, on anem a trobar el riu Algars i disfrutem de l'església romànica. Passem a tocar del castell d'Almudèfer, en runes. Arribem a Arenys de Lledó amb una solana important, tot i que ens hem banyat a l'Algars. Dinar i pausa sota un plataner.

alt de Berrús

Anem a buscar la Via Verda del Baix Maestrat a sota mateix d'Horta de St Joan. D'aquí ja sense cap problema fins a Xerta (portar frontal pels túnels), on arribem sobre les 20h del vespre i on ens obren l'alberg. Bon sopar i dormir. Perfecte! Seguim l'endemà fins a Tortosa, on fem parada i visitem el seu nucli antic, que cada cop em meravella més. Continuem ara ja pel costat del canal de l'Ebre fins a trobar l'antiga Via Augusta al costat de Vinallop. D'aquí a la Galera es bufar i fer ampolles. Els km ja comencen a ser planers i ens permet avançar comodament. Continuem per la Via Augusta i decantem cap a Ulldecona, on ens espera un merescut "Xampú" amb taronja.

alt de les Ventoses

Continuem pel cami de les Canals fins Alcanar, l'últim poble del sud de Catalunya. Una bona sèpia per dinar i amb una mica de crema solar enfilem els km que ens separen del Delta de l'Ebre. Passem per St Carles de la Ràpita, on parem a fer el primer bany al Mediterràni. Seguim fins al Poble Nou del Delta, St Jaume d'Enveja i Deltebre, tot vorejant sèquies i canals de rec d'arrossars. Sort en tenim que corre una brisa marina que ens acompanya de cul. Decidim pujar fins a l'Ampolla, on fem un vivouac al costat de la Bassa de les Olles. Els mosquits i la música de la festa major de l'Ampolla ens fan la guitza i amb prou feines aconseguim dormir 3 horetes.

Amb la valentia de tot cicloturista, però, ens llevem disposats a arribar a casa en 1 dia. Així comencem a pedalar pronte cap a l'Ampolla, on fem un esmorzar fugaç. Aquest és potser el tram més complicat de tota la volta, ja que hem d'anar trobant la pista més adient que ens permeti ciclar per la vora de la costa i no entrar a l'interior. Així doncs anem recorrent al Cap Roig i la Punta de l'Àliga, on hem de fer una marrada que en diuen "el Tourmalet de la Costa". D'aquí continuem direcció l'Ametlla per l'Estany. En Pau es troba uns coneguts, una família que recorren Espanya amb bici amb remolcs "self made". Bona sort companys, la necessitareu! Els genolls comencem a passar factura, feia temps que no agafava la bici, i l'edat no perdona...

Voregem l'Ametlla i sortim perl camí de les 3 Cales. Ens apropem al castell de St Jordi d'Alfama i seguim fins a Calafat i l'Almadrava. D'aquí anem a buscar l'antiga N-240 fins a l'Hospitalet de l'Infant, passant pel coll de Balaguer. Creuem cap a Miami platja i tornem a la N-240 per carril bici fins a trobar l'entrada de la riera de Riudecanyes. D'aquí baixem a buscar el carril bici que ens durà a Cambrils. Ara sí que resseguim la costa fins a Vilafortuny, Salou i la Pineda, des d'on hem de fer uns 3 km per l'autovia que ens durà al polígon Entre Vies i a Tarragona. Aquest últim tram és una mica estressant però no té complicacions.

Entrem a Tarragona pel barri del Serrallo i ja no deixem la costa fins a Altafulla, Torredembarra, Creixell, Coma-ruga i St Salvador, des d'on agafem la carretera que mena a Llorenç del Penedès.

Una volta d'uns 500 km per gaudir-la, aturar-la i assaborir-la amb menys calor i menys hores de sol, que sinó no es para de pedalar...

Salut

pep

EUROPA DE L'EST EN BICI, PART 5: NORD D'ITÀLIA I CÔTE D'AZUR

Salut

Pep

EUROPA DE L'EST EN BICI, PART 4: CROÀCIA I ESLOVÈNIA

Salut

Pep

EUROPA DE L'EST EN BICI, PART 3: ALBÀNIA I MONTENEGRO

Salut

Pep

EST D'EUROPA EN BICI, PART 2: GRÈCIA

Salut

Pep

EST D'EUROPA EN BICI, PART 1: GOLF DE LION, PROVÉNCE, LIGURIA, TOSCANA, UMBRIA

Salut

Pep

ENTRE LES GARRIGUES I L'URGELL EN BICICLETA

Arribant a Arbeca pel canal

Cap de setmana en bicicleta ben aprofitat, entre les comarques de les Garrigues i l'Urgell. Sortim de les Borges Blanques pel canal d'Urgell (atenció! haurem de creuar les vies del tren per sota i continuar per les marques de GR). Anem fent ziga-zagues fins que el canal enfila de dret cap a Arbeca, on podem gaudir d'una bona vista del castell. Continuem pel canal fins a trobar l'indicador del poblat Ibèric dels Vilars, molt recomanable la seva visita. Realment aquest indret té una màgia especial, i l'arquitectura que se'n conserva contribueix a aquesta màgia. Seguim pel canal fins a trobar l'entrada de Bellpuig, on farem parada per dinar i on podem observar també un castell ben conservat, en part.

pallissa de tàpia

Amb els estòmacs satisfets seguim direcció Preixana pel PR-C-64. Creuarem el riu Corb, que té la seva naixença a la zona de Rauric, igual que el riu Gaià, i que desemboca al Segre, abans del seu pas per Lleida. A Preixana coneixem el turó on hi havia hagut un castell en época medieval, ara substituit per l'església de Sta Maria. Des d'aquí dalt tenim una vista excel.lent de la part baixa de l'Urgell que toca amb la Conca de Barberà. El dia tocat d'una forta ventada neteja el cel de nuvolades i l'horitzó es torna més clar. Són nombroses les pallisses de tàpia que van apareixent pel camí, i és que cal suposar que aquesta terra és pobra en pedra, per aquest motiu moltes d'aquestes construccions estan fetes a base de fang i palla. Sortim de Preixana vorejant el turó de Montalbà, on trobem l'ermita del mateix nom. Continuem pel PR-C-64 fins a Verdú, que des de ben lluny ens mostra la torre del seu castell del s. XI, que ha anat patint modificacions i passant per diferents mans fins a ser privat. S'en pot visitar una part. 

Tàrrega

D'aquí a Tàrrega resseguirem el PR-C-25, que ens pujarà al Pla de la Ruda i ens devallarà a la capital de l'Urgell pel Pla de St Pere.

El diumenge el sol torna a sortir i el vent sembla que ha aturat una mica. Recorrem la part vella de Tàrrega i anem a buscar els peus del turó de St Eloi, on continua el GR-3, que recórre tota Catalunya de SO a NE. Els primers quilòmetres es fan enmig d'una delícia de paisatge, vorejant camps de sembrat i ametllers. El pre-Pirineu s'alça altiu devant nostre amb la serra del Montsec en primer pla. Deixem el GR que continua a mà dreta i continuem pel camí de St Jaume, senyalitzat amb fletxes grogues fins a trobar, novament, el canal d'Urgell. Arribats a aquesta cruilla recorrerem el canal a mà esquerra fins a la cruilla amb la Sèquia Segona del canal, que continua en direcció O. D'aquí arribarem a Barbens, on farem una parada per contemplar l'actual ajuntament, assentat a les dependències de l'antic castell templer. Seguim ara ja cap a Ivars d'Urgell, on gaudirem dels dibuixos de les diferents aus que poblen l'estany i que l'artista SWEN-ART ha escampat per diverses façanes del poble. Realment una xulada d'idea i uns dibuixos magnífics.

Portem 1 dia i mig sense trobar ningú pels camins, deuen ser tots a l'estany. Quina gentada...! L'aigua de color turquesa ens mira suau mentre el vent del matí ha anat afluixant. Recorrem bona part de l'estany pel camí que en fa la volta. Hi ha cigonyes per tots els pals. És un espectacle. Arribem a Vila-sana i a Golmès per carretera secundaria. Aquí aprofitarem per fer un mos al recinte del poli-esportiu. El vent ha anat de baixa i la calor comença a fer estralls, tot i així la tarda esdevé un paradís de colors amb els aumetllers i els fruiters florits. Creuem la Sèquia Tercera del canal i arribem al pantà del riu Corb. D'aquí ens deixarem devallar fins a Puiggròs, on recuperarem l'altimetria pujant fins a la plaça del castell, molt malmès però amb una posició estratègica envejable. Els últims quilòmetres creuarem la Sèquia Quarta del canal abans d'arribar novament a les Borges Blanques.

Una bona volta que sense vent esdevé una passejada amb poc desnivell per la zona central de la província de Lleida.

Verdú

 

ocells a Ivars d'Urgell

Estany d'Ivars d'Urgell

Powered by Wikiloc

LA PLANA DE L'ARC EN BICI

 

salut

pep

VOLTA A EUSKAL HERRIA

Salut

pep

ARIÈGE - AUDE - PYRÉNÉES ORIENTALES EN BICI

 

Salut 

pep

RENOVABLES A BELLPRAT I AGUILÓ

salut

pep

PDUAE ALT CAMP

 

 salut

 pep

VIATJAR EN BICICLETA

Divendres 29 d'abril vaig ser convidat pel club de BTT de Vila-rodona a fer una xerrada sobre la meva experiència amb els viatges en bicicleta. 

Sovint (massa pel meu gust) es realciona la bicicleta amb el món de l'esport i/o competició Agafar la bicicleta representa una "alliberació" als deures setmanals que acaben ofegant l'esperit de la majoria de la gent: feina, família, extra-escolars, etc. La xerrada anava enfocada, sobretot, a desmitificar aquesta postura, que, segons el meu punt de vista, és totalment injusta amb una eina que té molts més anys que els vehicles de quatre rodes i que s'han convertit en imprescindibles.

Les comparacions sempre són odioses, no ho desmentiré pas, però podríem començar a perdre la por a agafar la bicicleta per anar a molts més llocs que no pas a la "ruta" de cap de setmana: anar a la feina, a la biblioteca a buscar un bon llibre, a la botigueta del poble a buscar verduretes, o senzillament a veure algun conegut per fer un beure.

És també molt injust que la bicicleta sigui un referent perquè la gent assoleixi uns "reptes" inventats i que no suposen una millora en la vida quotidiana, més aviat són la resposta a uns impulsos temporals. La VIDA ja és prou "repte" per si mateixa com per buscar-ne de nous...!

Comença la xerrada explicant la meva relació amb la bicicleta. Als inicis va ser una relació apassionada amb el món de la bicicleta de muntanya. D'aquesta época es van editar dues guies de bicicleta de les comarques de la Ribera d'Ebre i del Priorat. Travessa del Pirineu i moltes altres rutes per Catalunya i fora d'aquesta van començar a forjar un esperit aventurer i nòmada que descobriria uns anys més tard, quan vaig tenir la possibilitat de formar part de l'organització dels congressos nacionals de cicloturisme que es celebraren a Palafrugell i Lleida. Va ser llavors que vaig conèixer gent que viatjava amb la bicicleta, no només per uns dies, sinó com a manera de viatge habitual. Això suposava un imperatiu d'estil de vida que em fascinava, i que ja duia ben endintre. Només havia de sortir a la superfície.

El fet de viatjar amb tot el què necessites dintre unes alforges (estem parlant d'una capacitat total d'uns 30-40 litres) fan que la visió del què t'envolta sigui molt més rellevant, molt més intensa. L'experiència del viatge es pot viure d'una manera infinitament més directa. La velocitat que et donen les dues rodes és perfecte per quan vols avançar quilòmetres en paratges amb una calor que ofega i on només vols arribar a un lloc ombrívol, i si pot ser amb una bona cervesa; però també pot ser una velocitat molt lenta, que et permet aturar-te en qualsevol lloc i gaudir d'aquell entorn o moment.

Vaig demanar a diferents coneguts que han compartit viatge amb mi o que viatgen pel seu compte, perquè enviessin en uns vídeos curts quina és la seva opinió de viatjar en bicicleta. La paraula protagonista de totes les intervencions és LLIBERTAT! I realment estic d'acord amb ells i elles. Viatjar en bicicleta et dona una llibertat de moviments que cap altre mitjà no et pot donar. A peu podem arribar a molt llocs, però amb la bicicleta podem fer gairebé el mateix però sense cansar-nos ni la meitat. Podem avançar terreny gaudint de les vistes que ens envolten. Podem baixar i empènyer la bicicleta per senderons en pujada per després baixar l'altra part de la carena de la muntanya.

Hi ha moltes maneres de viatjar en bicicleta, i totes són vàlides. Només hem de trobar la què s'amotlli més a la nostra manera de fer i veure el món. Podem portar alforges carregades amb 50 kg, ser totalment autònoms, o podem portar un paquetet amb dues mudes de recanvi i tirar de pensions, hostals, albergs, etc. El resultat del viatge acostuma a ser el mateix: la gent somriu, està contenta, la gent et saluda quan arribes als pobles, et sents benvingut. Com deien en alguna de les intervencions del vídeo, la finalitat no és la meta on t'has proposat arribar, sinó el camí que recorres cada dia amb el teu pedalar.

Així és que us animo a tots i totes a què feu servir aquella bicicleta que teniu al garatge o al magatzem, li treieu la pols, li feu un bon repàs (segur que ho agraeix, bé que canviem l'oli del motor del vehicle quan li toca) i sortiu a fer una volta. Que us toqui l'aire fresc o calent a la cara, que noteu com la musculatura es va posant al seu lloc. Mica en mica tot es tonifica, inclús els cables de fre...

Em ve molt de gust portar aquesta xerrada a on em demaneu. Poder contagiar a la gent de les sortides i postes de sol, l'absència de frontal amb la lluna plena, la quantitat d'animals que es creuen  al teu pedalar, les tertúlies en bars amb gent desconeguda, els llacs fumejant a primera hora del matí, els dies de pluja intensa caient a les teulades de les cases de poble, els dies en què et fa mal tot i no obstant arribes on vols i descanses fins que et recuperes, els menjars diversos que pots probar dels territoris per on viatges, el bon rotllo i el mal rotllo que es genera amb els companys i companyes de viatge, el fet de buscar solucions a moments desesperats de vent, fred i desànim. Per tot això i molt més, ja em direu...

"VIATJAR EN BICICLETA M'HA ENSENYAT A TRIAR LA VELOCITAT AMB QUÈ VULL VIURE LA MEVA VIDA" ... Pep Ulldemolins

Salut

DE MAR A MAR - DEL BÀLTIC AL MEDITERRANI en bici

Salut

pep

CAMINO DEL CID - part 4: Terol a Sagunt

Rubielos de Mora

castell de Mora de Rubielos

L'última part del viatge pel Camino del Cid ens porta de Terol a Sagunt. Sortim de Terol i agafem direcció E per la N-234 fins que trobem la pista de la cañada del Ratón, que ens ha de portar a trobar en uns quilòmetres (més dels què ens pensàvem) amb la via verda d'Ojos Negros. Anirem pujant lleugerament fins al coll de Escandón (1.218 m). D'aquí a la Puebla de Valverde anirem per l'antiga nacional, ara buida. Fem una paradeta sota unes moreres, creuem el poble i agafem ara ja direcció a Mora de Rubielos, on arribarem en poc més d'una hora. Estem ja a la serra de Gúdar, i el poble ens agrada, amb el seu castell i aire medieval dels seus carrers. Ens hi quedem a dinar sota un parasol. La calor torna a ser forta, i la crema solar va que vola. Ens enbadurnem i continuem cap a mitja tarda en direcció a Rubielos de Mora (valgui la redundància...), un poble un pèl més gran que l'anterior i més ben arreglat enmig d'unes muntanyes força pelades. Podem veure ja la serra de Valdelinares cap al NE.  Fem una volta pels seus carrers, buscant l'ombra, i continuem la carretera secundària que ens portarà a Fuentes de Mora i Olba, on passarem la nit. 

castell de Xérica

embassament de Arenoso

Som ja a la província de Castelló i comencem a sentir parlar valencià. Ens trobem força gent catalana que tenen segona residència en aquesta zona. Els boscos són d'agraïr, així com la fresca del matí. L'endemà arribem a la Puebla de Arenoso, punt d'entrada a l'embassament de Arenoso. Feia molts dies que no vèiem aigua tan blava. Recorrem l'embassament, una zona que ens ha encantat, i arribem a Montanejos. Aquí ens espera el coll de Arenillas (900 m), que ens fa suar de valent en els primers i últims quilòmetres. Ara sí que podem dir que ja ho tenim tot en baixada fins a la mar. Arribem a Caudiel i enganxem amb la via verda d'Ojos Negros, que ens portarà de pet a Xèrica. Després de pujar fins al castell decidim continuar per la via verda fins a Segorbe. Degut al trànsit gairebé no tenim temps de veure ni les muralles. Anem a buscar un lloc ombrívol per dinar. La calor torna a apretar. Busquem allotjament a Sagunt, on creiem que podem arribar aquella mateixa tarda. Feia dies que no veiem tanta gent... i és un xic agobiant.

castell de Sagunt

Via verda "Ojos Negros"

Anem seguint la via verda, que ja fa quilòmetres que coincideix amb el Camino del Cid i anem passant poblets, Soneja, Sot de Ferrer i Algimia de Alfara, on tornem a fer una paradeta. Ara sí que comencem a olora el salnitre, i ens anima a continuar pedalant. Passem per Torres Torres, on fem una parada als banys àrabs, i Quartell. Des d'aquí ja tenim un carril-bici fins al Port de Sagunt. Albirem ja el castell damunt el turó que corona el poble de Sagunt, i que deixem per a l'endemà. Arribem al Port de Sagunt sobre les 19h i anem directes a la platja. Quina gentada, mare meva... L'hostal ens allotja de manera excel.lent i ens regalem un sopar a base de peix, amb bany inclòs. L'endemà al matí agafem un bus per visitar Sagunt, que ens deixa un mal regust de boca. El castell està molt deixat i sense indicacions, i això que la gent es venta de què tenen un dels castells més grans d'Europa... (no n'aprendrem mai!). Sort que un esquirolet ens anima la benvinguda a les muralles del castell fins que no es fa l'hora d'obrir portes. El teatre romà està totalment reformat amb maó, i les grades s'han tapat amb material modern. Total, que la decepció que tenim amb aquesta població és majúscula. Tornem amb bus a buscar les bicicletes i agafem el tren cap a Tarragona a mitja tarda. 

Travessa altament recomanable, ja no tan sols per la seva solitud, sinó perquè els diferents paratges, poblacions, materials, natura diversa ho fan tot molt més amable. Ens emportem una imatge de la província de Terol increïble, així com de l'interior de Castelló i Saragossa. Això sí, agafeu la crema solar i unes bones ulleres de sol. Ànims...!

Powered by Wikiloc

Salut

pep

CAMINO DEL CID - part 3: de Calatayud a Terol

castell de Villafeliche

Faltava la segona part del Camino del Cid que vaig començar el 2020, on vaig fer de Calatayud a Burgos. En aquesta ocasió, ben acompanyat, agafem el tren fins a Calatayud, on comencem a pedalar enmig d'una forta onada de calor. En aquests primers quilòmetres fins a Daroca, recorrerem plenament la llera del riu Jiloca, seguint les marques de 3 rutes ben marcades: l'ocell vermell del Camino del Cid, les marques grogues del Cami de Sant Jaume i les pilones del Camino de la Veracruz. Així doncs no tindrem pèrdua. Un dels punts més interessants d'aquesta jornada és el senderó que recórre el congost del Jiloca entre Villafeliche i Murero, on parem a fer un refrigeri. D'aquí a Daroca hi ha bona carretera secundària. Entrem a aquesta població per la puerta Baja i ens deleitem amb les muralles, molta part feta amb tàpia. Daroca té un dels perímetres amurallats més grans de la península, tot i que el poble no sigui gaire gran.

Gallocanta

Puerta Baja a Daroca

Al dia següent agafem la carretera que ens durà a la zona de Gallocanta pel coll de Santed. No és época de migració, i la plana de la llacuna es mostra envoltada de cereal a punt de segar. Continuem avall en direcció a Tornos i Calamocha, on parem a fer un mos i a disfrutar de la zona del Jiloca, on trobem un antic pont romà. Amb tota la calorada anem tirant ben enganxats al riu. Parem a remullar-nos a una piscina municipal. La calor és força sufocant. Arribema a Monreal del Campo. En principi el tros de carretera que ens quedava fins a Ojos Negros havía de ser força fàcil, però un vent inesperat de cara va fer d'aquest tram d'uns 15 km un suplici. Les bicicletes no avançaven, i la pujada final al molí d'Ojos Negros ens van acabar de rematar. Finalment, després d'aconseguir l'alçada de 1.270 m vam arribar a l'alberg Sierra Menera, per cert, molt recomanable. El noi de l'alberg ens va recomanar fer un tomet per les mines, ja en desús, on s'havia format una llacuna natural, i on els colors de la muntanya són d'una amalgama bestial. També ens van comentar que la via verda d'Ojos Negros, que ara comença aquí i baixa fins a Sagunt, es vol allargar fins a Santander, convertint-se d'aquesta manera en la més llarga d'Europa. Estarem atents a aquesta perícia d'enginyeria.

llacuna a Ojos Negros

El tercer dia ens mostra un cel radiant i més fresqueta durant el matí, tot i que per estar força alts la nit ha estat calurosa. La ventatja és que bona part de la jornada d'avui serà en baixada, o almenys això és el què ens pensàvem. Fem un mos a Villar del Salz i la carretera que ens espera arriba als 1.400 m, passant per Rodenas i el cerro San Ginés. El cel és d'un blau espectacular i els camps de cereal semblen no acabar-se mai. Estem a tocar de la província de Guadalajara! Continuem cap a Pozondón per pista asfaltada. Ja som dins la zona de los Montes de Albarracín, curioses formacions de roca arrodonida i pi negre. Arribem a Albarracín a l'hora de dinar, amb força calor i amb bastanta gent, que fins ara no havíem trobat. Passem la tarda descobrint raconades d'aquesta població medieval per excel.lència. La seva història ens fascina. Quina muntanya de segles han passat per aquestes pedres!

catedral de Teruel

L'endemà al matí ens toca una jornada molt plaent fins a Terol. Tot i així comencem el dia encarant les dures rampes que pugen cap als pinars de Rodeno, on disfrutem, a part de l'ombra del bosc, també dels diferents abrics de roca que contenen pintures rupestres, un bon lloc per passar-hi un matí calurós d'estiu. Continuem per una carretera preciosa fins al coll de Donarque (1.241 m), des d'on tindrem ja tot baixada fins Terol, passant per Bezas i el Campillo. Arribem a la capital enmig d'una llum brillant i les seves torres d'art Mudéjar que ens deixen bocabadats. Passem la tarda visitant i passejant per la ciutat, que recordava bastant més deixada. Ja sigui per la llum, les tonalitats de color o que estem molt receptius, quedem meravellats amb Terol. I a sobre ens allotgem a la fonda en actiu més antiga de la península, fonda el Tozal! Què més es pot demanar...

congost del riu Jiloca

molí de Ojos Negros

Albarracín

Salut

pep

VAGABUNDUS I SAÜCS

EN BICI PER L'EMPORDÀ

Ganes de ruta plana i bons paisatges. Destinació: l'Empordà. Deixem el vehicle a Flaçà i agafem un tren a Figueres. Comencem pedalant en direcció Vilatenim i Vilanova de la Muga, on enganxarem amb els indicadors de la ruta Pirinexus (comparteix traçat en part amb el Eurovélo 8 de la xarxa europea de vies ciclables), que recórrer bona part del Pirineu Gironí. Continuem en direcció Castelló d'Empúries. Fem una bona passejada pels seus carrers plens d'història. El cel està molt carregat d'humitat i pols en suspensió, i costa tirar endevant sense la sensació de calor humida. Seguim els indicadors de Pirinexus i les marques de GR-92 i arribem a Sant Pere Pescador vorejant arrossars i el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En aquest tram tindrem tot tipus de terreny, des de carretera a corriol passant per pista en bon estat.

Seguim les marques vermelles i blanques fins a Sant Martí d'Empúries, carregat de turistes... Passem a tocar del conjunt arqueològic d'Empúries pel passeig que mena a l'Escala. Recorrem el passeig de la costa, laberíntic i infinit fins a la platja de Riells. D'aquí anem direcció a cala Montgó, però abans d'arribar-hi agafarem cap a la dreta cap al càmping Punta Milà, on surt la carretereta fins a l'Estartit. Haurem d'agafar paciència perquè aquí hi tenim la pujada del dia, uns 100 m de desnivell. Arribem a l'Estartit amb un cel amenaçador però sense pluja aparent. Busquem l'allotjament i anem a fer un volt pel passeig marítim i el mirador de les illes Medes.

El dia següent comença amb un lleuger plugim que desapareix en 15 minuts. Agafem el camí vell en direcció a Torroella de Montgrí, on arribem en 30 minuts. El sol torna a lluïr esmorteït però calent i ens obliga a treure'ns la jaqueta ben d'hora. Torroella ens ha colpit, ens ha agradat i enamorat. Fem una volta pels seus carrers medievals i la seva plaça porxada. Una bona descoberta... Continuem cap a Gualta seguint encara les indicacions de GR-92 i Pirinexus. A l'entrada del poble ens espera pacient el pont medieval, on encara es poden apreciar les roderes fetes pels carruatges. Continuem ara ja per un paisatge més rural, ple de camps de moresc i sembrat a punt de collir. Arribem a Pals, una de les poblacions medievals més ben conservada i restaurada d'aquesta zona, alhora que força turística, també. 

Torna a fer calor i decidim aprofitar la tramuntana per anar fent via. Arribem a Palau-Sator, on després de fer la volta al poble i veure el castell i muralles parem a fer una cervesa artesana de Fonteta. Volem aprofitar el migdia. És diumenge i els restaurants es comencen a omplir de gent per dinar. Preguntem per un entrepà a Ullastret i ens diuen que hem d'arribar a Parlavà, després de passar per Matajudaica, un nom ben curiós... El paisatge continua sent de camps de moresc i sembrat, amb força masies disseminades pel territori. Parem al forn de Parlavà, i després de recuperar el tipus i deixar la gana enrera, agafem camí asfaltat cap a Foixà, on ens esperen algunes "rampes" dures per arribar al puig d'en Brugada, des d'on arribarem a Sant Llorenç de les Arenes i Flaçà per una carretera ben bonica i ombrívola.

     

     

Salut

pep