Pàgines

14 de jul. 2015

ARESTA ROYO - PAVOTS

Aresta Royo, al fons els
pics Pavot i 'Espasas
Quedem dissabte amb l'Edu amb ganes de fer algun cim del Pirineu Central. La proposta era intentar l'aresta Espadas-Posets. Així doncs arribem a sota el refugi de viadós, on deixem el cotxe i ens preparem amb tot el material de vivac per començar a remuntar el fantàstic senderó que puja als ibons de Millars pel GR-11.2. Després de gaudir d'una mica de menjar a l'ibón decidim pujar el coll d'Eriste, que té una bona pala, per no haver-ho de fer l'endemà. Arribem al coll sobre les 21h, encara amb una llum vesprenca amb esquerdes lluminoses espectaculars. Baixem al ibón de Llardaneta per poder vivaquejar més còmodament ja que al coll fa força vent.
vivac al llac de Llardaneta
Al arribar al ibón ens trobem vàries tendes que han tingut el mateix pensament que nosaltres, però ens han deixat un vivac estupendo. Després d'una mica de sopar calent i amb les estrelles començant a brillar en la foscor ens adormim sota l'hotel de les 1000 estrelles. Durant la nit ens anem despertant gaudint d'una foscor brillant com feia temps que no vèiem.
L'endemà aprofitem per pujar de dret al paso Pavots, que ens queda just damunt nostre i que ens restarà una bona estona al principi de l'aresta que comença al coll d'Eriste (segons la guia de Miquel Capdevila, tot i que la majoria de la gent la comença al paso Pavots). El principi d'aquesta aresta consta d'uns quants pitons que conformen l'aresta Royo, a la qual hi trobem 4 cims de més de tres mil metres. En poc més d'una hora i mitja ens plantem ja a l'alçada del pas on deixem les motxilles i ascendim sense cap problema el primer cim, el Tucón Royo (3.097 m).
vall de Llardaneta,
remuntant cap al coll d'Eriste
Tornem al coll i recuperem les motxilles per encarar el segon pitó del dia i en plena aresta anar enllaçant fins al pic Pavots (3.223 m). D'aquí dessistim de continuar cap al pic de Llardaneta o Espasas i baixem en direcció al coll del forau de la Neu, on aprofitem per ascendir aquest cim secundari de 3.078 m. Amb ganes d'aprofitar més el matí decidim tornar a remuntar el paso Pavots per fer l'aresta en sentit invers, així doncs tornem a trepitjar per segona vegada el cim del Tucón Royo, des d'on anem progressant per l'aresta en baixada fins a realitzar els altres 3 pitons més de l'aresta Royo, assolint així 6 cims de més de 3000 m. 
arribant als ibons de Millars, al fons
els pic d'Eriste
La calor fa la seva presència però el vent ha bufat fort a tota la zona de l'aresta i ens ha fet desistir d'acabar-la tota fins al coll d'Eriste. Així que hem trobat unes fites que ens han portat uns metres per sota el coll, estalviant-nos una bona circular. De nou al coll, mengem una mica i comencem a tirar avall amb ganes d'arribar a les bordes de Viadós, sabent la baixada que ens espera. La calor a la part baixa de la vall es torna força insoportable.
La veritat és que això de la realització d'arestes és una molt particular de cadascú, i els punts de vista poden ser molt diversos. És molt important que anem preparats tan físicament com mentalment ja que els precipicis que s'obren a banda i banda dels diferents cims del Pirineu són molt grans i àmplis, donant una sensació que a més d'un ens ha fet enrera.

granges de Viadós, al fons els pics
d'Espases i Posets
Baixant del pic Pavots,
al fons les Maladetes




Aresta Espasas-Posets des del pic del Forau de la Neu (3078m)


Al cim del Diente Royo (3010m)
al fons l'aresta realitzada



Salut
pep

"SEE THE WORLD"

Fa uns dies vaig descobrir un xicot d'Alaska que va decidir que vol veure el MÓN, així que va agafar la bicicleta i es va posar a pedalar. Però no us poso aquest link per això, perquè hi ha molta gent que emprèn aquesta aventura, el què realment em va captivar va ser la seva manera de viure el viatge, la manera d'explicar que té a través dels seus vídeos, l'edició d'aquests, la tranquilitat que transmet tot i haver estat pedalant a -30ºC!!
El seu nom és Iohan Gueorguiev i la seva web és www.bikewanderer.com. Va penjant els vídeos que fa cada cert temps, fins al punt que per molta gent s'ha convertit en la millor "sèrie" després d'un bon àpat (molt més interessant que Joc dels Trons). Espero que amb aquest vídeo resum que us proposo aneu a buscar la resta. Senzillament un plaer veure que hi ha gent amb aquesta vitalitat... Ànims Iohan!!!



Salut
pep

7 de jul. 2015

RUTA DEL VERMUT

Dijous tenim un sopar amb gent de la Selva. Com sempre porto el vermut, però aquest cop hem decidit anar-lo a buscar amb la bicicleta. Així doncs sortim de Valls i agafem direcció Alió pels camins de la partida de Baiona. Un cop a Alió agafem el camí asfaltat que porta directe a Bràfim. El cel de la tarda esdevé espectacular amb núvols rosats que deixen pas a escletxes de llum. Buff, que maco... El paisatge de vinya hi posa la resta.
A Bràfim no trobem el vermut desitjat perquè ens hem equivocat d'horari, així que deicideixo anar cap a Vilabella a veure si ens poden ajudar al sindicat del poble. Hi arribem pel camí asfaltat. Al Sindicat no tenen ampolles pel vermut així que hem de fer servir els bidons de la bicicleta. La veritat és que el color marronós queda molt bé amb el plàstic dur...
De Vilabella agafem el camí asfaltat cap a Nulles, on arribem enmig d'una explosió natural ambaucadora. Mirem el GPS i decidim passar per Casafort, ja per acabar de disfrutar del paisatge de la vinya i les muntanyes de Prades com a teló de fons. Continuem en direcció a Puigpelat pel camí de les Planes, i fins Alió pel GR-172 que porta a Santes Creus. Un copo a Alió anem a retrobar el camí que hem agafat a l'inici del recorregut.
Una sortida de tarda eixerida amb molt bona companyia (sobretot pel vermut de Bràfim) i amb un bany i sopar finals per acabar d'adobar-ho...!!







Salut
pep

TOMB DE LA CABRAFIGA

Puig de la Cabrafiga (612 m)
Dissabte, enmig de l'onada de calor que estem patint, vam anar fins a Pratdip. La idea era pujar al Montredon i el Cavall Bernat de Llaberia però el nom de Cabrafiga i la seva esvelta figura mentre anàvem cap a Pratdip ens va captivar. Així que canviàvem de ruta mentre miràvem el mapa que hi ha a l'entrada del poble. La ruta està ben marcada amb ratlles blaves i grogues, així que només hem de seguir-les si no ens volem perdre.
Nosaltres vam realitzar aquesta volta en el sentit contrari de les agulles del rellotge. Sortíem del poble i ens endinsavem al barranc de la Dòvia seguint les indicacions cap al coll del Marquès i el Puig de la Cabrafiga. Aquest tram de senderó està ben deixat i haurem d'anar sortejant els esbarzers i la malura que es va menjant el camí. Arribem a un indicador petit de fusta que ens indica "Dips" (que segons la mitologia de la zona eren uns gossos llop negres i endemoniats que van escollir les muntanyes de la serra per habitar-les. Les seves sortides nocturnes eren el què més preocupava als pratdipencs, ja que es trobaven els ramats amb moltes víctimes amb la marca dels ullals i amb la sang completament xuclada).
Castellet de les Mugues
Seguirem el senderó que va voltejant el barranc fins a sortir a la carretera, on trobem un nou indicador a l'altre costat de l'asfalt. Seguirem en direcció al puig de la Cabrafiga, ara ja en pujada però amb unes vistes cada cop més generoses dels voltants del poble. 
La calor comença a ser sufocant però de tant en tant córre una mica d'aire per agafar alè. El senderó en aquesta part està molt millor tot i que les rascades per matolls a les cames són insalvables. Arribem a un nou indicador. Pugem al mirador del Castellet de les Mugues, una antiga talaia des d'on es pot observar i controlar tota la vessant SE entre Mont-roig del Camp i les muntanyes de Llaberia. Després de fer un beure continuem per terreny gens ombrívol fins que les marques ens porten al cim del puig de la Cabrafiga, Enmig d'una calor sufocant gaudim d'unes vistes esplèndides de les comarques del Baix Camp, el Tarragonès i l'Alt Camp, albirant totes les serres que voregen el camp de Tarragona, des del Montmell i el Montagut fins al Mont Caro a les Terres de L'Ebre, passant per les muntanyes de Prades, el Montsant, la mola de Colldejou, Llaberia i les muntanyes de Vandellòs.
Resseguim les marques en direcció a Pratdip on arribem en poc més de 45 minuts per una baixada força pronunciada al principi, i acabant per un senderó ombrívol fins al poble.


Serra de Güena i muntanyes de Vandellòs






Llaberia, Colldejou i Montsant des de
la Cabrafiga
Baixant cap a Pratidp


















Salut
pep