Pàgines

22 de des. 2012

ALCOVER: CAMÍ DEL MOLÍ NOU O D'EN GÜELL

Aquesta excursió que us proposo recórre el camí de natura sortint d'Alcover i arribant al camí de l'ermita del Remei, itinerari que faig sovint per baixar o pujar de casa al poble, i que conté una petita part de la història dels molins paperers que es van crear durant els segles XVIII-XVIX a la vall del riu Glorieta.
Sortim del final del poble, més en concret de l'antiga carretera que portava a Reus. Trobarem un pal indicador on hi trobarem escrit "Camí del Molí Nou - Itinerari de Salut". El camí no té cap complicació evident, tot i que el tram que va de la font Fresca al molí Nou es converteix en senderó, on haurem de tenir precaució per les pedres i el marge que ens queda a l'esquerra. 
Itinerari molt recomanable per anar a fer una volta tranquil.la i sense cap esforç, i que es pot continuar fins a l'ermita del Remei. Un cop arribem al camí asfaltat haurem de girar a l'esquerra fins l'ermita, o si ho coneixem, podem continuar pel camí de l'Albiol fins al molí de Tarrés i baixar a l'ermita del Remei.
El molí es troba en estat de runes però encara s'en conserva la sèquia per on baixa l'aigua que feia moure la maquinària.















Salut
pep

11 de des. 2012

TOSSAL DE LA LLOSADA - 2560 m

Alt del Cubil, Ensangents
 i Alt del Griu
Encetem la temporada d'esquí de muntanya amb l'Alvar, i com no podia ser d'altra manera hem repetit a l'escenari del pirineu andorrà, més concretament a la vall dels Cortals d'Encamp. Arribem a l'aparcament de l'estació intermitja del funicamp sobre les 9h. Muntem pells, ens enfundem les botes i en 35 minuts estem preparats per sortir. Fa un fred i un ventet gèlid que posa l'ambient a uns -2ºC.
Tossal de la Llosada, 2560 m
Anem a buscar l'últim revolt de la carretera on trobarem un cartell de fusta que ens indica la direcció a seguir per realitzar l'ascenció a l'Alt del Cubil (2833 m). La nostra intenció era intentar l'Alt del Griu (2876 m) però els cims estan molt ventats i gairebé no hi ha neu bona a partir dels 2500 m. Així doncs decidim continuar vall amunt per la pista d'estiu i anar girant a  l'esquerra on el sol hi és més abundant, i intentar l'ascenció al tossal de la Llosada. La neu no està en un estat esplendorós però es deixa fer a la pujada, tot i així ens trobem amb algun problema per superar una rampeta d'uns 35-40º de pendent força gelada.
El sol surt per darrera de l'Alt del Griu
Continuem fins a una valla de fusta i fem cap a una de les pistes de Grauroig, que no surten dibuixdes al mapa que portem. Aprofitem la situació i pugem al cim fent servir les pistes ben aplanades, lo qual ens permet accelerar el ritme. Arribem a dalt el tossal i ens ho trobem tot ventat i gelat. La vista però bé val la pena: cap al NO trobem els massisos del Comapedrosa, Cataperdis, Tristaina i Font Blanca; cap al NE divisem al pic de la Cabaneta i els pics de Juclar; darrera nostre en direcció S veiem perfectament retallats a l'horitzó l'Alt del Cubil, el pic d'Ensagents i l'Alt del Griu, que es mostren més rocallosos que nevats.
El descens el realitzem pel mateix itinerari ja que la neu està molt crosta, a part d'algun que altre problema amb alguna de les fixacions.


obrint traça amb la collada de les
Solanelles al fons
vista dels massisos al NO des del cim










vista dels pics de Juclar i Cabaneta
baixant per neu verge









salut
pep

BATEIG DEL PORTU...

Doncs sí, tenim un altre afeccionat al ciclisme de carretera, en Portu. M'envia un missatge a mitja setmana amb la foto de la seva adquisició, una Orbea Aqua com la meva, quina il.lusió... Jo li dic que s'ha de batejar, així que aprofitem diumenge que no fa aire, però sortim d'Alcover a 4ºC i ben tapadets. La sortida és molt tranquila però ell mica en mica li va agafant el tranquell... Així doncs anem cap al Milà, la Masó i Vallmoll. D'aquí sortim a la carretera de Tarragona per girar a l'esquerra cap a la Secuita, des d'on continuem en direcció a Perafort. De moment tot va bé i tranquilet. Així li proposa allargar una mica el tomet cap als Pallaresos i Nulles. Aquí sí que hem de fer una paradeta per menjar una mica i hidratar-nos a base de xampú de taronja, je je je... La temperatura ha anat pujant durant el matí i ens hem de treure els paravents. Quina suada, mare meva...!!!
Un cop refets, tornem a les nostres montures i ens dirigim cap a Valls i Alcover. En total, un bateig de 47 km i molt bones vibracions damunt la bicicleta. Des d'aquí ànims al Portu a continuar fent km per carreteres de casa i fora d'aquesta.













salut
pep

LES ORDES I L'ALBÀ

Feia dies que no sortiem amb en Tomás. Així doncs, com la majoria de sortides que realitzem per l'Alt Camp amb la bici de carretera, quedem a la rotonda de Nulles. D'Alcover a Nulles hi arribo en 35 minuts, bastant a fondo... feia tard, je je. Continuem cap a les 4 carreteres, Vilarodona i el Pont d'Armentera. Llavors en Tomás diu: "Has pujat mai a les Ordes?", jo li responc "doncs no, xec". Així que deixem la carretera que puja cap a Querol i enfilem per la carretereta que arranca a la dreta en direcció a Les Ordes. La pujada no és dura, però són 4 km que es fan notar si anem valents. La nostra sorpresa arriba quan, de cop i volta, la carretera queda tallada per una porta de ferro, unes cadenes i unes càmeres de vigilància... Resulta que les Ordes s'ha convertit en un hotel particular, és a dir que no hi ha poble, que és el què nosaltres ens pensavem.
Baixem rapidet amb una fresqueta que feia pujar el buf a l'alçada del nas cap al Pont i Sants Creus. Aquí agafem el vial d'Aiguamúrcia i decantem a l'esquerra en direcció a l'Albà. La pujada no és dura i el paisatge ens farà passar l'estona força ràpid. També són uns 4 km de pujada moderada, passant per les Destres i Masbarrat. Una zona boscosa molt bonica als peus gairebé del Montmell.
Girem cua i tornem cap a les 4 carreteres i Bràfim, on agafem el camí asfaltat de Puigpelat, des d'on anem en direcció Valls, Vallmoll i la Masó, on ens despedim. Ell continuarà cap a Tarragona i jo cap al Milà i Alcover, després de patir "rampes" a les cuixes repetidament, i obligant-me a fer una aturada per recuperar la musculatura. Feia molt temps que no patia unes "rampes" tan dures.







Salut
pep

3 de des. 2012

ESMORZAR DEL CCA

Aquest passat diumenge feia molt fred: -2ºC...!!! A les 8.30h la majoria de ciclistes que volien participar a la sortida del Club Ciclista Alcover estaven preparats per guanyar-se l'esmorzar. La volteta era molt senzilla i la majoria ja la coneixiem, però es tractava sobretot de compartir un matí fred d'hivern amb els companys. Vam enfilar pel camí asfaltat de l'ermita fins agafar el camí de l'Albiol. 
Passavem pel Mas de Forès i el molí de Tarrés, per enfilar camí del niu de l'Àliga, on arribavem després de creuar el riu per unes pedres molt encertades. D'aquí anavem a buscar l'antic camí de Montral que es va recuperar a principis d'aquest any, i que recórre la vall del Glorieta per la seva part dreta. S'ha de creuar un pontet de fusta i deixar-se anar. No és un senderó massa tècnic, tot i que en algun tram s'ha de posar peu a terra. Hem d'anar en compte amb la gent que el fa caminant.
En acabar el senderó tornem a fer cap al molí de Tarrés, des d'on anem a buscar el senderó que uneix el camí de dalt amb el camí de l'Albiol, des d'on ja agafavem direcció al restaurant K l'Ermità, on ens esperava la taula parada.
Un matí fred però genial amb companyia de vells companys btteros.



















Salut
pep

8 de nov. 2012

UN TOMET PER L'ALT CAMP...

GR-171 de Bellavista a Puigpelat
Feia dies que no agafava la Gary Fisher, i ahir feia fresqueta però un sol que feia entrar en calor, així que vaig decidir que els camins de l'Alt Camp, la comarca que m'ha vist créixer, necessitaven la meva presència. Començava a Alcover i agafava el camí dels Quints cap al Rourell i el PR en direcció a la Masó. D'aquí carretera a Vallmoll, però abans d'arribar-hi vaig veure una pista al GPS que baixa cap al riu Francolí i va a parar a l'alçada de les Gunyoles. Tiro avall creuant un camp d'avellaners i oliveres i em poso en un un merder de fang i còdols que vaig sortejant per una riera plena de canyes... buff, qui em manava posar-me per allí, però ara ja no hi podia sortir... Segons el GPS mig km més endevant hi ha un camí que tira amunt a l'esquerra. De camí ja no en queda però sí que es pot creuar per una riera, on vaig sucar els peus, i que va a parar a un camí abandonat i a una pista més bona un pèl més endevant. La pujada és dureta però és la única manera de sortir d'allí.
Bellavista
Un cop a dalt del turonet vaig fer cap a la N-240, devant l'entrada de les Gunyoles. D'allí vaig agafar el camí asfaltat cap a la carretera de la Secuita, i continuava pel camí dels Morts de Vallmoll a Bellavista, on parava a menjar unes galetes i una mica de xocolata. El dia continuava sent excel.lent, amb una temperatura que rondava els 13ºC i el sol que treia el cap tímidament per entre la capa prima de núvols. Després del gran àpat em dirigia cap a Puigpelat i Alió pel GR-171, un camí súper ràpid que amb el plat gran es va fer curt i tot. Eren ja vora les 15.45 de la tarda, i vaig decidir començar a adreçar el tomet cap Alcover, passant pel polígon i finalment cap a Valls. La idea era anar fins a la torre de la Mixerda, però hagués arribat massa just, i tampoc es tracta de córrer,oi?
Entrava a Valls pel torrent del Pla, creuava el poble per la muralla i continuava cap al pont de Goi, Serradalt i Alcover. Eren les17h, i portava uns 48 km. Quan era a l'alçada de l'institut les cames, totes soletes, em dirigien cap al camí del molí vell i agafava direcció a l'ermita del Remei pel camí de l'Albiol. Girava cua al mas de Forès i cap a casa, on arribava a les 17.45h havent fet 53 km en una tarda i ambient de luxe.
riera del Francolí a Vallmoll






Alió des del GR-171
Miramar i el Tossal Gros

Salut
pep

7 de nov. 2012

"UNA VIDA PER CÓRRER"

Us deixo amb el nou curtmetratge de Le Petit Roc "Una vida per córrer", aquest cop amb l'Eloi Pallarès com a protagonista, el qual ens explica el perquè d'aquesta disciplina. Després de dos dies de grabació a la vall de Benasque aquest és el resultat... Espero que el disfruteu!



Salut
pep

3 de nov. 2012

TARDOR A BENASQUE 2012

Us deixo amb algunes imatges de tardor a la vall de Benasque aquesta mateixa setmana... Espero que les disfruteu.








Salut
pep

PIC DE CERLER, 2409 M

Aprofitant les vancances de l'amic Eloi, vam decidir anar a fer una mica de muntanya per fer una sessió de fotogràfica. L'escenari escollit va ser el pic de Cerler, una talaia de primer ordre situada a la vall de Benasque, i des d'on s'alviren els massisos del Posets, Perdiguero, Maladetes-Aneto, Castanesa, Basibé, Cibollés i Gallinero. La nit anterior havia fet una nevadeta que ho havia deixat tot ben blanquet, però que a mesura que avançava el dia assolellat s'anava fonent. De totes maneres a dalt al cim ens vam trobar rodejats de 3 ditets de neu que complicaven la cosa més de lo normal, fent que les pedres relliquessin molt.
L'ascenció comença al pla de l'Ampriu, on hi ha remontadors de les pistes de Cerler. Des d'aquí es van seguint les traces que hi ha en direcció SO, primer per llomes amb herba fins a un coll, i finalment a la dreta per un pedregal granític de color rosat que ens portarà de dret a la llarga i ampla aresta que condueix al cim d'aquest pic tan peculiar. En total vam estar 1 hora i mitja per superar els 500 m + que s'han de superar, xino-xano.















Salut
pep

SENDERONS DEL GLORIETA

Mas de Forès
Fonts del Glorieta
Feia uns dies que tenia la panxa damunt-davall, però aquest matí he decidit que ja n'hi havia prou. Així que, aprofitant que el company Eloi em va regalar uns pantalons per córrer, me'ls he enfundat, m'he posat una samarreta de màniga curta (la temperatura exterior era excel.lent per fer qualsevol activitat) i m'he cordat les Garmont 9,41 que feia temps que no trepitjaven caminets i senderons del Glorieta, la vall que m'acull cada dia.
Feia molts mesos que no anava a córrer i he començat amb la calma pel camí de l'ermita del Remei fins al camí de l'Albiol i el mas de Forès, on he arribat després de 20 minuts. Les sensacions eren bones i les ganes de tirar amunt encara eren més bones, així que he continuat pel senderó del mas de Forès fins a la bassa forestal per agafar el senderó de les Virtuts, per mi un dels llocs màgics d'aquesta vall. La pujada és dura, però mica en mica es va fent camí, fins que a la part superior s'ha de caminar ja que el camí està força malmès. Arribo a l'ermita i el cor em demana més. Continuo pel senderó del mas de Messeter fins a la pista de Montral, que agafo a la dreta fins al mas del Tito i les fonts del Glorieta, on he hagut de sucar els peus perquè el riu baixa a tope... Que maco que és veure aquest espectacle d'aigua. La Najwa, els U2 i els One Republic, i algun que altre "talk" hi han ajudat moltíssim.
De les fonts del Glorieta continuo pel PR en direcció a Alcover fins al molí, on decanto a l'esquerra pel senderó nou que van obrir abans de l'estiu i que baixa fins als molins de Tarrés, on ja s'agafa la pista asfaltada de l'ermita. Però no tenia ganes de fer massa asfalt, així que de seguida he trencat a la dreta pel senderó que comunica amb el camí de l'Albiol, des d'on ja he desfet el camí de l'anada fins a casa.
En total uns 15 km per senderons de muntanya amb un desnivell d'uns 850 m + en un temps total de 2 hores 20 minuts. La vall està preciosa amb els seus colors de tardor... súper recomanable inclús per fer-ho a peu tranquil.lament.


          
















Salut
pep