Sortida perfecte per un dia de finals de tardor a la zona de Zegama, Euskadi. Deixem el vehicle a l'últim aparcament que trobem a la pista que recorre la vall d'Aldaola. Trobem nombrosos indicadors en direcció al túnel de san Adrián. Comencem a caminar per un senderó marcat com a GR 12 - 121 que coincideix amb el camí de St Jaume interior entre Zegama, Agurain i Bayona. Fa un dia assolellat però fred, i la fajeda ens mostra els arbres nuus de fullam. Tot un espectacle per als sentits. En poc més de 10 minuts arribem a un antic refugi des del què ja s'alvira el forat a la muntanya conegut com a San Adrián Bidea, on arribem en 10 minuts més. Llàstima que hi ha una línia d'alta tensió que creua la vall (sempre embrutant el territori...).
 |
| túnel i ermita de san Adrián |
Aquest forat natural ha estat durant centúries pas entre l'interior d'Euskal Herria i la costa vasca. Són tan sols 50 metres de túnel que creuen l'interior de la muntanya que separa els massissos d'Aizkorri i Aratz. A l'interior del passatge trobem l'ermita de san Adrián, on es pot fer nit en cas d'emergència. També s'hi estan excavant i trobant restes d'época medieval, tot i que és problable que els romans, i prèviament les tribus celtes ja fessin servir aquest pas. A l'altra banda del forat tot sembla congelat, i és que no hi toca el sol en tot el dia.
Continuem una mica més amunt seguint el camí medieval empedrat que ens deixa amb una curiositat enorme sobre la seva construcció. Són realment fascinant les obres d'arquitectura que es realitzaven sense els medis de què disposem avui en dia. Trobem una pintada que diu "Aizkorri" en una pedra, amb una fletxa que indica el senderó que haurem de seguir per començar l'ascenció al massís més alt d'Euskadi. Anem pujant per la fajeda, seguint marques de color groc i admirant els rajos de sol que penetren les branques despullades dels arbres. Els colors en aquesta época de l'any són increïbles.
 |
| cim de Aizkorri (1.523 m) |
En uns 45 minuts de forta pujada deixem la protecció del bosc i sortim ja a terreny obert, sort en tenim de la bonança i de què no fa vent. Hem assolit ja els 1.484 m del Tontorraundi i les vistes són espectaculars cap a totes bandes: al N la costa de Donosti; a l'E la serra d'Aralar amb l'altiu Txindoki, ben conegut per l'alpinisme vasc; al S el massís de l'Aratz i les serralades més baixes que donen pas a Navarra; a l'O les fagedes que baixen cap a la plana de Vitoria, i que donen pas al massís de Gorbeia. Continuem pujant una mica més fins arribar al cim de l'Aizkorri, on trobem l'ermita del santo Kristo i el refugi on segurament val molt la pena fer-hi nit a l'estiu... Un d'aquells cims que no s'obliden i que donen ganes de repetir per algun altre costat, com ara el santuari d'Arantzazu que ens obre les portes des de la vall d'Oñati, d'obligada visita.
De baixada agafem un senderó que voreja el Tontorraundi i devalla en diagonal cap al SO. Tornem a endinssar-nos en unea fajeda preciosa que ens abraçarà fins arribar de nou al túnel de san Adrián en poc més de 45 minuts. De nou la sensació ombrívola de l'indret fa que ens afanyem en arribar al vehicle.
 |
| empedrat medieval |
 |
| ermita santo Kristo i refugi |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada