
Diumenge 10 d'abril, després de dormir a la furgo a l'aparcament que hi ha al costat del refugi del CEC a Salardú, esmorzo amb la penya del CEB. Després de saber que la companya està ben atesa a l'hospital de Vielha, tirem amunt cap al Plan de Beret on deixarem els vehicles. La intenció avui és realitzar una circular al tuc de Parros, així que sortim en direcció N per la pista de Montgarri fins a la cabana de Parros, que indica l'inici de la vall del mateix nom. Aquest primer tram es fa una mica feixuc ja que la neu hi escasseja o està en molt mal estat.
 |
vall de Parros |
Carreguem esquís a la motxilla per remuntar la lloma que hi ha damunt la cabana fins que trobem neu. Calcem esquís i comencem a remuntar la vall de Parros. El temps aguanta tot i que no fa sol, però al darrera nostre s'alcen unes bones nuvolades. Passem al marge esquerra del barranc i arribem a la capcalera de la vall on ja hem notat que a les collades fa molt vent, i fred...

Decidim canviar de plans, abandonar la volta i intentar l'ascenció al tuc de Parros que ja fa estona tenim a la nostra dreta, presidint la vall. Anem remuntant fent llaçades enmig d'una ventolera força molesta que ens obliga a posar les caputxes dels anoracs. Arribem a cota 2.500 m i el vent ja és molt fort, tot i així continuem avançant cap al cim occidental. Arribem a l'alçada de l'estany Nere de Parros, tot nevat, i alguns dels companys són abatuts, literalment, per la potent ventada que bufava. Davant aquests fets decidim deixar-ho aquí ja que la ventolera a l'aresta cimera segurament serà molt més pronunciada.
 |
sortint del Plan de Beret |
Traiem pells i ens preparem per la baixada. Ens queden les mans gelades, algunes fixacions no funcionen amb el glaç i el vent no afluixa. Tot i així, baixem uns metres, i després de provar la neu ens adonem que podrem gaudir d'un descens espectacular mentre el vent va afluixant i ens deixa baixar pel nostre propi pes.
Baixem per la coma de Parros fins al barranc i refem les traces de pujada fins a trobar la pista de Montgarri. Posem esquís a la motxilla i a peu fins al Plan de Beret. Una altra bona ascenció amb vistes privilegiades que no hem pogut gairebé gaudir.
Merci David per aquest cap de setmana fantàstic!
 |
estany Nere de Parros |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada