30 d’ag. 2011

RESCAT D'IÑAKI OCHOA DE OLZA - PART 2

Us deixo amb la segona part.



salut
pep

RESCAT D'IÑAKI OCHOA DE OLZA - PART 1

Remenant pel you tube he trobat aquest programa de canal + "informe robinson", en el qual van fer un documental del rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza. La veritat és que aquest tipus de documentals em conmouen moltíssim, a part que la meva simpatia per aquest alpinista es sumava a la descrita en el documental, sobretot perquè va saber fugir de la cursa dels 8000 i tota la martingala que s'ha generat en els últims 5 anys. Iñaki era un muntanyenc afincat al Himalaya, al qual l'amistat dels qui els rodejaven feia viure lliurement.
Em posa els pèls de punta el testimoni de Horia Colibasanu que es va quedar amb Iñaki durant 4 dies, jugant-se la vida per estar amb ell. Buff !!!



salut
pep

EL CICLISME DE CARRETERA DES DE DINTRE - PART 2

Aquí la segona part.



salut
pep

EL CICLISME DE CARRETERA DES DE DINTRE - PART 1

Us deixo amb un documental de l'Informe Robinson sobre el ciclisme de carretera. El va penjar un company al facebook i el vaig trobar bonissim, a part de molt ben editat i explicat.



salut
pep

29 d’ag. 2011

THE NORTH FACE ULTRA-TRAIL DU MONTBLANC

Simplement fascinant el què pot arribar a fer una persona en tan poques hores:
166 km
9500 m de desnivell d'ascens acumulat
creuar 3 països
guanyador: Kilian Jornet amb un temps de 20 hores i 36 minuts.
No tinc paraules!!!



Salut
pep

28 d’ag. 2011

MONTSERRAT: ST JERONI

trescant pel torrent del Pont amb
la serra de la Sajolida al fons
Son les 7.45h i em trobo a Sta Oliva amb en Jordi. Anem tirant fins al Bruc, des d'on agafem la pista que ens porta fins a Vinya Nova, on deixem el cotxe. Comencem a caminar per pista que ben aviat es torna barrancada, característica de Montserrat, i continuem pujant en direcció N-NE pel torrent del Pont ja per senderó fins a la serra de l'Alzina de les Paparres, des d'on veiem la cara S del Cavall Bernat, així com tantes i tantes agulles (la panxa del bisbe, els flautats, l'elefant, la gorra frígia, les magdalenes, el serrat del patriarca, etc).
Jordi amb el Cavall Bernat al fons
Des d'aquí continuem a l'esquerra pel senderó molt tritllat en direcció a l'ermita de st Jeroni. Ja des de l'ermita pugem al punt més alt del massís: St Jeroni, amb 1236 m. Llàstima que s'ha girat boira i les diferents agulles i parets arrodonides que ens envolten no llueixen prou (les talaies, parets dels ecos, el serrat de les once i la miranda de st antoni). El paisatge, però, és increïble e impressionant. Tornem a Vinya Nova baixant de nou a l'ermita i refent el senderó de la serra de l'Alzina de les Paparres fins a trobar el senderó que porta a can Jorba pel camí dels francesos, des d'on, per pista, tornem on tenim el cotxe. Tot plegat 9,2 km, 800 m +, en 2h 43 min contant parades.


cim de St Jeroni, 1236 m
el duo dinàmico a st Jeroni


fent la cabra amb la serra de Sajolida al fons


baixant de st jeroni cap a l'ermita


per l'esquerra: el camell de st jeroni, els plecs del llibre,
el montgròs, la roca plana dels llamps i la salamandra



Salut 
pep

27 d’ag. 2011

BTT - ALCOVER - ST JOAN - MONTBLANC

st Joan de la muntanya des de
la pista forestal que puja de Montblanc
Fa termps que no veig al personal del Club Ciclista Alcover. Aquest matí  ens veiem a les 8h devant l'església nova, llàstima que només som tres, El Jordi, l'Eduard i jo. Enfilem carretera cap a la Riba i Vilaverd, i cap a Montblanc per la carretera antiga. La idea que el Jordi proposa és fer la pujada a l'ermita de St joan de la muntanya, ja que el diumenge 4 fan la cronometrada. Seguim el track que ens fa voltar gairebé fins la Frape Behr i girar enrera fins a Montblanc per anar a buscar la pujada a l'ermita pel camí de la Pascuala, que més amunt enllaça amb el camí de l'ermita, deixant els senderons de descens a la dreta i la via ferrata a l'esquerra. Les rampes són dures, i el ferm no és massa bo, així que toca agafar-s'ho amb calma. La calor apreta però no tant com en dies passats. Arribem a l'ermita, on sempre hi ha una muntanya de sensacions que t'envolten, el paisatge és magnífic. Hi podriem estar tot el dia mirant la Conca de Barberà, el pre-Pirineu, el Pirineu en un dia clar, la serra de Miramar, el Tossal Gros, la serra del Cogulló, en fi, increïble!!!
ermita de st Joan
Per retornar a Montblanc fem servir el senderó que baixa per la dreta de la vall, deixant el GR-175 a l'esquerra, ciclable en un 95%. Baixada molt recomanable si ens agraden els senderons tècnics i ràpids. Arribem a Montblanc i ens dirigim cap a l'ermita de st Josep i al molí de la Vall, des d'on anem a buscar la carretera de Rojals i el senderó que ens porta directe a la carretera de Montblanc a Vilaverd, i que també és súper recomanable i més ràpid que el de st Joan. De Vilaverd continuem cap a la Riba i Picamoixons, per anar a buscar la carretera del Pont de Goi, Serradalt i de nou a Alcover.
Bona sortida amb 52km i uns 960 m+ i un a fresqueta que ja feia temps que buscavem, al igual que la bona companyia, tan d'en Jordi i l'Eduard com de la música de Coldplay, Jessie J i Dire Straits. Matí perfecte de BTT.

mirador de l'ermita de st Joan
 


església vella d'Alcover


Salut
pep

25 d’ag. 2011

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 7: TODTMOOS - SCHOPFHEIM

església barroca de Todtmoos
8.30 a esmorzar. El dia està radiant novament i aprofitem per anar a fer un volt pel poble, poca cosa més que l'esglèsia barroca del s.XVII-XVIII, massa pomposa pel meu gust. Agafem la carretereta cap a Wehr on arribem molt ràpidament, passant per l'embassament del mateix nom. Donem un tomet pel poble on visitem la seva església, amb la mala sort que estan celebrant els funerals d'un bomber. Donem mitja volta i continuem les senyals que ens han de portar a Schopfheim, on arribem per pista asfaltada entre pomeres i camps d'herba. Som dissabte matí i hem decidit d'agafar un tren fins a Basilea (Suïssa) i Freiburg, on tenim la furgoneta, ja que val la pena visitar la capital de la Schwarzwald, sobretot abans que ens plogui, i així donar per acabada aquesta travessa de nord a sud per aquests paratges tan increibles i d'una bellesa eixordidora.
Arribem a Freiburg sobre les 14h, aprofitem per netejar-nos una mica a la furgo, canviar-nos de roba, desar els pataquets i agafar les bicis per anar al centre. Hi ha carrils bici per tot arreu, aquesta ciutat és un paradís per les dues rodes, fantàstic!!!
Ens felicitem per la travessa, estem molt satisfets amb els 7 dies que hem tingut de bon temps i espectacle natural i humà. En total 362 km, 6000 m + de desnivell de pujada i 5800 m - de baixada.

plaça de la catedral, Feiburg

tramvia i bicicletes a Freiburg



Salut
pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 6: TITISEE - TODTMOOS

Feldberg, 1493 m
El matí s'aixeca molt emboirat, tot i així no plou. L'esmorzar correcte com sempre (aquest cop el cafè no supera el del dia anterior, però està fet amb molt amor....) i la dona de la guesthouse ens despedeix fins una altra vegada. La idea principal avui és pujar al punt més alt de tota la Schwarzwald per una carretera amb una mica massa trànsit pel meu gust. Tot i així és una pujada que va fent fins a un encreuament que porta a les pistes d'esquí, que estan plenes de gent, que, a peu, vol assolir el cim d'aquesta regió. Nosaltres ens fem una foto a sota el mapa de pistes i comencem a tirar amunt, conscients que segurament hi haurà unes bones rampes, i que la boira ens acompanyarà tota l'estona, ja que des de de baix a pistes no es veu res de res.
arribant a Feldberg
Comencem a pujar per un caminet mig asfaltat fins que ens envolta la boira, i pujem fins al Feldberg (1493 m) sense poder veure res. Almenys no està plovent tot i que la boira repixa bastant. Foto de rigor i sorpresa: "Vosotros soys españoles?", ens pregunta una noia amb l'anorac de guarda del parc. "No, somos catalanes" li contesto. La guarda és una noia alemana que va viure un any a Sevilla i parla un andalús perfecte. Quina gràcia... Vam estar parlant una bona estona fins que ens estavem refredant massa. Ens dóna un mapa de la zona on surten totes les pistes que podem agafar per baixar cap a Todtnau. Perfecte!!! Comencem a tirar una mica geladets per entre boscos, fins que la boira desapareix i entrem en calor ràpidament. És el pitjor dia des que vam començar, però no ens podem queixar gens ni mica, ja que la météo ens ha respectat moltíssim.
pistes d'esquí de Feldberg
Arribem a Todtnau però abans anem a visitar un salt d'aigua que trobem pel camí, pecata minuta comparat amb els salts de Triberg. Aprofitem per fer un mos mentre surt el sol, com es troba a faltar quan no n'hi ha. Aquí tenim 2 opcions: tirar avall cap Schopfheim per carretera principal o agafar direcció a Todtmoos i allargar la travessa un dia més per carreteres molt secundàries. Evidentment decidim agafar la segona opció ja que encara ens queden dies. 
De Todtnau agafem direcció a Geschwend i d'aquí comencem el port de muntanya més dur de tots cap a Todtmoos, 12 km amb una mitja del 7%. Brutal!!! cadascú al seu ritme i amunt. La satisfacció és plena quan arribem a dalt de tot i el temps encara aguanta. La baixada a Todtmoos per asfalt perfecte en un plis-plas. Un cop allí anem a buscar allotjament en una Zimmer Frei, i ens donem conta que és un lloc d'esquí força important de la zona. Dutxa i sopar perfecte en un restaurant molt aprop de l'allotjament, ja que plou durant una estona, i l'arc de St Martí se'ns torna a mostrar esplendorós.




    


Salut
pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 5: VILLINGEN - NEUSTADT TITISEE

Esmorzar a les 8.30h. Per fí un cafè comme il faut !! Abans de marxar tornem a fer un tomet amb les bicis carregades pel centre de Villingen, i anem a buscar el camí que porta a Unterkirnach i Roggenbach. En arribar-hi reconeixem el nostre pas del dia anterior, i ja sabem la direcció que hem d'agafar. Aquest cop, però, no ens equivoquem d'encreuament i girem a la dreta a Bregenbach, per pujar un port de muntanya fantàstic amb el quart pinyó i el plat mitjà. El dia continua sent assolellat, no es pot demanar més a la météo...
Hem arribat a Rudenberg i ara ja toca baixada fins a Neustadt-Titisee, passant novament per paratges de somni. Arribem a l'hora de dinar. Ens demanem unes Pites, mena de pizzes amb forma de coques de recapte que estan prou bé i no porten carn, si vols. Després de dinar ens queden 10 km per arribar a Titisee, on arribem a mitja tarda. La primera tentativa és anar a buscar l'alberg, però quan ens allunyem tan del poble decidim anar a probar sort en una guesthouse. Sortosament recordo on vaig estar l'any passat amb el Sergi. Preguntem i: bingo!! La dona se'n recorda de mi i ens ofereix una habitació per tres, molt mona i de color rosa. Què bé dormirem avui!!!
Després de les respectives dutxes i després de rentar una mica de roba, anem a fer un volt pel costat del llac, un dels més turístics del sud d'Alemanya. Aprofitem que és d'hora per sentar-nos a fer un gelat i triar bé el lloc per sopar. Acabant menjant al mateix restaurant de l'any passat, i on també hi havia el mateix cantant amb la seva guitarra elèctrica fent versions dels Eagles i els Creedence. Dia fantàstic!!!





Salut
pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 4: TRIBERG - VILLINGEN

Cascades de Triberg
Novament esmorzar a les 8.30h, el cafè continua desitjant ser millor... què hi farem. Sabiem que a Triberg hi ha el salt d'aigua més alt d'Alemanya, així que decidim anar-hi aviat tot i que el dia es lleva una mica gris. La temperatura, però, segueix sent perfecte per fer cicloturisme. Els múltiples salts que formen la cascada confereixen un ambient paradisíac al lloc en qüestió, tot i així no ens mostrem sorpresos ja que a casa en tenim de més espectaculars. Tenim sort també ja que a les 10h obren les garites d'entrada, ens hem estalviat de pagar, tot i que no era massa.
companyes de viatge posant per la foto
Per començar el dia tornem a tenir devant nostre els 800 m al 19% fins a l'alberg, malhauradament hi hem de pujar per continuar per pista forestal cap a Kesselberg, la nostra sorpresa no acaba aquí ja que la pujada continua, però ara entre un paradís fet realitat: casetes escampades entre praderies verdes, cavalls campant lliurement i una orografia digne de simni. Aishhh, que bonic que és tot això! Arribem a carretera bona i girem a l'esquerra en direcció Schönenbach i més endevant cap a Vöhrenbach. S'ha acabat la pujada i ara toca baixar per una pista asfaltada a tot drap adelantant algun cotxe despistat, fins a trobar el curs del riu Breg, que ja seguirem paral.lels fins a Donau-eschingen. La nostra intenció era trencar a la dreta en direcció a Neustadt-Titisee però pedalavem tan còmodament totalment per pla en lleugera baixada que ens hem passat l'encreuament. 
detall de Villingen
Un cop a Donau-eschingen anem a visitar el Donau-kelle, el què diuen ser el naixement del riu Danuvi, tot i que mirant bé el mapa veiem que comença una mica més amunt en plena Schwardwald. Com diu en David deu ser més un tema romàntic que res. Comença a ploure una mica, primera vegada en quatre dies de travessa, i ens refugiem a una pizzeria, on ens sorprenen amb la forma de les seves pizzes i els pots de salses picants que hem demanat. Després de dinar decidim arribar-nos a l'estació de tren per anar fins a Villingen, on el mapa diu que hi ha un casc històric potent. Així doncs ja n'hi ha prou de pedalar per avui i deixem que els últims km els faci el tren per nosaltres.
torre i muralles de Villingen
 Arribem a Villingen després de 20 minuts de tren i ja sense pluja. Anem a buscar hotel ja que l'alberg ens ha marxat del cap. La primera impressió després de veure les torres de la muralla és que aquesta ciutat promet força. Finalment trobem allotjament al costat mateix de les muralles. Dutxa, carregar piles i cap a fer un tomet i fer gana per sopar. La ciutat ens sorprèn gratament i gaudim de la seva catedral i de les últimes llums del dia, així com de l'arc de St Martí que ens sorprèn després d'un lleuger plogim, per acabar de decorar les cases medievals de la ciutat. Acabem sopant un falafel i a dormir aviat, com cada dia, els dies dalt de la bici es noten, però tot plegat fa que tinguem molt bones sensacions

.


detall d'una font a Unterkirnach
rampes inicials de sortida de Triberg (15%)




TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 3: FREUDENSTADT - TRIBERG

Ens tornem a llevar a les 8h i tornem a disfrutar d'un bufet lliure complet, tot i que el cafè encara deixa molt a desitjar... Preparem les bicis i anem a fer el tomet pel centre que no vam poder fer el dia anterior, aquest cop amb una llum encantadora de matí. Agafem aigua d'una font a la sortida del poble, i ens adelanta el senyor que feia la goma el dia anterior, i aquest cop porta un matalàs petit lligat al portaequipatge...!!! Ens saluda i s'allunya somrient...
Nosaltres anem a buscar la sortida en direcció a Lauterbad. Hem vist en un mapa de l'alberg que hi ha un embassament força aprop que segurament val la pena visitar: Stausee Kleine Kinzig, on arribem després de 2 hores de pedalar per entre boscos i pistes forestals inacabables. Altre cop fa un dia esplèndit i ho aprofitem al màxim. Després de la sessió de fotos a l'embassament volem agafar direcció a Alpirsbach però ens passem l'encreuament i baixem paral.lels al riu Kleine Kinzig, que em deixa maravellat. Quin paisatge més encantador, coincidint amb el Camí de St Jaume...!!!
Arribem per carreteretes a Schenkenzell i d'aquí agafem cap a la dreta direcció a Schiltach, on tenim parada obligatòria. Mare meva quin poblet i quina feinada de restauració. Impressionant!!! Aprofitem per dinar a l'ombra d'un parasol i prenem la primera weissbier (cervesa de blat) del viatge, que com sempre està boníssima. Després de dinar segona tanda de fotos amb llum diferent. Continuem encara per ruta cicloturista cap a Schramberg. D'aquí a Lauterbach per un port de muntanya amb rampes mitjanes del 9%. Perfecte però amb massa calor!!! L'únic camió que ens passa amb una mica de perill porta matrícula espanyola, com havia de ser...brrrr!!!
Agafem una pista asfaltada en direcció a Tennenbronn i Triberg, però és una mica tard, les 17h, i decidim anar-hi per la carretera, abans però gaudim una bona estona de les vistes que ens ofereix aquest paisatge tan maravellós, amb prats d'herba interminables. Tornem a la carretera de Hornberg i ens trobem amb una baixada on les rampes arribem al 19%, i on agafem 75,6 km/h. Brutal!!! Hem arribat a la Deutsche Uhrenstrasse (la carretera de l'hora), ja que és la zona on es fan els rellotges de cut-cut, i on passem pel costat del rellotge de cut-cut més gran del món, bestial! La carretera aquest cop es fa una mica pesada, però finalment arribem a Triberg després de pujada i més pujada. 
Decidim anar a buscar l'alberg, i després de parlar amb una dona molt simpàtica ens animem a pujar-hi ja que ens ha dit que s'hi menja bé, però que hi ha molta pujada. Devant nostre tenim 800 m al 19%, i és que aquest carrer és com una paret devant dels morros. Arribem dalt i per la nostra sorpresa l'alberg és tancat fins les 21h. Són les 18.30h i decidim anar a un hotel que hem passat al principi de la pujada. Catxís amb els albergs, sembla que ho facin expressament... Altre cop habitació pels tres amb sopar a l'hotel. Després de sopar anar a fer un volt i entrem a fer un gin-tònic en un bareto d'aquells que rememoren la música dels 80's. Maco, maco...!!!



TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 2: SCHÖMBERG - FREUDENSTADT

Ens llevem sobre les 8 per anar a esmorzar entrant al menjador amb un bufet lliure que ens farà les piles. Sortim de Schömberg per la mateixa pista que vam arribar i agafem direcció Calmbach i Bad Wildbad per entre pistes forestals molt bones, amb algun tram de senderó per acabar de arrodonir-ho. Arribem a Bad Wildbad i abans d'entrar al poble girem a la dreta direcció Sommerberg (784 m) per una pista asfaltada que deu ni do com puja. El temps no mostra clemència i fa un sol de justícia, suant la gota gorda. Trobem la pista que ens portarà a Grünhutte on aprofitem per menjar el primer bratwurst amb cervesa, primer passem però per una zona de  pistes de descens de bici, amb nivells i tot. Espectacular! 
Continuem encara per pistes forestals en direcció a Enzklösterle, Rohnbach i Seewald seguint les senyals de cicloturisme atravessant boscos frondosos i sense problema d'orientació. D'aquí continuem per rutes cicloturistes cap a Schonegrund, on parem a fer un segon mos i a agafar aigua d'una font mooooolt bonica. El dia encara aguanta radiant, sembla mentida que estiguem a Alemanya. Seguim per entre prats verdíssims i paisatge rural a tope en direcció a Klöster-reichenbach i Baiersbronn. Des d'aquí agafarem direcció a Freudenstadt on arribarem sobre les 19.30h després de pujar per una rampa bastant inhumana, sort que està asfaltada, després de sobrepassar un home que ens anava fent la goma amb la seva súper bicicleta. 
Decidim anar a buscar l'alberg passant pel centre del poble, que ens agrada força: bon gust i colors a dojo! Trobem l'alberg una mica apartat del centre, i la nostra sorpresa arriba quan ens diuen que no podem registrar-nos fins les 21h. Li demanem a la noia del mostrador si almenys podem fer servir les dutxes i deixar les bicis i alforges al soterrani per anar a menjar alguna cosa per sopar.
Deu ni do amb el Cordon Bleu que ens mengem en Manel i jo... i sort que el David es va oferir voluntari per tornar a l'alberg a fer el registre, perquè gairebé no entrem abans de les 22h. Tot i així força correcte i amb habitació per a naltros sols.




Salut
pep

TRAVESSA SCHWARZWALD - DIA 1: PFORZHEIM - SCHÖMBERG

preparant bicis a Freiburg
Aquest any he tornat a la Selva Negra però amb un projecte més ambiciós que l'any passat: creuar-la de N a S. Per això em vaig afegir amb en David i en Manel que ja feia uns dies que ho plantejaven i remenaven informació. Així doncs, dormo a BCN i l'endemà sortim amb la furgo carregats amb les bicis i les alforges.
Just passat la Jonquera tenim un problema amb el canvi: s'ha trencat!!! Sort que en Manel és un manetes i després d'una hora i pico aconsseguim trobar el problema i arreglar-lo. Al final ens tornarem uns experts en mecànica de VW... Continuem creuant tot França, però no haviem pensat en un petit detall: estem a 30 de juliol, operació sortida, i trobem unes cues a l'autopista de por, que fan retrassar encara més la pujada cap a Alemanya. 
enllaç de trens a Karlsruhe
Arribem a Freiburg sobre les 22.45h, després de viatjar tot el dia amb la paciència característica d'aquest tipus de viatge: calor, km i son, ens hem aixecat molt aviat. Passem la nit a Freiburg, en una zona fantàstica molt aprop del centre. Fa una fresqueta agradable i no plou. L'endemà preparem les bicis i les alforges i anem cap al centre a buscar l'estació de tren. D'aquí agafem un tren fins a Offenburg, després d'equivocar-nos de tren (ens haviem colat en un d'aquests massa macos per portar bicis), el revisor molt amablement ens diu el tren que hem d'agafar uns minuts més tard. Està carregat de bicis (cicloturisme, carretera i BTT), i em fa recordar que ja som a Alemanya (m'encanta aquest país!!). D'Offenburg agafem un altre tren a Karlsruhe i d'aquí un altre a Pforzheim. En total unes 2 hores en tren. A partir d'aquí la bicicleta serà el nostre mitjà de transport durant una setmana, aproximadament.
Schwarzwald en pura esència
Només sortir de l'estació de tren ja trobem indicadors de tota mena (BTT, a peu i cicloturisme). En David em va passar un trak pel GPS de la ruta de BTT, que en principi és la què volem seguir. Així doncs comencem guiant-nos pels cartellets grocs i blaus. El temps aguanta i no tenim cap allotjament reservat, així que el sentiment de llibertat és practicament total. 
Un home, molt amablement, ens acompanya fins al principi del camí que porta cap a Würm. Els primers km per camins asfaltats ben aviat es converteixen en camins de carro perfectes per rodar. Anem una mica separats del trak però la direcció és bona. Els boscos comencem a ser espesos i d'un verd que costa de veure a les nostres contrades. L'itinerari de BTT de sobte es converteix en un prat gairebé sense camí i amb una rampa duríssima per herba molla. quan arribem dalt, en Manel i jo, comencem a dubtar de si la ruta de BTT és la correcta a seguir. Arribats a dalt comencem a trobar cruïlles amb més bon estat i anem seguint sobre la marxa en direcció Huchenfeld, Unterreichenbach i Schömberg, on arribem després d'una fantàstica baixada. És el primer dia, i per tant encara no estem habituats als horaris i a la manera de viatjar sobre la bici, i això ens destorota una mica, mental i estomacalment. Arribem a Shömberg a la tarda, i decidim buscar algun lloc per dormir, ja que és la població més gran que hem passat avui. No és gens atractiva i la gent de l'hotel no parla anglès, així que he de fer gala de les meves dots de filòleg i treure la pols al meu alemany rovellat. 
El sopar i l'allotjament molt correctes, però un pèl cars en comparació. Anem a dormir d'hora, les 22.30h. L'endemà hem quedat per esmorzar sobre les 8h.
triant la direcció correcte
pont abans d'arribar a Schömberg
















Salut
pep