 |
| Feldberg, 1493 m |
El matí s'aixeca molt emboirat, tot i així no plou. L'esmorzar correcte com sempre (aquest cop el cafè no supera el del dia anterior, però està fet amb molt amor....) i la dona de la guesthouse ens despedeix fins una altra vegada. La idea principal avui és pujar al punt més alt de tota la Schwarzwald per una carretera amb una mica massa trànsit pel meu gust. Tot i així és una pujada que va fent fins a un encreuament que porta a les pistes d'esquí, que estan plenes de gent, que, a peu, vol assolir el cim d'aquesta regió. Nosaltres ens fem una foto a sota el mapa de pistes i comencem a tirar amunt, conscients que segurament hi haurà unes bones rampes, i que la boira ens acompanyarà tota l'estona, ja que des de de baix a pistes no es veu res de res.
 |
| arribant a Feldberg |
Comencem a pujar per un caminet mig asfaltat fins que ens envolta la boira, i pujem fins al Feldberg (1493 m) sense poder veure res. Almenys no està plovent tot i que la boira repixa bastant. Foto de rigor i sorpresa: "Vosotros soys españoles?", ens pregunta una noia amb l'anorac de guarda del parc. "No, somos catalanes" li contesto. La guarda és una noia alemana que va viure un any a Sevilla i parla un andalús perfecte. Quina gràcia... Vam estar parlant una bona estona fins que ens estavem refredant massa. Ens dóna un mapa de la zona on surten totes les pistes que podem agafar per baixar cap a Todtnau. Perfecte!!! Comencem a tirar una mica geladets per entre boscos, fins que la boira desapareix i entrem en calor ràpidament. És el pitjor dia des que vam començar, però no ens podem queixar gens ni mica, ja que la météo ens ha respectat moltíssim.
 |
| pistes d'esquí de Feldberg |
Arribem a Todtnau però abans anem a visitar un salt d'aigua que trobem pel camí, pecata minuta comparat amb els salts de Triberg. Aprofitem per fer un mos mentre surt el sol, com es troba a faltar quan no n'hi ha. Aquí tenim 2 opcions: tirar avall cap Schopfheim per carretera principal o agafar direcció a Todtmoos i allargar la travessa un dia més per carreteres molt secundàries. Evidentment decidim agafar la segona opció ja que encara ens queden dies.
De Todtnau agafem direcció a Geschwend i d'aquí comencem el port de muntanya més dur de tots cap a Todtmoos, 12 km amb una mitja del 7%. Brutal!!! cadascú al seu ritme i amunt. La satisfacció és plena quan arribem a dalt de tot i el temps encara aguanta. La baixada a Todtmoos per asfalt perfecte en un plis-plas. Un cop allí anem a buscar allotjament en una Zimmer Frei, i ens donem conta que és un lloc d'esquí força important de la zona. Dutxa i sopar perfecte en un restaurant molt aprop de l'allotjament, ja que plou durant una estona, i l'arc de St Martí se'ns torna a mostrar esplendorós.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada