IBONS DE GORGUTES

Pugem a Benasque amb la Marta, i a part de quedar bocabadats amb les destrosses de les últimes pluges, aprofitem per pujar als ibons de Gorgutes. Així que deixem la furgo al final de la carretera situada damunt mateix de l'hospital de Benasque, i seguim les marques verdes que ens aniran apropant a la vall de Gorgutes per un senderó sinuós però molt entretingut, primer per enmig del bosc i després sortint a la plana on s'ajunten les diferents barrancades que baixen de Gorgutes i del pico del Puerto Biell o Mall Pintrat.

El canvi de temperatura i les nuvolades que ens trobem al arribar a l'ibón ens obliguen a posar roba d'abric i a buscar el recer assolellat d'una roca per refer-nos dels canvis sobtats de temperatura. La nostra idea era fer el cim del Sacroux, però l'haurem de deixar per millor ocasió. Tot i així les vistes de les Maladetes, crestes d'Alba i frontera amb la Vall d'Aran són inabastables.

Salut

pep

LLABERIA I COLLDEJOU

Feia temps que volia tornar a Llaberia i Colldejou. Aquest cop, però, des del poble que li dóna nom a la mola de més renom de les terres tarragonines. Així doncs, aparcava la furgo a l'aparcament nou que han fet damunt del poble, i prenia solsament una barreta de fruits secs. La idea era fer la volta sobre la marxa sense aigua i a les hores de més calor. No em pregunteu perquè però em venia de gust fer-ho així...

Sortia del poble pel camí que puja al coll del Guix, i que va deixant i empalmant amb el GR que baixa de les muntanyes de Prades. Un cop al coll continuava pel senderó marcat amb punts blaus que porta directe a la Miranda de Llaberia, on es troba l'observatòri de dimensions reduïdes. La vista des d'allí dalt és impressionant, ja que el desnivell que es supera és de gairebé 500 m en 4 km.

Des de la Miranda s'intueix perfectament l'aresta de roca que va resseguint el perfil inconfusible de la serra de Llaberia cap al S, així que cap allí anava jo, empenyut per una curiositat que em faria arribar al cim de la Creu de Llaberia uns 15 minuts més tard. La calor era evident però anava acompanyada per una marinada que ajudava a suportar els graus que hi havia a l'ambient. De la Creu continuava per l'aresta fins a un collet, on hi ha un pal indicador. El Monredon, un cimet secundàri però molt anomenat i que no havia assolit mai, així que em dirigia a pujar-lo per la seva vessant N, per anmig de pedra solta que donava a la carena cimera uns metres més amunt.

Feta la foto de rigor i després de disfrutar de l'extensa visió del camp de Tarragona, tornava al collet on hi havia el pal indicador. Des d'aquí agavafa un senderó estret marcat amb punts i ratlles blaves en direcció a Colldejou. Aquest ressegueix tota la cinglera de Llaberia per la part més baixa. Haurem d'anar en compte de no perdre'l, ja que hi ha llocs en els què queda una mica penjat. Compte també amb les relliscades ja que el terreny es troba una mica desfet en alguns trams.

Torno a ser novament al coll del Guix i encara tinc ganes de més. Així que agafo el GR que pujar a la Mola per la seva vessant S, on arribo uns 20 minuts més tard, passant pel costat de la tolla d'aigua, on aprofito per remullar-me la cara i el clatell. La sed ja comença a ser forta, però encara em queda reserva fins arribar a Colldejou. Passo pel costat de la torra de guaita que controlava bona part del pas fronterer entre les terres de l'Ebre i Tarragona, i començo la baixada molt descomposta pel GR. Ja gairebé a tocar de la carretera trobem un pal indicador. Aquí agafo direcció a Colldejou, on uns metres més envant passo per una fonteta minúscula, però que em servirà per refrescar la boca i la cara.

20 minuts més tard arribo a Colldejou, després d'haver realitzat uns 15 km i uns 1000 m+ en 3 hores 30 minuts... sense córrer, només caminant...

Una bona passejada que a la tardor es fa molt més fresca i agradable.

Salut

pep

INAUGURACIÓ LOCAL CLUB CICLISTA SELVATÀ - TOT BIKE

Us deixo amb el reportatge que la Xip-TV va fer de la inauguració del nou local social del Club Ciclista Selvatà Tot Bike, el passat dijous al vespre, on el Portu i jo, com a representants del Club Ciclista Le Petit Roc vam participar i ensenyar alguns raconets de la vall del Glorieta als ciclistes de la Selva que van participar a la sortida en bici nocturna.

Salut
pep

BATEIG DE L'ÀNGEL...

Rebo missatge dilluns: "Tito, sortim demà?", resposta: "oi tant...!". Quedo amb l'Àngel a Tarragona per batejar la seva Orbea Aqua "comme il faut". Així agafem direcció Altafulla però decantem cap a Monnars i el Catllar. La tarda és calurosa, però la marinada ho fa més portable. Sortim del Catllar en direcció a Ardenya i la Riera de Gaià. De moment anem bé, així que ens proposem arribar a Salomó passant per la Nou de Gaià, un tram de carretera que personalment m'encanta, bon asfalt, corves i rodejat d'una natura típica dels conreus i els boscos de pi blanc mediterrànis. La tarda es va mostrant suau i amb colors de posta, així que no badem massa i continuem cap a Montferri, passant per sota el santuari de Montserrat, 4 carreteres, Bràfim, Nulles i l'Argilaga. 

L'Àngel ja ha superat el màxim de km en un dia, així que l'emoció el pertorba i comença a tirar de pinyons petitets com un boig fins a l'entrada de Sant Salvador. La posta de sol ja comença a ser copiosa i la disfrutem pedalant, que guapo... entrant a Tarragona amb una llum ataronjada que ens dibuixa un somriure a la cara. Un dia de bateig excel.lent i sense "agulletes" ni "rampes",i amb els ànims pels núvols. Bé, bé, bé....

Salut

pep

TARRAGONA - ESCORNALBOU

La setmana passada vaig quedar amb en Tomás per fer un tomet per algunes de les alçades típiques del Baix Camp. Sortíem des del barri del Serrallo i agafàvem direcció Salou per l'autovia. Creuàvem cap a Cambrils fins a trobar la carretera de Montbrió, des d'on ja enfilàvem cap a Riudecanyes i Duesaigües, per pujar el coll de la Teixeta (sempre en el punt de mira de qualsevol ciclista d'aquesta comarca). Em vaig quedar parat amb l'alçada de l'aigua de l'embassament de Riudecanyes, ja que amb les últimes pluges està a "tope".

Arribàvem a la Teixeta i tornàvem a baixar fins a Duesaigües, des d'on giràvem a la dreta cap a l'Argentera, on paràvem a fer una llesca amb formatge i un cafè al bar del poble, per després anar pujant xino-xano cap al castell d'Escornalbou, un dels indrets més màgics del Baix Camp, i que sempre em sorprèn amb una autoritat impressionant (rampes del 16%).

D'aquí baixàvem altre cop cap a Riudecanyes, Montbrió, Cambrils, Salou i Tarragona, refent el camí de pujada. Merci Tomás per la companyia, sempre excel.lent.

Salut
pep

ALT CAMP, BAIX CAMP, TARRAGONÈS: CAMÍ DE RONDA

Tot i la calor quedàvem amb Portu a Alcover a les 7,30 per agafar direcció la Selva del Camp. La intenció era arribar-nos a fer una volta a algunes de les platges que envolten el cap de Salou, i que formen part del Camí de Ronda (Gr-172) que recorre la costa catalana de punta a punta. Així doncs, de la Selva continuàvem cap Almoster, Castellvell i Reus, des d'on anàvem a buscar l'autovia a Vila-seca. 

D'aquí cap a Salou per devant de Port Aventura i anant a buscar la carretera de la costa, que va paral.lela a la línia de mar. Aprofitàvem per parar a l'impressionant mirador que hi ha entre la platja dels Capellans i la dels Llenguadets, des d'on s'endevina la silueta de les muntanyes del litoral tarragoní. Continuàvem cap a la Pineda, des d'on arribaríem a Tarragona per l'autovia de Salou, i aniríem a buscar, altre cop, la línia de costa passant pel barri del Serrallo i les platges del Miracle i l'Arrabassada. D'aquí cap a la N-340 fins a l'alçada de la platja Llarga, des d'on giraríem a l'esquerra cap a Monnars, el Catllar i la Secuita, on la temperatura ja començava a rondar els 30ºC. D'aqui ja cap a Vallmoll, la Masó, el Milà i Alcover, on ens esperava un "xampú" fantàstic al Kebab de la plaça de l'església Vella.

Un matí genial amb un Mediterràni completament transparent i amb una estampa fantàstica!!

Salut
pep

GARRIGOTS I CAMPANILLES

Ja feia temps que volia tornar a la zona de Vilaplana i pujar a la Mussara pel barranc de Garrigots, així doncs aparcava la furgo a l'aparcament gratuït que hi ha al costat de l'escola i agafava el carrer Major fins al final per creuar el pont a l'esquerra, començant així a recórre el barranc de Garrigots. El camí está ben indicat amb pals de fusta i ratlles grogues, i va pujant suaument per terreny cada cop més sorrenc. Ja sobre els 650 m entrem en un terreny més rocallós, passant per sota les cingleres del Grau Roig i ca la Patinya fins arribar a l'encreuament del mas de Pistol, on trobem un piló de fusta. Abans d'arribar a la part alta aprofito per visitar el forn de Ximet, de dimensions copioses.

forn de Ximet

D'aquí agafo el sender de la dreta que em portarà cap a la font de l'Esquirol i a la pista perduda que recórre la part alta del cingle del Poniol. Cap a l'esquerra vaig a buscar la pista indicada cap a la Mussara, on abans d'arribar al poble hi trobem senderó marcat com a PR. Arribo al poble cap al migdia després de 2 hores de pujada i un desnivell de 800m + i una sensació molt bona i paisatges i raconades de fantasia.

Aprofito per fer un tomet pel poble de la Mussara i decideixo baixar pel grau de Campanilles, ben indicat amb pals de fusta i cartells verds. És una baixada per senderó molt desfet, rocallós a la part més alta, però extremadament sorrenc a la part baixa, i que recórre una part de la línea d'alta tensió que baixa cap al poble de Vilaplana. 

Una bona volta matinal per paisatges de les muntanyes de Prades força coneguts, tot i que fora de caps de setmana totalment solitàris, on se't convida a perdre's una estona, i amb bona companyia de papallones primaverals que t'acompanyen durant tot el camí...!

Salut

pep

LA CAPONA I MIRAMAR

Dissabte per la tarda quedo amb en Villu, Portu, Ricard i Raúl a Alcover, des d'on sortim en direcció a Serradalt i Valls. Els he proposat de fer una part de la ruta de la Capona o de les barraques de pedra seca del Pla de Sta Mª, i després sobre la marxa. Així doncs de Valls enfilem en direcció al Pont d'Armentera pel torrent de St Francesc i continuem sempre per la pistaprincipal indicada amb pals de fusta fins a creuar la carretera C-435 en direcció a l'urbanització de la Torre del Pinxo.

St Pere de Gaià

Un cop passada l'urbanització enganxem ja amb una part de la ruta de la Capona i passem pel costat de les primeres barraques, que sempre que les veig em fascinen per la seva bona conservació i arquitectura. D'aquí anem a enganxar amb el GR-175. Hi ha una ermita en el mapa de la què no tinc massa constància (St Pere de Gaià), i com ja sabeu que m'encanten les ermites proposo d'anar-la a buscar. Deixem el GR i anem direcció NE cap al Pont d'Armentera fins a un camí que baixa cap a la font del Rossinyol. Trobem marques de ruta de BTT però cap rastre ni indicació de l'ermita. Ja estàvem girant cua quan de sobte veig una paret de pedra mig amagada darrera uns ametllers. Anem a veure i donem de ple a la diana, una construcció prou gran amb 4 voltes que daten del romànic i el barroc, i on encara se'n conserva algun capitell i columna. Havia de ser preciosa, però l'indret on està enclavada no fa per una ermita d'aquestes dimensions.

Tornem enrera a buscar el GR-175 fins arribar al Pla de Sta Mª, on parem a la font a omplir el bidó. Encara ens queden un parell d'hores de llum i proposo de pujar a Figuerola, que després de tornar a proposar agafa direcció a Miramar, on arribem després de fer les rampes dures de la sortida. Ara ja tot de baixada cap a la torre de la Mixarda i Masmolets, des d'on girem a la Plana d'en Berga i a buscar novament el senderó i camí del pont de Goi, per fer la pujada a Serradalt i arribar a Alcover amb un abús de plat gran. Com es nota que la penya està en forma, caram...!!! 

Bona sortida de tarda, amb una temperatura excel.lent i una companyia un pèl salvatjota... je je je.

torre de la Mixarda

Salut

pep

CREU DE SANTOS - VALL DE CARDÓ

Ens trobem amb en Portu i la Núria a Reus. Agafem un sol cotxe i ens dirigim a Rasquera, on parem a esmorzar una mica, i fins al balneari de Cardó, enclavat entre muntanyes i serralades espectaculars, que van servir per construir-hi nombroses ermites. Crec que és la vall que concentra major nombre d'ermites de totes les valls i serres que conec, senzillament espectacular.

ermita de St Onofre

Comencem a caminar des del balneari agafant la pista de Tivenys. No portem cap plànol de la zona, només el GPS, així que anem tirant "sobre la marxa" fins que una fita ben grossa i un senderó a l'esquerra de la pista ens fan aturar. No tenim cap dubte i deixem la pista per agafar el senderó que es veu força net. Anem pujant en direcció a l'ermita de St Onofre, ja per damunt dels 600 m d'alçada. Tornem enrera pel mateix senderó fins a una cruïlla. Ens tornem a mirar i continuem sense cap dubte. Encarem senderó amunt fins arribar a la cova dels Porcs. Aquí trobem ja un indicador metàl.lic de la Unió Excursionista Catalunya que ens orienta dintre un bosc d'alzina i pi blanc que ens ha deixat maravellats. 

Continuem amunt en direcció a la Creu de Santos, on arribarem després de superar una espectacular cinglera. De sobte sortim del bosc de fades i ens trobem ja per damunt dels 900 m d'alçada, amb el mar i tota la vall de l'Ebre devant nostre, un espectacle visual per al nostre cervell. Llàstima de la bruma que no deixa veure-hi clar del tot. El Montcaro es mostra altiu i només ens mostra la seva part més elevada, la resta s'amaga dintre la boira humida creada per la humitat de l'aigua fluvial.

Arribem a la Creu, el punt més alt de la Ribera d'Ebre, a 942 m d'alçada, des d'on disfrutem de les vistes panoràmiques que hi tenim: des del Delta i la conca de l'Ebre, passant pels Ports de Beseit, serres de Cavalls i Pàndols, Prades, Montsant, Montmell i Montagut, fins al pre-Pirineu i el Pirineu en un dia clar. Llàstima que avui no ho està prou.... grrrrr!!!

Ens hem trobat una parella que portàven un plànol de la vall, al què he fet una foto. Gràcies a aquesta ens hem anat guiant a la baixada, que hem volgut realitzar per la Cassola del Diable i l'ermita de St Josep, on hem trobat aigua a la font, menys mal perquè la calor ja comença a ofegar al fons de les barrancades. En aquesta part de la vall també trobem multitud de Teixos, d'aquí que trobem alguna font que porti aquest nom. D'aquí hem arribat al balneari després de recórre 9 km i passar una jornada plena d'espectacle i sorpreses molt agradables. En Portu i jo ens hem arribat a l'ermita de St Simeó, més coneguda com a ermita de la Columna per raons òbvies, i de recomanable excursió per la seva bellesa, tan geogràfica com arquitectònica.

ermita de St Simeó o de la Columna

creu de Santos

ermita de St Josep

salut

pep