16 d’ag. 2013

LLABERIA I COLLDEJOU

Feia temps que volia tornar a Llaberia i Colldejou. Aquest cop, però, des del poble que li dóna nom a la mola de més renom de les terres tarragonines. Així doncs, aparcava la furgo a l'aparcament nou que han fet damunt del poble, i prenia solsament una barreta de fruits secs. La idea era fer la volta sobre la marxa sense aigua i a les hores de més calor. No em pregunteu perquè però em venia de gust fer-ho així...
Sortia del poble pel camí que puja al coll del Guix, i que va deixant i empalmant amb el GR que baixa de les muntanyes de Prades. Un cop al coll continuava pel senderó marcat amb punts blaus que porta directe a la Miranda de Llaberia, on es troba l'observatòri de dimensions reduïdes. La vista des d'allí dalt és impressionant, ja que el desnivell que es supera és de gairebé 500 m en 4 km.
Des de la Miranda s'intueix perfectament l'aresta de roca que va resseguint el perfil inconfusible de la serra de Llaberia cap al S, així que cap allí anava jo, empenyut per una curiositat que em faria arribar al cim de la Creu de Llaberia uns 15 minuts més tard. La calor era evident però anava acompanyada per una marinada que ajudava a suportar els graus que hi havia a l'ambient. De la Creu continuava per l'aresta fins a un collet, on hi ha un pal indicador. El Monredon, un cimet secundàri però molt anomenat i que no havia assolit mai, així que em dirigia a pujar-lo per la seva vessant N, per anmig de pedra solta que donava a la carena cimera uns metres més amunt.
Feta la foto de rigor i després de disfrutar de l'extensa visió del camp de Tarragona, tornava al collet on hi havia el pal indicador. Des d'aquí agavafa un senderó estret marcat amb punts i ratlles blaves en direcció a Colldejou. Aquest ressegueix tota la cinglera de Llaberia per la part més baixa. Haurem d'anar en compte de no perdre'l, ja que hi ha llocs en els què queda una mica penjat. Compte també amb les relliscades ja que el terreny es troba una mica desfet en alguns trams.
Torno a ser novament al coll del Guix i encara tinc ganes de més. Així que agafo el GR que pujar a la Mola per la seva vessant S, on arribo uns 20 minuts més tard, passant pel costat de la tolla d'aigua, on aprofito per remullar-me la cara i el clatell. La sed ja comença a ser forta, però encara em queda reserva fins arribar a Colldejou. Passo pel costat de la torra de guaita que controlava bona part del pas fronterer entre les terres de l'Ebre i Tarragona, i començo la baixada molt descomposta pel GR. Ja gairebé a tocar de la carretera trobem un pal indicador. Aquí agafo direcció a Colldejou, on uns metres més envant passo per una fonteta minúscula, però que em servirà per refrescar la boca i la cara.
20 minuts més tard arribo a Colldejou, després d'haver realitzat uns 15 km i uns 1000 m+ en 3 hores 30 minuts... sense córrer, només caminant...

Una bona passejada que a la tardor es fa molt més fresca i agradable.



















Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada