28 d’ag. 2013

AIKORRI

Primer dia al País Vasc. Arribo a la zona de Zegama, Segura i Oñati, on faig una visita i quedo maravellat amb  els palauets que s'hi conserven de l'edat mitja, amb grans portalades de pedra amb els escuts familiars ben grans i retallats a la paret. El temps està emboirat però no fa fred, així que m'arribo a la basílica d'Arantzazu, una de les més importants de la comunitat vasca juntament amb les de Sant Ignacio de Loyola i Zumarraga. Passo la nit entre boires que no semblen aixecar.
L'endemà la tònica continua igual, però mentre esmorzo veig a la gent que es va preparant per caminar, així que decideixo fer com els locals, aquí a la nostra terra el mal temps ens impedeix realitzar moltes activitats. Començo a caminar amb la jaqueta posada per un camí ample seguint marques de PR. El bosc és impressionant i la caminada se'm fa molt agradable. La idea és anar fent i arribar el màxim amunt possible. Aquest parc natural alberga el punt culminant del país vasc, l'Aitxuri de 1550 m.
De sobte el camí arriba a uns prats on el camí queda senyalat per una filera d'arbres que surten d'enmig de la boira. Sóc a la zona d'Urbia, on trobem l'ermita del mateix nom i una caseta-refugi que reb a la gent amb música vasca i sidra, així que em sumo a la festa i faig una parada. El cel, com per art de màgia, comença a escampar la boira, mai més ben dit, i es comença a veure el paisatge que he vingut a descobrir. Mentre saborejo la sidra s'obre devant meu l'aresta cimera dels pics més alts del país (Aitxuri, Aketegi i Aizkorri). Genial!!!
Canvio els plans i començo a remuntar praderies per veure si puc arribar al peu de l'aresta, que des de baix fa una mica de respecte. Insisteixo en fer amistat amb un cavall mig domesticat que menjava herba fins que m'he topat al seu pas. La conversa amb els cavalls sempre val la pena... Continuo pujant fins als 1400 m però la boira torna a fer acte de presència. Llavors decideixo que fins allí he arribat. Miro el GPS i busca una alternativa per tornar al santuari d'Arantzazu, així que vaig a buscar el PR que baixa per l'altre costat de la carena. Torno a caminar entre boira força espessa durant una hora fins al santuari.
Excursió que val molt la pena només per conéixer el parc natural d'Aizkorri, un dels més grans del país vasc.













salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada