Pàgines

19 de març 2013

VOLTA AL PANTÀ DEL CATLLAR

Dissabte matí ens trobem amb en Xavi i en Portu per fer uns km amb la bici. Sortim cap a Vilallonga en baixada i continuem cap al Rourell, la Masó i Vallmoll, des d'on arrancarem la curta pujadeta cap a la Secuita. El temps encara aguanta prou bé i no fa massa vent però la temperatura és fresqueta. Sortim de la Secuita i girem a la dreta en direcció al Catllar, on arribem per un tram de carretera bonica amb força revolts. Anem a fer una curta visita al seu castell i creuem els carrers fins a petar a la carretera de la Riera de Gaià. 
Sortim d'aquesta població del Tarragonès amb l'estòmac a punt per repostar forces, però abans ens arribem a la Nou de Gaià, on continuem encara una mica més fins a Salomó, passant per un portet curt però amb uns revolts genials. Aquí sí decidim fer una paradeta per esmorzar, i on ens trobem cartells de la marxa cicloturista Brevet, que passa per una part d'aquest recorregut que estem nosaltres però en direcció contrària. Acabem de carregar piles i continuem en direcció a Montferri, on també fem una paradeta a l'ermita de la mare de Déu de Montserrat.
Baixem cap al riu on hem de creuar el riu Gaià per una passarel.la de fusta i encarar la dura rampa per la pista asfaltada que ens portarà a Bràfim, des d'on ja ens dirigim a Puigpelat i Valls sense gairebé trànsit. De Valls agafem velocitat per la carretera que en condueix a Alcover ja amb molt més trànsit que abans.
Una volta que personalment m'agrada fer, ja que les carreteres de la zona del Gaià em semblen genials, estretes, sense gairebé trànsit i amb un asfalt i un relleu perfecte.


















Salut
pep

15 de març 2013

ALCOVER - VALÈNCIA

Ja feia temps que tenia ganes de fer una ruta llarga amb la bicicleta de carretera. Així doncs, i com que la météo al terç nord estava fatal, vam decidir tirar avall. Sortiem d'Alcover el dimarts a les 8h en direcció Reus, Riudoms, Montroig i l'Hospitalet de l'Infant, on agafàvem el tren fins l'Aldea degut a les fortes ventades en aquest troç del litoral mediterràni. La temperatura no podia ser millor, al voltant dels 15ºC, i el vent anava remetent a mesura que ens endinsàvem cap a la zona del Maestrat.
Així doncs vorejàvem el massís del Montsià passant per Amposta i Sant Rafael, i arribàvem a Sant Mateu,  amb una plaça envejablement ben reconstruïda, en direcció a la Sènia, on continuàvem cap a Tirig i Albocàsser, on paravem a fer nit a l'hostal La Posada. Aquella nit ens mereixíem un bon sopar després de recórrer 130 km i passar  tocar del parc natural de l'Irta i el paratge natural del Racó del Frare. La carretera que uneix Sant Mateu amb Albocàsser és genial, gairebé sense trànsit i sense una pujada exagerada. 
L'endemà un bon esmorzar a base de pastes, que vam comprar directament al forn, i un cafè amb llet per anar tirant en direcció a la Torre d'en Bessora i Adzaneta, seguint una altra carretera genial amb un solet que cada cop escalfava més, però amb un vent gelat a primera hora del matí que tallava la respiració. A Adzaneta enganxàvem, sense voler, amb el Camino del Cid, que aniriem seguint fins a Segorbe, creuant el parc natural de la serra d'Espadà, amb una tarda que s'anava tapant i refrescant, i que ens va deixar gelats al arribar a Segorbe. Allí vam dormir a l'hospederia el Palén, on podrem contemplar la col.lecció impressionant que el propietari té d'armes antigues i plats de terrissa.
L'endemà decidíem continuar cap a Altura per creuar el parc natural de la serra Calderona, fent el port de Chirivilla (711m), amb rampes del 8-9% mantigudes a la part final, per baixar cap a Gátova, des d'on agafàvem carril-bici fins a Bétera, realment espectacular i en baixada. Aquí preníem la decisió d'arribar a València per tornar amb el tren, ja que el vent era massa fort per continuar la ruta en direcció Alacant. A València ens anàvem trobant amb la preparació de les falles que cremaran a partir d'aquesta setmana vinent.
Aquest cop ho deixem aquí, però les sensacions i la zona són molt bones per anar descobrint territori.





















Salut
pep

11 de març 2013

VOLTA PER LA CONCA...

Diumenge tornava a pintar bon temps i encara teniem ganes de més, així que vam agafar la furgo i ens vam plantar a Montblanc. L'ambient no era fred i el sol brillava escalfant l'ambient amb una temperatura justa per anar en bici. Sortiem de Montblanc en direcció a l'Espluga i Poblet, on paràvem a fer una visita al monestir cistercenc, a aquella hora del matí no hi havia ningú, estàvem completament sols. Continuàvem en direcció a Vimbodí i nacional de Lleida fins a l'encreuament de Tarrés.
D'aquí continuàvem cap a Fulleda i l'Espluga Calva, on feiem una visita al poble que té un castell del s.XIV-XV que es pot visitar. Parada per esmorzar un bon entrepà i continuar cap als Omells de na Gaià i Senan, des d'on ja encaravem la llarga baixada cap a l'Espluga, des d'on tornariem al punt de sortida.
Un tomet amb temps fantàstic, aprofitant abans que entri el front de dimarts, per carreteres molt secundàries i la pista asfaltada de l'Espluga Calva als Omells de na Gaià, i sense pujades massa dures.

















Salut
pep

VOLTA CLÀSSICA PER L'ALTCAMP

El dissabte tarda ens trobem amb el Xavi i el Portu per estirar les cames després d'un mes de no tocar la bici. Com que estavem tots igual vam decidir anar a fer una volta clàssica per l'Alt Camp, suau però sempre bonica. Sortiem d'Alcover en direcció a la Masó, on ens va agafar un petit xàfec que ens va obligar a parar uns 20 minuts. D'allí continuàvem cap a Vallmoll i la Secuita, des d'on giravem en direcció a Nulles i Vilabella per continuar cap a Puigpelat, Valls i novament a Alcover. Una volta curta amb una tarda excel.lent , inclòs el xàfec primaveral de turno, deixant-nos un arc de sant Martí doble que ens va deixar bocabadats.














Salut
pep

6 de març 2013

MUSEU MERCEDES-BENZ

Aquest matí, encara amb solet, he agafat la bici i he anat fins al museu Mercedes-Benz per fer-hi una visita. M'he quedat impresionat, res a veure amb el museu de la Porsche. La marca alemanya de l'estrella s'ha lluït amb les seves millors gales a l'hora de muntar el museu, començant per una arquitectura exquisita que no es fa gens pesada, amb espais molt àmplis i racons per descansar. Els models de cotxes van des del primer cotxe de 4 rodes que es va fabricar a la història fins a models prototips avantguardistes creats als anys '90. En definitiva un museu de visita obligada al què no es pot faltar.
Us deixo amb algunes fotos.
























Salut
pep

5 de març 2013

STUTTGART - WAIBLINGEN

Weiblingen
Aquest matí el sol continuava brillant i prometia un dia radiant. Així que després d'esmorzar he agafat la "oldie" holandesa i he enfilat Schlossgarten amunt fins a Bad Cannstadtt, des d'on ja he continuat pel carril bici que voreja el riu Neckar. Passat el Max-Eyth See he pujat al pont de la carretera per creuar-lo i arribar-me a Mühlhousen, on he fet una passejadeta pel casc antic amb cases força boniques. Es veu que hi fan una bona temporada de maduixes en aquesta zona.
He tornat a buscar el riu seguint les indicacions de bici en direcció Ludwisburg, que en principi era el meu destí per avui. He arribat a l'alçada de Remseck i he trobat un altre indicador que posava Ludwisburg 7 i Weiblingen 10. A la primera població ja hi vaig estar el novembre passat, així que he canviat d'idea i m'he dirigit cap a Weiblingen, passant pel poblet ben cuidat de Neckarrems i creuant el riu per un pont espectacular. Just sortir de Neckarrems he creuat el Rems, un afluent del Neckar en direcció SE per un camí-senderó que m'ha fet patir una mica, però al cap d'un centenar de metres he tornat a trobar camí asfaltat per anar a parar a la carretera L1142 en direcció a Weiblingen. 
Després d'una pujadeta que amb la "oldie" ha costat una mica, he arribat al poblet de Hegnach, i d'aquí ja per un carril-bici paral.lel a la carretera fins a Weiblingen, tot ja en baixada. He anat seguint les indicacions per trobar el centre, ja que al mapa que porto hi figura amb lletres grans. La meva sorpresa ha estat impressionant al descobrir una població força gran amb un casc antic envejable. He estat una bona estona voltant pels seus carrers ben cuidats, amb cases mitjavals pintades de colors, i visitant l'església evangèlica de Michaelskirche, on he posat punt i final a aquesta sortida.
La intenció era continuar fins a Stuttgart de nou, només em faltaven uns pocs km, però el fet que la bici que m'han deixat no estigui ben posicionada i no pugui pujar una mica més el sillín ha fet que em dirigís cap a l'estació de tren i agafés el primer que sortia direcció a Stuttgart, on he arribat 15 minuts més tard.
Aquesta és una volta que combina el passeig pel costat del riu amb un carril-bici perfectament traçat i pla, amb una zona més interior, més rural i amb una mica més de desnivell, però amb un paisatge preciós.


Neckarrems
Mühlhausen




Weiblingen




Weiblingen











Salut
pep

4 de març 2013

BISMARCKTURM - KILLESBERG

Diumenge per la tarda vaig anar a fer un tomet per la part N de la ciutat d'Stuttgart, més concretament cap a la zona de Bismarkturm i el parc de Killesberg. Semblava que repartissin alguna cosa perquè estava ple de gom a gom, i no m'estranya amb el solet que feia, la temperatura era molt suau entre les 15 i les 17.30h.
Aquesta torre es va construir en honor al ex-canciller prussià Otto von Bismarck a finals del s.XIX. Existeixen unes 240 torres, construides en diferents estils, escampades per Alemanya i per paisos de parla germànica.
Des de la torre hi ha unes vistes excel.lents de la ciutat d'Stuttgart, així com de les muntanyes que la delimiten pel S i el SO. Des d'aquí vaig continuar en direcció NE fins arribar a un dels parcs més emblemàtics de la ciutat, el parc de Killesberg, que estava ple de gent passant el diumenge per la tarda. Una de les atraccions d'aquest parc és la gran torre metál.lica que es va construir per poder divisar la part de Stuttgart E i SE. Aquest parc està dissenyat per a proporcionar un ampli terreny de lleure aprofitant els turons geogràfics que delimiten la zona, trobarnt-nos així diferents parts per poder disfrutar.
De tornada a la ciutat vaig topar-me per sorpresa amb el Prag Friedhof, un dels cementiris de la ciutat, que val la pena visitar. D'allí ja cap al Schlossgarten, Stadtmitte i Senefelderstrasse. En total una passejadeta d'uns 15 km per la zona N i NE de la ciutat, gaudint del sol primaveral i de bona música als auriculars.
  






Salut
pep

SCHLOSS SOLITUDE



Diumenge matí, aprofitem el sol que encara brilla fort per agafar el bus i fer una visita al castell per excel.lència de la zona de Stuttgart, l'Schloss Solitude. Aquest castell va ser construit, com a edifici de caça i lleure, entre 1763 i 1769 per al duc Carl-Eugen de Würtemberg.
El castell, d'estil Rococó, va ser construit sota unes mesures econòmiques gens favorables per al duc Carl Eugen, que es va veure obligat a anar a viure de Stuttgart a Ludwigsburg. Cap al 1770 s'hi va establir l'escola que portava el mateix nom del duc, i que serviria per formar l'elit del moment. Més tard serviria com a escola militar. El seu estudiant més predilecte va ser l'escriptor Friedrich Schiller. Durant el s.XX va ser bombardejat i remodelat amb diferent "frescos" pintats a les cúpules interiors.
A diferència de la ciutat, els voltants del castell estaven tots nevats, i la temperatura era més elevada que a les valls fondes. Un dels atractius de visitar aquest indret està en el fet de poder passejar pel seu enorme jardí, que evidentment estava cobert de neu. 

Trobareu més info a http://en.wikipedia.org/wiki/Castle_Solitude





Salut
pep