Continuem amb la concentració al càmping de Bagnères de Bigorre. La météo continua sent molt bona pels propers 3 dies així que ens llevem d'horeta, un esmorzar lleugeret i ens enfundem els "trajes" de licra. Sortim del mateix càmping en baixada cap a Bagnères per continuar direcció a Campan. És divendres i el primer tram de carretera es mostra una mica carregat, tot i així anem fent sense problemes fins a l'entrada de Ste. Marie de Campan. Aquí ens despedim d'un "monsieur" de 74 anys que ens ha acompanyat i que venia de Tarbes. Deixem la carretera que continua cap al coll d'Aspin i girem cap a la dreta en direcció S per la carretera D918 . Aprofitem per agafar aigua a la font de sortida del poble i comencem a fer els primers quilòmtres d'un dels colls de muntanya més famosos del món ciclista, el col du Tourmalet.
El primer i últim poble pel passarem, Gripp, s'aconsegueix fàcilment. El % de les rampes encara no és excessiu i es deixen fer. De totes maneres ja hem posat el plat petit fa una estoneta. A la sortida del poble és on realment comença l'ascenció, amb pendents que superen el 14%. La pujada a aquest coll ve marcada sobretot per la constància. No hi ha ni un sol quilòmetres de descans a partir d'aquest punt, i la mitja ronda el 9%. La carretera està en un estat envejable i l'asfalt s'agafa bé als pneumàtics. En aquest punt cadascú ja va al seu ritme, així que jo m'acompanyo d'una mica de música i el pinyó de 28 dents, i cap amunt que fa baixada...
Passo el cartell que anuncia el descens d'aquest mateix coll d'Eugène Christophe, que l'any 1913, durant l'etapa de 326 km entre Bayonne i Luchon, es va haver de quedar a Ste Marie de Campan a reparar una càmera i va ser avançat, perdent el Tour d'aquell any. Portem ja uns quants km però encara queda la zona de la Mongie, per la majoria de ciclistes la part més dura de l'ascenció per aquesta vessant. Paro 2 minuts a la Mongie per menjar una mica i continuo els últims 6 km cap al coll, passant pel costat d'unes llames, que com la majoria de la gent, em pregunto què fan allà...
Arribo al coll uns minuts després dels meus companys. Ens fem la foto de rigor i ens mostrem contents. És la segona vegada que assoleixo aquesta fita, l'altra però ca ser amb la bicicleta de muntanya. Aquest cop ho he trobat més dur. Posem jaquetes para-vents i tirem avall fins a Barèges i Luz-sant-Saveur, on ens aturem una estoneta per fer un refrigeri. La baixada ens ha deixat ben freds tot i el sol que cau. Les mans encara les tinc adormides d'apretar els frens, i no sóc l'únic.
Continuem per la D921 fins a Pierrefite, on parem a dinar amb uns col.legues d'en Pito, que ens rebem d'allò més bé i ens fan un plat de pasta amb bolets increïblement bo. Després de dinar i del cafè tornem a pujar a les bicicletes per resseguir la vall d'Argelest-Gazost i per carril-bici arribem a Lourdes. D'aquí girem a la dreta cap a Escoubes i a Bagnères de Bigorre seguint la D937, coneguda com la "Rue du pic du Midi". Pujada final cap al càmping. Un dia extraordinari per carreteres increïbles i un estat d'ànim que ha anat de menys a més. Content, molt content. Per acabar bany a la piscina del càmping i un bon sopar. En total 107 km i 2.000 m de desnivell positiu. Bones sensacions.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada