El bon amic Manel m'ha invitat a pedalar durant el cap de setmana, juntament amb uns amic de Badalona, sortint d'Igualada i arribant a Vilanova i la Geltrú. És una zona que em conec ben poc, així que accepto la invitació.
4 d'octubre de 2014: Igualada - castell de Mediona
La météo és bona i tinc el cap de setmana lliure, així que m'acompanyen a l'estació d'Igualada on hem quedat sobre les 9,45h. Fetes les presentacions i retrobant velles amistats, comencem seguint el track que ens ha passat en Manel. Sortim de la capital de l'Anoia en direcció a Vilanova del Camí, des d'on creuem el riu Anoia i anem a buscar el camí del cementiri. El dia ha despertat fresquet però ben aviat ens hem de començar a treure manguitos i/o jaquetes.
Per aquest camí, entre boscos de pi blanc i paratges de cereals anem a parar a Sta Margarida de Montbui, des d'on ens espera la primera pujada forta recorrent el torrent de Garrigosa. A l'altre costat de la vall veiem altiva la tossa de Montbui, on sembla que hi ha les restes d'una antiga ermita o castell medieval. Arribem a un collet on baixem sense pausa fins a creuar la carretera BV-2131 i on anem recorrent camps de sembrat i la riera de Miralles. Al fons ja comencem a esbrinar la serra de la Llacuna i Ancosa. Passem pel bonic llogarret de St Mª de Miralles, des d'on, després d'una pujada curta però dura, baixem ja per carretera a la Llacuna. |
| vinya a la riera de Miralles |
Anem a buscar la plaça major passant per sota del portal emmurallat. Aquest indret era prou important a l'Edat Mitjana com per controlar el pas de Catalunya a Aragó, la seva situació estratègica li conferia preferència per vigilar el pas del riu Anoia i el Foix, que també passa prop d'allí. Després d'una parada per omplir el pap sortim en direcció a Torrebusqueta, un petit indret amb encant especial, i des d'on ja podem divisar la silueta de la serra de Montserrat. Arribem al coll del Corral i enfilem camí cap al convent d'Ancosa, que fou cedit als monjos de l'ordre del Cister pels comtes de Barcelona l'any 1155 perquè hi establissin un monestir. La manca d'aigua va fer que s'acabessin establint a Santes Creus.
 |
| convent i mas d'Ancosa |
Després d'una bona dosi d'història continuem envoltats per una màgia especial cap als roures d'Ancosa, on diu la llegenda que els recent nascuts eren passats pel forat que hi ha al mig de l'arbre per ser purificats... Continuem el track que ens embolica per terreny sense camí en direcció al Puig Castellar. Finalment trobem la pista que ens hi portarà després d'un parell de km de pujada intensa però amb bon estat, passant per la font de les Canals. Arribem al puig Castellar (943 m), des d'on tenim una vista excel.lent del Penedès i l'Anoia. Fa un dia genial i sabem que a partir d'aquest punt només ens queda baixada, exceptuant alguna rampa puntual.
 |
| castell de Mediona |
Ens fem foto de grup a la torre de guaita i comencem el descens pedregós fins a trobar pista bona, que ens durà a la pista asfaltada de Pontons al collet de la Serra. Aquí ens trobem uns ciclistes de Riudoms i Montroig que ens ofereixen cervesa fresqueta...!!! Del collet tirem avall per la BP-2121 fins a el mas de can Coguls. Aquí agafem la pista de l'esquerra i a la dreta anem a buscar el senderó que ens portarà a la pista asfaltada del collet de la Barraca. Arribem a la pista asfaltada que ens portarà, cap a l'esquerra, a les Cases Noves de can Pardo i a St Joan de Mediona. Són vora les 15h i comencem a tenir gana. Parem al bar del poliesportiu i fem uns entrepans. En acabar tornem a les montures i enfilem cap al castell de Mediona per la pista asfaltada de St Joan a St Quintí. Passem la nit al castell.
5 d'octubre de 2014: castell de Mediona - Llorenç del Penedès
 |
| baixant al barranc de Mediona |
Arribada la matinada ha fet una tronada que ho ha deixat tot moll. Tenim dubtes de sortir del castell per la pista asfaltada o pel senderó que recorre el barranc del riu Mediona. Ens decidim per aquesta segona i quedem ben enfangats, a part de fer tot el barranc amb la bicicleta al costat. L'aventura és l'aventura!! Arribem a la pista que ens porta a St Quintí, que creuem fins arribar a la pista asfaltada que ens portarà de cop a St Pere de Riudebitlles. Aquí comença a fer calor. Les pistes estan molt enfangades i quedem mig marrons i amb fang incrustat als maillots i coulottes.
Continuem cap al Pla del Penedès i Puigdàlber per pista bona. Quan arribem a dalt la serra tenim una vista de Montserrat inigualable. El cel ha quedat molt net després de les puges d'aquesta matinada. De Puigdàlber anem baixant en direcció a Vilafranca passant per la Granada i les Cabanyes. Voregem la capital penedesenca per Pacs del Penedès i la pista asfaltada que voreja les vinyes de Torres. Passem pel costat del castell i l'ermita de la Bleda fins arribar a la carretera B-212.  |
| baixant del Puig Castellar |
Aquí em separo dels meus companys de travessa: ells tiraran cap als Monjos, embassament del Foix i Vilanova i la Geltrú, des d'on agafaran el tren de tornada a Barcelona, mentre que jo vaig a buscar la furgoneta que tinc aparcada a Llorenç del Penedès. Aquest últim tram el faig per carretera fins a la Múnia i St Jaume dels Domenys, on arribo a l'hora de dinar.
En general ha estat un cap de setmana genial, envoltat de gent nova amb una vitalitat brutal. Moltes coses per aprendre, com sempre, de la gent i la natura, i la història i la bicicleta, que com sempre no s'ha queixat ni una sola vegada. És genial aquesta gran amiga...!!!
 |
| roure d'Ancosa |
 |
| conca de la Llacuna |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada