Ahir al matí tornava a agafar l'Orbea Le Petit Roc després de sotmetre's a una petita modificació de disseny. A les 8.30h em trobava amb l'Angel, en Tomás i en Rafa al Pont d'Armentera. La temperatura era força baixa per l'època de l'any, a Figuerola del Camp estàvem a 8ºC a les 7.30h. Del Pont continuàvem per la carretera de Querol i Esblada, per un asfalt que cada vegada està més castigat pel temps. D'Esblada deixavem l'encreuament a l'esquerra cap a Sta Coloma i continuàvem recte en direcció a Igualada fins a una rotonda. D'aqui giràvem a la dreta en direcció a la Llacuna, abans però s'ha de superar el coll de la Creu del Pla.
Parada per esmorzar una mica i agafar forces per encarar la segona pujada del dia, la serra d'Ancosa. Un cop dalt ens espera una excel.lent baixada fins a Torrelles de Foix, ja a l'Alt Penedès, amb vistes espectaculars del santuari de Foix, enclavat dalt una cinglera i del poble de Fontrubí, on encara es conserven les restes del seu castell, un dels què dominava la vall del Foix. Aquí enganxem un tros de la ruta del vi i el cava...
Un cop a Torrelles continuàvem en direcció a Pontons, on ens esperava la tercera pujada del dia. La temperatura ara ja era molt bona per ciclar i ja m'havia tret els manguitos feia estona, tot i així a l'ombra es notava la fresca que havia caracteritzat el matí. De Pontons, després de superar la rampa que travessa el poble, seguíem en direcció a Valldossera, on trobem l'encantadora ermita que hi dóna nom, i els Ranxos de Bonany, des d'on giràvem a l'esquerra per baixar al Pla de Manlleu. Una parada a la font per omplir els bidons i seguir cap a Aiguaviva, des d'on pujàvem cap al coll de Cal Magí Vidal, sota mateix del puig de la Talaia del Montmell, des d'on la carretera ja baixa amb unes corves perfectes fins a can Ferrer de la Cogullada.
La baixada encara continuava fins a Vila-rodona, on em despedia dels meus companys que continuàven fins a Tarragona. A mi encara m'esperava una altra pujadeta cap al Pla i Figuerola, on el vent es va posar en contra i vaig haver de polir el pla petit en terreny gairebé pla. Clar que anava una mica enrampat als quàdriceps de la cama dreta de feia una estona... Hauré de sortir una mica més sovint, ara que ja tinc bicicleta, je je...
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada