SENDERS DELS PARCS DE MARINA I LITORAL

Diumenge m'aixeco aviadet, a les 6h he quedat al cementiri de Tarragona per anar cap a Badalona, en Pere de Tiana ens ha preparat una rutilla de corriols pels parcs de la serra de Marina i la serralada Litoral. Arribem a Badalona sobre les 7.40h, descarreguem les bicis, ens preparem en 10 minuts i arriali...! Sortim en Pere, l'Andrés de Badalona, i en Rochy, el Balta i jo de Tarragona.

Arribant al turó de Galceran,
Badalona i Barcelona al fons

Comencem pujant cap al monestir de St Jeroni de la Murtra on resseguim el GR92 cap al turó de l'Home (360 m) i el coll de Montalegre, on trobem l'alberg de la Conreria. Des d'aquí dalt la costa del Maresme se'ns mostra esplèndida, llàstima que el dia està ennuvolat i la humitat és molt elevada, almenys no ens toca el sol directament que ja és molt en aquest tipus de terreny. Podem comprovar com el "sauló" no ajuda massa a les pujades i a les baixades et pot fer ben bé la guitza, obligan-te a posar el peu a terra en més d'una ocasió. Continuem pel GR fins al turó del Galceran (485 m) després d'una dura pujada per pista ampla amb unes vistes excel.lents de la costa de Badalona i Barcelona a la nostra esquena. D'aquí baixem en direcció a Alella però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per pujar al turó de Can Colomer (354 m). Deixem el GR i baixem a Vallromanes a fer el primer mos del dia a la plaça del poble. Comença a xispejar però sembla que no vol anar a més. Hem entrat ja al parc de la Serralada Litoral, com hem pogut comprovar pel canvi en el tipus de terreny. Aquí el sauló deixa pas a terreny més pinassi.

dolmen de can Toni

Continuem per rampes dures entre urbanitzacions fins al turons de Mas Miquel i el de Can Nadal (363 m). D'aquí anem a buscar ja per pista el dolmen de can Gol i la pedra de les Orenetes, on podem mig endevinar les pintures rupestres, i des d'on baixem ja cap a Sta Agnès de Malanyana, a tocar de la Roca del Vallès, i on ens topem amb una prova competitiva de canalla. Quines velocitats i quina preparació, quedem tots ben parats! Quines màquines noi! Aprofitem per fer el segon mos a la plaça de Sta Agnès, des d'on ens dirigirem cap al coll de Parpers i l'àrea de picnic dels Àngels pel GR92. Continuarem cap al coll de St Bartomeu abandonant el GR, que recuperarem de nou a l'ermita de St Bartomeu de Cabanyes. Decidim modificar una mica la ruta ja que no tenim temps per fer-la tota sencera. D'aquí continuarem pel GR fins a la Creu d'en Boquet passant pel dolmen i la roca d'en Toni. Ens despedim de l'Andrés i baixem ja cap a Vallromanes per segona vegada, on parem a dinar "comme il faut".

roca de les Orenetes
amb dibuixos prehistòrics

Després de dinar pugem cap al turó de can Colomer i el coll de Font de Cera pel GR, però ens comença a ploure a bots i barrals, i els llampecs cauen relativament aprop. Continuem, ja xops fins al moll de l'òs, cap al turó de Galceran. El sauló va deixant pas a còrrecs cada cop més aigualits i que dificulten la marxa. A mi se'm gasten les pastilles dels V-brake a marxes forçades. Arribem de nou a l'alberg de la Conreria on fem una parada. Ha parat de ploure però anem completament xops. He d'apretar els frens perquè amb l'aigua s'han pulit les pastilles, com he trobat a faltar els frens de disc, bufff. 

D'aquí continuem per la pista que ens durà de nou cap a St Jeroni de la Murtra i Sta Coloma de Gramanet.

Moltes gràcies Pere per la ruta, es nota que t'hi has passat moltes hores descobrint racons i senderons amagats que segurament no hi passariem. Companyia, com sempre, excel.lent, amb cares noves, sempre un plaer.

En total rutilla de 85 km i uns 2300 m+, ja n'ha ha prou per preparar l'Euskobike Challenge, no?!

Arribant a St Jeroni de la Murtra

la costa del Maresme des de les vinyes

St Bartomeu de Cabanyes

Salut

pep

VIA FERRADA DE ST VICENÇ D'ENCLAR

Hem acabat la ferrada del Roc d'Esquers. Són les 13h i tenim tota la tarda, així que aprofitem el dia i anem a buscar la ferrada de St Vicenç d'Enclar, a l'entrada d'Andorra la Vella, en concret a Sta Coloma. Ens costa una mica de trobar però preguntant finalment trobem l'inici de la via. Hem d'agafar direcció Andorra la Vella, i després Sta Coloma. Si anem entrant per l'antiga carretera d'Andorra la Vella trobarem l'indicador, tot i que costa una mica ho aconseguirem... Hem d'anar a petar a sota d'una xarxa metàl.lica protectora d'allaus i pedres.

Remuntem el senderó que puja cap a la call d'Enclar fins que trobem un cartell de fusta que ens indica la via ferrada. 10 minuts caminant fins al peu de via. Aquesta és una via relativament curta però molt atlètica i vertical, tot i que no en dóna la sensació la que va combinant passatges boscosos. A la part superior hi ha un petit desplom en un tram de paret totalment llis que ens farà tibar una mica els bíceps.

Novament trobem una via amb una equipació excel.lent i unes vistes força bones d'Andorra la Vella, la serra de la Creu i el Pic Negre.

La via ferrada té un desnivell d'uns 150 m que realitzarem en poc més de 50 minuts. Fa una calor que arriba a ofegar. La part culminant és l'arribada a l'ermita de St Vicenç d'Enclar, d'estil romànic i enclavada al damunt del coll de St Vicenç. No córre ni bri d'aire i desitjem trobar un rieriol per remullar-nos. 

El descens el farem seguint els punts grocs que ens portaran fins al coll i després fins a l'entrada de la via ferrada. Molt recomanable si tenim poc temps i volem fer una via atlètica, amb trams on s'aprofita la roca per evitar posar material de ferrada.

Salut

pep

VIA FERRADA DEL ROC D'ESQUERS

Ens truquem amb l'Alvar: aprofitem el divendres o què?... Resposta afirmativa. Ens trobem a Guissona, des d'on enfilem carretera fins Andorra, més en concret cap a la carretera que puja al llac d'Engolasters. Deixem la furgo al camí asfaltat que porta al cementiri, en un revolt de la carretera. D'allí tenim 70 m per la carretera fins que trobem l'indicador de via ferrada. Agafem el senderó que va a parar més amunt al pont Sassanat i s'ajunta amb el GR7. Als 5 minuts trobem el trencall del principi de la via ferrada, on arribem en 5 minuts més. Total 10 minuts des del cotxe.

El començament de la via és de conte. Aprofitem per menjar alguna coseta ja que ens hem llevat d'hora, ens enfundem els arnesos i les cintes i cap amunt. En general la via del Roc d'Esquers és una via dividida en 2 parts molt marcades: una primera part més tombada que recórre els primers 100-120 metres de desnivell i que passa per una roca calcària grisa i fosca més ombrívola; i uns segona part molt més atlètica i vertical totalment solana, i que ens ofereix un pont tibetà fet amb cadenes i amb unes vistes esplèndides de la vall d'Andorra la Vella i del riu Madriu, així com del Pic Negre i les serres Airosa i de Sirvent cap al S.

L'equipació de la via és més que excel.lent, trobant esglaons cada 40-50 cm i cadenes en pasos una mica més delicats o exposats. Crec que la seva realització és imprescindible, tan pel què fa al seu recorregut com per les vistes que n'obtindrem.

El descens es realitza seguint els punts de color groc, pujant uns 15 minuts fins al coll Jovell (1800 m) , on trobem les marques blanques i vermelles del GR11 i un indicador que ens diu "Ràmio 15 min". Agafem aquest senderó pel GR11 en direcció S fins arribar a l'espectacular paratge on es troben situades les casetes de Ràmio, al començament de la vall de Madriu. Continuem ara cap a Entremesaigües, uns 10 minuts vall avall i fins al pont de Sassanat, des d'on anirem a trobar el senderó que hem agafat al principi per arribar a la via ferrada.
En total haurem realitzat un desnivell de 250 m en unes 2 hores. el descens el realitzarem en 40 minuts.

Totalment recomanable tan per a gent que s'inicia com a per a iniciats.

Salut

pep

BICICLETES DE "PASTA"

Això és el què m'he trobat aquesta tarda al supermercat LIDL de Valls, en una estanteria del passadís de la "pasta". Jo que em pensava que ja estava gairebé tot inventat pel què fa a aquest artefacte... Se m'ha quedat la boca oberta. Evidentment he comprat un paquet (molt bé de preu en oferta) per veure si això ajuda a la musculació de les cames, he he he...

Salut
pep

EN BTT PEL TARRAGONÈS CENTRAL-NORD

vista de Vespella de Gaià des
 de St Miquel

Aquest matí he aprofitat que no treballava per anar a explorar una mica la zona entre el Catllar, Salomó, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià. També he aprofitat per provar una Orbea Alma de 29 polsades (gràcies Xavi), ja que la Gary Fisher està a punt d'entrar al quiròfan, pobreta ella amb les batalles que hem passat...

Sortia del Catllar en direcció als masos de Vespella i l'urbanització St Miquel, des d'on remuntava el barranc de Salomó fins al mateix poble, on he aprofitat per visitar Cal Cardenal per fora, una casa senyorial amb forma de castell molt ben restaurada. D'aquí novament fins l'urbanització St Miquel per pista asfaltada, per agafar més endevant un corriol i pista que ens porta fins a la Nou de Gaià, passant per la zona d'esbarjo, i aprofitant per fer un tomet per admirar l'excel.lent estat del castell del Baró de les Quatre Torres. Remuntem fins al camp de fubtol i anem seguint les indicacions cap a la Riera de Gaià, seguint el GR, i entrant al poble passant per sota de les arcades que dibuixa el pont de la via fèrrea, conegut com els Deu Ponts.

detall a una casa de Salomó

D'aquí anem a buscar la zona industrial de la Coma i enllacem amb una sèrie de corriols força pedregosos fins al mas de Boronat, des d'on ja entrem al poble del Catllar. En total uns 30 km i uns 500 m + en unes 2 horetes i quart.

Arcada als Masos de Vespella

la Nou de Garià

Castell del Catllar

Cal Cardenal a Salomó

Salut

pep

ANIVERSARI XAVI TONDO A XIP/TV

Salut
pep

EN BICI PEL TARRAGONÈS N-O

antiga via de tren a
Puigdelfí, en desús

Aquest matí m'he llevat a un hora raonable, les 8.30h. Després d'esmorzar una mica i treure la Tura he carregat la bici de muntanya a la furgo i he anat fins a Perafort. D'aquí he començat una rutilla molt entretinguda cap a Puigdelfí, que per la seva proximitat amb la refineria queda sempre oblidada pels ciclistes. Després de visitar l'església he agafat direcció als Garidells, on he visitat el castell en runes i "menjat" pel grèvol i cables d'electre i telèfon (quina llàstima). He continuat cap a Vistabella i la Secuita, des d'on he agafat el camí de Sant Roc i la presa del pantà del Gaià. He baixat per un senderó que no coneixia molt entretingut i ràpid fins al Catllar, on he fet una visita a l'església.

església de Puigdelfí

D'aquí en pujada forta cap als Cocons i Pinalbert per enllaçar amb la pujada al Gurugú, deu ni dó amb les rampetes... Finalment he fet cap als Pallaresos després de trobar algunes pistes tallades a l'alçada de mas Enric, on han fet la nova presó. Dels Pallaresos Park també he hagut de tornar enrera perquè la pista que portada marcada al GPS estava tallada. He hagut d'improvitzar el camí fins a Perafort per l'altre costat de carretera, però ha resultat ser molt divertit. En total uns 35 km i uns 600 m + en poc més de 2 horetes. Després a la presentació de placa del Xavi Tondo a Valls.

ruta dels 4 pobles entre
Garidells i Vistabella

mas de Salort

església del Catllar

Salut

pep

UN SOMRIURE PER XAVI TONDO

Aquest migdia, després de fer un tomet amb la BTT pel Tarragonès, he anat al barri del Fornàs de Valls on descobrien la placa del pavelló d'aquest barri, i que porta el nom de Xavier Tondo Volpini. Ens hem aplegat unes 70 persones per retre homenatge a aquest gran vallenc i millor persona. En Xavi sempre restarà a la nostra memòria amb un somriure.

salut
pep

EQUIPACIÓ LE PETIT ROC

Bé, després de força temps remenan-t'ho, i també per petició i acceptació de la idea per part de certa gent,  finalment m'he decidit a fer una equipació de Le Petit Roc. Us poso unes fotos perquè vegeu com és. Els colors són els mateixos que hi ha al títol del bloc, i els mateixos de la Gary Fisher que porto.

Si algú s'anima i li fes gràcia agafar-ne un que m'envïi un missatge al bloc o al meu correu personal "lepetitroc@gmail.com".

amb en Pito Costa a Poblet

Salut
pep

VOLTA A LES MUNTANYES DE PRADES EN BTT

pujant el coll Vell de Miramar

El passat cap de setmana en Pito em va presentar una gent fantàstica amb qui havia de compartir la tan esperada volta a les muntanyes de Prades amb BTT, però amb esperit de cicloturisme.

mirador de Siurana

Sortiem doncs 7 ciclistes: Pito, Manel, Chema, Gema, Rafa, Perico i jo mateix d'Alcover, passant a fer una visita a l'església Vella, romànica del s.XII-XIII. Seguidament anavem cap a Picamoixons, passant per Serradalt i per la pista de les canteres, per encarar la tècnica pujada del coll Vell de Miramar, antiga via romana que unia Tarraco amb Ilerda. De Lilla baixavem cap a Montblanc, on paravem a fer un avituallament a la plaça del poble, i on ens esperavem algunes sorpreses (bastons, dracs, gegants... en plena efervescència medieval). Tornavem a les nostres montures per arribar-nos a l'Espluga de Frnacolí, les Masies i el monestir de Poblet, on feiem un segon avituallament, aprofitant per amagar-nos de la intensa calor que començava a aflorar de sota les pedres.

Estavem arribant al bo del migdia i decidiem arribar a Vallclara, passant pel castell de Riudebella, per dinar sota una lona blanca que ens protegia del sol però no de la calor. Aprofitavem per descansar i perquè les hores més dures de calor s'anessin esvaïnt poc a poc, ja que la pujada a Vilanova de Prades i Prades amb calor podria ser mortal.

vorejant les muralles de Montblanc

arribant a Poblet

avituallament a Siurana

Arrancavem de nou sobre les 16.50h per fer la pujada a Vilanova de Prades després d'una breu visita al bonic poblet de Vallclara, amb la sort que el cel es començava a tapar una micona, i els rajos solars arribaven ja força filtrats per deixar-nos fer la dura pujada amb unes condicions més òptimes. A Vilanova de Prades ens esperava una altra sorpresa que ens deixava amb uns quants "sugus" i caramels de sucre que ens anirien d'allò més bé per afrontar l'última pujada del dia, fins a Prades.

baixant cap a l'Aixàviga

El càmping Prades ens acollia de forma excel.lent, i ens regalava una samarreta per donar-nos la benvinguda. Un sopar i un esmorzar deliciosos del xef Joan ens catapultaven damunt les bicis per afrontar el segon i últim dia de travessa.

Començavem baixant cap a Siurana, on feiem una aturada a la font, per continuar baixant cap a Cornudella. Aquí paradeta a la presa abans d'afrontar la dura pujada a Arbolí, on arribavem al migdia per fer el primer avituallament. "Un xampú de mig, si us plau!". D'aquí cap als Castillejos i la Mussara, on paravem per dinar. Ja sense tanta calor continuavem cap a la serra del Pou per baixar a l'Aixàviga, on feiem visita, i des d'on continuavem el camí cap a Montral. D'aquí ja tan sols ens restava fer la llarga i dura baixada fins la vall del Glorieta, on aprofitaven per fer el darrer avituallament a l'ermita del Remei, i on ens despediem fins a la propera aventura. Merci companys d'aventura, espero tornar a veure-us molt aviat, sou fantàstics!

molí a la vall del Glorieta

sortint de Vilanova de Prades

foto grup a Prades

Salut

pep