en BTT pel terme de la Palma d'Ebre ...

Dissabte, 5 de setembre de 2009, ens trobem a la Palma d'Ebre amb el David, el Benancio i el seu gendre per fer un tomet de tarda pel terme. Sortim en direcció a l'ambassament i al coll del Poncet per continuar per la pista de la dreta fins a trobar la pista asfaltada de la Bisbal de Falset a Bellaguarda. Un cop a l'asfalt girem a la dreta durant uns 800 m de baixada fins a trobar una pista a la dreta que passa pel costat d'una bassa de rec. La continuem sempre recte fins al coll del Cinto. Som a la carretera que agafem cap a l'esquerra fins a un pal indicador. Agafem a la dreta en direcció Pla del Junquet per pista en bon estat. Passarem per la serra de Penyabla i a la nostra esquerra tenim en tot moment el vessant N del massis del Montsant, espectacular amb la llum de la tarda. Arribem a un encreuament, som sota la punta del Ramonet. Continuem per l'esquerra fins a un pal indicador. Deixem el camí que puja al pla del Junquet i girem a la dreta ara ja en baixada pels Comellavesos i les Valinjoves. Seguirem sempre per la pista principal i en els trencalls dubtosos girarem sempre a la dreta fins a sortir a la carretera de Vinebre a la Palma.

rodant per la serra de Penyalba

baixant per la pista de la Bisbal de Falset

Agafem la carretera cap a la dreta durant uns 200 metres. Agafem el camí que arranca a l'esquerra en lleugera pujada. Som a les Comtijanes. Continuarem per la pista que continua amunt cap al fons de la vall en perfecte estat fins arribar a la carretera de Flix a la Palma, que continuarem cap a l'esquerra fins arribar a unes granjes. Darrera d'aquestes trobarem un camí que s'enfila cap a la dreta fins arribar a la carretera de Bovera a la Palma. Quan hi arribem girarem a la dreta per agafar el primer entrant a l'esquerra que ens portarà a enganxar amb la pista que puja cap al coll de la Creu, i que abans d'arribar-hi haurem d'anar a la dreta per trobar la pista de l'embassament. Aprofitarem per fer la volta i tornar a casa amb una bona suada.

Les Valinjoves, al fons la Palma d'Ebre


baixant pels Comellavesos

arribant a la pista asfaltada de la Bisbal


salut
pep

BTT - Entre la Conca i la Segarra ... el Riu Corb

recorregut

Rauric des del mirador
Dissabte, 13 de juny 2009, sortim de Conesa a les 8.45h després d'haver fet un tallat i una magdalena al casal del poble. Agafem la pista semi-asfaltada que porta fins a sta Coloma de Queralt fins a l'alçada del Codony (792 m), on girem cap a l'esquerra en direcció a la Casablanca on trobem una antiga ermita. D'aquí continuem per la dreta en direcció a Rauric, primer fins a la carretera i poc abans d'arribar al poble per camí de carro. L'estat de les pistes i camins és excepcional i la temperatura s'aguanta prou bé, de moment. Al sortir de Rauric el Xavi punxa. Cambiem càmera i continuem amunt ara en direcció N fins a trobar la carretera de Talavera.

enfilant la pujada a la carretera de Talavera

arribant a la Cirera
Aproximadament al km 26 girem a l'esquerra en direcció a la Rasa de la Cirera, passant per uns boscos barrejats amb sembrats espectaculars. Poc després arribem al poblet de la Cirera. Des d'aquí dalt ja comencem a tenir unes vistes esplèndides de la comarca de la Segarra. Llàstima que la calitxa no ens deixa albirar el Pirineu, però sí el Montsec. Fem un mos i continuem direcció Llorac per pista asfaltada i camí de carro seguint els pals indicadors. Som ja a la vall del riu Corb que resseguirem fins a Vallfogona. A Llorac aprofitem per agafar aigua de la font que hi ha a l'entrada del poble. Des d'aquí continuarem per la pista que surt de damunt del poble i que puja fins arribar a Savallà del Comtat, on arribem uns 20 minuts més tard. A Savallà pugem fins al castell (810 m) des d'on tornem a disfrutar d'unes vistes excelents.

Llorac

últims metres abans de Savallà del Comtat
Baixem ara ja per pista asfaltada seguint el curs del riu Corb fins a trobar, primer el balneari i després el poble de Vallfogona de Riucorb. Aquí fem una parada a l'hostal del Director i continuem per la pista que surt de damunt del poble i que puja cap a st Pere d'Embigats (que no vam saber trobar) i arribar al poblet de Segur (780 m). D'aquí creuem la carretera i continuem per pista primer i deaprés per camí de carro i finalment corriol de baixada, que posarà la "cirera" a aquesta magnífica volta abans d'arribar novament a Conesa.

enfilant la puajda cap a Segura

senderó de la Teixonera, cap a Conesa


salut
pep

Montserrat - Agulles

Dissabte, després de cancelar la sortida que teniem prevista en BTT per la serra de Boumort, gràcies a l'eficàcia del servei meteorològic de Catalunya (val a dir que n'encerten ben poques últimament, perquè ahir va fer un dia esplèndit), quedo amb el Jordi per anar a escalar a Montserrat, concretament al sector Agulles, a la cara occidental del massís. Arribem al coll de Maçana on deixem el cotxe i agafem el camí i senderó en direcció a la Portella, però una mica abans decantem cap a la dreta resseguint un corriol molt brut fins al peu de la via CADE, de la torre la Miranda de la Portella, una clàssica d'aquesta zona que últimament ha estat reequipada.
Comencem la via amb dificultats per trobar-ne la sortida, que finalment encarem per una lloma de roca d'uns 40 m fins a trobar la primera reunió.
El segon llarg presenta les dificultats més serioses, potser dels 150 m que té la via, i que s'han de superar en escalada artificial (fent servir estreps pels peus). En aquest terreny jo sóc ben bé un novell en aquesta modalitat i això em va passar factura, perquè vaig malgastar unes forces innecessàries que van fer que no fos massa prudent continuar. De fet mirant-ho des de fora no va estar gens malament que la primera vegada que em posava a fer artificial superés un resalt rocós ben desplomat que podria tenir una graduació de Ae2. Erem al bell mig de la ruta, a 70 m del terra i el més prudent era rapelar fins al principi i anar a buscar alguna cosa més assequible i on toqués més el solet, perquè quan et tocava assegurar et quedaves força fred.

jordi en el 2º llarg artificial (en lliure 7c)

arribant a la segona reunió

rapelant amb la portella al fons
Després de baixar pel mig de boscar i herbassar vam arribar a la pista que cap a l'esquerra ens portaria al sector dels Pallers, on vam aprofitar per pujar-ne el primer, cosa no massa habitual degut a la poca alçada i a la precarietat de la roca. Almenys ens haviem tret una mica més el "mono" de "trepar".
Ho sento Jordi, ja practicaré l'artificial una mica més i a la pròxima ens "patejem" la Miranda ...

damunt el paller petit amb les agulles de fons

el paller petit

salut
pep

MONTSANT: Serra del Serraí

embassament de Margalef i Penya Roja

Diumenge 31 de maig de 2009, sortim de la Palma d'Ebre amb el Toni, el David, el Sergi, l'Eduard, el Peuget i la Tura, per realitzar una de les voltes més ferèstegues que hi ha a la vessant N d'aquest massís. Anem en cotxe fins a la presa de contenció de l'embassament de Margalef. Des d'allí agafem el senderó de la Taverna. Un cop passat el pont que creua l'embassament continuem recte i deixem el senderó de la Taverna que baixa per la dreta. Anem donant tot el tomb a l'embassament fins arribar a un altre pont, continuant fins arribar al mas del Soleràs. Hem passat per devant la Penya Roja, lo tossal del Gall, la serra de les solanes i el mas de Caime.

Serrall Espadelles, la Llena i Falconera des del coll del Molló

balcó al barranc de la falconera

mas del Caime
Aprofitem que el sol encara no pica massa per fer un mos abans de continuar cap al barranc de la Falconera. Després de l'esmorzar continuem uns metres més pel senderó que va fins a l'Aiguabarreig però ens desviem cap a la dreta per encarar ja la pujada al coll del Molló Alt pel barranc de la Falconera. Uns metres més amunt fem una visita a la cova de la Falconera o del Metge, preparada per dormir-hi i fer-hi menjar, inclús una ràdio amb piles i funcionant ...!! Continuem pel senderó força brut que va creuant la barrancada vàries vegades i que no para de pujar, gairebé sense descans. Ara la calor ja comença a ser sofocant ... Podem divisar les roques falconeres a l'altre costat del barranc que desafien la verticalitat per sobre nostre. A la nostra esquena podem divisar ja les crestes de la Llena i les Espadelles. Llàstima que hi ha boirina perquè el Pirineu des d'aquí s'ha de veure de conya.

grup al coll del Molló, al darrera el Molló Alt (1022 m)

cova de l'Ascla
Continuem pujant fins arribar a un encreuament de senderons passant per la cadolla dels Forats. Som ja a 900 m d'alçada. Si anessim a l'esquerra fariem cap al Clot del Cirer. Nosaltres agafem el perdut senderó que puja cap al coll del Molló Alt, marcat amb una creu groga-blanca. Un cop dalt el coll (930 m) disfrutem d'unes vistes espectaculars de la part més occidental del massís: des del Piló dels Senyalets, passant per la Cogulla, la serra del Tossal Clos, la barrancada de la Taverna, el Pirineu, la Bisbal de Falset, la Palma d'Ebre, crestes de la Llena, massís del Montsec, inclús sense calitxa s'arribaria a veure fins als Monegros.

baixant pel barranc de la Taverna

Del coll continuem en direcció SO sense pujar al Molló Alt (1022 m) dirigint-nos cap al barranc de l'Auferí i la Taverna per senderó molt perdedor i brut. Passem per damunt la cova de l'Aleu i ens arribem a l'espectacular cova de l'Ascla fins arribar a la capcelera del barranc de la Taverna. Deixem la pujada al racó del Teix per una altra ocasió i continuem cap a la dreta per senderó bastant més bo. Comencem ja la baixada cap a l'embassament, on arribarem uns 40 minuts més tard.



Podeu veure + fotos --> AQUÍ

Salut
pep

Ferrada del Colom - Montblanc

Diumenge 19 de maig de 2009. Aprofitem la tarda per anar a Montblanc, agafar el senderó de pujada a l'ermita de st Joan que surt de la zona esportiva, fer la visita de rigor a l'ermita que cada cop està més bonica, i baixar per la pista fins a l'entrada del senderó que ens porta al començament de la ferrada del Colom, que últimament estan ampliant. Comença la via amb una pujada vertical per trencar a l'esquerra en flanqueig fins a unes balconades que ens donen una vista de la Conca esplèndides. Continuem per un màstil desplomat fins arribar a la part més alta del serrall on es troba la ferrada. Caminem 2 minuts fins a trobar els esgraons de baixada. Anirem fins a la meitat de la baixada, més o menys, i tirarem cap a la dreta, recorrent la feixa que parteix la paret en dos fins a trobar el punt final de la via. En total, pujar a l'ermita, fer la ferrada i baixar, hem de contar unes 3 hores.


senderó que recórre la part central de la paret

pujada vertical

zona de flanqueig

zona de flanqueig a mitja paret

baixada vertical

salut
pep

BTT per la Ribera d'Ebre - 2

GR-171, vall de la Torre
Dissabte 9 de maig, sortim d'Alcover amb el Jordi i l'Iván per trobar-nos a Móra d'Ebre amb el David. La idea és anar a realitzar 2 dels recorreguts que sortiran a la guia de la Ribera d'Ebre (probablement al Setembre) i que últimament he modificat.
Així doncs sortim del club nàutic de Mòra per agafar el GR-99 en direcció a Ascó fins a l'encreuament amb la GR-171 que gira amunt pel barranc de Roianos i Perles, passant pel costat del balcó de Ximet i arribant a les ermites de sta Madrona i st Jeroni. D'aquí agafar el camí en pujada cap a l'ermita de sta Magdalena i baixar cap a Valldelladres. Sortim a la N-420 que creuem seguint el GR-171 per la vall de la Torre fins a agafar un camí paralel al barranc del Riu Sec novament fins a Móra, passant pel costat del kàrting.

GR-171 al barranc de Roianos

GR-171, al fons la Picossa

GR-171, al fons la punta Aguilar
Arribem a Móra sobre les 14.00h, mengem un entrepà i després de dinar continuem fins a Móra la Nova, on enganxarem amb el camí del cementiri per anar resseguint el camí del canal del pantà dels Guiamets fins arribar a Darmós. D'aquí novament pel camí del canal fins al mas d'en Pla i la Serra Dalmos, per continuar pel barranc de Pregonelles fins a enllaçar de nou amb el camí del canal, pujar a l'ermita de st Pau i tornar de nou a l'inici del recorregut.
En total uns 72 km i uns 1300 m+.

camí del canal del pantà

senderó abans d'arribar a Móra d'Ebre

PODEU VEURE MÉS FOTOS AQUÍ

GR-99: de la Palma d'Ebre al Delta ...

Aprofitant el pont de l'1 de maig i la festa major de la Palma d'Ebre, ens trobavem amb el Dani i el David per realitzar el periple d'anar en BTT des del poble fins a la desembocadura del riu Ebre al seu pas pel far de Buda-Riumar, punt i final del recorregut del GR-99 que transcórre per tot el recorregut que realitza aquest riu des del seu neixement a Fontibre (Cantàbria) fins al mar Mediterràni.

La Palma d'Ebre, punt de sortida

Pas de l'Ase
Així doncs sortim de la Palma a les 7.10 del matí per la carretera fins a Vinebre per guanyar temps. A Vinebre trobem ja les marques del GR-99 que seguim fins a Ascó. Creuem el poble i agafem direcció SE cap a Móra d'Ebre passant per l'espectacular "pas de l'Ase" i conegut també com a camí de Sirga, que servia per remuntar les mercadories fent servir mules per estirar les barques des de la vora del riu. Arribem a Móra sobre les 9.00h i comença a caure un txirimiri que ens obliga a quedar-nos sota el pont una estona, que aprofitem per esmorzar. Passats 15 minuts decidim continuar ja que l'aigua que cau no és massa forta, així doncs continuem direcció Benissanet i Miravet. En aquest tram agafem una alternativa a la carretera (per on va el GR-99) que ens deixa els peus ben molls, però que val la pena. Arribem a Miravet, creuem l'antic nucli habitat i continuem ara direcció O primer per pista bona, més tard per un senderó que ens resultarà un pèl fatigós. Uns km més envant tornem a sortir a pista bona fins a la carretera que porta devant de Benifallet. Aquí empalmem ja amb la "via Verda" que surt del Pinell de Brai.

Miravet, sota el castell

sender GR-99 entre Miravet i Benifallet
De moment encara plovisca fins que arribem a Xerta, on de sobte s'obre el cel i ens obliga a quedar-nos en màniga curta. Aprofitem per menjar una mica. Continuem per la via Verda cap a Aldover, Roquetes i Tortosa. Ara el desnivell és practiment nul, tot i que ja portem uns quants km a les cames, i això també es nota. Hem deixat ja la via Verda i continuem seguint el GR-99 cap a Amposta i Deltebre, on ens esperen la Mònica, l'Anna i l'Helena per dinar, tot i que arribem a les 16.45h. Després d'unes tapes el David i jo continuem fins al final del recorregut, el far de Buda i el càmping de Riumar.
Una diada de BTT excel.lent, amb quilometratge i tota mena de metéo i espais naturals.
Us deixo amb unes fotos.

Via Verda de la Terra Alta

arribant a Amposta, al fons els Ports

Final de recorregut, al fons el far de Buda




Clica AQUÍ per veure més fotografies
Salut
pep