25 de febr. 2016

CICLISTES AFGANESES... TOT UN REPTE!!!

Bon dia!! Us deixo amb un vídeo que m'han passat sobre ciclistes afganeses. Realment tot una lliçó en un món d'homes...


salut
pep

20 de febr. 2016

VOLTA A MALLORCA 7: PORRERES - PALMA

Tramuntana des de Randa
Passa la nit de Reis i tenim molta sort, ens han fet un regal: uns dies magnífics, en una illa deliciosa plena de detalls inacabables, una companyia impagable entre família i amics, i sobretot un paisatge, una cultura i una cuina que no ens deixen indiferents. Amb tot això a la butxaca del maillot  i amb la companyia de la Cati, que ens acompanyarà un trocet, sortim de Porreres després d'haver visitat la gran església, la catedral del camp!! Immensa... 
arribant a Montuïri
Sortim per la carretera MA-5030 fins a la rotonda on agafem el camí de Banyeres direcció a Montuïri. El paisatge continua molt rural, com ens agrada a nosaltres. A tocar mateix tenim el puig de Randa, cap on ens dirigirem després, i que directament evoca el nom de Ramón Llull. Vorejem Montuïri, que enlairat dalt un turó domina bé els prats i els conreus de la vora, i continuem en direcció a Pina per les MA-3201 i MA-3200 pràcticament sense trànsit. A Pina la Cati ens ensenya la font i els antics rentadors coberts amb uns porxats d'enveja. Realment aquesta terra és molt rica i es nota, som 6 de gener i la natura està preciosa, verda amb els ametllers florits gairebé... Clar que potser aquest any està anant tot molt ràpid i segurament els arbres patiran quan arribi el primer fred.
rentadors de Pina
santuari de Randa amb R.Llull
 petrificat
A Pina també ens acomiadem de la Cati, la nostra amfitriona del centre de Mallorca. Gràcies Cati per la teva simpatia i entusiasme!! Nosaltres anem al bar a fer un cafè i a posar-nos a recer del vent que ha començat a bufar amb força. El dia, però, és assolellat i s'agraeix. Deixem la primera intenció que era pujar fins a Lloret de Vista Alegre i decidim anar fent via cap a Randa passant per Algaida, que voregem gaudint de les vistes d'aquest cantó de la plana. Arribem a Randa per una forta pujada que farem a peu. Parem al costat de l'església a fer un mos i a preparar-nos per l'última ascenció d'aquesta volta a Mallorca: el puig de Randa, 4 km per anar dels 260 m als 556 m que es troba el santuari. 
Algaida
molins a St Jordi
De tant en tant trobem algun ciclista que ens adelanta esbufegant. No es pot perdre temps gaudint de les vistes, s'ha de suar de valent. Nosaltres amb la nostra versió de les 2 rodes anem fent xino-xano, ens aturem un parell de vegades per gaudir de les excel.lents vistes que hi ha cap a totes bandes, és el primer cop que admirem l'illa de Cabrera, benvinguda al viatge...!!!
Arribem al santuari de Randa, el segon lloc de peregrinatge de l'illa després de Lluc. Aquí la pau hi és ben trobada, tot i les antenes estratègiques que hi van col.locar els militars en el seu dia. Cason tot...!!! Aquest atemptat contra la natura es veu contrastat amb l'alegria que ens dóna el fet d'haver arribat fins aquí, sobretot per la Marta, a partir d'ara una cicloturista més. Som dalt de tot, no es pot pujar més amunt. Aprofitem per menjar i fer un beure mentre observem el què ens queda fins a Palma, a la llunyania. 
millors companys impossible!
Baixem fins a Llucmajor pel camí de St Honorat i el camí de les Voltes, divertit i ràpid. Anem a buscar el camí de son Conill i Mandivil. Això és terra de molins i es nota, tots es veuen més ben conservats o restaurats. També es nota pel vent... Anem fent pel camí asfaltat però amb el vent en contra, incòmode. Arribem, de sobte, a camí de terra. Comença aquí el camí que ens portarà fins a St Jordi. Parem uns minuts, les pedres i la boirina que s'ha acomodat fan que comenci a fer fresca. Passem pel costat d'uns burros molt eixerits, inclús es deixen tocar i tot...
el dia s'acaba, la volta també...
Arribem a St Jordi, aquí les coses ja són diferents. Hem arribat de nou a la civilització. Creuem la població i anem vorejant la zona de l'aeroport fins arribar a la Platja de Palma i Son Pastilla. A partir d'aquí ens espera un carril bici espectacular per tota la bahía de Palma, gairebé 10 km de carril en perfectes condicions i amb un traçat pensat per a ciclistes. Iuuujjuuuuu!!!! Passem per 3 o 4 platges magnífiques. Trobem una passarel.la de fusta que voreja l'antiga cantera des Carnatge. Quina passada...! Continuem cap es Portitxol mentre el sol busca el seu racó preferit a l'horitzó i ens va deixant els colors pastels dels què estic completament enamorat. No podíem demanar un final de ruta millor, arribant a Palma per carril bici amb la posta de sol de teló de fons i amb molta gent passejant amb la bicicleta, sense pressa, gaudint, aturant-se, fent fotos, somrient a un altra dia que se'n va, content, satisfet... Gràcies!

Nostra Senyora de la Consolació
de Porreres, la catedral del camp
amb la guia Cati, merci...!! :)











es Carnatge, al fons Palma
St Honorat penjat i Sta Gracia als
peus del puig de Randa










Powered by Wikiloc

salut
pep

17 de febr. 2016

VOLTA A MALLORCA 6: PORTO CRISTO - PORRERES

Porto Cristo
Dia 6è de travessa. El cel està tapadot i la temperatura es manté estable al voltant dels 14ºC. Fem un bon esmorzar de bufet i aprofitem per prendre 2 entrepans pel dia. Avui ens toca un tram de costa que no sabem ben bé per on agafar. Deixem la cova del Drac que resta tancada i sortim de Porto Cristo per la MA-4014 en direcció a cala Anguila. És una carretera secundària per la que es roda força bé. Fem un petit portet de muntanya fins a enllaçar amb la carretera que va a Felanitx, el bosc de pi mediterrani ens protegeix del vent i fa que suem una mica.
arribant a Porreres
Després d'una breu discusió baixem a Porto Colom que ens decepciona una mica, personalment pensava que era més "cuco", més petitet. Continuem per la platja fins a trobar direcció a cala Marçal per pista asfaltada. Des d'aquí arribarem a Calonge retornant al paisatge rural que més ens agrada. Busquem un bar per fer un repòs mentre comença a sortir el sol i a pujar la temperatura. Sortim en direcció a s'Alqueria Blanca però ben aviat agafem un trencall a la dreta que ens porta fins a Cas Concos des Cavaller, un poblet que teniem ganes de veure amb aquest nom tan curiós. La tarda continua assolellada i seguim la pista asfaltada de son Dimoni en direcció a son Negre, un llogarret enmig de camps de cultiu, ametllers, oliveres i bestiar. Tot un luxe pels sentits.
Seguim per la pista de can Teuler fins a trobar la carretera PM-512 a Felanitx. Farem un pocs metres a la dreta per agafar la pista asfaltada que surt a l'esquerra cap a sa Tortuga. Seguirem aquesta ja per terreny rural en direcció al centre de l'illa. Anem a petar al camí de son Mesquida. El cel sembla estar cansat de tan de sol i es comença a tapar. Ja veiem el puig de Randa i Porreres. Allí hem quedat amb la Cati, una Warmshower que ens ha ofert casa seva per estança. Abans d'arribar-hi, però, l'arc de St Martí ens rebrà després de quatre gotes mal comptades. Passem la nit de Reis a Porreres amb concert inclòs. Bona vetllada...!
arribant a Calonge




paisatge rural a son Negre






paisatge rural al camí de son Mesquida











Powered by Wikiloc

salut
pep

VOLTA A MALLORCA 5: BONANY - PORTO CRISTO

Petra
Ens llevem a Bonany amb el cel gris però amb millor vista que la nit anterior. Tot i això la boira no ens deixa veure res en direcció a Tramuntana. Xerrem una estoneta amb l'ermità amb qui coincidim totalment en la manera de gestionar una ermita. Baixem ràpid els 3 km fins a Petra i busquem un lloc per fer un cafè quan ens trobem un conegut d'Esporles. Quina casualitat!! Petra ens dóna una bona rebuda i hi passegem a gust. Tal i com està el temps decidim agafar el tren fins a Manacor. Amb puntualitat anglesa el tren arriba i ens deixa a la segona població més gran de la illa. Anem a buscar un punt d'informació per preguntar sobre la via verda que fa cosa d'un any es va inaugurar. No trobem informació però si que ens expliquen com està d'infraestructura.
claustre de St Vicenç, Manacor
Després de visitar el centre de Manacor, és mercat i està ple de gent, anem a buscar l'antiga via de tren. Aquí comença la via verda de Mallorca que uneix Manacor amb Artà. La trobem en perfecte estat i amb un ferm excel.lent. Els km passen ràpid i arribem a St Llorenç des Cardassar. Per escurçar el temps ens arribem a Son Servera per la carretera que fa baixada, i un cop allí tornem a agafar la via verda ja fins a Artà en lleugera pujada. La visió del castell i el santuari de St Salvador abans d'arribar a Artà són espectaculars. Llàstima que el temps no acompanya i la grisor va amenaçant pluja tot i que no caigui gota. 
inici Via Verda a Manacor
Visitem Artà i anem a buscar un bar per fer un mos, cosa que resulta una odissea... Tenim al cap Capdepera així que anem a buscar el camí de na Maians fins a l'entrada del poble. La silueta del castell dalt el turó és imponent. Fem la volta a la població i girem en direcció a la MA-4040 cap a Son Servera, passant pel coll des Vidrer que ens enamora. Baixem ara ja cap a la línia de la costa en direcció a cala Millor i son Moro, mentre el cel aguanta i de tant en tant fa l'ullet. El dia avança ràpid i no ens podem entretenir massa si no se'ns tornarà a fer de nit.
Capdepera
Recorrem el passeig de la cala St Llorenç i anem a petar a sa Coma. Finalment per pista asfaltada trobem la carretera MA-4023, que té un carril-bici al tram abans d'arribar a Porto Cristo. Arribem ja gairebé fosc i negre però ja som a lloc. Una forta baixada ens deixarà davant l'hotel que hem reservat. La bahía que forma el port està formada per penya-segats i s'endinsa al mar com un embut. És un lloc preciós a aquesta època de l'any (prefereixo no imaginar-m'ho a l'estiu ple de penya...). A l'hotel gaudim d'una bona dutxa i un excel.lent Cordon Bleau per sopar... bufff.




vista de Bonany cap a Artà
església de la mare de Déu dels Dolors









Via Verda a St Llorenç des Cardassar

Artà
platja de St Salvador












Powered by Wikiloc

salut
pep

VOLTA A MALLORCA 4: LLUC - BONANY

paisatge de la serra de Tramuntana
Després de fer un bon àpat per sopar i una bona dormida ens llevem descansats. El santuari de Lluc té una infraestructura espectacular, quedem parats... El dia es lleva gris i fred altre cop però no amenaça pluja. Hem quedat a Pollença per esmorzar amb la Carme i el Macià. Hi ha un bar que, segons la Marta, no em puc perdre. Així que agafem la carretera MA-10 i tot i que ens pensàvem que aniria de baixada els primers quilòmetres són un fals-pla que enganya. Fent gira-gonces per la falda del puig Tomir (1.104 m) arribem al coll de Femenia. Quan girem el cap trobem un paisatge de roca, olivera i alzina fascinant presidit pel puig Major (1.436 m) i el puig de Massanella (1.365 m), els dos punts més elevats de la illa.
entre Pollença i Alcúdia
església de Muro
A partir d'aquí ja és tot baixada fins a Pollença. Deixem a mà esquerra alguna excursió bonica com la dels molins de Llinàs o el clot de l'Infern, però ca'n Moixet ens espera per esmorzar a la plaça de l'església. Abans però farem una visita al pont romà. Després d'esmorzar anem a comprar menjar per la jornada i agafem les bicis de nou per dirigir-nos cap a Alcúdia per la pista asfaltada MA-2201. Trobem una mica de trànsit però és molt tranquila. Enmig de paisatge rural i un temps que s'ha estabilitzat amb una mica d'aire, arribem a Alcúdia. Passegem pels seus carrers ben arreglats, les voltes i l'entrada romana, l'església, el mercat, hi ha gent al carrer. Ha sortit el sol definitivament i s'agraeix. Anem a buscar el teatre romà que es troba a les afores, però ben aviat ens adonem que només es pot entrar pagant per l'altre costat. Pel què veiem no està massa ben conservat i decidim continuar el viatge. Ens despedim d'en Macià i na Carme i continuem cap al Port d'Alcúdia, on trobem un carril-bici espectacular de color blau amb unes vistes esplèndides sobre la bahía del mateix nom. De teló de fons intuïm el massís d'Artà, amb el puig de Ferrutx (520 m) i la Talaia de Morey (434 m). També podem divisar els poblets de Betlem i la Colònia de St Pere. Molt guapo...!
bahía d'Alcúdia
Seguim el carril-bici fins a la platja dels Francesos, on decantarem  a la dreta en direcció a sa Pobla recorrent la perifèria del Parc Natural de s'Albufera. Aquí trobem vent de debò. Arriba el migdia i el cel es comença a entervolir. Arribem a sa Pobla per fi. Aquest últim tram no ha estat massa afortunat, el vent i el paisatge no ens han estimulat els sentits com ho havia fet fins ara. Anem a buscar un restaurant recomanat per en Macià on demanem algun plat típic que ens deixa ben tips.
pont romà de Pollença
Se'ns ha fet una mica tard. Agafem la carretera directe a Muro, que ens agrada bastant més que sa Pobla, amb una església amb campanar separat, com el de la Masó, i on estan de festa. El paisatge aquí comença a canviar i ho agraïm, tot i que el vent no ha afluixat i fa la marxa feixuga. Sortim per la MA-343 però ben aviat, en un revolt a l'esquerra trobem la pista asfaltada en direcció a Sta Margalida. Més endevant enllaçarem amb la MA-3340 que ens portarà directes a Petra. Deixem per una altra ocasió els poblets de Maria de la Salut i Ariany que fan molt bona pinta. Gairebé són les 17h i el cel està enfosquint. Truquem a l'ermita de Bonany, on tenim reserva, per confirmar que arribarem una mica més tard del previst.  De Petra al santuari hi ha uns 3 km i 200 m de desnivell. Sort que amb les llums no es veuem bé les rampes perquè arribem amb una suada important.
L'ermita de Bonany està situada a dalt de tot d'un turó al bell mig de l'illa, des d'on s'obté una panoràmica perfecte de totes les serralades que l'envolten. Llàstima que hem arribat de nit i l'endemà ens llevarem amb una boira que ens deixarà veure més que uns quilòmetres a la distància. L'allotjament és molt senzill i tenim tota la casa per nosaltres (amb wifi i tot). Perfecte!!

porta romana a Alcúdia
vorejant s'Albufera










direcció a Sta Margalida
ermita de Bonany






Powered by Wikiloc

salut
pep

15 de febr. 2016

VOLTA A MALLORCA 3: ESPORLES - LLUC

mirador de Casa Nova, al fons el
barranc de Pareis
Tercer dia de ruta. El cul ens dóna una mica el "toque" però les cames les tenim alegres i els ulls espavilats per mirar cap a tot arreu i descobrir nous racons. Tornem a fer l'alforja, estem a dia 2 de gener. El calendari ja ha passat pàgina. Només és paper i números, penso... prefereixo estar aquí i comptar quilòmetres per anar a llocs amb encant! Sortim d'Esporles per la pista asfaltada que puja a son Dameto, un antic convent de monjos. El dia és fresc però la pujada ens fa reviscular de sobte. Passem per sota es penyal des Migdia i arribem al coll d'en Claret. Girem a la dreta per la carretera que ens portarà a son Ferrandell i Valldemossa, però abans d'arribar-hi girem a l'esquerra per la C-710. El dia està grisot però no fa fred. La llum dels últims dies s'ha esvaït però no les ganes de pedalar.
Esporles, una joia de Tramuntana
Arribem a Deià, un poble completament anglès. Quina llàstima! S'ha d'agraïr però la feina que han fet conservant el patrimoni natural i cultural. Fem una volta pel nucli antic i pugem fins a l'església de St Joan, on gaudim d'un pessebre fantàstic. Sembla que les muntanyes de la serra de Tramuntana et caiguin a sobre. El contrast entre el paisatge de costa i el de muntanya és bestial...! Quan sortim del poble trobem la casa museu de Robert Graves, escriptor anglès que es va fer conegut per la seva obra "Jo, Claudi", i que va passar els últims anys de la seva vida en aquesta població.
deixem enrera Deià
Sóller
Continuem en direcció a Sóller pel coll de can Bleda. El paisatge en aquests últims quilòmetres és molt particular: oliveres enfilades en terrasses de pedra mirant al mar i amb muntanyes enormes al darrera, vigilant que pirates de fora no vulguin robar la collita d'or líquid, mentre els ramats d'ovelles s'ho miren receloses, però no s'amaguen, semblen tranquil.les... 
Després d'una bonica baixada arribem a Sóller. El dia continua emboirat però al centre de la població hi trobem mercat. Aprofitem per fer una parada i comprar alguna cosa per tenir a les alforges. Mirem amunt, cap a les muntanyes que envolten Sóller i veiem el punt on hem d'arribar amb les bicicletes. Som al nivell del mar i hem de pujar fins als 1.080 m on hi ha el túnel de Cúber...!! No ens ho repensem pas i anem agafant direcció a Fornalutx pels carrers de Sóller. Arribem a la carretera i deixem Beniarax a la dreta. Aquí la carretera ja s'enfila sense descans fins al túnel. Gaudim de Fornalutx, un altre raconet que ens enamora: paisatge ben gestionat, tarongers i oliveres, colors i cases de pedra, espectacular...
Continuem pujant per rampes del 9 i 10% fins a trobar la MA-10. Aquí ja no pararem de pujar fins arribar al túnel de Cúber. Fem parada al mirador de ses Barques, on hi ha una vista genial del port de Sóller, i una mica més avall del túnel per posar roba. A la part alta hi ha força boira i la humitat barrejada amb la suor fa que el cos quedi entumit. Finalment, després de 2 hores de pujada arribem a l'entrada del túnel de Cúber. Contents dirigim la vista cap al fons de la vall i contemplem la llarga pujada que hem realitzat. Creuem el túnel enmig d'una ventada espantosa. Arribem a sota des Puig Major (1.436 m) controlat per l'exèrcit anglès i espanyol. La ventada ens obliga a posar més roba. 
Continuem cap es gorg Blau ara ja en baixada i anem recorrent els quilòmetres de puja-baixa fins al santuari de Lluc. Deixem una de les carreteres més conegudes, la de sa Calobra, a l'esquerra, i un xic més endavant ens aturem al mirador de sa Casa Nova per admirar el majestuós barranc de Pareis, que va a parar al mar al costat mateix de sa Calobra. Realment és un espectacle veure com la muntanya baixa fins al mar amb barrancades que s'endinsen fins al centre de la terra... Aquest últim tram és una mica desesperant degut a la orografia del terreny: sembla que ja hi hagis d'arribar però no pares pujar i baixar. La carretera va paral.lela a un bosc d'alzina constant.
santuari de Lluc, parada i fonda
El paisatge és gairebé idèntic al dels Ports de Beseit, humit, amb la frondositat justa per poder-hi veure a través... Molt agradable. El trànsit també és molt moderat, pel què sembla la gent puja al santuari per Selva, Inca. Passem vora el restaurant d'Escorca però està tancat... llàstima, la gana ja comença a apretar. Arribem al coll de sa Batalla (Lluc) i girem ja en baixada cap al santuari, on arribem gairebé a les 16.30h, després de 7h de pedalar per la serra de Tramuntana. Enhorabona Marta, ho has aconseguit...!!!


 
Powered by Wikiloc


VOLTA A MALLORCA 2: VALL D'ORIENT

Orient, d'on venen els reis potser ....?
direcció a Palmanyola
Segon dia a Mallorca i continua fent un sol espatarrant. Aquest cop deixem les alforges i anem a fer una volta per la zona d'Orient, que ja ens va enamorar en una ocasió anterior. Sortim d'Esporles en direcció s'Esgleieta i Palmanyola per la MA-1140. D'aquí evitem part del trànsit fins a Bunyola per la MA-2030. Aquí la cosa ja comença a enfilar-se, lentament però constant. Parem a treure roba a Bunyola i comencem a rodar per la PM-210 en diecció a Orient. El traçat de l'asfalt fins al coll d'Honor és una autèntica maravella, tot i que no ho acabem de gaudir per uns problemes mecànics que ens empipen una mica.
Del coll baixem cap a la vall d'Orient. Parades obligatòries per gaudir de l'espectacle visual. El dia, el paisatge, la llum fa la resta. Magnífic! Arribem en pujada al poble d'Orient, on hi trobem poc més que algun restaurant i 2 carrers, el d'amunt i el d'avall. Fem una visita promesa a l'amic Joan que ens deixa provar el seu licor de camagrocs i que ens donarà forces per continuar. Pugem un xic més per la carretera i arribem a un paisatge diferent: som a la zona d'Alaró, oliveres i paisatge rural molt compromès amb l'entorn. 
Envoltem el puig d'Alaró (821 m). A la part més alta hi ha un castell penjat d'un penya-segat, bufff quina imatge... A l'altre costat de la carretera el puig de s'Alcadena (817 m). La carretera molt tranquila baixa fins a Alaró, nosaltres, però, agafarem una pista asfaltada en direcció a son Fortesa i Bànyuls. Aquí ja per camí de terra anirem a trobar una antiga carretera de pedra que ens portarà a can Cabrit. Aquest tram, totalment improvitzat, es converteix en una gran descoberta. La tarda ha començat i el temps ens ha regalat el sol i la màniga curta.
camí empedrat a can Cabrit
Arribem al camí asfaltat del Raiguer fins a Consell. Encara ens queden unes hores de bona llum i volem aprofitar, així que agafem el camí de Muntanya en direcció a ses Alqueries, un indret completament planer però amb molt encant. Aquesta era zona d'oficis, amb molins i cases baixes camuflades entre palmeres i oliverars. Continuem el camí asfaltat fins a Sta Eugènia. Parem a fer un mos i algo calentet, comença a fer fresca i una boira baixa tapa el sol. Posem roba de nou i enfilem cap a Sta Maria del Camí per la MA-3020. 
Ens queden els últims quilòmetres, la carretera de Sta Mª del Camí a Bunyola ens sorprèn molt gratament i ens fa sentir més càlids entre la tarda boirosa. Gaudim, gaudim i gaudim del paisatge, que es converteix en una droga dolça per als ulls. Desfem la carretera de Palmanyola cap a s'Esgleieta i Esporles, que de tanta humitat li ha sortit verdet als vorals... Un segon dia espectacular i amb un temps envejable. Realment estem a 30 de desembre...!!!??? Esperant continuar conéixer més indrets d'una Mallorca sempre sorprenent, i sense platja...ja ja ja


pujant a Orient










pista a Bànyuls, al fons les 2 talaies
d'Alaró i Alcadena
ses Alqueries











Powered by Wikiloc


Salut
pep