Pàgines

10 de febr. 2016

3 COMARQUES ... 2 PAISATGES

Vallclara
Acabo classe el divendres. És d'hora i el sol sembla que ens vol deixar emprempta durant el dia. Per sort, o millor dit per previsió, tinc la bicicleta carregada a la furgo. Aparco a Poblet, em canvio de roba, menjo una barreta de cereals i faig la ruta de pensament. M'engresco. Faig un glop d'aigua amb llimona i sucre, em poso el casc, les ulleres i una mica de música.
carretera del Tillar
El primer tram de carretera no l'havia pujat mai, així que l'agafo amb ganes. A mesura que vaig guanyant terreny m'enamoro més d'aquesta carretera, la que remonta el barranc del Tillar fins a Prades. El sol fa que hagi deixat el paravents a la furgo però els revolts que queden amagats la fresqueta hi és molt evident. Després de 21 km de pujada amb rampes molt tranquiles i amb un paisatge colpidor, arribo a l'encreuament de Prades i Vilanova de Prades. Abans, repassant la ruta mentalment havia pensat d'anar directe a Prades, però m'ho repenso i giro a la dreta cap a Vilanova, on abans d'arribar tinc una privilegiada vista de tot el Pirineu mig nevat. Ben mirat fa un temps perfecte i fa temps que no baixo cap a Ulldemolins, el poble a què dec el cognom. De teló de fons tinc la serra de l'estimat Montsant, envoltat de terra ataronjada i els ametllers ben florits. Tot un espectacle...! bufff...
Ulldemolins
No sé com aniré pel tema menjar però vaig fent, sense córrer però sense parar, només a fer les fotos que crec oportunes. D'Ulldemolins agafo la pista asfaltada al collet Blanc que va a petar a la carretera que puja a Prades. Aquest és el tram que se'm fa més costa amunt. Començo a notar la falta de menjar però pujo un pinyó i vaig fent fins arribar a Prades. Faig la foto i continuo altre coop fins a la cruïlla de Vilanova, cap on em torno a dirigir. Aquest cop, però, a la rotonda d'entrada al poble giro a la dreta en direcció a Vimbodí. Ara ja en baixada tot es veu diferent. El dia encara respecte moltíssim i la temperatura és excel.lent.
Vilanova de Prades
Arribo a Vimbodí i torno a girar a la dreta cap a l'ermita dels Torrents. El paisatge està magnífic tot i ser hivern. Continuo en direcció a Poblet. Faig una última pujadeta i en un revolt a esquerres apareix el monestir enmig d'un camp d'oliveres i ceps. Quina postal, mare meva...! Val la pena disfrutar de la bicicleta d'aquesta manera. Una ruta 5 estrelles, paisatge incomparable i unes carreteres sense trànsit i amb un traçat gairebé perfecte. 3 comarques per recórrer: Conca de Barberà, Baix Camp i Priorat, amb 2 paisatges ben diferents: el de les muntanyes de Prades i el Montsant, dues postals de muntanya envejables i que tenim ben a prop per gaudir-les. 

Serra del Montsant
Monestir de Poblet

Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada