LLAC DE CONTRAIX

arribant a l'estany de Contraix

Dissabte 14 ens trobem amb el Salva, que puja d'Onda (Castelló), a Alcover per tirar amunt fins al pont de la Farga, punt d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes per la vall de Boí. Deixem el cotxe i preparem les motxilles per passar la nit fora: menjar, sac i roba d'abric. El temps no pinta massa bé però de moment aguanta. Comencem a caminar pel sender balisat en direcció al Planell d'Aigüestortes quan comença a caure una pluja molt fina que no arriba a mullar.

Anem remuntant la vall de St Nicolau fins arribar a l'estany de Llebreta, on també hi trobem l'ermita que porta el mateix nom. Es respira calma. La muntanya està plena d'aigua per tot arreu, i als cims i un xic més avall es deixen notar les clapes de neu que encara es resisteix a marxar. Continuem amunt fins arribar a la zona d'aparcament on arriben els taxis. Som al Planell d'Aigüestortes. Gaudim de les vistes dels Bonys Blanc i Negre, el Bony del Graller, i una mica més enllà (cap al S) els tucs de Dellui (2.799 m), Mariolo (2.844 m) i Morrano (2.811 m). Cap aquesta banda és cap on encara llueix el sol de la tarda, la resta està gairebé de color gris-boira.

refugi de la Centraleta

Continuem pujant per la pista planera fins que arribem a la zona on el riu esdevé el gran protagonista i dóna nom al Parc Nacional. Realment és una meravella contemplar-lo i deixar-se endur per la seva fluïdesa. Arribem a unes passarel.les de fusta fins a trobar un indicador. Nosaltres continuarem recta fins al refugi de la Centraleta, que resta obert quan el refugi d'Estany Llong està tancat fora de temporada. Ja podem veure el fum del refugi lliure, això vol dir que no estarem sols.

Planell d'Aigüestortes

Arribem sobre les 18:45h i una família de Terrassa ens ha caldejat l'ambient. Moltíssimes gràcies! encendre el foc amb la humitat i mullena que hi ha a la zona no ha resultat fàcil. Aquest refugi té lloc per a 10 persones, matalassos i mantes. Sembla ser que era l'allotjament dels treballadors de la presa de l'estany Llong. A mi m'encanta l'ambient que se'n desprèn, sobretot per l'olor de fum de pi que surt per la xemeneia. 

Preparem una mica de pasta i sopa, regat tot plegat amb vi de la bota. Sobre les 22h ens posem dintre el sac i quedem fregits. 

ermita de St Nicolau

L'endemà, diumenge, el temps ha de ser millor segons totes les previsions, però quan ens llevem cap a les 6:45h el cel està igual d'enterbolit que el vespre anterior. Mengem una mica, posem el necessàri a la motxilla i deixem el sac i el què no necessitem per recollir-ho a la baixada. Anem a buscar direcció al refugi Ventosa i Calvell, i el tuc de Contraix. La nostra idea és realitzar l'ascenció al gran tuc de Colomèrs. Anem seguint pals amb pintura groga. El senderó es va internant a la vall de Contraix pel marge esquerre del riu. Comencem a trobar neu a cota 2.000, lo qual representa una sorpresa ja que no n'esperàvem a aquesta alçada. 

vall de Contraix, al fons a la dreta
el gran tuc de Colomèrs

Anem trobant restes de traces que ens porten fins als 2.300 m. El vent comença a aixecar neu i un xic de pedregada. Parem a fer un mos i a tapar-nos. El cel està molt tapat i no ens deixa veure el cim del gran tuc de Colomèrs, però sí que podem endevinar els tucs de Contraix (2.958 m) i Sarradé (2.942 m) a la nostra esquerra. Posem els grampons i comencem a enfilar la pala SO de les raspes de Contraix que té una bona inclinació. La neu fa que ens anem enfonsant més amunt dels genolls. Arribem a la cota 2.600 m a l'alçada del l'estany de Contraix. Tot el nostre voltant s'està tapant amb una rapidesa increïble i decidim girar cua. Els núvols d'evolució que s'han anat formant al voltant de les muntanyes no ens deixen gaudir al 100% de les immenses vistes que ens ofereix l'indret, però tot i així estem contents d'haver arribat a l'estany, que es troba completament cobert de neu i gel.

Arribem de nou al refugi on agafem les coses que hi havíem deixat. Fem un petit mos i retornem cap a l'aparcament per la pista del dia anterior. Un parell de dies ben aprofitats tot i que la meteorologia no ha estat la millor per gaudir plenament. Tot i així la natura del paratge d'Aigüestortes ens fa marxar amb el cor ben ple d'emocions diferents, i amb la mirada fixa als Bonys Negre i Blanc per a la temporada d'esquí 2017. Salva i Edu, un plaer com sempre gaudir de la muntanya amb vosaltres.

comencem a baixar amb un cel ben tapat

estany de Llebreta

Powered by Wikiloc

salut

pep