21 de març 2014

PASSEJANT APROP DE CASA...

granja Doldellops
Quedo amb en Manel i el Carlos al camí del Pont de Goi. El dia està tapadot però no fa fred. Hem de batejar la bici del Manel, una Orbea d'aquelles que "nunca se estropea", je je je... Arribem a Serradalt i baixem al pont de Goi, on girem a la dreta per continuar pel camí de Valls, que últimament han enxamplat massa pel meu gust. Arribem dalt la pujada i agafem el senderó de l'esquerra que ens porta a la granja Doldellops, on sempre és un plaer passar per sota de la seva porxada.
camí del Tomb del Balcó a Valls
Continuem direcció Valls on arribem en uns 15 minuts. Seguim cap al camí de la residència Alba, des d'on pugem per un camí de carro fins a petar a l'entrada del camí del tomb del Balcó, que resseguim fins a la rotonda de Nulles. D'aquí agafem el camí emportlanat en direcció Vallmoll, sense indicar. És un autèntic plaer rodar per aquests paratges ara que s'apropa la primavera. Arribem a l'entrada de Vallmoll, a l'ermita del Roser, on podem fer-hi una parada a la zona d'esbarjo, amb font inclosa. Entrem al poble i continuem per la carretera de la Masó. Als 300 metres girem a la dreta cap a les Planes per anar a petar a la carretera de la Masó, novament. Arribem al poble i parem a la font per refrigerar. Continuem pel PR fins al Rourell, des d'on  agafem el camí dels Quints ja fins Alcover.
Una volteta d'un parell d'horetes amb bona i nova companyia.














Salut
pèp

18 de març 2014

BICICLETA PER ANAR A LA FEINA...

Ja fa uns quants dies que el temps és molt primaveral, massa i tot pel meu gust... Així que aprofito a treure la bicicleta a passejar, no per anar a fer quilòmetres i desnivell, sinó com a mitjà de transport, un concepte que en aquest país encara costa d'entendre però que poc a poc va agafant força (almenys jo hi tinc molta fe...).
Així que vaig sortir d'Alcover en direcció al Milà per la carretera amb el casc com a única indumentària ciclista. Del Milà vaig agafar el camí de la Masó, que va a parar a la carretera mig quilòmetre abans d'arribar al poble. De la Masó a Vallmoll per la carretera. Potser en aquest trajecte em vaig creuar amb 10 cotxes a molt estirar, i tots ells van respectar la bicicleta quan no ho veiem clar per adelantar.
Després de dinar vaig tirar cap a Valls pel camí de baix, anant a parar a la rotonda de les cases de la Colla Vella. Un cop acabades les classes de Valls vaig tornar a Alcover pel Pont de Goi. La veritat és que la bicicleta serveix per molt més que un medi de transport, ja que també funciona com a teràpia anti-estrés, ja ho podeu ben creure. També podem disfrutar, òbviament, de la natura, ermites, masies, etc...L'únic problema és que suem massa i al lloc on arribem no ens poguem avituallar mínimament. Us deixo amb unes imatges de la jornada passada...

ermita del Roser, Vallmoll
camí de Vallmoll a Valls



Pont de Goi






Granja Doldellops











Salut
pep

ENTRE TERRA DE CASTELLS, ERMITES I MONESTIRS...

Sta Eugènia a les Piles
Quedo amb una gent de Tarragona a Cabra del Camp. Surto d'Alcover i vaig fins a Valls per agafar la carretera del coll de l'Illa. Al tomb de la paella agafo el camí asfaltat de Figuerola del Camp i d'aquí continuo per camí asfaltat fins a la carretera que puja a Cabra i Sarral. Deu ni dó la ventada que m'he trobat entre Valls i Fontscaldes, em pensava que no arribaria mai... Arribo a Cabra i degut a un malentès no em trobo amb els col..legues, així que decideixo continuar el camí sol fins a Sta Coloma de Queralt, passant per Rocafort de Queralt i les Piles. En aquest últim poble faig una visita a l'ermita de Sta Eugènia i al seu carrer Major. Quedo maravellat amb les Piles de Gaià on aprofito per agafar una mica d'aigua.
església de Sta Coloma
Continuo fins a Sta Coloma de Queralt deixant el llogarret de Guialmons a la dreta de la carretera. Faig una breu aturada a Sta Coloma per fer un cop d'ull al mapa comarcal. Em trobo força bé físicament i tinc ganes i temps per a fer quilòmetres, així que vaig a buscar un tram que no havia fet mai, la B-220 en direcció a la Llacuna, entrant així a la comarca de l'Anoia. M'encanta aquesta carretera i la disfruto al màxim, fent parada a la capelleta de St Magí. Arribo a la Llacuna després de la curta però explosiva pujada. Aquí paro a fer una mica de refrigeri. Són vora les 12h i decideixo abortar la idea d'arribar a Guardiola de Fontrubí, deiuxant-ho per una propera ocasió.


serra mitjana d'Ancosa,
baixant cap a Pontons
Continuo carregat d'una mica més d'energia però la calor del migdia fa el seu efecte i pujo el collet de la Serra a un ritme força lent. Arribo a bifurcació de la pista asfaltada que porta a Pontons, on sempre quedo maravellat amb les seves vistes. Aprofito per fer una parada i treure'm els manguitos i les perneres. Els camps estan agafant un verd intensament bonic, així que continuo disfrutant del paisatge amb un dia esplèndit. Passo per sota el puig de les Agulles (841 m) i faig cap a la TV-2441 fins als Ranxos de Bonany, passant primer per una de les ermites més maques que hi ha en aquesta regió, la de Valldossera. D'aquí segueixo ja per la mateixa carretera fins al coll de la Torreta (707 m) per baixar com una fletxa fins a les Pobles, amb una temperatura increïblement suau. De les Pobles a Santes Creus estic 5 minuts. Allí he quedat per dinar amb la Marta. Després d'un entrepà he agafat forces per acabar d'arribar a casa, porto ja 96 km i encara em queda el troç fins Alcover. Baixo per Aiguamúrcia i Vila-rodona, des d'on agafo el camí a Alió, que en un principi està asfaltat però en un revolt segueixo recte i faig cap a una pista de terra i pedres fins a trobar novament el lateral asfaltat de la carretera. Quedo parat amb la resistència dels pneumàtics de carretera en passar per un camí rural de pedres. Ara ja no podré que no he fet mai ciclo-cross... :).
Santes Creus
D'alió vaig fins a Valls pel lateral, i d'aquí vaig a buscar el camí asfaltat de Vallmoll. Encara són les 16h i fa un dia fantàstic, així que prefereixo aprofitar-lo. Arribo a Vallmoll pel cementiri i el camp de vol. Vaig a buscar la T-751 fins a la Masó, i d'aquí fins al Milà, des d'on només em queden uns 3 km per arribar a Alcover. Finalment acabo la jornada de bicicleta amb uns 126 km i uns 1650 m de desnivell acumulat, i sobretot molt content per haver conegut llocs nous i perquè el temps ens avisa ja d'una primavera propera e inevitable.


castell de Vallmoll
aprop de Valldosera







Capelleta de St Magí













Salut
pep

9 de març 2014

TERRA DE RECONQUESTA: MONTMELL I SANT MARC

zona dels Rebolcadors i l'obaga
de St Marc
Ens trobem a Vilarodona amb el David i anem fins al coll de cal Magí Vidal amb la furgo. Comencem a caminar per la cantera que hi ha just al costat de la carretera. Fa un dia esplèndit. Anem seguim el senderó ample que una mica més endevant es converteix en senderó. No confondre amb el camí que surt just de cal Magí Vidal, que també va a parar al mateix lloc però més endevant.
Aquesta primera part de senderó recórre l'alzinar de Torrossolla fins arribar a la pista que puja de l'àrea recreativa del Montmell, i que si seguissim aniriem a parar a Can Ferrer. Durant aquest primer tram anem trobant indicadors dels diferents tipus de matolls i arbres que podem trobar en aquest bosc.
Talaia del Montmell
des de l'alzinar de
Torrossolla
Arribem a un pal indicador. Som al collet de Sant Pere. D'aquí agafem el senderó cap a l'esquerra en direcció a l'ermita de St Miquel, on arribem en pocs minuts, i on ens trobarem a la major part de la gent que hem vist avui. Sempre és un luxe poder tornar a aquesta ermita, que resta enclavada enmig d'una roquera gaudint d'una vista impressionant de bona part del camp de Tarragona i part de costa penedesenca. Ens aturem per gaudir del seu interior i continuem amunt pel senderó estret fins a la creu i el castell. El terreny comença a ser una mica descompost però l'alçada bé val la panoràmica. Continuem encara per senderó fins a la Talaia del Montmell, cim culminant del Baix Penedès amb 861 m. La panoràmica és ben bé de 360ºC, que van, en un dia clar, des del Montsià fins al cim del Canigó, passant pels Ports de Beseit, les muntanyes de Prades, el Montsec, Montserrat, St Llorenç del Munt i el Montseny, quedant el Pirineu nevat en segon plà. Tota una maravella pels sentits.
Ens fem la foto de rigor i continuem, ara ja en baixada, cap als Rebolcadors i l'obaga de St Marc, per un paisatge força dessolador degut als continus incendis que ha patit el massís. Arribem a un pal indicador i girem a l'esquerra en direcció a St Marc. Anem a petar a una pista i arribem fins al següent pal indicador. Deixem la pista i continuem a l'esquerra per un senderó maquíssim que ens portarà de nou fins al coll de cal Magí Vidal. D'aquí ens enfilem per PR fins a l'ermita de St Marc, datada de principis de s. XIV i d'estil romànic amb retocs gòtics al seu interior. Sense cap mena de dubte un bon lloc per a la meditació.
Tornem enrera pel PR fins al coll on tenim la furgo, satisfets de fer la nostra primera excursió junts, i que segur que no serà l'última. Merci per la companyia, paiu!!

castell del Montmell
cim de la Talaia 861 m






ermita de St Marc
St Marc i Selma














Salut
pep

4 de març 2014

VOLTA JUCLAR - SISCARÓ

remuntant el coll d'Albe
L'Eduard proposa fer una "senyora" volta per la zona de la vall d'Incles. Comencem remuntant la vall fins el pont de la Baladosa. Aquí trobem l'indicador de fusta mig tapat per la neu. Agafem direcció als estanys de Juclar, primer per ombra gelada i després per sol immaculat. El temps no és fred i la neu ja està força estovada. Arribem al primer estany, el creuem per damunt un bon gruix de neu, i arribem al segon, on decidim fer una parada per menjar. El dia és espectacular i la calor comença a fer acte de presència. Els pics de la Tossa de Juclar (2.699 m) i el d'Escobes (2.781 m) ens resguarden del vent i ens donen la benvinguda en aquest racó de món, convertint-se en uns centinelles de luxe. Darrera comença a treure el cap el pic de Rulhe (2.789 m), ja a l'Ariège en terreny francès.
pont de la Baladosa
Continuem cap al coll d'Albe, des d'on ens espera la primera baixada. Tot i que la neu no està en unes condicions òptimes, baixem fins a l'estany alt d'Albe, des d'on continuem baixant fins l'estany de baix d'Albe i l'estany de Couart. Aquí la sensació de calor és asfixiant i la neu cada cop més tova. El paisatge, però, continua sent imponent, amb les carenes més ventades. Continuem lleugerament a la dreta en direcció a Pédourés, deixant el pic del mateix nom a l'esquerra, damunt nostre. Baixem fins a l'estany gelat i comencem a remuntar el penúltim coll de la jornada, la portella de Siscar, amb una neu molt pesada. Dalt el coll deixem la carena que ens portaria a fer el pic de Nérasol (2.636 m) i encarem la baixada força penosa fins a l'estany de Siscar, on la llum ja comença a ser mol dèbil i el cel es va tapant poc a poc, deixant una llum tènua que fa treure les ulleres a estones.
torrent de Juclar
Deixem el circ de Siscar i comencem a remuntar la portella de Siscaró, amb una pala cimera força dreta i unes cornises ventades que fan por. Per sort, en Pito ens troba un pas a la part més alta de la portella. S'han acabat les fotos. Tenim un petit ensurt abans de coronar la portella i ens estem quedant sense llum. Anem baixant cap als estanys de Siscaró com podem. La neu no és massa bona i la llum molt minsa. Tot i així els ulls d'acostumen a endevinar la traça a la neu. Per fi arribem, de nou, al pont de la Baladosa, des d'on, amb frontals, arribarem al començament de la vall d'Incles, on tenim els vehicles.
Volta estupenda per fer amb una mica més de temps i quan el dia allargui una mica més, però envoltada d'un paisatge digne de Pirineu, valls amagades i cims que fan ganes d'assolir. Tornaré...!!! Gràcies companys per la companyia. Ha estat genial!!


creuant l'estany alt de Juclar
al fons pic de la Tossa de Juclar
i el pic de Siscaró








remuntant el circ de Sisca
creuant l'estany d'Albe.
Al fons el pic de Pedourés















Salut
pep

3 de març 2014

CABANA DE ROCA ESCORJADA

Tiro cap a Andorra. Aparco la furgo al pàrking de Soldeu-el Tarter. Començo a foquejar sobre les 16,30h, fet que em deixa les pistes sense gairebé ningú, amb l'única companyia de George Winston als auriculars. Remonto els prop de 400 metres de desnivell fins la cabana de Riba Escorjada en uns 50 minuts. La pau que trobo en aquest indret és gairebé total. Fa una estona que ha començat a nevar tímidament però l'ambient és excel.lent: no fa fred, no hi ha sol..., en fi, una tarda hivernal de debò. 
Arribo a la cabana i amb trobo amb la companyia dels gossos de l'apartat de Mushing, una sorpresa, molt agradable. Faig una petita inspecció a la cabana i quedo parat perquè dintre hi ha un calefactor traient aire calent. Fa bona pinta, petita, amb 6 llits i una mica de llar de foc, perfecte per passar-hi una nit... Potser hi hauré de tornar. La idea era fer l'ascenció de la Tossa de la Llosada o la d'Espiolets, però la llum va minvant i decideixo tirar avall i arribar al pàrking amb llum. Així que desfaig el recorregut de pujada per les pistes, tot solet i amb una neu fantàstica...








Salut
pep