8 de gen. 2014

LLANÇÀ - VIC

arribant a St Pere de Rodes
Aprofitem les festes de reis per trobar-nos amb en Perico i en Jaume. Quedem a Girona des d'on anem a Llançà en tren. Són les 10 del matí i la idea és poder arribar a Vic en un parell de dies. Així doncs, sense perdre massa temps però sense estrés, anem enfilant camí cap al Port de la Selva per pujar al monestir de Sant Pere de Rodes, on feia temps que volia treure el cap. Fa un solet i una temperatura perfectes per pedalar i a la pujada ens hem de treure alguna cosa de roba. Fem una petita visita al monestir i comencem la vertiginosa baixada fins a Vilajuïga, des d'on continuem seguint les marques del camí de St Jaume fins a Pedret, Peralada i Figueres, on parem a fer un mos per dinar.
de camí a Crespià, al fons la mare
de Déu del Mont
La tarda es mostra genial i continuem per variants del camí de St Jaume en direcció a Borrassà, Ordis i Crespià, on hem arribat per pistes que ens deixaven unes vistes del Canigó i la mare de Déu del Mont espectaculars. Encara ens quedava creuar cap a Santa Pau i la vall d'en Bas per la serra del Torn, el GR-2, que ens obligava a caminar senderó amunt i avall durant una hora i mitja per pedra molla i fang. Sort dels frontals perquè se'ns va fer de nit. Arribàvem a pista bona a les casetes del Torn, i que ja no deixariem fins arribar a la carretera que ens portaria fins a Santa Pau. D'aquí fins a Olot, on parariem a menjar alguna cosa per sopar i finalment a can Ramonic, a la Pinya, on ens esperava els bons amics Xevi i Javiera.
L'endemà, després d'haver fet una bona dormida, continuàvem recorrent la vall d'en Bas fins a Hostalets, des d'on enfilàvem per la pista particular que puja fins a Falgars d'en Bas, 4 casetes enlairades a dalt la serra del Collsacabra. De Falgars vam estar temptats a continuar per la pista asfaltada fins a Rupit, però vam enganxar el camí de St Jaume que es va creuant amb el GR-2 fins al coll del Bac, des d'on baixàvem a Cantonigròs per la carretera. Aquí avituallament per dinar. Ens depediem d'en Jaume, que continuava direcció Girona per Susqueda, mentre que en Perico i jo continuàvem cap a Santa Mª de Corcó pel camí empedrat, i fins a Roda de Ter i Vic per carretera, mentre gaudiem de les últimes llums del dia.
Un cop a Vic, tren cap a Barcelona i cadascú cap a casa després de 2 dies intensos de BTT per aquesta Catalunya que tan ens sorprèn i ens captiva. Repetirem segur companys, la propera de Figueres a Montserrat pel camí real de St Jaume. 


















Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada