Pàgines

25 de jul. 2011

PEDRAFORCA

Edu senyalant la direcció correcte
Ahir l'Edu em va dir que marxava al Pedraforca tan sí com sí. Jo, després de posar-me les bambes de muntanya i veure que els talls que tinc als peus ja no em fan tan mal, decideixo acompanyar-lo. Així doncs marxem cap a Saldes, on arribem unes 2 hores i mitja més tard. Fem unes birres a Gòsol, mengem una mica a Saldes i a dormir al mirador de Gresolet.
Edu de camí el Calderer
El "Pedra", com ho coneixem molts muntanyencs, és la gran muntanya catalana abans d'arribar als Pirineus, i per tant és una clàssica de l'alpinisme català, sobretot perquè ofereix una via normal rel.lativament accessible, tot i que de vegades et trobes cada cosa que et fa posar les mans al cap. És un massís format per diverses agulles que rondes els 2.500 m d'alçada. Entre els més alts hi trobem els pollegons superior i inferior, i el Calderer, segon en alçada. La seva imatge de forca rocosa abans d'arribar a Saldes és una de les estampes més boniques del pre-Pirineu, i la converteixen en una de les 50 ascencions més boniques.
Avui el despertador ha sonat a les 6.30h. Una mica de suc, pa i una poma, i a caminar muntanya amunt. Primer passem pel costat del refugi Lluís Estasen i continuem pel PR (marques grogues i blanques) que ens duran al coll del Verdet (2256 m), des d'on podem disfrutar de l'excel.lent vista que tenim cap a Gòsol, St Joan de l'Erm i la cara S del massís del Cadí-Moixeró.
Pep crestejant del pollegó al Calderer
Pujant amb l'ajuda de les cadenes del Calderer
Continuem ara ja per pedrera fins a trobar la canal  que enfila el senderó cap a la cresta cimera. Hem d'anar en compte de no xafar malament, el terreny està banstant descompost. Finalment, després de 2 hores i mitja arribem al Pollegó Superior, que amb els seus 2506 m és el punt més alt del massís. Fem la foto de rigor i continuem per la cresta en direcció al Calderer, on sembla que no hi ha ningú. Hi arribem després de superar un petit coll i on ja veiem les cadenes que ens ajudaran a superar la muralla de roca, tan a la part inferior com a la part superior. Arribem al cim del Calderer mitja hora més tard, que amb els seus 2500 m és el segon punt més alt del massís.
els germans Ulldemolins al cim del Calderer 2500 m, al fons el pollegó superior

 
Reculem el troç de cresta que hem fet del pollegó Superior al Calderer i anem a buscar el senderó que baixa de la tartera del Pedraforca cap al refugi, i d'allí a la furgo de nou. Haurem d'anar en compte ja que la tartera està molt descomposta i ens podem torçar un tormell molt fàcilment.

els germans Ulldemolins al cim del pollegó Superior, 2506 m








salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada