coma de Muntaner |
Arribem a dalt de tot de la coma, just per trobar els rajos de sol que ja treuen el cap per darrera del tuc de Salana. La vista és infinita i el cel, amb uns núvols que semblen dibuixats amb pinzell, fa la resta. Aquest lloc es convertirà amb quelcom especial per a la meva ànima. Fem una aturada per fer un mos. L'Aneto comença a treure el cap a l'O, i el Montardo cap al SO. Al N treu el nas el Maubèrme, sempre ben acompanyat dels seus satèl.lits (Parros, Colòmers, Malh de Bolard...).
Pica d'Estats, al fons |
Continuem ja en direcció S cap a la tartera que baixa del cim de Salana. L'Edu i jo posem crampons per fer l'atac al cim, la resta de companys pugen amb les ganivetes. El vent ja es fa notar i de valent en aquesta zona, i la neu està molt més ventada i dura que a la resta de l'ascenció. Disfrutem uns minuts de la panoràmica de 360º que tenim des del cim, albirant des de la Vall Ferrera, Aigüestortes, Maladetes, Montgarri, i un no acabar de turons i cims pirinencs que fan anar la imaginació com si fos una baldufa.
Ens posem els esquís als peus i baixem del cim esquiant amb molt de compte, desfent així tot el camí que hem fet a la pujada. La part final, la pista que ens condueix fins a l'aparcament, es converteix en unveritable relax per a les cames. Un segon dia a la Vall d'Aran excepcional i amb molt bona companyia que espero repetir.
Merci a tots pel bon rotllo i la paciència...
Montardo |
Montardo i Maladetes |
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada