Dijous ens llevem sabent que avui és l'última etapa, i per tant cal disfrutar-la com la que més... Això ja fa olor d'acabar-se i, personalment, em produeix certa tristesa. Ara el cos ja està habituat a l'alçada i a fer quilòmetres per la neu, amb esquís, crampons, etc... però sobretot el bon rotllo del grup de 10 persones que fa 5 cinc dies vam començar aquesta travessa/aventura. Sou genials paius...!!!
Comencem el dia remuntant el coll de Collon, per on vam baixar el dia anterior al refugi Nacamuli. Al coll ja ens dóna el solet a la cara, cosa que sempre s'agraeix. Treiem pells i comencem a baixar cap a la part alta de la glacera d'Arolla, des d'on divisem unes cabanes a la part alta de la morrena lateral. Continuem fins al fons de la glacera i tornem a posar pells fins al peu del coll de Mont Brulé, que hem d'assolir amb crampons menys el Xavi. Quin catacrack... La pendent ronda els 40º...!!!
 |
| pujant al coll de la Valpeline |
 |
| coll de Mont Brulé, amb el pic al darrera (3.600 m) |
 |
| Cerví, 4.450 m |
Gaudim ja de les vistes del coll i la tête de Valpeline (3.800 m). Baixem una mica i ens refem amb alguna cosa de menjar per encarar l'últim coll de la travessa, on arribarem en 1 hora i mitja de foquejar junts, gairebé cosint les nostres ombres al blanc de la neu. L'alegria general es desborda quan arribem al coll de Valpeline, a 3.600 m d'alçada. Encara ens queda la baixada fins a Zermatt però la sensació és com si la feina estigués feta. Ens fem foto de grup i els companys continuen pujant fins a la tête de Valpeline, que coronen 1h 30min més tard. Jo decideixo quedar-me al coll i assaborir les vistes que s'obren devant meu durant una bona estona: Dent Blanche, Obelgabelhorn, Wellenkuppe, Zinalrothorn, Nadelhorn, Dom, Täschorn, Rimpfischorn, Lyskam, Polux, Castor, Dent d'Hérens,... en fi, una brutalitat de muntanyes nevades de 4.000 m sota un cel blau radiant que ens donava la benvinguda de nou a Suïssa.
Encarem la baixada amb prudència, sabedors que hi pot haver zones amb esquerdes a la glacera. Aquesta ruta de baixada està balisada amb pals, que en tot moment ens van indicant per on hem d'anar. Arribem a la part inferior de la glacera que rodeja el Cerví i la neu comença a ser molt pèssima. Fa calor inclús per damunt dels 2.500 m. En 1h 30min arribem a la part superior de les pistes d'esquí de Zermatt, que anem recorrent per arribar a la part que ja ens portarà a l'entrada del poble, al pont que creua el riu i que ens deixará veure el Cerví des de la seva cara suïssa, la més coneguda, vaja...
De sobte em dono conta que ens treurem els esquís dels peus per no torna'ls a posar, i això em fa entristir. Alhora, però, tenim l'alegria d'haver pogut realitzar una de les travesses amb esquís amb més renom, sense problemes i amb una météo envejable i inimajinable. Enhorabona companys i gràcies per l'escalfor humana a aquestes altituds, rodejats de glaceres, vent i fred. M'enduc un record realment inovlidable i amb ganes de repetir. En total han estat 100 km, prop de 8.000 m de desnivell de pujada, i vora 9.000 m de desnivell de baixada. Increible!!!
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada