Ja feia temps que ho tenia al tinter, i tot i que ja havia rodat per la major part de les carreteres d'aquesta zona encara tenia pendent realitzar-ne la volta sencera. Així doncs quedo amb en Tomás a Tarragona. Sortim de la zona del Serrallo i anem a buscar l'autovia de Salou, des d'on agafem direcció Cambrils on arribem en tan sols 35 minuts. Sembla ser que el vent no ens deixarà massa tranquils avui però anem fent, rodant a una mitja de 28-30 km/h.
Sortim de Cambrils i continuem per la N-340 fins a trobar la bifurcació cap a Montroig del Camp, on ja comencem a notar de valent els efectes del vent, i és que ens ve de cara... Girem a l'esquerra i trobem el trencall de Pratdip a la dreta. Comencem pujant suaument fins al poble amb bones ràfegues d'aire que ens incomoden força. Parem a la font que hi ha a l'entrada del poble i aprofitem per menjar un plàtan i un gofre (feia mesos que no en duia al damunt, i portar-ne és garantia d'éxit, je je...)
Continuem ara ja en direcció al coll de Fatxes amb unes rampes inicials que es fan notar. Decidim pujar a ritme ja que el vent ens respecte en aquesta zona de muntanya més tancada. Passem pel santuari de Santa Marina i continuem amunt. Aquesta ascenció té molts descansos que van bé per estirar les cames. Arribem al coll on el vent ens dóna una bona bofetada, però ara queda el descens fins a Tivissa, que tot i la baixada ens obliga a pedalar.Sempre és maco per la vista i l'ànima passar per Tivissa, i és que aquest indret té una armonia especial...
D'aquí girem a la dreta cap a la Serra d'Almos, on arribem per un asfalt molt castigat per la climatologia. Creuem el poble i seguim cap als Guiamets amb dura pujada abans d'arribar al poble. Finalment arribem a la plaça que hi ha al costat de la cooperativa, comprem uns pastissets i algo de beure i descansem una estona en un banc a la sombra. El sol brilla de valent però ja ha perdut la intensitat de l'estiu. Menys mal... Aprofitem també per comprar unes "saginades" que ens serviran de postre.
Seguim per la carretera i poc després de deixar el poble agafem al trencall a la dreta cap a Capçanes, on arribem per una pista asfaltada molt guapa i des d'on podrem disfrutar d'unes vistes excel.lents del pantà dels Guiamets. De Capçanes pujem per la carretera que ens durà a Marçà, que atravessem pel mig per enllaçar amb la carretereta de la Torre de Fontaubella. Ara ja som al bell mig del dia i els ànims comencen a minvar lentament. Després de parlar-ho i de voler afrontar una qüestió purament psicològica decidim pujar a Pradell de la Teixeta. Aquest tram ja l'havia fet de baixada i la guerra psicològica de fer-lo al revés va esdevenir tota una sorpresa. Amb un tres i no res ens trobavem a l'entrada del poble amb comentaris sobre la marxa que portàvem provinents d'una ràdio que no sabiem ben bé d'on venia. Vam riure una bona estona i ens va donar el cop de moral que necessitàvem per fer aquesta ascenció.
Arribem a la carretera de Falset i baixem fins al coll de la Teixeta, des d'on ens esperava una baixada molt llarga, primer fins a Duesaigües, després a Riudecanyes i finalment a Montbrió, on paràvem per tercera vegada a agafar aigua. D'aquí a Tarragona seria un tràmit dur, sobretot per les hores que portàvem ja pedalades i pels km que ens faltaven, que serien els més aborrits del dia. De Salou tornem a Tarragona per la N-340, passant per Vila-seca i Torreforta, i finalment al Serrallo de nou, on després d'una bona dutxa van caure les saginades amb un moscatell que ens va deixar ben aplatanats al sofà... Al final haurem fet 140 km i uns 1650 m+.
Excel.lent volta amb molts km i desnivell però amb unes vistes de diferents massissos de les nostres contrades (Llaberia, Prades, Colldejou, Montsant, Montalt, Tivissa) que sempre em roben el cor i em deleiten amb els seus boscos, cingleres i colors. Merci Tomás per la companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada