
L'endemà el cel està totalment serè, quin bon rotllo. Per fi puc contemplar el massís del Néouvielle, un dels pocs que em faltava per veure. Comencem a caminar en direcció a la Brecha de Chausenque. La idea inicial és fer la cresta que arriba al pic de Néouvielle per la dreta, i que queda a continuació de la cresta de Espade, però els mals records i les boirines constants no em deixen pujar més de la meitat. Així que em deixo guiar pel Jordi fins al glaciar i pujar al cim del Néouvielle per la ruta normal, que travessa el glaciar encara força nevat.

La baixada sense problemes ens depara amb un petit plugim que dura poca estona. En resum, una ascenció molt maca i amb unes vistes espectaculars cap al Midi de Bigorra i als massísos del Vignemale i Balaitous quan no hi ha boires.
Salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada