Estrenar bicicleta amb alforges és una d'aquelles sensacions que et fa tornar com un nen petit amb patinets nous. Feia ja uns mesos que m'havia muntat una Orbea Carpe a la carta, i la millor manera d'estrenar-la era amb una volta curta però intensa. L'escollida va ser ni més ni menys que la volta a la província de Tarragona per carreteres secundaries i pistes encimentades i algun tram curt de camí de terra. D'aquesta volta no s'en sent a parlar massa i és per això que, com sempre, em vaig dissenyar el meu propi itinerari. |
| monestir de Poblet |
Passo a buscar el company Pau per Llorenç del Penedès. La idea és recórre el perímetre de la província el més ajustat possible. Així doncs comencem en direcció al Pla de Manlleu pujant les Ventoses, des d'on continuem per vall d'Infern a Bonany i al coll de la Torreta. Ja portem 2 colls i la calor comença a ser prou asfixiant, així que ens volem treure del damunt la tercera pujada del matí, pujant al Montagut i baixant a Querol, on ens apropem a la font per agafar aigua "fresca". Continuem cap a Sta Coloma de Queralt passant per Sta Perpètua i Pontils. Aquí la calor ja apreta de valent. Aturada per dinar, ombra i "xampús" per enganyar la set.
Continuem cap a Vallfogona de Riucorb per una carretera preciosa i recent asfaltada. Bar tancat, resignació i pista asfaltada amunt cap a Forès. Les rampes, dures com el ..., no ajuden a recuperar forces, i el vent de cara incrementa el cansanci en un 50%. Arribem al balcó de la Conca, fem un mos i baixem amb el vent de cara fins a Solivella, Blancafort i l'Espluga de Francolí, on fem nit.
 |
| Riba-roja d'Ebre |
L'endemà agafem direcció Vilanova de Prades. El genoll del Pau està tocat però aguanta. Fem la pujada força bé i baixem cap a la cruïlla amb la carretera de la Llena. Tornem a pujar gairebé sols i carenegem la Llena fins a la cruïlla amb Margalef. La calor torna a apretar però la baixada ens rebifa. Parada a cal Vernet i continuem cap a la Palma d'Ebre, on ens esperen per fer un bany a la piscina i amb un dinar sorpresa. Moltíssimes gràcies gent de la Palma! Sou molt bona gent! Havent dinat arranquem direcció Riba-roja per la pista de Vingalis. Retrobament amb la Núria, que ens convida a dormir al seu jardí, però encara queden unes hores de llum i decidim començar el tram més dur del dia, la pujada a l'ermita de Berrús.
 |
| riu Algars |
La carretera és preciosa, envoltats de turons i dels meandres de l'Ebre anem guanyant alçada. Arribem al coll, i ens delim per una cervesa. La suor ens rodeja la pell. Ens llancem avall cap al riu per pujar de nou cap a la Pobla de Massaluca. Al bar coneixem al gerent de la casa rural, que ens deixa la clau. Bingo! L'endemà pla baixada cap a Batea, i trobada inesperada amb la Fany, que ens convida a un cafè. Continuem amb força calor, però soportable, en direcció a Caseres, on anem a trobar el riu Algars i disfrutem de l'església romànica. Passem a tocar del castell d'Almudèfer, en runes. Arribem a Arenys de Lledó amb una solana important, tot i que ens hem banyat a l'Algars. Dinar i pausa sota un plataner.
 |
| alt de Berrús |
Anem a buscar la Via Verda del Baix Maestrat a sota mateix d'Horta de St Joan. D'aquí ja sense cap problema fins a Xerta (portar frontal pels túnels), on arribem sobre les 20h del vespre i on ens obren l'alberg. Bon sopar i dormir. Perfecte! Seguim l'endemà fins a Tortosa, on fem parada i visitem el seu nucli antic, que cada cop em meravella més. Continuem ara ja pel costat del canal de l'Ebre fins a trobar l'antiga Via Augusta al costat de Vinallop. D'aquí a la Galera es bufar i fer ampolles. Els km ja comencen a ser planers i ens permet avançar comodament. Continuem per la Via Augusta i decantem cap a Ulldecona, on ens espera un merescut "Xampú" amb taronja.
 |
| alt de les Ventoses |
Continuem pel cami de les Canals fins Alcanar, l'últim poble del sud de Catalunya. Una bona sèpia per dinar i amb una mica de crema solar enfilem els km que ens separen del Delta de l'Ebre. Passem per St Carles de la Ràpita, on parem a fer el primer bany al Mediterràni. Seguim fins al Poble Nou del Delta, St Jaume d'Enveja i Deltebre, tot vorejant sèquies i canals de rec d'arrossars. Sort en tenim que corre una brisa marina que ens acompanya de cul. Decidim pujar fins a l'Ampolla, on fem un vivouac al costat de la Bassa de les Olles. Els mosquits i la música de la festa major de l'Ampolla ens fan la guitza i amb prou feines aconseguim dormir 3 horetes.
Amb la valentia de tot cicloturista, però, ens llevem disposats a arribar a casa en 1 dia. Així comencem a pedalar pronte cap a l'Ampolla, on fem un esmorzar fugaç. Aquest és potser el tram més complicat de tota la volta, ja que hem d'anar trobant la pista més adient que ens permeti ciclar per la vora de la costa i no entrar a l'interior. Així doncs anem recorrent al Cap Roig i la Punta de l'Àliga, on hem de fer una marrada que en diuen "el Tourmalet de la Costa". D'aquí continuem direcció l'Ametlla per l'Estany. En Pau es troba uns coneguts, una família que recorren Espanya amb bici amb remolcs "self made". Bona sort companys, la necessitareu! Els genolls comencem a passar factura, feia temps que no agafava la bici, i l'edat no perdona...Voregem l'Ametlla i sortim perl camí de les 3 Cales. Ens apropem al castell de St Jordi d'Alfama i seguim fins a Calafat i l'Almadrava. D'aquí anem a buscar l'antiga N-240 fins a l'Hospitalet de l'Infant, passant pel coll de Balaguer. Creuem cap a Miami platja i tornem a la N-240 per carril bici fins a trobar l'entrada de la riera de Riudecanyes. D'aquí baixem a buscar el carril bici que ens durà a Cambrils. Ara sí que resseguim la costa fins a Vilafortuny, Salou i la Pineda, des d'on hem de fer uns 3 km per l'autovia que ens durà al polígon Entre Vies i a Tarragona. Aquest últim tram és una mica estressant però no té complicacions.
Entrem a Tarragona pel barri del Serrallo i ja no deixem la costa fins a Altafulla, Torredembarra, Creixell, Coma-ruga i St Salvador, des d'on agafem la carretera que mena a Llorenç del Penedès.
Una volta d'uns 500 km per gaudir-la, aturar-la i assaborir-la amb menys calor i menys hores de sol, que sinó no es para de pedalar...
Salut
pep
