Pàgines

29 de març 2022

SERRA DE PICANCEL - BERGUEDÀ

St Pere de la Portella

Fa un dia rúfol, el plogim del dia anterior ha deixat el paisatge amb una boirina matinera que cala ben fons. Ens trobem amb la gent de l'AEM al pont del Climent, a la riera del riu Merdançol, als peus de Vilada. Comencem la ruta enfilant el senderó, marcat de color groc, cap al Portell de l'Ovellar, un antic pas natural que era aprofitat per contar el bestiar. Continuem les marques grogues en forta pujada fins al collet del pas de la Somera. D'aquí devallarem a l'antic camí de Vilada a la Portella per una roquissar al què haurem de parar atenció per pedres soltes. Arribem al fons del barranc i enfilem la pujada al monestir de St Pere de la Portella seguint les marques grogues. 
Aquesta abadia benedictina està documentada ja l'any 997. Protegida per l'abat Oliva, va rebre donacions del Vallespir i la Cerdanya uns anys més tard, quan fou fundat el monestir. Durant el s. XIII el monestir constava de cinc monjos i un gran endeutament, fet que provocà la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors de la vall. Com altres monestirs benedictins, St Pere de la Portella va ser inclòs a la Congregació Claustral de Tarragona. Aquesta situació va portar a la denúncia de la mala pràxis de l'abat, el qual va renunciar al seu càrrec. Durant el s. XVI va ser saquejat per bandolers, però a principis del s. XVII va tornar a mans eclesiàstiques amb l'abat i compositor Mateu Fletxa el Jove. A la mort d'aquest el monestir passa a mans de Barcelona fins a la Desamortització el 1835.
mas Corrúbies
Reculem fins al fons de la vall i agafem el senderó, marques grogues, que voreja el mas de Can Dou, i que ens mena al mas de Corrúbies, un mas enorme enmig del no-res amb una imponent construcció, on encara es poden veure algunes inscripcions en pedra gravades a l'ampit de la finestra. Continuem les marques grogues en forta pujada fins a l'ermita i el mas de St Miquel de les Canals. Aquest indret és realment enregètic, amb unes vistes immillorables dels Rasos de Peguera i Ensija, així com el Cadí i bona part de la serra de Picancel. 
St Miquel de les Canals

Per continuar haurem de parar atenció a les marques grogues, que s'enfilen per la vessant oposada a St Miquel fins a la collada Alta, enmig d'un fantàstic bosc d'alzina i coscoll (hi trobarem un crani de vaca en un arbre). Ara, ja gairebé tot en baixada, devallarem per les canals de St Miquel resseguint el rec dels Colletons, passant per la font del mateix nom fins a l'embassament de la Baells. Aquest tram de senderó és peculiarment bonic, amb la fullaraca seca al terra i els bedolls, arç i faigs que ens envolten amb suavitat malgrat la pendent a devallar. 
Farem una breu visita al pont i a la plaga de musclos zebra que hi ha en una antiga resclosa, justament on s'acaba l'embassament. Continuarem el corriol, sempre paral.lels al riu Merdançol, fins al principi de l'excurssió, el pont del Climent.
Una sortida prou exigent i llarga per conéixer un racó més de la geografia pre-pirinenca catalana, que, com sempre, no ens deixarà indiferents, tant pel paisatge com per la història que es coïa en moltes de les valls habitades des de fa segles, i que avui dia semblen gairebé deshabitades.




Powered by Wikiloc
salut pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada