Pàgines

26 de nov. 2014

MONTSANT: GRAU DELS 3 ESGLAONS

primer esglaó
Diumenge matí sembla que el temps vol aguantar una mica més. Tot i els núvols prominents arribem a Cornudella, on aparquem i preparem motxilles i GPS. Comencem a caminar pel carrer del costat de l'església, continuem pel carrer de St Francesc i enganxem el carrer dels Esclotets en direcció a la piscina municipal. Un cop hem pujat a dalt de tot del poble trobem ja les marques vermelles i blanques del GR-174. Fa una temperatura ideal per caminar amb màniga curta, i de fet hem de guardar les jaquetes a la motxilla per no suar més del compte. Anem pujant pel GR fins a una bifurcació on trobem un pal indicador. Deixem el GR que puja per l'esquerra i continuem pel senderó que segueix recte en direcció als cingles de St Joan. Creuem el barranc i anem a parar a la pista asfaltada que puja fins a l'ermita del mateix nom, passant primer per la cruïlla del camí dels Cartoixans (que unia els monestirs de Poblet i Escaladei, passant pel convent de Bonrepòs) i l'ermiteta de St Joan Petit.
ermita de St Joan del Codolar
Per trobar el senderó del grau dels Esglaons hem d'anar en direcció al camí de la Llisera, seguint el GR, i a la sortida del túnel de l'ermita, just al costat de les barbacoes, trobarem el senderó que arranca a l'esquerra i que està marcat amb ratlles de pintura. Aquest grau supera uns 400 m de desnivell pujant per la via més directe, el barranc que baixa de la roca de les hores. Trobarem 3 passos equipats amb uns quants esglaons metàl.lics que no presenten cap dificultat. Tot i així, a l'últim esglaó cal fer atenció. Arribem al peu de la roca de les hores en 45 minuts anant xino-xano. Des d'aquí només ens queda continuar les marques que hem anat seguint fins al punt més alt del massís del Montsant: la Roca Corbatera, de 1.163 m. 
cim de la Roca Corbatera
El temps continua sent prou bo però s'ha girat aire, fet que ens obliga a treure les jaquetes de la motxilla. Les vistes queden relegades a segon terme degut a les boires que s'han format a les parts altes de les serralades adjacents al Montsant. Comença a venir un front de núvols pel S, així que no ens encantem massa i anem tirant pel senderó que, en direcció O, ens portarà cap a la cova del Meloner. Cal fer atenció a la primera bifurcació, on deixarem les marques de GR que segueixen a la dreta, i agafarem el senderó pedregós que s'escola avall a l'esquerra. Visitem la cova del Meloner, antic refugi pels ramats de bens que hi havia a la zona. Continuem pel senderó evident en direcció O fins arribar a la Cova Santa, una cavitat on podem entrar amb frontal, i que presenta curioses estalactites. La gent hi deixa espelmes per poder-s'hi veure, però millor anar amb llum artificial.
serra major
De tornada agafem el GR 174, el senderó que amb direcció S ens portarà cap al grau de Tomaset i a passar per sota la roca dels Caçadors. Parem a fer un mos en un raconet on no hi toca el vent i on les vistes que tenim cap al S són espectaculars, oferint-nos un mar de serralades que s'encavalquen les unes amb les altres. Genial! Arribem de nou a la bifurcació del GR amb el camí de St Joan i continuem pel GR fins al poble, des d'on hem sortit.




cova santa
cova del Meloner










mar de muntanyes













Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada