Ahir ens va deixar el què per mi va ser un dels millors, per no dir el millor, alpinista de tots els temps. Walter Bonatti tenia 81 quan va morir a Roma, la ciutat on va viure els últims anys. Sempre serà recordat pel memorable vivac que va realitzar, juntament amb el portejador Mahdi, a 8100 abans d'arribar, de nit, a la tenda on es trobaven Lacedelli i Compagnioni, que no els van voler ajudar durant la primera ascenció al K2, la segona muntanya més alta del món amb 8611 m.
Després d'això Bonatti decideix començar a escalar en solitari i obre nombroses vies pioneres als Alps, a l'Himalaya i als Andes, entre d'altres la ruta en solitàri al pilar SO de l'agulla del Dru (1955), que pocs anys més tard portaria el seu nom (pilar Bonatti); primera ascenció al Gasherbrum IV (7925 m) juntament amb Carlo Mauri (1958); la cara N hivernal del Matterhorn (Cervino) al 1965; primera ascenció al cerro Mariano Moreno (1958), cara N de les Grandes Jorasses en solitàri (1949) i a l'hivern (1963).
El 1965 es retira del món de l'alpinisme i es dedica a fer de periodista per revistes de muntanya i d'aventura, donant a conèixer molts indrets desconeguts fins aleshores. El seu llegat literari consta d'una desena de llibres. Però el què per mi més destaca d'aquest gran personatge és la seva HUMANITAT envers la NATURA, fent d'aquesta una aliada genial i sense precedents, juntament amb en Gaston Rebufat i en Herman Buhl, en la seva vida diària i en la manera de viure-la.
Des d'aquí una abraçada ben forta Walter, i gràcies per la lliçó de VIDA que ens has donat.
Us deixo amb un vídeo en italià que parla sobre la seva emprempta en el món de l'alpinisme.
salut
pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada