29 de gen. 2010

TOSSAL DE LA COLLADETA I SELBA D'ANSILS


vall de Benasque des de la Colladeta / massís Posets-Eriste des de la Selba

Dissabte 23 de gener. La Tura i jo anem a passar el cap de setmana a Anciles i aprofitem que no plou ni neva per realitzar una volta 100% senderó pels voltants d'Eriste, Sesué i Anciles. Comencem des d'aquest últim i agafem el camí que ens porta cap a Eriste, deixant el PR que puja directe a la pista de Casa Conques, que és per on farem la tornada. El terra està garebé glaçat i és que les tº no han estat precisament suaus els últims dies. Com que el dia no promet massa meteorològicament m'he calçat les bambes i els texans, així que anem fent, intentant no patinar en excès. Arribats al pont d'Eriste continuem cap a l'esquerra per on aniriem a fer la volta a l'embassament, però al arribar a la 1ª bifurcació agafem el camí de l'esquerra fins una altra bifurcació. A l'esquerra deixarem el camí que puja a Casa Conques, nosaltres continuarem recte en direcció a la Toubassa (marques grogues i blanques de PR, més endevant seguirem punts vermells). La neu cada vegada és més abundant però la curiositat és tal que no ens aturem, a part hi ha petjades de raquetes amb la qual cosa gairebé no m'enfonso. Arribem seguin el PR, en algun tram perdedor, a la Colladeta, un petit coll que separa els termes de Sesué i eriste. Just al damunt hi ha el pic del mateix nom però no veiem fites que marquin l'ascenció, així doncs decideixo pujar per una canaleta que tot i ser fàcil s'ha de vigilar, i la bateijo amb el nom de la canal de la Tura. Som dalt al turó (1386 m) i la vista de la vall de Benasque és molt bonica, llàstima de dia.


Altre cop al coll deixem el senderó que continua en baixada cap a Sesué i agafem el que puja en direcció S per on hi ha les petjades de raqueta. Aquest tram de PR és espectacular a la tardor i fa cap a la pista que va de Sesué al ampriu, just a les pistes d'esquí de Cerler. La sorpresa és que un cop arribats a la pista, on ja hi ha uns 40 cm de neu, veiem que les petjades de raqueta donen el tomb i desapareixen per on hem arribat. La Tura em mira, jo la miro a ella i que carai a nosaltres no ens agrada pujar per on baixem si hi ha alguna alternativa, i aquesta hi és però no sabem com estarà, bé sí: totalment nevada. a partir d'aquí és on trobo a faltar les meves botes i les polaines. La Tura s'ho passa teta fent bots amb la neu verge i amb un paisatge tan gèlid i fantàstic. Estem a tan sols 1600 m d'alçada amb una neu virginal i un paisatge de ple hivern, completament sols i jo amb texans i bambes. La ventatja és que sabem per on baixen els senderons cap a Casa Conques i Anciles, així que només hem de buscar les marques de PR que es troben ja ben entrat al bosc, perquè al terra evidentment no es veu res de res.
Finalment trobem les senyals grogues i blanques que ens guiaran fins a Casa Conques després d'una baixada de 400 m en poc més de 20 minuts. A la tardor aquests senderons són tan diferents ... Arribem a Casa Conques i continuem ja pel camí fins a Anciles, però abans d'arribar-hi fem el tomb per la ruta botànica que ha muntat l'ajuntament de Benasque, i que passa pels barrancs de Tiles i Matasomeres fins a arribar al mateix poble d'Anciles.
En total hem estat unes 4.30 h, però sense neu es converteix en una passejada amb una mica de desnivell.

Anciles........................................ Casa conques ............................ senderó ruta botànica

Súper recomanable! Espero que ho disfruteu...
Salut
pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada