27 d’abr. 2007

Ruta Àger - congost de Mont-Rebei



Dissabte 21 d'abril de 2007,
l'Adrià Cortés i jo ens arribem a Áger per realitzar el què diuen ser una de les rutes en BTT més dures però alhora més boniques i impressionants d'Espanya (cadascú té la seva opinió, però val la pena fer la ruta per descobrir que és veritat).
Sortim del descampat que hi ha al costat del cementiri d'Àger sobre les 9.45 h.
Agafem direcció a St. Alís, on arribarem després de 1100 m de desnivell realitzat en 17 km d'ascenció sense descans, però per pista molt bona, amb els 4 primers km asfaltats.
Després de veure com la gent es llança en parapent agafem la pista asfaltada que ens durà a Alsamora, poble amb un encant especial: la mosca collonera ! Aquest és precisament el nom que duu la font que hi ha a l'entrada del poble, que mig abandonat està format per unes poques cases unides per un senderó.



D'aqui anem fins a l'entrada del congost de Mont-Rebei, on creuarem el pont metàl.lic penjat que dona inici al recorregut de 2,5 km per un senderó de 1,5 m d'amplada i 80 m de buit vertical fins al pantà de Canelles. Un cop hem atravessat el congost seguim per les marques de GR-1, ara en pujada i a peu fins al mas de Carlets, on podem fer una parada obligada a la font. D'aqui seguim pel senderó, mig a peu, mig en bici (descens de 3 km de senderó interminable però molt disfruton) fins a l'aparcament de l'ermita de la Pertusa, de visita obligada. D'aqui ja per pista bona arribarem a Corçà, bonic llogarret de 4 cases. D'aqui arribarem a Àger novament seguint el mateix GR-1 que hem agafat a l'inici del congost.
En total surten uns 60 km, amb un desnivell positiu de 1500 m i acumulat de 2700 m. Gens malament per una jornada de BTT.
Esperem repetir una altra aventura ben aviat damunt les bicis.




salut
pep






14 d’abr. 2007

Via ferrada "La feixa del colom"

12 de Novembre de 2006.
Hem quedat amb la gent de la Lira Vendrellenca per fer la ferrata "La feixa del colom" a Montblanc.
Des de les escoles agafem el GR que ens durà directe a l'ermita de St Joan en una pujada de poc més de mitja hora. Un cop a l'ermita i després d'haver fet sonar la campana, val la pena fer-hi una parada perquè si el dia és bo hi podrem veure el Pirineu des del Mont Perdut fins als Bessiberris...
Des de l'ermita agafem la pista ampla que surt de la part alta i que ens portaria de nou a Montblanc. Uns metres més envant trobem el senyal de fusta que ens indica "ferrata".
Un cop acabada la via podem tornar a l'ermita, agafar el GR per on hem pujat i baixar pel primer senderó que tira a mà dreta i s'endinsa en el bosc, més bonic que no pas el cami de pujada. Un cop arribats en un encreuament de pistes amb un pal indicador agafarem direcció molt evident cap a Montblanc.
L'equipament i el disseny són impecables. Felicitats a la gent de Montblanc.











Salut !
pep