30 de maig 2016

ST ANIOL D'AGUJA

ermita de St Aniol d'Aguja
Ràpida ecapada a la vall de Sadernes, on deixem la furgo i comencem a caminar per la pista que remonta la vall de St Aniol. La primera intenció era realitzar l'ascenció al puig de Bassegoda (1.374 m) però la pista roman tancada al públic des de març fins a setembre, així que decidim recórrer la bonica vall fins a l'ermita de St Aniol d'Aguja, excursió marcada amb senyals taronges/verds i grocs que va creuant la llera del riu vàries vegades. Més endevant, la ruta empalma amb el GR-11 que travessa tot el Pirineu. 

L'ermita està gestionada per un grup d'amics, i el refugi que hi ha adjacent s'està reformant. És interessant poder ajudar a aquesta gent pujant un dels sacs de terra que trobarem abans d'arribar a una presa. Un paisatge molt humit i el senderó ben marcat que va paral.lel al riu tota l'estona, faran d'aquesta excursió una matinal molt apte per tot tipus de caminants. Al llarg del recorregut anirem trobant diferents tolles on ens podem fer una bona remullada si fa prou calor. Arribem a l'ermita pel pont penjant i comença a tronar de debò. Fem un glop d'aigua i no perdem temps per la baixada, que la realitzarem per l'altre senderó, un xic menys marcat però molt maco. Les gotes que comencen a caure no auguren res de bo i en 15 minuts acabem xops. Trobem el senderó de pujada i el refem fins al poble de Sadernes on hem deixat la furgo. Una excursió molt recomanable per conéixer aquest petit-gran racó de l'Alta Garrotxa.

pont romànic d'en Valentí



vall de St Aniol, al fons el puig
de Bassegoda











Powered by Wikiloc


salut
pep

18 de maig 2016

LOPIFIT: CAMINAR O CICLAR?

Un nou invent: caminar o anar en bicicleta? Ho haurem de provar...!!
Més info a www.lopifit.com



salut
pep

COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT

El Lluís i la Cristina de l'AEM ens han preparat una ruta per les colònies tèxtils que es van instal.lar al voltant del riu cap a finals del s.XIX. La ruta es va proposar en un Vèrtex del 2015. Anem amb vehicle fins a la colònia cal Rosal. Després de fer un petit mos preparem les bicicletes per tirar Llobregat avall. El dia es mostra molt tapat i hem de fer servir la jaqueta. Comencem a pedalar pel marge esquerra del riu en direcció a l'ermita de St Vicenç d'Obiols, una mostra de romànic esplèndid i molt ben conservat, abans però hem passat pel pont nou d'Orniu, d'estil gòtic.
pont d'Orniu
Continuem sempre per corriol molt ben marcat però sense senyalització. Tirem de GPS i perquè la Cristina i el Lluís han vingut a investigar el terreny abans. El paisatge és cada cop més salvatge i ens va portant pels diferents meandres que fa el riu. Quedem impressionats per la bellesa d'alguns indrets. Les colònies tèxtils aprofitaven les corrents del riu i l'aigua per fer anar els molins i bastir els teixits que necessitaven perfilar. Aquesters colònies eren gestionades per un patró que donava feina, casa i aliments als treballadors. A canvi es quedava amb una part dels sous de manera indirecte, és a dir amb el menjar.
Arribem a l'Ametlla de Casserres, fem una visita a la Mare de Déu del Roser. Passem per diferents passarel.les construiïdes pels mateixos treballadors. L'aigua baixa clara i ràpida i el cel continua amb els ulls clucs. Tot i així comença a fer una mica de xafogor. Arribem a Gironella. Els km es succeeixen molt a poc a poc, cal gaudir-ho bé tot plegat. A Gironella creuem el riu i fem la foto de grup. La zona del riu està molt ben adequada per a tot tipus d'activitats. Ens deixa molt parats el tema d'infraestructures que hi ha invertides. 
St Vicenç d'Obiols
En Xavi contemplant un mar de roca










Som ara al marge dret del riu. Anem passant pel costat de cal Bassacs, diferents rescloses, com la de Viladomiu i el Guiaró. Passem per Puig-Reig i arribem al què s'anomena "la catedral" de les colònies, St Josep i les Torres noves i velles de la vila. En aquest indret es pot apreciar la societat benestant de l'época, que amb les "torres" marcaven la diferència entre els patrons i els treballadors. Hi ha "torres" que realment semblen autèntics castells...
Continuem riu avall, ara pel marge esquerra, passant per Viladomiu on tornem a canviar de marge. El paisatge es va tornant més feréstec i la pluja comença a fer acte de presència, tot i que no arriba mai a ser molesta per pedalar. Després d'uns quants km de corriols i pontets per creuar el riu arribem a l'Ametlla de Merola on acaba aquest recorregut. Truquem al taxi perquè ens torni al punt d'inici després d'un dinar ben merescut. Hem tingut sort perquè la pluja accentua la seva intensitat... Ha anat de poc...
Moltíssimes gràcies Cristina i Lluís per aquesta petita meravella de la nostra geografia que tan sovint se'ns escapa. Esperant la propera pedalada amb ganes i millor temps...!











Powered by Wikiloc

salut
pep

LLAC DE CONTRAIX

arribant a l'estany de Contraix
Dissabte 14 ens trobem amb el Salva, que puja d'Onda (Castelló), a Alcover per tirar amunt fins al pont de la Farga, punt d'entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes per la vall de Boí. Deixem el cotxe i preparem les motxilles per passar la nit fora: menjar, sac i roba d'abric. El temps no pinta massa bé però de moment aguanta. Comencem a caminar pel sender balisat en direcció al Planell d'Aigüestortes quan comença a caure una pluja molt fina que no arriba a mullar.
Anem remuntant la vall de St Nicolau fins arribar a l'estany de Llebreta, on també hi trobem l'ermita que porta el mateix nom. Es respira calma. La muntanya està plena d'aigua per tot arreu, i als cims i un xic més avall es deixen notar les clapes de neu que encara es resisteix a marxar. Continuem amunt fins arribar a la zona d'aparcament on arriben els taxis. Som al Planell d'Aigüestortes. Gaudim de les vistes dels Bonys Blanc i Negre, el Bony del Graller, i una mica més enllà (cap al S) els tucs de Dellui (2.799 m), Mariolo (2.844 m) i Morrano (2.811 m). Cap aquesta banda és cap on encara llueix el sol de la tarda, la resta està gairebé de color gris-boira.
refugi de la Centraleta
Continuem pujant per la pista planera fins que arribem a la zona on el riu esdevé el gran protagonista i dóna nom al Parc Nacional. Realment és una meravella contemplar-lo i deixar-se endur per la seva fluïdesa. Arribem a unes passarel.les de fusta fins a trobar un indicador. Nosaltres continuarem recta fins al refugi de la Centraleta, que resta obert quan el refugi d'Estany Llong està tancat fora de temporada. Ja podem veure el fum del refugi lliure, això vol dir que no estarem sols.
Planell d'Aigüestortes
Arribem sobre les 18:45h i una família de Terrassa ens ha caldejat l'ambient. Moltíssimes gràcies! encendre el foc amb la humitat i mullena que hi ha a la zona no ha resultat fàcil. Aquest refugi té lloc per a 10 persones, matalassos i mantes. Sembla ser que era l'allotjament dels treballadors de la presa de l'estany Llong. A mi m'encanta l'ambient que se'n desprèn, sobretot per l'olor de fum de pi que surt per la xemeneia. 
Preparem una mica de pasta i sopa, regat tot plegat amb vi de la bota. Sobre les 22h ens posem dintre el sac i quedem fregits. 
ermita de St Nicolau
L'endemà, diumenge, el temps ha de ser millor segons totes les previsions, però quan ens llevem cap a les 6:45h el cel està igual d'enterbolit que el vespre anterior. Mengem una mica, posem el necessàri a la motxilla i deixem el sac i el què no necessitem per recollir-ho a la baixada. Anem a buscar direcció al refugi Ventosa i Calvell, i el tuc de Contraix. La nostra idea és realitzar l'ascenció al gran tuc de Colomèrs. Anem seguint pals amb pintura groga. El senderó es va internant a la vall de Contraix pel marge esquerre del riu. Comencem a trobar neu a cota 2.000, lo qual representa una sorpresa ja que no n'esperàvem a aquesta alçada. 
vall de Contraix, al fons a la dreta
el gran tuc de Colomèrs
Anem trobant restes de traces que ens porten fins als 2.300 m. El vent comença a aixecar neu i un xic de pedregada. Parem a fer un mos i a tapar-nos. El cel està molt tapat i no ens deixa veure el cim del gran tuc de Colomèrs, però sí que podem endevinar els tucs de Contraix (2.958 m) i Sarradé (2.942 m) a la nostra esquerra. Posem els grampons i comencem a enfilar la pala SO de les raspes de Contraix que té una bona inclinació. La neu fa que ens anem enfonsant més amunt dels genolls. Arribem a la cota 2.600 m a l'alçada del l'estany de Contraix. Tot el nostre voltant s'està tapant amb una rapidesa increïble i decidim girar cua. Els núvols d'evolució que s'han anat formant al voltant de les muntanyes no ens deixen gaudir al 100% de les immenses vistes que ens ofereix l'indret, però tot i així estem contents d'haver arribat a l'estany, que es troba completament cobert de neu i gel.
Arribem de nou al refugi on agafem les coses que hi havíem deixat. Fem un petit mos i retornem cap a l'aparcament per la pista del dia anterior. Un parell de dies ben aprofitats tot i que la meteorologia no ha estat la millor per gaudir plenament. Tot i així la natura del paratge d'Aigüestortes ens fa marxar amb el cor ben ple d'emocions diferents, i amb la mirada fixa als Bonys Negre i Blanc per a la temporada d'esquí 2017. Salva i Edu, un plaer com sempre gaudir de la muntanya amb vosaltres.

comencem a baixar amb un cel ben tapat
estany de Llebreta










Powered by Wikiloc

salut
pep

REQUETEVOLTA MARCOS

Dilluns de festa, el Xavi ens proposa fer una altra edició de la Requetevolta, o almenys així ho ha batejat ell... Es tracta de fer una volta pel Camp sortint de Valls per pistes asfaltades i unir, així, els pobles que formen part de l'Alt Camp, Tarragonès i Baix Camp. 
En aquesta edició sortim de Valls en direcció a Puigpelat per la carretera. A Puigpelat agafem ja la pista asfaltada fins a Bràfim, Vilabella i Nulles, on tornem a la carretera per anar fins a la Secuita. El temps és molt bo i ben aviat ens comença a sobrar roba, així que els manguitos van a parar a l'alçada dels canells. A la Secuita agafem la pista asfaltada cap a Vistabella, i d'aquí als Garidells. Baixem a la N-240 fins a la rotonda, des d'on continuem per pista asfaltada fins a Puigdelfí. Aquí agafem un revolt molt marcat que ens portarà a la pista de terra que recórrer paral.lela al Francolí, que per creuar-lo fem servir la carretera altre cop fins a l'entrada del complex de la petroquímica. 
La voregem i anem a parar a una pista mig asfaltada, mig de terra fins a Vilallonga, on anem a buscar la pista asfaltada que porta al camí travesser de Valls a Reus. Aprofitem aquí per pujar cap a la Selva del Camp, on pararem a esmorzar una mica. Abans, però, el Xavi ens portarà a creuar l'autovia de Reus a Montblanc per sota, realitzant alguna que altra peripècia. 
Acabat l'esmorzar ens dirigim de nou cap a Alcover per la pista asfaltada que va per la dreta de l'autovia. Una volta del meu estil amb companyia que feia temps que no gaudia. Merci Xavi!!! A la propera compta amb mi de nou...









Powered by Wikiloc

Salut
pep

4 de maig 2016

ALKURRUNTZ - 934 m


Acabant ja el pont de maig ens trobem de tornada a la zona de Zugarramurdi, on hem fet una visita a la cova de les bruixes, que per cert és altament recomanable...! De camí al coll de Lizarmeaka (N-121B) quedem meravellats per una punta altiva que sobresurt per damunt dels turons que voregen els boscos de la zona de la Telleria. Arribats al coll trobem un aparcament amb un mapa de la zona propera al valle de Baztán. Aparquem la furgo un km més amunt en un camí on hi ha un indicador de PR. Anem pujant pel dret, seguint els pals amb la pintura blanca i groga fins arribar a un collet on trobem 2 menhirs. La vista, de moment, és genial, des de les muntanyes de Pamplona a les platges de Biarritz. Bufff... Continuem pujant ara seguint el senderó que voreja la falda del cim, i a cota 800 m tirem pel dret fins al cim.
El vent gèlid fa que només gaudim de les vistes de cim uns pocs minuts, sificients, però, per deixar gravada la imatge a la retina. Un vèrtex geodèsic de primer ordre! La baixada la realitzem per la cara E seguint fites de pedra que ens fan passar per uns búnkers de pedra. Maleïda guerra!!! Continuem fins al collet on hi ha els menhirs i pel dret avall fins a la furgo. Una excursioneta de poc més d'una hora i mitja que ens omple de geografia el cervell. Genial!!!



Powered by Wikiloc

salut
pep

3 de maig 2016

LARRUNARRI (TXINDOKI) - 1.342 m

Arriba la festa de l'1 de maig i hi ha 4 dies de festa. Així que aprofitem per anar cap a terres Guipuzcoanes a realitzar un segon intent al Larrunarri, o més conegut com a Txindoki (el Cerví d'Euskadi). Sortim el mateix matí d'Alcover i arribem a Larraitz (Parque Natural de la Sierra de Aralar) sobre les 17.45 h. Ens enfundem les botes i comencem a caminar amunt. Ens espera un desnivell de 1.000 m en uns 5 km!!!
El temps és molt bo i el dia allarga una mica més en aquestes latituds. Anem seguint el senderó ben trillat per persones i vaques fins a la font de Urdanzulu. Aquí trobem un mapa de la zona. Deixem el senderó principal que continua lleujerament a la dreta i creuem una tanca de fusta per pujar 500 metres verticals fins al cim del Larrinarri. Les vistes des del cim són espectaculars! Gairebé tenim tota euskadi als peus, i això que aquest cim no és ni de bon troç dels més alts...!
Reculem pel senderó que dóna accès al cim fins a les bordes de Egurral (cota 1.150 m). Són les 20h però encara queda una bona estona de llum. Hi ha un PR que baixa per la cara NE de la muntanya, i que hem pogut veure des del cim. Així que després de dubtar uns minuts ens decidim per fer la volta circular. Encarem el PR que va baixant fort per la capçalera del Amezketa i que després de la capçalera s'endinsa a un bosc preciós fins que arriba a una pista. 
Girem a l'esquerra. Són gairebé les 21h i encara hi ha bona llum, tot i que dintre el bosc es fa més fosc. Anem a buscar una antiga pista que recórrer un bosc de pi roig on pasturen uns quants cavalls. Voregem una borda de pedra en un entorn idíl.lic i tirem de GPS per poder creuar uns 300 metres de bosc. Hem d'anar perdent alçada amb unes bones pendents que anem superant. Sembla que els caçadors passen per aquí ja que s'intueix un senderó mig borrat. 
Finalment arribem a la pista que volíem trobar i que ens portarà directe a l'aparcament on tenim la furgo. Abans d'arribar-hi, però, ens creuem amb un cavall i un camp vallat ple de cérvols que ens miraven encuriosits i sense defugir la nostra presència.
Per acabar un bon plat combinat i una cervesa! Aquest cop sí...












Powered by Wikiloc

salut
pep