28 de gen. 2016

CASTELL DE QUERALT

Castell de Queralt vist des de Bellprat
Diumenge boirós i humit. Arribem a Sta Maria de Miralles per començar una ruta a peu que uneix els dos castells de les serres de Miralles-Queralt. Fem una visita amb boira pixanera al castell de Miralles. L'ermita està tancada. No es veu tres dalt un burro així que decidim d'agafar-nos el dia amb la calma i anar tirant cap a Bellprat per veure si el temps està igual que a Miralles.
Quan passem de l'Anoia a la Conca la boira s'esvaeix i deixa pas a un sol tímid però suficientment consistent per fer l'aire fresc agradable. Arribem a Bellprat i anem a fer una volta pels seus carrerons costeruts i estrets. Tornem enrere fins a l'entrada del GR-172 que enfila camí amunt per les Obagues d'Alzines. El senderó, força pedregós, guanya alçada molt lentament deixant veure la silueta esvelta de les parets del castell de Queralt. Trigarem una hora aproximadament a arribar al coll que separa l'ermita de St Jaume de Queralt i el castell. A l'ermita s'hi pot arribar còmodament per pista des de la carretera de Miralles a Sta Coloma.
Rera els murs del castell, Bellprat...
Com sempre trobem a faltar un cartell amb una mica d'explicació de tot el què ens envolta. L'indret és realment culpidor en tots els sentits: la vista des d'aquí dalt és una meravella, dominant tota la part fronterera entre les comarques de l'Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra; i per altra banda el silenci hi té un caire gairebé màgic. No ens estranya gens que els comtes de Queralt hi tinguessin la seva primera residència abans de traslladar-se a Sta Coloma. A dalt al turó trobem l'església de St Cristòfol. Un xic més tard, cap al s.XI es construiria l'ermita de St Jaume, just al coll.
St Jaume i el castell des del coll
Durant el s.X el castell de Queralt va ser el punt limítrof de la Marca Hispànica, a la zona del Gaià. Al 1002 fou disputat entre el bisbe d'Urgell i el senyor de Gurb, que tot i que la sentència li va ser desfavorable, va acabar en mans de la seva família, que, cap al 1080 passà a anomenar-se de Queralt. Uns anys més tard es crea la vila de Sta Coloma, que va substituir el castell com a centre de la baronia dels Queralt. El castell va ser poblat durant molts anys fins que fou venut el 1842 a Josep Safont. Als voltants del turó on s'alça el castell es poden veure restes de parets, masos que feien servir fins a finals del s.XIX pagesos que cultivaven els prats de la vora.
De tornada tirarem enrera pel senderó fins que sota mateix del castell trobem un corriol que comença a baixar a mà dreta, tal i com baixem. L'anirem seguint fins a petar a la pista forestal de Marradetes, que cap a l'esquerra ens durà de pet a Bellprat.

canalització d'aigües
vistes cap a St Cristòfol i Bellprat










panoràmica vers l'Anoia. Al fons hi tenim el Grony de Miralles (866 m).


Salut
pep

14 de gen. 2016

ERMITES DEL PENEDÈS...

Una de les meves debilitats a l'hora de conèixer el terreny per on vull traçar una ruta són les ermites i els castells, llocs i enclavatges que per la seva importància cultural durant el llarg dels anys han constituït una part molt molt important de la història del nostre país. En aquest cas, i sense voler-ho, tracem una ruta a cavall entre el Baix i l'Alt Penedès enllaçant una sèrie d'ermites que segurament en seran desconegudes per bona part de la seva població.
Sant Esteve, les Masuques
Comencem pedalant a Llorenç en direcció a Sta Oliva passant per el Priorat de Banyeres i la riera de St Miquel. A Sta Oliva anem a buscar el GR-92 que ens portarà directe a l'Arboç. Aquí comença la idea d'ajuntar les ermites que ens venen al cap. Fem una ràpida visita pels carrers centrals de l'Arboç, cuna cultural del Penedès, i agafem la carretera fins a Castellet. El temps s'havia aixecat ventós però mica en mica ha millorat i l'aire ja no molesta. Anem a buscar el GR-92 que ve de l'Arboç i resseguim el Foix per la pista asfaltada que voreja cal Rafeques i arriba a l'ermita de St Esteve, al costat de les Masuques.
ermita dels Muntanyans
Continuem per la carretera en direcció a St Marçal però ben aviat ens decantem a l'esquerra seguint els indicadors de fusta cap a l'ermita de Sta Mª dels Muntanyans, una construcció prou recent enmig d'un bosquet que no deixa fugir la tranquilitat que hi trobem. Després de superar una rampa molt dura tornem enrera i continuem cap a la dreta en direcció al mas Puigmoltó, ara per camí de terra. En arribar al mas el camí es convertir en asfaltat, cosa que agraïm. Passem per una sèrie de masos convertits en cellers on agafen ganes d'aturar-s'hi per fer-hi alguna cata dels seus vins: celler Emendis, la Casa Nova, caves Lavernoya a la casa Porxada, caves Oriol Rossell i la fàbrica de Vidre convertida en restaurant, tot un reducte cultural que armonitza a la perfecció amb l'entorn. Creuem l'autopista i fem cap a la pista de St Marçal a Lleger. Agafem direcció a aquesta població, ara amb el vent en contra, i non visitem l'ermita del poble. Finalment arribem a Cornudella i voltem cap a l'ermita dels Arquets, un nucli reduït de cases a mig camí de St Jaume dels Domenys, on fem cap. D'aquí ja ens deixem caure fins a Llorenç de nou. Una ruta tranquila però amb molta història i amb un nivell paisatgístic de primer ordre. Molt recomanable...

Sant Marçal
Creu a l'ermita dels Muntanyans














ermita de Lleger
ermita dels Arquets, Cornudella














salut
pep


13 de gen. 2016

SERRA CATIVERA: AVENCS DEL LLADRE I CARLES V

avenc de Carles V
Aparquem al coll d'Arca, entre la Juncosa i Aiguaviva. Comencem a caminar pel tallafoc que hi ha en direcció S, deixant la serra del Montmell a la nostra esquena. El terreny és pedregós però s'avança ràpidament. En pocs minuts som en plena carena de la serra Cativera, coneguda també com a serra de Sentsuies. Fa un vent molest que mica en mica espolsa els núvols del cel i ens deixa veure un vista que avarca una immensitat. Deixem la pista que tira avall a l'esquerra i que ens duria al mas de Bartomeu i continuem recte. Arribem a una creu de ferro. Aquí trobarem marques vermelles força desgastades i fites que ens fan tombar cap a l'esquerra (direcció E) fins a un turonet on hi ha un pi. Continuem el senderó resseguit per fites fins que trobem un poc més avall del turonet l'avenc de Carles V. Es diu que en época de guerres Carlines en aquest forat enorme s'hi tancaven persones per les que es demanava rescat, és a dir que feia de presó natural, ja que només s'hi pot baixar fent servir cordes.
avenc del lladre
El vent continua molest i desfem el camí fins a la creu de ferro. Ara continuem la pista principal plena de pedres cap a l'esquerra. Ja fa estona que s'albira el puig de la Cova, o cim de Sentsuies, en el qual hi ha una torre de guaita. Ens hi arribem i disfrutem de la fantàstica panoràmica: des de les muntanyes de Montserrat fins als Ports de Tortosa-Beseit. Realment un luxe de vista...
Tornem a baixar per la pista i uns metres més avall trobem un antic corriol a la dreta (direcció E). Tornem a trobar marques desgastades de color vermell i fites. Anem baixant fins que trobem l'avenc del Lladre. Hem d'anar amb comte ja que el forat d'entrada és força gran i es troba al costat mateix del senderó. És aconsellable no perdre el senderó i seguir les fites que s'han posat noves.
vista del Baix Penedès
Tornem a desfer el senderó fins a la pista principal i desfem aquesta fins arribar novament al coll d'Arca, aquest cop sense passar pel tallafoc sinó per la pista que voreja la serra. Una excursió molt eixerida que ens descobreix raconades amagades de la nostra geografia i que ens mostra una altra cara de la serra veïna del Montmell, sempre omnipresent en aquesta caminada.



vista del Montmell des del puig de la Cova

puig de la Cova, al fons els Ports



salut
pep