26 de set. 2015

PORT DEL COMTE I VALLDAN

L'últim cop que vaig sortir amb l'Adrià va ser per fer la volta al Montsec amb bici de carretera. Les últimes paraules que vam creuar a mode de següent "repte" van ser: Solsona. Així que vam trobar en el dia d'ahir, divendres, l'oportunitat de realitzar una volta 5 estrelles per la zona del Port del comte i Valldan, a camí entre Solsona, St Llorenç de Morunys i Oliana.
Arribant a St Llorenç de Morunys,
al fons la mola del Lord i el port del Comte
Sortiem de Solsona sobre les 11:40h en direcció a St Llorenç de Morunys per la carretera que passa pel pantà de la Llosa del Cavall, un indret fantàstic amb unes vistes increïbles de la vall de Lord. El sol cremava de valent i ens vam posar crema fins les celles, però a l'ombra dels túnels l'aire era prou fresc per posar la pell de gallina. Passàvem la zona de túnels després d'anar pujant desnivell progressivament fins arribar a la cruïlla que porta a Berga a la dreta i a St Llorenç de Morunys a l'esquerra.
coll de Serra Seca, damunt de Cambrils,
amb el monument dedicat al pas
del Tour de França l'any 2009
Fem una breu parada a l'entrada del poble per preguntar si el refugi del coll de Port està obert, ja que no trobarem cap lloc més per poder menjar en tot el recorregut que tenim al cap. Després de la resposta afirmativa continuem planejant per la carretera que mena a Tuixent-Lavansa. Passem pel costat de l'ermita de Santa Creu d'Ollers. Continuem carretera amunt fins a la Coma, on trobem les Fonts del Cardener, el gran espai d'aigua de la zona, on hi ha una ruta muntada per fer a peu des del naixement del riu fins a St Llorenç. 
vall del Cardener des del port del Comte
Els mapes mostren una riquesa de restes culturals, torres, castells i ermites que els ulls em fan giragonces.. Tota aquesta riquesa natural està encapçalada per la serra del Verd (2.282 m), a mig camí entre el port del Comte  i el Pedraforca. A partir de la Coma la carretera ja comença una veritable dansa de giravolts i % apropiats als ports de muntanya de Pirineu, i on "suem la cansalada" degut a la calor i a la pendent. De la mateixa manera el paisatge es fa cada cop més majestuós i bonic, alternant pi negre i prats d'alçada.
Ermita i castell de Cambrils
Arribem al coll de Port sobre les 14:30h, després de superar els 1000 metres de desnivell des de Solsona. Arranquem de nou cap a les 15:40h després de fer un bon entrepà i una cervesa. Girem cua carretera avall fins a trobar el trencall que ens portarà, altra cop amb unes bones rampes (10-11 %) fins al port del Comte, on arribem mitja hora més tard. D'aquí al coll de Jou és tot baixada, així que disfrutem de les vistes cap a la vall del Lord i St Llorenç i la Llosa del Cavall.
Arribem al coll de Jou i decideixo (jo que vaig fluixet del tot) allargar la volta cap a Cambrils. Ens ha agradat tant la zona que preferim deixar la pujada al port de Comte per Lladurs per a una propera ocasió. Així doncs comencem a baixar per la vessant S del port del Comte passant pel peu d'unes cinlgeres que esfereeixen la vista. Cap a l'altra costat les barrancades van definint la geologia soslonenca que ha canviat al 100% de paisatge i color. Arribem a Cambrils després de realitzar alguna que altra pujada a la zona d'Odèn. La calor encara es fa notar però la sensació ja és més fresca que al migdia. La nostra sorpresa ve quan veiem el desnivell que hem de superar per anar a cercar la carretera que porta de Cambrils a Solsona, on hem de superar unes rampes que oscil.len el 12% i que voregen l'ermita i el castell del poble.
Montpol
Arribem dalt al coll de Serra Seca, amb unes vistes que alegren l'ànima i on trobem un monument dedicat al pas del Tour de França l'any 2009 per aquesta mateixa carretera. A partir d'aquí ens espera una carretereta de tercer ordre, que ni tan sols està marcada com a tal als mapes de l'ICC, i que segons els nostres càlculs és de baixada. Deixem a la dreta la pista asfaltada que baixa cap a la Valldan, damunt d'Oliana, a la cruïlla del coll Pregon. La sorpresa arriba quan a la zona del Pont del Clop, unes tolles d'aigua naturals esplèndides, ens retrobem a la pujada de la carretera, que en aquesta ocasió la pendent no baixa del 9% durant uns km, fins a passar la zona del monestir de St Sadurní de la Llena, on la pendent va suavitzant poc a poc. Uns km més endavant ja connectem amb la carretera que porta a LLadurs i on uns 3 km més endavant arribarem novament a Solsona.
Gran sortida amb bicicleta per paratges maravellosos i amb carreteres molt poc transitades. Les vistes que anem tenint durant tot el recorregut valen una aturada per respirar l'aire pur i omplir les retines de records colorats i paisatges feréstecs. Merci Adrià per la proposta i companyia!! La propera pugem per Lladurs ;)

Salut
pep

16 de set. 2015

BODENSEE: UN "MAR", 3 PAÏSOS

el Bodensee des de la casa del Concili,
al fons l'estàtua de Imperia
No és la primera vegada que visito el Bodensee, més conegut com a llac de Constanza , un dels més grans d'Europa amb una superfície de 536 km2, 63 km de longitud i 14 km d'amplada, i sempre havia volgut fer-hi la volta. En aquest viatge tenim la oportunitat de fer-ho degut a la bonança del temps, que tot i estar núvol no amenaça pluja en 2 dies. Així que deixem la furgo a les afores de la ciutat de Konstanz i preparem l'imprescindible per estar 2 dies fora de "casa".
el Brezel, típic de la zona
És una volta que es pot realitzar totalment per carril-bici adaptat per bicicletes, patins i cadires de rodes. Com sempre en aquests països centro-europeus no es deixa res a l'atzar i ho trobem tot molt ben senyalat. Tot i creuar 3 països la senyalització només canvia en el color de les banderoles indicadores i potser una mica en el traçat, la resta és tot molt homogeni i senzill de seguir.
entrant al centre antic de Konstanz
Sortim de Konstanz amb un sol radiant però amb una brisa prou fresca per portar màniga llarga a sota el maillot. Al cap de 2 km entrem ja a Suïssa per un port amb carrils de tren de mercadories. Anem seguint les marques de bici que ja han canviat de color. Al llarg dels km per aquest país no hi ha gairebé un sol km sense cap edificació, ja siguin cases o empreses. És una mica agobiant no tenir la sensació d'estar sols al mig d'un camp amb el "mar" a la vora. Tot i així els camps de pomeres i les nombroses àrees d'embarcacions que hi ha a la vora del llac ens donen el toc d'equilibri. Anem passant poblets, sempre per fora, fins que arribem a una zona més apartada de la civilització on parem a fer un mos. 
Arbon
El sol continua insistint i finalment ens traiem la màniga llarga per arribar a la primera població important: Romanshorn. Anem a fer una volta per visitar l'església medieval i el centre, on hi ha l'estació de tren. Parem a comprar una mica de menjar pels 2 dies i continuem resseguint la vora del llac creuant Salmsach i Arbon, la segona població i una de les més boniques de tot el recorregut, i amb diferència la més bonica de la part suïssa. Les cases plenes de color, els 2 castells i la llum fantàstica que ens envolta ens fan perdre una estona pels seus carrers.
Rheindelta
Continuem, sempre vorejant el llac, passant per les poblacions de Horn i Goldach, on parem a dinar al costat d''un petit moll. Els propers km transcorren per zones poblades sense massa interès però amb un traçat molt ben trobat. Passem de llarg l'aeroport de St Gallen i anem a trobar per camps de sembrat i pasturatge la última localitat suïssa: Rheineck. Creuem un pont de fusta i ja som a Àustria! Portem ja 3 països en uns 50 km.
A partir d'aquí el paisatge es torna molt més rural ja que entrem a la zona del delta del Rin, que anem resseguint fins arribar a Fussach. Aquest delta està format pel cabal que baixa del naixement del Rin en arribar a formar el llac. Trobem el pont per creuar a Hard i anem resseguint carrers indicats fins arribar a les afores de Bregenz, on farem parada i fonda. Aquesta població austríaca ens sorprèn perquè ens pensàvem que seria més lluïda. Fem una volta per la zona del moll i descansem per l'endemà.

ajuntament de Lindau, un espectacle
arquitectònic
El dia es lleva molt ennuvolta. Ha plogut una mica durant la nit i ha deixat tot el traçat asfaltat moll. Arribem molt ràpidament a Lochau, i un xic més endevant, a Rickenbach cruem novament a Alemanya. D'aquí ja només ens queden uns 12 km fins a Lindau, una illa ben farcida de cultura i tradició que ens convida a fer-hi una bona volta i admirar les seves cases pintades i el port tan important per al comerç de mercaderies dintre el propi llac. Entrem per un pont i en sortim per l'altre. Tot sembla molt més fàcil a la part alemanya, no sabem si per les indicacions, l'amabilitat de la gent i el terreny, o ....
últimes cases a Wasserburg

El temps no sembla voler millorar però almenys no plou, així que anem tirant gaudint del paisatge i els pobles que anem creuant. A destacar les localitats de Wasserburg, Nonnenhorn i Langenargen, amb un caliu molt marítim. Continuem ara per camps de pomeres i vinya inacabables fins arribar a la població més gran d'aquesta banda: Friedrichshafen, on no perdem massa el temps tot i la bonica plaça de l'església. Aprofitem que ha sortit una mica el sol i anem resseguint el tram de carretera que ens portarà a Immenstadt i Hagnau am Bodensee, que passem pel centre resseguint les marques de la volta al llac. Comencem a caure gotetes quan ens trobem ja molt a prop de Meersburg, una població petita amb un carrer principal molt concorregut i amb un parell de castells espectaculars. 
Aquí decidim agafar el ferri de 15 minuts a l'altra riba de Konstanz. Anem resseguint carrers fins que trobem el carril-bici que ens porta fins al punt de sortida, on tenim la furgoneta.
Una volta genial, molt desestressant, amb bon paisatge, i amb calor podem gaudir d'un bon bany a les zones adequades. Ideal també per fer amb canalla o amb gent poc habituada a fer bicicleta de llarga durada.

pomeres arribant a Romanshorn
indicadors a Alemanya














Salut
pep

VOIE-VERTE DES HAUTE-VOSGES

Acabem la visita a la zona dels Vosgos amb la realització de la via verda que es troba entre Remiremont, St Maurice sur Moselle i Cornimont. Hi ha un tram que està en construcció per poder unir les 3 valls. Nosaltres vam agafar la dracera del col du Ménil per ajuntar les valls de la Maselotte i la Moselle. La via verda arriba fins a la Bresse, zona preferida per als esports hivernals dels Vosgos, on no vam arribar. L'equipament i la senyalització que anem trobant durant tota la via és impecable, com no podia ser d'altra manera en aquestes zones del N de França i amb influència clarament germànica. Una via que la fa servir la gent per moure's d'un poble a l'altre així com els ciclistes que la prefereixen a la carretera, tot i la tranquilitat de la zona. Imprescindible si volem conéixer aquest racó de món i aprofundir una mica més en les costums i el paisatge espectacular dels Vosgos. 

























Salut
pep

15 de set. 2015

LE GRAN BALLON I EL BALLON D'ALSACE

últims 2km al Gran Ballon
Ens trobem de viatge pel centre d'Europa, concretament entre els departaments de Haut-Rhin i l'Alsàcia, on hi trobem la zona dels Vosgos, un paradís de verdor, granges, tranquilitat i carreteres molt poc transitades on es pot gaudir del cicloturisme al 100%. La connexió entre els poblets està perfectament dissenyada per entre els vessants de les muntanyes i els colls que separen valls on no s'avaba mai la frondositat dels boscos (d'aquí el nom de la regió).
Aprofitant que estem per la zona trobem 2 tardes per realitzar l'ascenció als dos colls més mítics i que han vingut donats per la presència del pas del Tour de França: el Gran Ballon i el Ballon d'Alsace.
indicadors a le Markstein
La primera la realitzem des del coll on trobem les granges de Markstein. Deixem la furgo i ens preparem per l'ascenció de 7 km al cim de le Gran Ballon (1.325 m). Els 5 primers km no són gens durs (rampes del 2-3%). Els 2 últims km dibuixen una Z amb rampes del 8-9% fins arribar al coll, on ens retrobem amb la cervesa ben merescuda. Molt ambient ciclista i una tarda estupenda amb vistes excepcionals a la conca del Rin al seu pas per l'Alsàcia, i cap a l'altre costat vistes inacabables sobre les muntanyes que configuren els Vosgos. Llástima de la brumera que hi ha a l'horitzó perquè un panell ens dibuixa la forma dels Alps a la llunyania, que haurem d'imaginar. De baixada aprofitem per arribar-nos al llac de la Lauch i tornada a pujar a le Markstein.
vistes sobre l'Alsàcia des
del Gran Ballon
arribant al Ballon d'Alsace
La segona ascenció la realitzem el matí que ha fet més bonança. Aprofitem per deixar la furgo a St Maurice sur Moselle on ja trobem l'indicador de 9 km al Ballon d'Alsace. Aquesta pujada, més dura que l'anterior transcórre per enmig d'un bosc amb ombra, la qual cosa s'agraeix quan la calor és més intensa. De totes maneres tenim sol però l'aire és fresquet. Durant la pujada anem trobant panells indicadors amb info sobre la pujada, la qual no supera el 7%. Tot i així és molt constant i amb un asfalt molt acceptable. Arribem al coll a 1.165 m i l'aire és gelat. Me n'adono que m'he deixat la jaqueta a la furgo, així que tocarà passar una mica de fred. Jo tinc ganes de més i baixo uns 7 km cap a la banda de Sewen, fins al llac d'Alfeld, el primer que trobo a la baixada i que curiosament està mig buit. Giro cua i remonto de nou aquesta vessant més dura, amb rampes que oscil.len el 9-10%. 
Arribo a l'alberg amb un bon esforç i compartim una cervesa. L'ambient ciclista es fa més evident aquí, és un no parar de gent amb la bicicleta (de carretera i ciclorutista). Enmig de l'aire gelat desfem el camí de pujada cap a St Maurice sur Moselle satisfets d'haver pujat als 2 colls més mítics dels Vosgos i agraïts per la benevolència meteorològica, que ens ha ben acompanyat durant aquests últims dies.
  








Salut
pep

1 de set. 2015

ANSOVELL: SANTUARI DE BOSCALT


Ens trobem de baixada del Pirineu francès i decidim fer parada a Arsèguel, que tot i no haver-hi la trobada internacional d'acordions ens sorprèn gratament per la seva bellesa. Tot i així, fent una volta pel poble, gaudim d'una melodia que surt d'un portal. Un veí està fent sonar el seu acordió. Aquest fet ens posa la pell de gallina... Ens han comentat que a dalt a la vall hi ha el poblet d'Ansovell, on s'hi troba el Santuari de Boscalt. Així doncs, l'endemà al matí, entre la fresqueta ens hi dirigim.
Ansovell
La sorpresa és molt grata ja que el poblet i la bellesa de l'entorn ens deixen bocabadats. El sol ja ha sortit aquí dalt i la temperatura és ideal. Darrera nostre tenim la gran muralla natural de la serra del Cadí. Agafem un corriol que surt de la part superior del poble, darrera l'església, i que està indicat amb un pal i una banderola. Anem pujant, primer per bosc ombrívol més tard per prats d'alçada que ens deixen veure bona part del pirineu de la Cerdanya i d'Andorra.
Trobem una darrera cruïlla i continuem recte en direcció a Boscalt, deixant a la dreta el GR-150 que porta fins a Lletó i la Seu d'Urgell. Ens trobem al mossèn encarregat del què queda del santuari i ens explica una quantes anècdotes, la restauració, la propietat del mateix santuari i una mica d'història. Sempre que viatgem ens trobem amb moments entranyables com aquest. 
Del santuari es pot anar també cap a la part de la Cava, el Querforadat i Estana, que conformen la única zona poblada a la cara N del massís Cadí-Moixeró. Un paratge idíl.lic on perdre's durant un matí de tardor... La tornada la fem per la pista que arriba al poble en 2 km.












Salut
pep

LA RUTA "REIAL": 3 MONESTIRS / 3 COMARQUES

Reial monestir de Santes Creus
Fa uns anys havia realitzat la ruta del Cister amb bicicleta de muntanya, seguint els triangles vermells característics que marquen el recorregut. Em faltava, doncs realitzar la mateixa ruta per asfalt, resseguint els tres monestirs de l'orde del Cister i les tres comarques on es troben enclavats (Alt Camp, Conca de Barberà i les Garrigues). La visita als 3 monestirs ja l'he realitzat en altres ocasions, així que em dedicaré senzillament a enllaçar-los... El títol del post fa referència al fet que als 3 monestirs cistercencs s'hi troben enterrats reis i reines catalanes com Jaume I, Pere el Gran, Jaume II o les reines Violant d'Hungria i Blanca d'Anjou, entre altres.
Reial Monestir de Poblet
Començava a Alcover en direcció a Vilaverd (aquest tram no m'agrada gens!!). Per arribar a Montblanc faig servir l'antic traçat de la carretera, que tot i que hi ha un tram de terra es pot passar perfectament amb els pneumàtics de carretera. Com sempre paro a contemplar la muralla i el pont romànic de la ciutat medieval per excel.lència de la Conca de Barberà. Continuo cap a l'Espluga i d'aquí pujo a Poblet per la ruta normal. Faig una parada a l'ombra a l'entrada del monestir. Tot i que no fa calor el cel amenaça xafogor intensa, però el sol no brilla amb intensitat i s'agraeix.
Reial monestir de Vallbona
de les Monges
Torno a l'Espluga per les Masies i vaig a buscar la carretera de Senan (658 m), el primer coll amb entitat de la ruta que separa les serres de Vilobí i el Tallat. Sembla que els núvols que ens emparaven fins al moment decideixen anar de vacances i el cel s'obre deixant un sol esmorteït però brillant que em comença a deixar rastres de suor a la cara. Arribo al coll i gaudeixo de la vista que hi ha cap a la Conca mentre baixo cap a Senan. Vorejo el poble per sota i continuo pujant i baixant fins als Omells de na Gaià, un poblet preciós enganxat a la carena de la muntanya. La carretera, sense trànsit gairebé, volteja el poble per la part superior i on s'arriba a un encreuament amb la carretera i 3 pistes. Agafem la que està asfaltada i indicada cap a Vallbona, que recorre la part mitja de la serra de les Monges fins arribar gairebé a la carretera LP-2335. Aquí giraré a l'esquerra encara per pista asfaltada fins al poble passant per Sta Llúcia, una ermiteta que hi ha a la riera de Maldanell.
"Estimaocells" de Vallbona
M'arribo a la plaça on hi ha la font i aprofito per fer fotos i omplir el bidó. La calor comença a sufocar i més val anar carregat d'aigua, tot i que el què ve més de gust és un bon "xampú" de taronja... Surto a buscar la carretera que a la dreta puja a Rocallaura i al Cap del Coll (700 m). La pujada no és forta però la calor sembla que afegeixi un bon % a les rampes que ja hi trobem. A la sortida de Vallbona trobem el desviador cap a Nalec, on hi ha una parada amb els "Estimaocells", una molt bona pensada...!! Arribo al coll on hi ha la cruïlla que porta al santuari del Tallat. Segueixo en direcció a Solivella, on arribo després d'una ràpida baixada. A Solivella agafo la carretera de Sarral a l'esquerra, i arribat a un collet giro a la dreta per la pista asfaltada que porta a Pira i Barberà de la conca.
Montblanc
Són vora les 13:30h i la calor i la gana ja fa estona que em van temptejant. Decideixo fer el tercer coll del dia, el coll Roig (540 m) i baixar a Cabra del Camp, on per sorpresa em trobo amb els bars tancats. Em veig obligat a arribar al Pla de Sta Maria, on per sorpresa enganxo el mercat setmanal. Compro 2 plàtans i un préssec. La intenció és arribar a Santes Creus i menjar alguna cosa més sòlida. La fruita em senta de conya. Agafo direcció al Pont d'Armentera, aquesta immensa recta que sembla que no s'acabi mai avui se'm fa curta, deuen els sucres de la fruita... Al Pont giro a la dreta i arribo a Santes Creus en 10 minuts amb una fam considerable. 
Reial monestir de Poblet
Faig parada de 30 minuts al bar del Mig, amb un tracte excel.lent per part de la Marta i el Pau. A les 15h carrego bidó i continuo cap a Vilarodona, des d'on decideixo anar cap Alió i Valls pel lateral de la carretera (faré molta més via que passant per Bràfim i Nulles). L'últim tram, de Valls A Alcover, sempre es fa llarg i calurós, però amb bona marxeta arribo a casa sobre les 15:45h. 
Els Omells de na Gaià
Bona, bonica i llarga volta amb bicicleta, que tanca el cercle del Cister, farcit d'història es miri per on es miri i envoltat d'un paisatge mediterrani excel.lent, tot i que l'estiu no és la millor época de l'any per gaudir-lo plenament. Segurament la primavera ens doni uns tons més verdosos i un blau més brillant, a part de trobar les fonts més plenes d'aigua, ja que la gran majoria baixaven seques per desgràcia.




Salut
pep