25 de febr. 2015

CAT 947 - ALT CAMP

Rebo un mail del CCA dient que hi ha una gent de Falset que està realitzant la volta per tots els municipis de Catalunya per etapes. Diumenge passat tocava la comarca de l'Alt Camp i sortien de Montral, passant després per Alcover i acabant a la Riba. Visito la web del Lluís i l'Albert, CATALUNYA 947, i em motiva moltíssim la seva idea, així que envio missatge per trobar-nos a Alcover el diumenge a les 8,30h.
Fa fred a primera hora i els companys arriben a Alcover ben congelats. L'astre rei, però, comença a posar-nos en òrbita quan entrem a la plana de la comarca en direcció al Milà, el tercer municipi del dia. Aquesta idea em rondava pel cap de fer-la de manera íntegra però em faltava companyia. Sóc del parer que aquests tipus de rutes són millors compartides. La idea principal d'aquests dos prioratins és fer-se una fotografia amb el rètol de tots els municipis per on passen.
Del Milà continuem cap al Rourell i la Masó, des d'on enfilem la breu pujadeta cap a Vallmoll. D'allí passem per la pista asfaltada dels Garidells i arribem a les gunyoles per la nacional. El temps va passant però la climatologia és molt bona i el fred es suporta bonament. Seguim en direcció Perafort per agafar el trencall a la Secuita i l'Argilaga, des d'on continuarem per la carretera cap a Nulles. He de plegar a les 11,30h per històries personals però encara els puc acompanyar una estona més, així que seguim fins a Vilabella i tornem enrera per arribar-nos a Puigpelat i Alió. D'aquí agafarem la pista asfaltada cap a Alió. El vent comença a molestar de valent, però el repte continua endevant. 
Jo em despedeixo del Lluís i l'Albert i els deixo amb el seu repte de l'Alt Camp. Segur que coincidim més endevant en alguna altra comarca. ENDEVANT NANOS...! Això és Brutal!!!


















Salut
pep

18 de febr. 2015

NEU I PEDALS A PRADES

Un dimecres de febrer em desperto amb volves de neu caient per tot arreu. La neu no quatlla a Alcover però sí a molts indrets del sud del país. El fred dels dies següents serveixen per aguantar la neu caiguda, així que quan arriba dissabte al matí en Joanet proposa pujar a Prades per veure els efectes de la pols ciaguda del cel. La temperatura a les 9h és de -1ºC però fa sol i ens dóna l'esperança de poder entrar en calor més endevant.
Comencem remuntant la carretera de Montral, on ben aviat podem començar a gaudir d'un paisatge gairebé hivernal. Als tombs ombrívols s'ha d'anar en compte per si queden restes de gel. Arribem a Montral i el fred és soportable, tot i així portem les mans i peus gelats i força insensibles. Continuem per la carretera que ens durà a Capafonts. Aquí l'asfalt està molt més exposat a l'ombra i el fred s'intensifica de cop i volta a mesura que anem agafant revolts gelats. Decidim fer una aturada al bar de Capafonts per entrar una mica en calor. 
Havent reposat una estona i després que un llevaneus ens fes que "no" es arribar a Prades decidim tirar amunt cap al coll de Capafonts. La carretera està força neta i el sol comença a escalfar una mica. Tot i així no pujarem dels 5ºC en tot el matí. Arribats a la cruïlla de la Febró decidim arribar-nos a Prades per veure com està el paisatge. Fem unes fotos a la plaça i tornem enrera en direcció a la Febró, on arribem uns 30 minuts més tard. El paisatge es mostra sublim, la neu i la llum d'hivern fan que el gaudim en desmesura i que els quilòmetres vagin passant sense massa esforç.
Continuem la carretera en direcció a la Mussara, passem per la cruïlla de l'Arbolí i seguim per la carretera de Vilaplana per agafar la pista a l'Albiol. La nostra sorpresa és que aquesta pista està completament gelada des de l'entrada de la carretera. La neu s'ha anat amuntegant als laterals de la carretera fins al punt que hi havia trams en què solsament hi havia un carril per poder passar. Algun vehicle desmesurat i amb una mica d'estrés ens ha passat a tocar per no esperar-se a què hi hagués espai per poder adelantar... Colla d'inesptes...!!!
Baixem fins a Vilaplana ja sense rastre de neu i encarem l'última pujada del dia, el coll de la Batalla. El sol ja fa una estoneta que escalfa de valent a la cara sud del massís de Prades. Arribem a la Selva del Camp i continuem cap a Alcover per la carretera antiga. Una volta d'unes 5 horetes amb bona companyia però, sobretot, amb un paisatge que costa de veure tan nevat.


 


Salut
pep

11 de febr. 2015

BARRANC DE FRAGUERAU: ST. BARTOMEU

La nevada de dimecres passat va fer saltar alegria a la gent de les contrades del sud. Així doncs vam organitzar una quedada per anar a xafar neu i endinsar-nos al sempre fantàstic barranc de Fraguerau, en ple cor del massís del Montsant. Quedàvem a Ulldemolins des d'on recorreriem bona part del camí de les ermites fins que la neu ens va fer apartar a un lateral de la pista. Comencem a caminar en direcció a l'ermita de St Antoni, que per la meva sorpresa estava oberta al públic.
Deixem ja l'ermita darrera nostre i anem resseguint el GR 65.5 que s'endinsa, poc a poc, al barranc de Fraguerau. Ben aviat el camí ample deixa pas a un senderó nevat que comença a les Cadolles Fondes, l'entrada principal del riu Montsant que desemboca al pantà de Margalef i que continuarà territori avall fins a desembocar al riu Siurana, que alhora va a espetagar a l'Ebre. El cel està tapat, inclús amb una mica de boira, però el fred és molt suportable (a Ulldemolins estàvem a -5ºC). Trobem una altra colla d'excursionistes que també volen arribar a l'ermita de St Bartomeu, un dels punts més màgics i entranyables del massís del Montsant.
Ben aviat comencem a entreveure les formes rocoses amb què ens ofereix la natura montsaniana: la Roca Balladora, el Budha, la Sella, la Cadira, el Camell, etc... Realment em sento embadalir davant tanta potència natural..! Arribem finalment al pont penjant que dóna l'entrada a la barrancada de St Bartomeu. Amb compte, travessem el pont balladís i ple de neu, i continuem pel GR fins que ens endinsem barranc amunt, entreveient algunes de les formes rocoses des de l'altra vessant. Impressionant! 
Arribem finalment a l'ermita de St Bartomeu, que mai deixa de sorprendre'm. La pau aquí hi és garantida, i amb l'empolsinada que hi ha a la muntanya l'indret esdevé encara més pulcre, gelat però sincer. Deixem que les emocions es deslliurin una estona d'aquesta imatge. Ens refugiem a sota la balma de la cova que es troba al costat de l'ermita, on fem un mos. El vi també purifica l'ànima, però aquest cop és el paisatge i l'aire d'hivern qui fa aquesta funció.
La tornada la fem pel mateix camí que hem utilitzat a l'anada. Realment és una excursió de matí que ningú s'hauria de perdre... Gràcies nois/es per la companyia.















Salut
pep