10 de set. 2014

DEL BÀLTIC AL MEDITERRÀNI - 2na part: ALEMANYA (1.066 km)

plaça de la catedral de Lübeck
Entràvem a Alemanya per Puttgarden, un dit de terra que sembla que es vulgui allargar fins a la veïna Dinamarca, però que les tribus germàniques van decidir que es quedaria a formar part del món romà centro-europeu. Xoca veure la diferència que trobem entre Dinamarca i Alemanya en tan sols uns quilòmetres de separació. La primera que trobem és en el menjar, i la segona en la cervesa...!! Dormim al càmping que hi ha a la sortida mateix de l'estació del ferry. Allí ens avituallem de bo de bo.
El país germànic el podríem dividir en 3 parts ben marcades: nord d'Alemanya, el Rin i el Baix Rin.
viatjant...

Nord d'Alemanya (del 20 al 24 de juliol de 2014):
comencem el nord del país vorejant una trocet del litoral Bàltic fins que ens endinsem a Lübeck, la primera ciutat germànica, que ens rep amb les seves torres medievals i el seu ajuntament barroc. Aquí l'arquitectura ja és diferent de la nòrdica danesa. Les teulades són de llautó que amb el temps agafa un solor turquesa molt característic, i que es deixa veure en la majoria de campanars d'esglésies i catedrals.
Bàltic abans d'arribar a Lübeck
Una de les coses que ens xoca més és la météo que ens persegueix. Fa una calor que no agobia però que ho fa tot molt més pesat. La gent aprofita per remullar els peus a les fonts centrals de les ciutats. De Lübeck continuem barrejant els tracks que havia fet prèviament a casa i els cartells blancs i verds que indiquen com arribar a la majoria de pobles per vies secundàries i carrils-bici. D'aquesta manera arribem a Ahrensburg, on anem a petar a un càmping privat enmig d'una zona boscosa preciosa. Aquell vespre no hi ha dutxa però sí un bany fresc al llac que hi ha al costat mateix del càmping. Ben remullats gaudim d'una posta de sol regada amb una cervesa. Genial!!
Neustadt in Holstein
Arribem a Hamburg per carril-bici. Un dels bisos "allen" que soporta el porta-paquets cedeix i hem de fer parada per arreglar-ho. A part d'això i de dues punxades d'en Perico no ens ha passat res més, que ja és molt demanar amb els quilòmetres que portem. Passem el matí visitant una de les ciutats més grans d'Alemanya. Els seus canals, els edificis de totxo vermell, la plaça de l'ajuntamentla i la llum cristalina que hi trobem ens captiven. Ens asseiem al costat del llac i fem una cervesa per adobar-ho.
Degut a la monotonia del paisatge, al fet que la majoria de carrils-bici van enganxats a la carretera, i que tenim ganes d'arribar a la zona del Rin, fan que ens dirigim a l'estació de tren per arribar-nos a Münster.
Rin
D'aquesta manera aprofitarem més el temps en zones que potser valen més la pena a nivell turístic. Arribem a Münster i fem una bona volta per trobar allotjament. Acabem a l'alberg de juventut on ens cobren un bon preu per passar una nit. És diumenge i està tot tancat, així que acabem sopant en un kebab. Després, per la nostra sorpresa, ens trobem amb un concert al parc que hi ha devant mateix de l'alberg. Passem una bona vetllada acompanyada de bona cervesa de la regió.
L'endemà al matí aprofitem per fer una visita a la ciutat. Quedem sorpresos. El casc antic, de caire medieval germànic, està molt ben conservat i la catedral és preciosa, blanca immaculada i amb un claustre gòtic que invita a la meditació. Hi ha una plaça dedicada a Picasso...!!
canals d'Hamburg
La ciutat gaudeix d'una de les universitats més prestigioses del país i el castell renaixentista acull els estudiants que s'hi volen graduar. Seguim el nostre camí encara barrejant tracks i senyals. Anem buscant una ruta que en principi hauria d'estar marcada. Fem cap a una botiga de bicicletes per preguntar i coneixem al Ulrich, que ens redirigeix per agafar el canal de Dortmund-Essen fins a trobar el Rin. Nosaltres li agraïm l'ajuda i ens deixem portar per les seves indicacions. Continuarem en contacte, paiu...! (que no sé com es diu en alemany).
Nord d'Alemanya
Trobem el canal a l'alçada de Senden. Al principi estem contents d'haver trobat aquesta via per poder arribar al Rin, creient que farem via. Ben aviat però ens adonarem que la zona està minada d'indústria i de centrals nuclears (passem pel costat de 3 en pocs quilòmetres), i que el seu recorregut és molt complicat, entrant i sortint del canal per fer unes voltes que no tenen ni cap ni peus. En aquest tram trobem els primers núvols de tota la travessa. Portem ja uns 10 dies de sol al nord d'Europa, cosa inusual encara que estiguem al mes de juliol. Fem nit a un càmping petit però amb bones instal.lacions i l'endemà continuem amb amenaça de pluges de cara al migdia. Arribem a la zona d'Essen i comencen a caure les primeres gotes. Ja estem molt aprop del Rin, així que decidim agafar un tren fins a Düsseldorf, on la pluja sembla que ha donat una treva.
canal de Dortmund-Essen
castell-universitat de Münster








El Rin (del 24 al 27 de juliol de 2014):
plaça de l'ajuntament de Bonn
Tenim ganes de tornar a trobar-nos amb el paisatge fluvial, així que fem una visita ràpida a la ciutat de Düsseldorf i un cop davant de la immensitat del Rin comencem a pedalar en direcció S. Ben aviat ens trobem amb una infraestructura força diferent de la què hem anat seguint fins ara. Aquí tot està molt més ben indicat que al nord del país. Es nota que hi passa una via d'importància cabdal, que ja en temps dels romans feia de frontera natural. Arribem a la zona de Leverkusen, passem pel costat de l'empresa Bayern i decidim anar a un càmping de les afores, a Dünnwald, en ple bosc. Hi ha molta humitat però tenim un bar a la vora per poder fer la cerveseta de rigor, com cada vespre.
Continuem seguint el Rin fins a la capital alemana de l'era medieval, Köln, i ens adonem de perquè era un dels llocs més importants de peregrinació del país: la catedral d'estil romànic tardà germànic mostra tota el seu esplendor envoltada de formiguetes que no paren de visitar-la. La boira que ens hem trobat al matí va marxant a mesura que avança el dia.
catedral de Köln
Acabem de fer una volta pel centre de la ciutat i anem a buscar el riu. Passem pel costat de les barques que fan el recorregut fluvial i que estan plenes de gent que fa cua per pujar-hi. Sortim de la zona industrial i anem enfilant riu amunt fins a Bonn, antiga capital de l'Alemanya occidental. Fem una visita a la plaça de l'ajuntament. Està ple de gent, es nota que estem en ple estiu en una via de gran afluència.
Continuem pel carril-bici que ressegueix el riu fins a trobar un càmping a la vora mateix d'aquest. Provem una nova cervesa de la zona que, com sempre, és excel.lent. La segënt parada la realitzarem a la ciutat de Koblenz, on el Rin rep l'afluència del Mosel, un altre gran riu que prové de terres franceses, més concretament de la zona de Nancy, uns quants centenars de quilòmetres més al sud. La diferència de color dels dos rius quan s'ajunten a Koblenz és molt singular: el Mosel apareix força cristalí mentre que el Rin esdevé d'un to marronós.
Ens deleitem amb la ciutat de Koblenz, els seus raconets, places, però no aguantem massa estona el formiguer de gent que hi trobem. Així que aviat tornem a la nostra montura i continuem riu avall. A partir d'aquí el riu ens depara la seva regió més romàntica, trobant castells a banda i banda del riu i poblets que els custodien amb els seus carrers estrets i engalanats de colors cridaners però elegants. Ens separem durant uns quilòmetres. Cadascú ho ha de disfrutar a la seva manera... A mi personalment és una zona que em captiva i em fascina.
castell de St Goar
La conservació dels castells i els poblets que anem deixant enrera són un autèntic regla per als sentits.
Passem el meandre de Loreley, conegut per la llegenda de la jove que se suicidà per causes amoroses i convertida en sirena feia naufragar els navegants que passaven per aquest tram del Rin amb el seu cant encisador. Anem tirant riu amunt. Passem per poblets com Overwessel, St Goar, Bacharach i Bingen fins arribar a Mainz. Aquí el Rin surt del terreny de meandres en que es veu encaixonat en els últims 2 dies i torna a la seva amplada normal.





El Baix Rin (del 27 al 28 de juliol de 2014):
Mainz
Després de visitar la zona del centre de Mainz i de comprar una mica de menjar per fer el sopar ens mirem el mapa que portem de la zona. Ens ve de gust una mica de canvi i posem els ulls a una carretera secundària de l'interior que porta cap a les muntanyes. Ja fa molts dies que no en veiem d'aprop. Així doncs agafem el tren a Mainz en direcció a Alzey on posem peu a terra. D'aquí tenim uns quants quilòmetres fins al càmping més proper però ens ve de gust fer una mica de desnivell després de tants quilòmetres de recorregut comletament pla. El què no ens esperàvem és que fariem rampes del 18 i el 20%...!!! Passem per poblets com Offenheim, Oberwiesen o Kriegsfeld abans d'arribar al càmping de Donnersberg, on ens trobem amb uns aiguats espectaculars. Parlant amb els gerents ens diuen que feia uns 40 anys que no plovia tant.
cases medievals a Gerbach
Aquella nit ens entra aigua a la tenda, menys mal que ens van deixar sopar a la porxada... Ens llevem l'endemà amb el cel amenaçador com el dia anterior. La previsió va a pitjor, així que decidim pedalar fins a Kaiserslautern, una ciutat que no ens desperta gens l'interès. Aquí comença ja a ploure i agafem un segon tren fins a Wörth am Rhein, des d'on arribem pedalant fins a Karlsruhe. Anem a buscar l'alberg i fem una volta per la ciutat aprofitant que ha parat de ploure, llástima que la major part del centre està en obres i no podem disfrutar aquesta ciutat com es mereix.
Consultem la météo i continua donant pluja un dia més, així que aprofitem l'endemà al matí per anar algunes compres d'urgència per a la tenda i a mirar horaris de tren fins a Strasburg. Aquí acaba la nostra travessa per terres alemanyes i continua per terres franceses.

Andernach
intersecció Mosel/Rhein a Koblenz


detall de Bacharach



centre de Karlsruhe











centre de Münster
El Rin al seu pas per Düsseldorf


llac a Münster
Leverkussen...??
llac a Ahrensburg
llac al centre d'Hamburg



Salut
pep