27 de maig 2014

FERRATA TERESINA - MONTSERRAT

Diumenge passat quedo per anar a fer la ferrata Teresina a Montserrat, la primera que faig en aquest massís. L'equipament és bo en general, tot i que hi ha alguns cordinos i trossos de cable una mica pelats. Per la resta és una via molt ben equipada en la què en cap moment et quedes desprotegit. Particularment em va agradar molt el disseny ja que passa per racons molt diversos, inclús té algun tram de baixada que li dóna una altre enfoc a la idea de ferrata. De baixada vam fer servir la canal de St Jeroni, on haurem d'anar al tanto amb les relliscades...
Molt recomanable. Excel.lent!!! Merci nois per la companyia, i gràcies a la météo per aguantar estoicament sense deixar ni una sola gota...

























Salut
pep

23 de maig 2014

CARPE DIEM: MONTRAL EXPRÉSS...

la trona, després de
la cantera
Avui estic d'estreno. L'afortunada és una Orbea Carpe Diem urbana transformada en "carn de carretera", i que espero que m'acompanyi durant molts viatges... Per provar-la li he fet passar la prova de foc, és a dir, intentar pujar a Montral, des d'Alcover, amb el plat gran. Surto del poble i les sensacions del carboni (era la primera vegada que rodava amb una bicicleta feta d'aquest material) em comencen a agradar molt, fins al punt que decideixo intentar la pujada a Montral amb el plat gran (el rodar no té res a veure amb l'alumini al què estava acostumat).
arribant a Montral
Començo els 4 primers km intentant no sortir del plat de 48 dents, això sí, tirant de pinyó de 26 i 28. Em trobo realment còmode després d'aquesta distància i arribo a la zona més planera de l'ascenció, on he de baixar pinyons fins que el percentatge de la pendent es torna a enfilar als 8-10 %. Passo la zona de la cantera on m'he de posar dret vàries vegades per no canviar de plat, i arribo ja al km 10. Només m'en queden 2 que es fan sobradament fins que arribo a l'encreuament que em portarà al poble, on hi ha l'última rampa del 9%. Finalment arribo a Montral després de 55 minuts de pujada a una mitja de 14,5 km/h, amb un percentatge mig del 8% i 700 m de desnivell +. No m'agrada parlar d'estadístiques però avui valia la pena fer la prova, que s'ha superat amb escreix. Mai abans havia pujat a Montral amb el plat gran i a aquesta velocitat de mitja. Molt content...!!!!

Alcover i la plana de Tarragona - Reus

Vall del Glorieta des de Montral
Serra del Pou des de Montral










Salut
pep


20 de maig 2014

BARCELONA - MONTSERRAT

Parc de Collserola
Primera ruta que faig amb la BTT des de la capital catalana. Sortim del lateral de la Ronda de Dalt a l'alçada de Vall d'Hebrón per la carretera de l'Arrabassada o de St Cugat. Ben aviat girem a l'esquerra pel carrer de Navata i el carrer de Vallpar fins a enganxar amb el carrer del Maduixer, on comencem a tocar camí de terra al arribar a la carretera de les Aigües (que de carretera no en té res ja que és una pista forestal de terra...). Continuem per aquesta pista durant uns 200 m i a l'encreuament agafem la pista que s'enfila cap a la dreta, deixant la carretera de les Aigües que continua recta. Anem pujant suau per pista. Ja es pot veure el temple del Sagrat Cor del Tibidabo i la macro antena de Collserola. Tota una sorpresa pedalar per aquests paratges que nomnés estava acostumat a veure des de l'autopista. 
Deixem el trencall del Tibidabo a la dreta i continuem ara en baixada cap a l'esquerra en direcció al torrent de la Budellera i Sta Maria de Vallvidrera. El bosc està preciós. Quedo maravellat amb el paratge de la serra de Collserola. Creuem per damunt els túnels de Vallvidrera i anem a petar a unes primeres rampes que ja ens posen a prova. Enganxem amb el GR-96, que seguint per senderó pesat de pujada ens durà al turó de Castellví i a l'àrea del mas de Guimbau. El bosc aquí ja és diferent, té més olor a sec i un color verd més mediterràni... Encara tenim el Tibidabo i Collserola a l'esquena, però mica en mica van quedant enrera. Anem seguint el GR-96 per senderó fins a l'urbanització de la Floresta. En aquesta part hi ha algun tram una mica pesat. Arribem a pista bona on trobem indicadors. Agafem direcció a l'ermita de la Salut pel GR-96. Arribem a l'ermita, una preciositat visigoda del s.IX, restaurada posteriorment al s.XI durant el romànic. Fem una breu parada per uns retocs tècnics i continuem per senderó fins a Roques Blanques, ara ja seguint les fletxes grogues del camí de St Jaume. Primera intrusió a zona poblada. Hem arribat a Castellbisbal, on parem a fer un entrepà i una cerveseta. El dia està sent calurós però a l'ombreta si està prou bé.
Ermita de la Salut
A partir d'aquí seguirem ja les marques grogues del camí de St Jaume fins al monestir de Montserrat. Així doncs continuem en direcció N per pistes que es convertiran en un puja i baixa per creuar els diferents torrents que formen la zona. Finalment arribem a Ullastrell, des d'on continuarem per pista i on ens esperarà l'última pujada forta abans d'arribar a Olesa de Montserrat. Creuem aquesta població i sortim seguint les fletxes grogues tot remuntant el Llobregat fins a Monistrol. Aquest tram és molt bonic. Hi trobem de tot: bosc de ribera, pista elevada per damunt el riu, formacions rocoses modelades per l'aigua, etc... També es converteix en un cau d'ombra després de tan de sol. Anem a mirar els horaris de tren per tornar a Barcelona.
Són les 18:00h i no podem badar massa. Sortim de Monistrol pel cementiri i comencem a remuntar el torrent de les Escometes per pista, seguint marques de GR. Passem per la font de Piteu i resseguim el peu de l'avenc de la Dona Morta. Seguim pujant fins a l'urbanització de Calcina des d'on anirem a buscar, ara ja per pista asfaltada, la carretera que puja de Monistrol, a l'alçada del monestir de St Benet. Són les 19,30h passades i les ganes de continuar pedalant van minvant. Però ja estem a prop, només ens queden uns km per arribar a l'encreuament de carreteres, la del monestir i la del Bruc, i en uns 30 minuts ens plantem a la plaça del monestir de Montserrat després de pedalar durant més de 8 hores i amb una barreja de cansanci i satisfacció. Mirem enrera i ens donem conta que venim de molt lluny. Felicitacions per la fita, foto, manguitos i paravent i tirem avall per carretera fins a Monistrol, on agafarem el tren de tornada a Barcelona...


















Salut
pep

14 de maig 2014

LA PEDRIZA - El Yelmo (1.670 m)

Aprofitant l'estada a Madrid i que tenia guia particular ens dirigim a la Sierra, més concretament a la zona de la Pedriza en direcció a Manzanares del Real, on deixem el cotxe. Només començar ja trobem pintades les marques que indiquen "Yelmo". La pujada és tota per senderó terròs i sense massa vegetació. Anem seguint les marques de PR-M1 / GR-10. Anem trobant roquissars de granit rosat amb formes diverses. Espectacular!! El sol va apretant poc a poc i la pujada no para fins que arribem al Canchal del Manzanares, on aprofitem per refrescar-nos una mica. Continuem senderó amunt. Ara l'aire ja és més fresquet però cal posar-se crema. Les vistes cap a l'altiplà de Madrid són cada vegada més copioses, i la calitxa va desapareixent mica en mica.
Sorpresa quan ens comencem a trobar cabra hispànica per tot arreu. Se'ns queden mirant sense cap problema i no es mouen pas quan faig l'intent d'apropar-m'hi... Arribem a una segona esplanada d'herba, ja al peu del Yelmo, un mogró gegant de granit rosat ideal per practicar l'escalada d'adherència. Hi ha gent que s'ha apalancat a gaudir de les vistes, d'altra que comença a treure les cordes i el material d'escalada per superar els prop del centenar de metres de desnivell de la penya rosada. Nosaltres continuem pel senderó que voreja el Yelmo per la dreta i s'hi va encarant per la part del darrera.
Arribem a la zona de l'escletxa on trobem cua. La gent de davant nostre es fa enrera i ens toca a nosaltres superar el pas encanyonat entre roques que superem amb certa facilitat. Sortim a una lloma que ens portarà al cim cap a la dreta. Grans vistes cap a la sierra de Guadarrama encara amb neu (Bola del Mundo, cerro de Valdemartín 2.300 m, Cabeza de Hierro Mayor 2.360 m, Lomo Pandasco) cap al N, i excel.lent panoràmica cap al S amb el pantano de Santillana en primer plà, i tota la plana de Madrid amb els gratacels al fons.
En total uns 8 km i 700 m de desnivell genials...!! Gràcies guia...!!!



















Salut
pep

6 de maig 2014

MADRID

Us deixo amb algunes imatges molt personals del meu pas per Madrid...




















Salut
pep

5 de maig 2014

ANILLO VERDE CICLOTURISTA DE MADRID

Aprofitant que estic de visita a Madrid trec la bici a fer un tomet. Surto al carrer amb tota la calma del món després d'un esmorzar lleuger. Sóc al costat del Manzanares, devant mateix de la Casa de CAmpo, i per tant decideixo resseguir el riu amunt fins que surti de la ciutat i pugui disfrutar dels camps mig desèrtics que l'envolten. He sortit amb texans i samarreta però degut a la calor decideixo posar-me el maillot ja que transpira millor. Començo resseguint un camí terrós pel costat del riu, ple de gent, és festa a la capital... Arribo a un pont on he de triar esquerra o dreta ja que hi ha un nus d'autovies... Decideixo preguntar i agafar direcció a la Casa de Campo, que és enorme... Aquí el trànsit de ciclistes és molt més important, així que em deixo endur per la , que corrent i faig cap a un carril bici força tranquil que va a tocar del riu. Enrera ha quedat el nus d'autovies i continuo seguint per on va la gent fins a un pal indicador de color rosat on posa "Anillo Verde Cicloturista". Ara ja ho tinc molt més clar.
vista de la sierra de Guadarrama
Abandono la idea de continuar pel costat del Manzanares i pregunto cap on va la ronda. Sembla ser que voreja la capital i aquesta idea m'agrada així que anirem fent, tinc tot el dia per devant... Començo a passar pels barris de Chamberi, Fuencarral, Valverde, on paro a posar-me el coulotte que porto a l'alforja, els texans ja comencen a molestar. A partir d'aquí, i amb "traje de luces" vaig fent km vorejant la ciutat, passant barriades. El carril bici està en molt bones condicions però a trams una mica esquerdat, tot i així hi ha fonts a tot arreu i indicacions necessàries per no perdre's, tot i que algun tram està una mica descuida't. La gentada és molt nombrosa, sobretot fins a l'hora de dinar, que és quan em començo a quedar sol... Paro en un xiringuito al passeig de Palomares a fer un mos i una cervesa. Sembla que la direcció que porto arribará ben aviat a trobar-se amb el Manzanares de nou.
Arribo al barri de Entrevias i ja ensumo aigua de riu. Al cap d'uns 5 km arribo al parque del Manzanares, una zona enorme on dóna gust passejar al vespre. Hi ha camins per tot arreu i em decanto pel què va just pel costat de l'aigua fins a un nus d'autovies que supero per sota. Aquí abandono el Anillo Verde que continua una mica més avall i torna a la ciutat per la Casa de Campo, i decideixo resseguir el riu fins al punt d'on he sortit. Aquesta última part passa pel parc Madrid Rio, que s'estén per tota la rivera del Manzanares. És una passejada genial i amb el bo que fa es veu gent prenent el sol a la gespa. Es nota que és festiu, està a tope...
Després de 56 km torno a ser al punt des d'on he començat amb una sensació molt agradable. Són les 16,30 de la tarda i toca descansar una mica abans d'anar a fer turisme per la capital...














Salut
pep