29 d’abr. 2014

HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT: ETAPA 5

Dijous ens llevem sabent que avui és l'última etapa, i per tant cal disfrutar-la com la que més... Això ja fa olor d'acabar-se i, personalment, em produeix certa tristesa. Ara el cos ja està habituat a l'alçada i a fer quilòmetres per la neu, amb esquís, crampons, etc... però sobretot el bon rotllo del grup de 10 persones que fa 5 cinc dies vam començar aquesta travessa/aventura. Sou genials paius...!!!
Comencem el dia remuntant el coll de Collon, per on vam baixar el dia anterior al refugi Nacamuli. Al coll ja ens dóna el solet a la cara, cosa que sempre s'agraeix. Treiem pells i comencem a baixar cap a la part alta de la glacera d'Arolla, des d'on divisem unes cabanes a la part alta de la morrena lateral. Continuem fins al fons de la glacera i tornem a posar pells fins al peu del coll de Mont Brulé, que hem d'assolir amb crampons menys el Xavi. Quin catacrack... La pendent ronda els 40º...!!! 

pujant al coll de la Valpeline
coll de Mont Brulé, amb el pic
al darrera (3.600 m)


Cerví, 4.450 m
 Gaudim ja de les vistes del coll i la tête de Valpeline (3.800 m). Baixem una mica i ens refem amb alguna cosa de menjar per encarar l'últim coll de la travessa, on arribarem en 1 hora i mitja de foquejar junts, gairebé cosint les nostres ombres al blanc de la neu. L'alegria general es desborda quan arribem al coll de Valpeline, a 3.600 m d'alçada. Encara ens queda la baixada fins a Zermatt però la sensació és com si la feina estigués feta. Ens fem foto de grup i els companys continuen pujant fins a la tête de Valpeline, que coronen 1h 30min més tard. Jo decideixo quedar-me al coll i assaborir les vistes que s'obren devant meu durant una bona estona: Dent Blanche, Obelgabelhorn, Wellenkuppe, Zinalrothorn, Nadelhorn, Dom, Täschorn, Rimpfischorn, Lyskam, Polux, Castor, Dent d'Hérens,... en fi, una brutalitat de muntanyes nevades de 4.000 m sota un cel blau radiant que ens donava la benvinguda de nou a Suïssa.
Encarem la baixada amb prudència, sabedors que hi pot haver zones amb esquerdes a la glacera. Aquesta ruta de baixada està balisada amb pals, que en tot moment ens van indicant per on hem d'anar. Arribem a la part inferior de la glacera que rodeja el Cerví i la neu comença a ser molt pèssima. Fa calor inclús per damunt dels 2.500 m. En 1h 30min arribem a la part superior de les pistes d'esquí de Zermatt, que anem recorrent per arribar a la part que ja ens portarà a l'entrada del poble, al pont que creua el riu i que ens deixará veure el Cerví des de la seva cara suïssa, la més coneguda, vaja...
De sobte em dono conta que ens treurem els esquís dels peus per no torna'ls a posar, i això em fa entristir. Alhora, però, tenim l'alegria d'haver pogut realitzar una de les travesses amb esquís amb més renom, sense problemes i amb una météo envejable i inimajinable. Enhorabona companys i gràcies per l'escalfor humana a aquestes altituds, rodejats de glaceres, vent i fred. M'enduc un record realment inovlidable i amb ganes de repetir. En total han estat 100 km, prop de 8.000 m de desnivell de pujada, i vora 9.000 m de desnivell de baixada. Increible!!!



Salut
pep

HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT: ETAPA 4

Superant el pas de la Serpentine,
després del refugi de Dix
Dimecres matí ens tornem a llevar d'hora, cap a les 4,30h. Toca jornada llarga.. Sortim del refugi en direcció a la Pigne d'Arolla, el cim que ens espera a 3.800 m, remuntant per la banda esquerra del Montblanc de Cheilon, per la glacera de Tsena Réfien fins al coll de Tsijore. Anem seguint gotetes de sang que algú està perdent durant la pujada...Tenim devant el temut coll de la Serpentine que superarem amb crampons de manera fàcil. D'aquí continuem foquejant practicament fins al cim de la Pigne d'Arolla, a 3.800 m d'alçada. La vista que podem gaudir des d'aquí dalt no té preu ni paraules. És fascinant!!! 360º amb la major part dels massissos dels Alps als nostres peus amb un dia ventós però assolellat. Un dels millors regals de la travessa...
Pigne d'Arolla, 3.800 m
Recuperem els esquís i la motxilla que hem deixat en una pedres uns metres més avall i anem baixant per una neu, que primer està una mica dura però que poc a poc es convertirà, segurament, en la millor neu de tota la travessa. Arribem fins a la glacera de Otemma, on parem a menjar. Ens guarden les espatlles el Petit Collon (3.500 m), el pic de la Sengla (3.680 m) i el Mont Collon (3.650 m). Acabem de dinar i resseguim part de la capçalera de la glacera lleugerament a la dreta per aconseguir el coll de l'Éveque sota una calor de justícia. D'aquí comencem a baixar ja cap al coll Collon, on trobem un indicador de fusta que ens dóna la direcció del refugi Nacamuli, ja en terres italianes. Arribem al refugi sobre les 17,30h, just per poder assecar material i fer la merescuda cervesa, que almenys és més bona que a la banda suïssa.
Dia intens que anem recordant amb companyia de fruits secs i cibada. El sopar espectacular: penne al pesto i carn amb puré de patates, regat amb una mica de vi avinagrat, però acceptable a aquelles alçades.
Alps italians des de la Pigne d'Arolla
Glacera d'Otemma i
pic de Collon (3.600 m)










Ja a Itàlia, arribant al refugi
Nacamuli
Refugi de Vignettes


bon habituallament al refugi
de Nacamuli

Salut
pep

28 d’abr. 2014

HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT: ETAPA 3

Montfort i massís del Montblanc
a la llum de la lluna
El despertador sona a les 3,45h. Avui toca jornada llarga i hem decidit començar aviadet. Baixem a esmorzar i deixem les motxilles llestes per començar a foquejar sota la llum de la lluna... Espectacular!!! Comencem remuntant les pistes que el dia anterior ens havien baixat fins al refugi. Començem a notar claror i les primeres llums del dia quan arribem al coll de la Chaux (2.940 m) amb una neu molt ventada i dura. No fa fred però esperem que surti el sol per agafar una mica de color... Baixem cap a l'estany del Port Montfort i continuem cap al coll de Momin (3.015 m), on ja tenim unes vistes fantàstiques dels massísos del Grand Combin i el Montblanc, senzillament magnífic!!!
massís del Grand Combin
Foto de grup i continuem remuntant el glaciar du Grand Désert custodiat en tot moment per la Rosablanche (3.336 m). Arribem a la conjunció dels galciars de Grand Désert i Prafleuri, des d'on ataquem el coll que queda just per sota la Rosablanche. Aquí m'espero amb un col.lega alemany, amb qui hem anat coincidint, i la resta del grup comencen a enfilar cap al cim, on arribem en uns 30 minuts. El vent és prou important com per anar en comte a l'aresta cimera. Primer cim de la travessa, enhorabona paius...!!!!
massís del Montblanc
Desfem els últims metres fins a una collada que ens portarà directe a la vall del llac de Dix, deixant el refugi de Prafleuri per una altra ocasió. Trobem una colla de militars que estan instal.lant els habituallaments de la cursa d'esquí de muntanya que va de Zermatt a Vérbier. Sens dubte tot un repte... De cop i volta el company Alex, l'alemany que se'ns ha afegit, comença a trobar-se malament i a vomitar. Sospitem que pot ser mal d'alçada així que ens afanyem per perdre alçada organitzant una cordada de quatre. 
Roseblanche
Mentrestant la resta del grup baixen esquiant per avisar al company de l'Alex. Després d'alguna penúria en la baixada arribem a una zona planera on els dos germànics decideixen trucar al refugi perquè avisi l'helicòpter. Esperem a què es produeixi el rescat, ben senyalitzat per 2 senyeres onejant al vent, i continuem baixant per una neu molt penosa i pesada fins a flanquejar l'embassament de Dix. La calor es torna asfixiant i a mi em comença a passar factura l'esgotament moral del rescat de l'Alex. Arribem a l'altre extrem de l'embassament i mengem una mica abans de realitzar l'ascenció a la cabana de Dix.
Comencem remuntant el pas du Chat fins arribar a divisar el glaciar de Cheilon, des d'on haurem de girar lleugerament a la dreta per pujar finalment al refugi, que queda penjat a bon resguard d'allaus.
Les vistes del Montblanc de Cheilon són espectaculars amb les últimes llums del dia. Arribo a la cabana de Dix realment esgotat i just quan el sopar ja és a taula. Em costa una mica refer-me moralment però amb la panxa plena i la bona companyia que m'envolta, sumat a una bona dormida em recupero aviat. 
Baixant cap al llac de Dix

refugi de Dix i glaciar de Cheilon










Salut
pep

24 d’abr. 2014

HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT: ETAPA 2

Arribant al coll de les Acadies 
Dilluns matí. El cel és clar com l'aigua i fa força fred. La majoria ens hem llevat amb mal de cap, que hem solucionat amb ibuprofens i aspirines, bufff... Acabem d'esmorzar i ens fem la foto de grup devant el refugi. El plateau de Trient està especialment bonic i plàcid a aquesta hora del matí. Anem a buscar els esquís i el detector d'arves ens recorda que l'hem d'encendre (genial aquest invent que no hem vist a cap altre refugi). Ens calcem els esquís i deixem la llum que entra pels vidres de les finestres del refugi, que tot i el fred se'ns mostra molt càlida. Comencem desfent la pujada que arriba al refugi per neu força dura però que es deixa baixar bé. Una mica més endevant agafem direcció N resseguint la llengua del plateau de Trient passant pel costat d'uns séracs molt generosos que engrandeixen el paisatge.
Col des Acandies
Al cap de pocs minuts arribem al peu del coll de les Acandies, que haurem de creuar per terreny mixte amb crampons. Una pala d'uns 40º d'inclinació equipada amb cordes força malmeses i podrides, però que es pot fer senzillament amb l'ajuda del piolet. Arribem dalt i gaudim de l'extensa visió de la vall d'Arpette, que s'obre als nostres esquís. Darrera gaudim de la majestuositat de l'extrem N del plateau de Trient i de la punta Latour sempre omnipresent.
Baixant per la vall d'Arpette
Omplim el pap amb uns fruits secs i després de fer-nos la foto de rigor (la primera amb l'estelada!!!) comencem a encarar les pales de baixada amb una neu que no promet massa. Uns quants metres de desnivell més avall, però, la neu comença a ser ja molt millor fins arribar a les cabanes d'Arpette. El canvi de vall ha estat espectacular: Trient amb el seu plateau i els seus pics inquisidors, mentre que Arpette tot es presentava suau i dolç. Acabem fent cap als remuntadors de l'estació d'esquí de Champex on aprofitem per refer-nos de la baixada mentre esperem el bus que ens porti a Orsières.
Refuge de Montfort, Vérbier
Quedo fascinat amb el terreny i el llac de Champex, realment un lloc per perdre-s'hi durant unes vacances... Arribem a Orsières i esperem que surti el tren cap a Le Chable, fent transbord a Sembrancher, i d'allí fins a les pistes de Vérbier amb els "ous" telecabines de les pistes d'esquí fins als 3000 m, punt culminant de les pistes de Les 4 Vallées. Un cop dalt de tot, sota mateix del pic de Monfort (3.330 m), baixem per les pistes fins al refugi del mateix nom, amb una tarda plena de "peresa" per devant. Ens trobem a la terrassa amb una bona cervesa després d'una bona neteja personal (no tot són toallitas màgiques, je je...). Aprofitem per penjar l'estelada al costat de la bandera suïssa i ens endinsem cap al menjador quan són vora les 19h. 
Avui, dia de transició, potser més pesat que qualsevol altre dia d'esquí. Tot i així el temps ens ha seguit respectant i hem pogut tenir aquella sensació de "morrinya" mentre viatjavem amb bus i tren, segurament ja no ho podrem fer més fins arribar a Zermatt...

telecabines a Vérbier
Refuge de Monfort, al fons
el massís del Montblanc












Salut
pep

23 d’abr. 2014

HAUTE ROUTE CHAMONIX-ZERMATT : ETAPA 1

Gîte d'étape Le Moulin
Després de fer-me dentetes durant uns dies decideixo apuntar-me a la clàssica de la Chamonix-Zermatt (o millor dit Argentières-Zermatt) amb la gent del CEB. Divendres agafo un tren i em planto a Barcelona, on em passen a recollir per anar a carregar els cotxes. Som 10 persones i el tema logístic és molt important. Per sort l'Eduard i el Pep ho tenen tot controlat. Anem a dormir unes horetes i quedem aviadet per sortir dissabte. Viatge sense complicacions de Barcelona a Argentières, on arribem cap a les 18,30h, directes a la gîte d'étape Le Moulin on tenim reserva per sopar, dormir i esmorzar.
glacera d'Argentières
Ens llevem, deixem les motxilles ben fetes i plenes i anem a esmorzar. Seguidament baixem a l'aparcament del telefèric de Grands Montets i anem a fer una cua interminable per poder comprar els tiquets i començar a tirar amunt, al primer punt "sòlid" de la ruta. Arribem als 3274 m del telefèric passades les 10h. El cel està una mica tèrbol però la previsió és bona pels primers tres dies, així que tot això de guanyat... Baixem les escales del telefèric que ens deixen al coll des d'on comença la ruta. Deu ni do amb la primera rampa de baixada. Ja podem veure el primer coll del dia, el de Chardonnet, ben innivat i pendent ens espera amb els braços oberts. Comença la baixada amb una neu bastant pèssima, entre tova i dura, agrumullada i congelada, que ens portarà al bell mig de la glacera d'Argentières. Enmig d'aquesta llengua blanca quedem rodejats i custodiats per l'Aiguille Verte (4.122 m) i les Droites (4.000 m), l'Aiguille de Chardonnet (3.824 m) i l'Aiguille d'Argentières (3.901 m).
remuntant el coll de Chardonnet
Foquejem fins la base del coll de Chardonnet i alguns de nosaltres comencem posant crampons els primers 60 m de desnivell. Després, ja amb les pells als peus i amb una calor asfixiant, anem fent camí cap als 3300 m del coll, on arribem ben extasiats però satisfets. Aquí ens espera el primer ràpel de la travessa, una canal feta a la mida d'una persona que després s'eixampla i queda força exposat a la caiguda de gel i pedres. Fem el ràpel en 3 tongades, les dos primeres equipades amb corda i la tercera a pèl fins a la base del corredor. Ja hem creuat a Suïssa!! Sense cap mena de complicació i gràcies a la destresa tècnica del Xavi i el Pep M. ens en sortim amb bona nota. Tornem a posar esquís i continuem flanquejant per la glacera de Saleina fins a la base del segon coll del dia: la Fenètre de Saleina, que també remuntem amb crampons, excepte de dos cavallers de les ganivetes que aconsegueixen arribar al coll sense massa problemes. A dalt ens espera una vista fanstàstica del plateau de Trient i el sol, que fa estona que no veiem.
remuntant la Fenètre de Saleina
El plateau de Trient és com una brisa d'aire assolellat que ens obre els braços a les últimes hores del dia, i que amb la seva generositat natural fa que arribem al refugi de manera espaiada, cadascú gaudin-ho a la seva manera, fent que l'última pujada al refugi sigui una cirereta al pastís que hem començat a construir a les Grands Montets. Arribem al refugi just a l'hora de sopar. Ja ens espera la taula, així que deixem les coses una mica d'aquella manera per arraulir-nos a la nostra taula i gaudir del merescut sopar que ens ha de donar energies pel dia següent. Després de sopar gaudim d'una posta de sol inolvidable amb el plateau als nostres peus i les Aiguilles Dorées (3.518 m) i l'Aiguille du Tour (3.540 m) de teló de fons. Senzillament esplèndit!!! Un primer dia genial...

refugi de Trient
Plateau de Trient











Salut
pep

10 d’abr. 2014

ALT CAMP MIX...

pou entre Alió i Santes Creus
Em truca en Perico que té ganes de pedalar pel meu jardinet, així que dissabte matí sortim d'Alcover en direcció a Valls pel Pont de Goi. El dia ha començat força bé, almenys no fa el vent dels últims dies i el sol ens acaricia suaument. De Valls continuem direcció a Alió pel GR, que un cop creuada la població ens portarà rumb a Santes Creus, on arribem sobre les 13,15h, hora justa per fer una bona cervesa i un plat combinat "comme il faut"...

Arribant al Pla de Sta Mª
Li proposo de recórre la ruta de la Capona, així que continuem pel camí que ressegueix la Ruta del Cister fins al Pla de Sta Mª. Parem i badem en una de les cabanes. Sembla mentida el bon estat de conservació en què es troben algunes d'elles... Arribem al Pla i pugem a Figuerola per la carretera, sempre eixerida, tot i que aquest cop no fa vent i es fa estrany. Arribem al poble i anem a buscar el camí asfaltat que recórre les faldes de les serres de Miramar i les Guixeres, passant pel mas del Llop i la cova del Gat, fins a Fontscaldes i Picamoixons, on arribem pel pessebre vivent. D'aquí carretera fins al pont de Goi. Decidim allargar uns km més en direcció a el Milà i pujar a Alcover pel camí de la Brossa. Una bona volta feta amb tranquilitat i amb molta curiositat per descobrir coses noves, sempre...




Figuerola del Camp




mas del Llop


Salut
pep

3 d’abr. 2014

MONTARDO D'ARAN - 2.833 m

presa de la Restanca. Al fons
l'aresta de Tumeneia
Quedo amb la gent del CEB a Anglesola per compartir cotxe i continuem direcció a Vielha i Arties, on agafem la pista fins al pont de Ressec. Aparquem a la vora del camí i preparem les motxilles i els esquís per començar a remuntar la vall de Valarties per la pista fins al pont de Rius, on hi trobem una cabana i uns indicadors de fusta. S'acaba la pista i continuem en direcció a la Restanca per senderó fent ziga-zagues sortejant els arbres del bosc. Hi ha un bon tou de neu i la pujada es fa dura i té olor a suor... La tarda va aguantant i finalment arribem a la presa de l'embassament de la Restanca. Ja només ens manca treure els esquís i creuar la presa fins al refugi (val a dir que està força deixat, amb serveis tancats i amb horaris no massa lògics...).
Vaig a dormir d'hora, sobre les 23h. El despertador està programat a les 6,30h.
L'endemà ens llevem amb una ventisca que porta neu i pluja fina, tot i així volem treure el cap a veure fins on arribem. La previsió de la météo no és gens bona però de moment anem aguantant amb les caputxes i els guants ben lligats perquè no entri gens d'aire gelat a dintre al cos. Comencem remuntant la pala que va a parar al estany del Cap deth Port i continuem per la coma de Uelhicrestada fins al coll del mateix nom, on trobem un pal de fusta que indica els refugis per on passa la Carros de Foc.
El temps continua sent molt dolent, però tot i no veure-hi res decidim tirar una mica més amunt. La neu no està gens malament, potser un pèl humida però com que no fa sol no està desfeta. Des del coll anem girant cap a l'esquerra. No veiem el cim del Montardo però sabem que està en aquesta direcció. Devant nostre hi ha un grup de gent amb raquetes que han agafat la mateixa direcció. De tant en tant la boira s'obra durant uns segons i ens deixa veure la zona de l'estany de Monges i les agulles de Travessani. Anem remuntant les pales fins al collet d'avantcim, on la neu i la pendent ens obliguen a treure esquís i posar crampons fins al cim, on arribem després de 4 hores de sortir del refugi.
Fem foto de rigor i comencem a tirar avall, primer amb crampons i després amb esquís, desfent el camí de pujada fins al refugi. La neu a les pales més altes estava molt bona però a les zones baixes era massa humida com per poder esquiar adeqüadament. Recollim les coses que haviem deixat a l'entrada del refugi, mengem una mica  i continuem avall fins al pont de Rius, la pista i els vehicles. Almenys en aquesta última part no ens ha nevat ni ha fet vent, cosa que és d'agraïr.

pont de Rius, al fons
el tossal de Mar