28 de des. 2013

TUASA I TRAMARRIUS

Aquest matí m'he llevat amb lleganyes als ulls, igual que el cel s'ha llevat amb llàgrimes de pluja. Tot i així he rebut una trucada del bon amic Jonás, que em proposava anar a fer un tomet per la zona de Tuasa, juntament amb en Carmelo. Així doncs he sortit amb el paraigües d'Anciles en direcció a Eriste, on la pista està completament gelada i sembla que vagis fent patinatge artístic. D'Eriste he agafat la pista de l'embassament en direcció a Conques, però a la primera bifurcació que trobo continuo per la pista de la dreta, indicada com a Tuasa i on hi ha marques grogues i blanques, que ja no deixarem fins arribar a una clariana. Em trobo amb els meus amics i girem cua ja que la part superior del senderó està força gelat.
Tornem a Eriste mentre va sortint el sol i deixa un migdia espectacular. Arribats al poble anem a buscar l'entrada de la presa de la central elèctrica, on trobem uns indicadors de fusta. Continuem direcció Tramarrius i Aigüeta de Grist. Sortim del poble per un senderó fantàstic, sempre amb la silueta enlairada del pic d'Eriste. Anem seguint les marques grogues i blanques fins al pont de Tramarrius, des d'on anem a buscar la pista que ens portarà de nou al poble, on trobem un senderó recuperat i on em despedeixo dels companys de caminada i m'arribo de nou a Anciles, altre cop amb el cel a punt de ploure.














Salut
pep

PUNTA COGULLA - 2.387 m

Arribo a la vall de Benasque amb un temps molt tèrbol, però ahir el cel ens va donar una treva i vaig aprofitar per treure la pols a l'equip d'esquí de muntanya. Ja comença a ser hora de posar-se en marxa amb la neu que està caient. Com que vaig sol decideixo pujar a la punta Cogulla, un dels punts culminants de les pistes d'esquí de Cerler. Surto de l'aparcament i començo a remuntar per la pista del Molino fins a cota 2000. Aprofito que estic en zona boscosa per adentrar-m'hi, seguint el ritme i els espais que m'ensenynen els avets, que estan recoberts amb 4 dits de neu. Giro a la dreta en direcció al Rincón del Cielo i després cap a l'esquerra en direcció a la Cogulla, on arribo després de 2 hores i mitja de pujada. Les vistes durant l'ascenció són excel.lents, començant per les tuques de Ixeia, les puntes del parc Posets-Perdiguero i més tard, ja arribant a la Cogulla, les Maladetes. El vent comença a fer acte de presència quan arribo al cim i m'afanyo per tirar avall. La neu pols caiguda el dia anterior deixa unes traçades perfectes fins gairebé al punt d'inici.

massís de les Maladetes
massís de Posets-Eriste










Salut
pep

23 de des. 2013

GORGES DEL FOIX

Última excursió del 2013 per la vall del Foix, a l'alçada del seu naixement, les gorges que porten el seu nom. Deixem el cotxe aparcat al costat del mas de cal Rossell i agafem un camí forestal marcat com a PR, camí del Molinot i el molí de l'Horta, passant pel mas de can Bosc de Baix. Arribem al riu i el creuem, sempre que no baixi massa aigua, sinó ens quedarem tallats, i continuem per un senderó que ens durà al molí de l'Horta. Si continuessim el senderó de la dreta fariem cap a la carretera la Llacuna. 
Arribem al molí i tornem enrera. Just creuat el riu anem a buscar un senderó mig perdut en direcció O, que anirà pujant poc a poc seguint marques grogues i punts verds, fins a una bifurcació que ens durà a la roca Foradada del Foix, un indret ben desconegut. Desfem el senderó fins a la bifurcació i continuem per la dreta fins anar a petar a la pista forestal que hem fet servir per baixar al riu, i que desfarem fins al mas Rossell de les Bassegues. D'aquí, i aprofitant el matí genial que fa, ens apropem al santuari del Foix, des d'on gaudirem d'una vista espectacular de la plana del Baix Penedès i part de l'Alt Penedès. Si agafem un senderó que surt justament darrera de l'ermita nova farem cap a la cova on es va trobar la imatge de la mare de Déu del Foix, i on hi ha muntada una capelleta. El lloc és espectacular.
Bona ruta per un matí o una tarda d'estiu, podent compaginar-ho amb un bany al riu.
santuari del Foix
molí de l'Horta









Arrels a la Roca Foradada


mas de ca l'Isidrot, a dalt a la dreta
el santuari del Foix









Salut
pep

ESMORZAR NADAL BTTTARRAGONA

Diumenge passat em vaig trobar amb alguns "vells" amics del BttTarragona per fer una petita celebració d'aquestes festes. Sortiem de Tarragona, i guiats per en J.Suller vam anar enllaçant senderons i pistes fins arribar a Salomó, on paràvem a "omplir el dipòsit" a la Societat Salomonenca. Després, tornada cap a la capital romano-Mediterrània per més senderons. Realment una autèntica demostració dels km de senderons i trialeres que hi arriba a haver en aquests boscos del litoral tarragoní. Bona trobada nanos!! Per acabar-ho d'arrodonir anem a fer un vermutet al Serrallo aprofitant el bon temps que fa... Genial!!







Salut
pep

22 de des. 2013

VOLTA PER L'ALT PENEDÈS

Quedo amb en Perico a Vilafranca del Penedès. Volem fer un tomet per la comarca de l'Alt Penedès. Així doncs quedem a la plaça de l'ajuntament i anem a buscar una zona de parc, on s'estava celebrant la fira del gall. D'allí ja anem tirant per pistes fins a Pacs del Penedès, i Vilobí del Penedès, on parem a fer una visita a l'ermita de Santa Maria. Continuem per carretera fins a Guardiola de Fontrubí on parem a fer un cafè al casal del poble, un lloc de visita obligada. El dia havia començat tapat i fred, però a mesura que anava avançant els núvols donaven pas al sol fent que pedalar es convertís en un plaer brutal. El paisatge alternava vinya i sembrats. 
De Guardiola continuem, primer per carretera, després per pista fins a Santa Maria de Bellver, on parem a fer un parell de lliçons de mecànica. Continuem per pista asfaltada  fins a les Casetes d'en Raspall. Les vistes del massís de Montserrat esdevenien immenses des d'aquestes parades. Continuàvem cap a Sabanell i el Pla del Penedès, on fem un tomet pels seus carrerons eixerits. Trobem indicadors de la ruta del vi i el cava. Agafem una pista boníssima que passa per vàries "caves" fins qhe fem cap a Santa Fe del Penedès, la Granada i finalment Vilafranca.
Un tomet espatarrant amb molt poc desnivell però amb un escenari visual i espiritual genials!! Recomanable també per realitzar amb canalla, tot i que als trams de carretera s'ha d'anat molt amb compte tot i no ser carreteres gaire transitades. 













Salut
pep

20 de des. 2013

TORRE DE LA MIXARDA

Som a mitja tarda i encara queda llum per fer una sortida curta però plena d'història. Deixo la furgo aparcada a la carretera, a les afores de Fontscaldes, on trobem el panell indicador de la serra de Miramar. Agafem la pista que arranca del costat de la carretera en direcció a la torre de la Mixarda, que aquest cop fem amb la bicicleta. Portem una mica de menjar per aprofitar l'estona que queda de llum. Anem tirant pels camins rurals seguint els indicadors de color verd. Arribem a una cruïlla on trobem indicada la cova del Gat, amb pintures sepulcrals de l'época del Eneolític. L'entrada de la cova està protegida amb unes reixes, però val la pena arribar-hi per visitar l'indret.
Reculem fins on hem deixat les bicis i continuem cap a la torre de la Mixarda, passant pel costat del mas del Llop. Anem seguint els pals indicadors en direcció a la torre. Encara que la porta del vallat estigui tancada la podrem obrir. Fem servir els bancs que hi ha per menjar una mica i disfrutar de la posta de sol. La torre datada del s.XV, però segons Ruy-Fernández "...Ab-al-Rahman havent reconquerit Tarragona l'any 812, i veient-se hostilitzat des dels boscos del Camp de Tarragona on havien fugit els habitants de la ciutat, decidí la construcció de les torres, anomenades "Guistanes", amb la finalitat de vigilància, defensa i contacte amb la torre de la Mixarda, que rebia les comunicacions de la Conca del Coll de Cabra i servia de sentinella avançat del Camp de Tarragona".




Salut
pep

VALLS - TARRAGONA EN BICI

platja Llarga de Tarragona
No recordo quan de temps, però feia molt que no em trobava amb 2 vells amics de l'Espluga. Així que havíem de muntar una sortideta per poder coincidir. En aquesta ocasió triàvem l'Alt Camp i el Tarragonès per temes climàtics, i la vam encertar de ple. Sortiem de Valls creuant el barranc Fonollosa en direcció Nulles per camins encara molls per la ruada .Abans d'arribar-hi, però, passariem pel bonic llogarret de Bellavista aprofitant el PR que ve de Puigpelat. D'aquí seguíem encara el PR per senderó i camí rural fins a enganxar amb el GR-172 a l'entrada de Nulles, des d'on anavem a buscar la continuació del GR que ens portaria fins a Renau, primer, i el Catllar més endevant, passant per uns senderons molt nets i on encara trobem restes de roderes de carro de l'era Romana. La veritat és que són impressionants!
platja de Tamarit
Al Catllar ens trobem la riera molt plena d'aigua però amb uns colors de tardor que invitem a fer la primera parada. Pugem a la carretera i anem a trobar un senderó que ens conduirà al camí que arriba, pel marge dret del Gaià, fins Ardenya, on fem parada per agafar aigua. Sempre és bonic tornar a aquests racons que em van ensenyar els amics de Tarragona... 
via Romana al Catllar
Continuem ara ja per camí indicat fins a la Riera de Gaià i el Castellot, evitant un tros del track que portem per estalviar-nos uns 4 km abans d'arribar a Altafulla. Anem seguint els pals indicadors en direcció a la desembocadura del Gaià, a la platja d'Altafulla, i d'allí anem a buscar el càmping de Tamarit per arribar-nos a la platja que hi ha sota el castell. Una sorpresa ben grata i amb una temperatura que ens obliga a treure'ns roba. Després de disfrutar amb un somriure als llavis del paratge que ens ha preparat en Picardia, continuem per dintre el bosc empenyent la bici en algun tram per enllaçar amb la platja de la Punta de la Móra, on quedo bocabadat del passeig que hi han obert. És genial. 
riera del Catllar
D'aquí anem a buscar el bosc de la Marquesa, seguint indicadors de color groc, i anem resseguint la línia de la costa fins arribar a la platja Llarga, que creuem per damunt la sorra. Quedo parat de la qüantitat de gent que hi ha caminant un dimecres al matí. És molt evident que el dia acompanya. Per arribar a Tarragona encara haurem d'anar a buscar la zona interior de Monnars i els Boscos de Tarragona, des d'on arribarem a la capital romana pel camí de la Budellera. Anem a petar a l'Arrabassada i d'allí resseguim el passeig de costa fins al Serrallo, passant per la platja del Miracle.
Tot un luxe de sortida, que a part de conéixer cares noves i tornar a trobar-me amb cares conegudes, ha servit per recórre un cop més aquesta gran terra que tenim al costat de casa i en la qual podem trobar infinitat de racons i de paisatges diferents. Gràcies Picardia pel teu recorregut. Segur que repetim ben aviat.


Bosc de la Marquesa
passeig a la punta de la Móra








PR entre Castellot i Altafulla

De camí a Bellavista













Salut
pep 

17 de des. 2013

ALT CAMP I TARRAGONÈS PER CARRETERA

Santes Creus
Quedo amb en Tomás a Tarragona. Enfilem cap a Sant Pere i Sant Pau i continuem direcció a la Secuita, on hem quedat amb en Manel. El "Trio Lechuga" capitanejats per Le Petit Enciam enfila camí cap a Bràfim i les 4 carreteres, des d'on s'adrecen als antics priors del monestir de Santes Creus per rebre la seva benedicció i poder realitzar l'ascenció al coll de la Torreta amb convenciment i bon pedalatge.
pujant a l coll de la Torreta
El dia és molt més radiant del què ens pensem i tot i la fresqueta que portem enganxada a les galtes ja comencem a notar la pujada a l'interior dels paravents. Arribats al coll continuem cap als Ranxos de Bonany, on pararem a fer un mos, barato, barato... Com sempre un carajillet de Bailey's per mantenir l'escalforeta del cos i poder continuar amb la bona marxa per baixar cap al Pla de Manlleu per la vall de l'Infern. D'aquí a Aiguaviva i al coll de St Marc, des d'on ja encarem la baixada a Can Ferrer. Hem d'anar al tanto perquè hi ha trams de la carretera força molls i gebrats a les hores del migdia, però sembla ser que les pregàries dels monjos cistercencs l'han encertat perquè arribem sense cap ensurt.
Baixem fins al monòlit de Can Ferrer i continuem per l'esquerra fins a Rodonyà, des d'on allarguem cap a Masllorenç. Aquí una recta ens invita a pedalar una mica més animadament, amb una mica de vent de cara, fins a a l'encreuament de Salomó, següent destí de la ruta. Creuem el poble i continuem cap a la Nou de Gaià per un tramet de carretera molt espectacular. La temperatura és molt còmode i el paisatge encara està molt maco amb colors de tardor, que ja s'acaba...
A la Riera ens dividim. En Manel agafa direcció el Catllar i la Masó, mentre que en Tomás i jo continuem cap a Ferran per encarar els últims km fins a la platja de l'Arrabassada, el Miracle i el Serrallo, des d'on sortiem aquest mateix matí després de realitzar uns 106 km. Per acabar un bon plat de pasta i unes cerveses. Fantàstica sortida i excel.lent companyia, que han hagut de tenir una mica de paciència, i es que feia gairebé un mes i mig que no agafava la bici de carretera.
Val a dir també que en Xavi M. ha fet una molt bona feina amb la bicicleta híbrida que porto actualment, aprofitant un quadre i unes bieles de BTT i els desarrollos, rodes i frens de l'antuiga Zeus de carretera. Perfecte Xavi. Ara sí que la bici és única de debò... je je, i és que això que et fotin la bici és un bon mal de cap... Mai més hi tornarà a haver una Orbea Le Petit Roc, i cada sortida es converteix en un tribut a aquella màquina que tants bons moments em va donar. Una abraçada "petita" allà on siguis!




Aiguaviva
Montmell i vall de St Marc










Salut
pep

13 de des. 2013

MONTSENY, GUILLERIES I GAVARRES EN BICI

riera d'Avençó
6 de desembre de 2013: Aiguafreda - St Hilari Sacalm
Arriba el pont de la Constitució i en Pito em proposa fer una travessa en BTT per 3 dels massissos més rellevants de les províncies de Barcelona i Girona. Sortim d'Aiguafreda, on ens trobem una boira gèlida, i remuntem la Riera d'Avençó que enllaçarem amb la riera de Burguès, des d'on arribarem a Collformic per una pista que ens ofereix unes vistes excel.lents de bona part del Pirineu, creuant un bosc de conífera amb tonalitats de tardor genial per als ulls. Arribem a Collformic i agafem la pista que baixa cap a la Castanya i que enllaça el GR-5 fins a St Martí de Montseny. D'aquí fem 3 km per la carretera cap a l'esquerra fins a la pista indicada cap al càmping Les Illes, des d'on realitzarem la pujada sorrenca fins al coll de St Marçal, on el bosc està impressionant i ens fa aturar una estona per la nostra maravella.
Arribem a la carratera GIV-5201 després de fer una lleu visita a l'ermita de St Marçal i fer un mos. Continuem cap a la dreta durant 1 km fins que en un revolt de la carretera trobem una pista que arranca a l'esquerra i s'endinsa a la fageda fins a l'ermita de Sta Mª de Lliors, on arribem en un plis-plas i amb força fresqueta. D'aquí a Arbúcies arribem per la carretera del coll de Revell. Són les 15,15h i encara ens queden un parell d'hores de bona llum, així que decidim continuar amb el track que portem per arribar a St Hilari Sacalm. Anem a buscar la riera de la Pineda i comencem a pujar cap a la serra de Malhivern i el coll de Reurell. Aquí decidim girar a la dreta fins a l'ermita de St Miquel de Cladells, des d'on sortim a la carretera GI-551 que en 8 km de pujada ens portarà fins a St Hilari. Jo hi arribo cap a les 18,30h gairebé fosc i negre però sa i estalvi... El sopar, amb crema catalinista de postre, i un bon llit a la fonda Rita valen la pena. Aquest ha estat un dia dur de 75 km i 2500 m+ que m'han cansat, només una mica, je je ...
7 de desembre de 2013: St Hilari Sacalm - Girona
la Castanya i el Turó de l'Home
Ens llevem amb un sol radiant però amb una fresqueta intensa. Estem a 800 m d'alçada i encara hem de pujar una mica fins a trobar la pista que porta a Osor. Hem entrat ja al massís de les Guilleries que també ens rep amb uns boscos increïbles i amb uns colors immillorables. Anem seguint la pista en direcció a l'ermita de la mare de Déu del Pedró i més endevant la Santa Creu d'Horta, datada de l'any 964, i on la gent de St Hilari hi realitza un aplec anual. Ens deixem aconsellar per uns caçadors que ens envien a Collsacodina i baixar cap a Osor per la riera d'Horta. Arribem al poble força freds i amb els camps encara gelats. Disfrutem d'aquest poblet i el seu pont romànic i anem a buscar la pista que puja cap a l'ermita de la mare de Déu del Coll. Podem arribar-hi per pista asfaltada o pel GR, on haurem de caminar un bon tros, fins arribar al coll de Nafré. D'aquí deixem la pista asfaltada que baixa al pantà de Susqueda i continuem amunt fins a l'ermita. Ens quedem maravellats per la majestuositat de l'indret. Fem petar la xerrada amb un parell de ciclistes de la zona i aprofitem per menjar alguna cosa abans de baixar al pantà de Susqueda, des d'on anem baixant per la pista asfaltada i gèlida fins al Pasteral.
A partir d'aquí i fins a Girona seguim la via verda del Carrilet. Arribem a Girona i ens deixem portar pel consell d'en Jaume de pujar fins a la torre Gironella per baixar per la muralla i el castell fins a la catedral mateix. La vista de la capital gironina amb les últimes llums del dia i el Canigó nevat al darrera és espectacular. Anem a buscar la fonda Coll, on passem la nit. En total haurem fet uns 70 km i uns 1500 m+, molt més portables que el dia anterior.

ermita del Pedró
8 de desembre de 2013: Girona - Caldes de Malavella
Fa fresca, però un bon cafè amb llet i unes pastes de poma em refan el cos. Anem a buscar l'entrada de la vall de St Daniel, on ja trobem indicadors cap a l'ermita dels Àngels o Puig Alt (485 m). Bona pujada que realitzo meitat per pista i meitat per carretera. Vistes genials de mitja Catalunya: Montseny, Guilleries, prineu gironí, Canigó, Cap de Creus, Montgrí, illes Medes, Alt i Baix Empordà, etc ... Reculem per la carretera fins a trobar l'entrada cap a St Mateu de Montnegre, una ermita amb un parell de cases totalment genial. El dia promet i ens anem treiem algo de roba. Continuem seguint indicadors fins a Sta Pellaia, on no arribem a baixar per girar a la dreta en direcció a Cassà de la Selva. Anem seguint marques de PR fins al coll de Llumeneres, des d'on ja trobem el camí que ens portarà directe a Cassà de la Selva, passant pel mas de Vilallonga, espectacular. Trobem la via verda de Girona a St Feliu, que seguim durant un parell de km, per anar a trobar una pista que ens portarà a la carretera de Caldes de Malavella, on arribem uns 3 km més endevant. La sorpresa va ser que en pujar al tren per tornar a Barcelona, el tren ens va deixar a l'estació de Sils per voler anar a buscar el vagó on han d'anar les bicicletes. El company ja era mig dins del tren quan aquest va arrancar. Totalment indignant!! Evidentment vaig fer la pertinent reclamació, que espero que almenys es llegeixin... En aquesta jornada haurem fet uns 55 km i uns 600 m+, tots al principi i de cop, bufff...

ermita de la mare de Déu del Coll
via verda del Carrilet



ermita dels Àngels

masia Vilallonga



















Salut
pep