27 de nov. 2013

PAÍS CÀTAR



Toulouse
A finals de setembre vam fer una visita pel sud de França, més en concret a la zona entre Narbonne i Toulouse, és a dir al Llenguadoc, el país càtar per excel.lència... Entre molts dels llocs que vam recórre trobem les capitals esmentades, Carcassone, Villefranche...

Narbonne
Vam començar el periple Càtar a Toulouse, on varem recórre alguns km pel Canal de Midi fins a Castelnaudary. Aquí tren fins a Narbonne on varem  recuperar la furgoneta i on vam visitar la gran i inacabada catedral així com la via romana que passa per devant l'ajuntament. Vam continuar cap al monestir de Fontfroide i direcció als castells de Sant Martin, Saint Laurent de la Cabrerisse, Talairan i Villerouge, on vam disfrutar de la bona conservació del seu castell.
D'allí, i aprofitant que feia un dia esplèndid, continuàvem la carretera cap a Termes i Saint Pierre des Champs, per arribar-nos a Lagrasse, on ens quedàvem bocabadats amb els carrerons medievals i la seva abadia romànica, on feiem un cafè i adquiriem un plànol de la zona.
Ja quedava poc per arribar a Carcassonne, lloc on realment val la pena perdre's pels carrerons de la ciutadella medieval, i admirar la realitat de l'arquitectura dels s.XIII-XIV.

De Carcassone agafavem direcció a Limoux amb un dia que també pintava bo, tot i que el temps anava i venia. Després de visitar-ne la plaça major i l'església ens dirigiem cap a Quillan i més avall, fins a Axat, on realitzàvem l'aproximació al castell de Puilaurens. La porta ja estava tancada però valia la pena la vista que ens ofereix el camí que puja al recinte enmurallat. El dia encara allargava i ens dirigiem cap a Maury per arribar-nos a l'espectacular castell de Quéribus, que ja visitàvem amb llum tènue, la qual cosa li donava un toc molt més misteriós... Aquella nit dormiem a l'ermita de St Vicenç d'Estagel, on teniem una bona visió del Pirineu Oriental amb el Canigó en primer terme.
Agafàvem la carretera en direcció a la vall del Conflent, passant per Prades, L'abadia de St Miquel de Coixà, Villefranche de Conflent i Montlouis, amb la seva fortaficicació intacte. Aquí acabàvem la volta pel país càtar, baixant cap a Puigcerdà i amb ganes de més. La propera haurem d'anar cap a la vall del Foix i l'Ariège.


Canal de Midi


Abadia de Fontfroide

Castelnaudary




Villerouge
Chateau de St Martin

Detall a Lagrasse


Carcassonne

Carcassonne


Chateau de Quéribus

Chateau de Quéribus





Mont-Louis




Villefranche de Conflent
Sant Miquel de Coixà




11 de nov. 2013

BARRANC DE ST MARC

Quedo a Llorenç amb 2 Peps... tot i el vent la idea és sortir a rodar una mica amb la BTT. Així doncs em deixo portar per aquests nadius del terreny. El vent bufa fort a la plana, però a mesura que el terreny es torna costerut hem de parar a treure'ns les jaquetes. Remuntem el camí asfaltat fins a l'Hostal i continuem cap al castell de Gimenelles i cal Torrell, ara ja per pista forestal. Aquí el vent ja no molesta en absolut i el rodar és molt còmode amb màniga curta. Continuem cap al coll Beix i comencem a remuntar ja el barranc de St Marc, amb zones de sorra desfeta i pedregals força incòmodes. Tot i així anem progressant deixant a l'esquerra el camí de Sentsuies i el coll d'Arca. Passem de llarg la barrancada de Fontanilles i anem a petar a la pista asfaltada del coll d'Arca a Aigüaviva.
Ja fa una estona que duc la roda del darrera en mal estat i decideixo plegar veles al Pla de Manlleu. Abans però passarem per Aigüaviva, on disfrutarem de les vistes veremelloses de les seves vinyes, i gaudirem d'una mica de raïm a l'ermita de St Miquel. Un cop al Pla baixo per carretera fins a Aigüaviva i les Ventoses, de nou a St Jaume i Llorenç. Un altre dia espero poder completar la volta amb aquest parell de llorencencs... Merci per la companyia nanos...!!!












Salut
pep

CARRILS BICI DE LA COSTA DAURADA

Agafem un tren de Tarragona a Vila-seca. Això ens permetrà estalviar-nos el tram de N-340 que uneix aquestes dues poblacions. La intenció és recórrer bona part dels carrils bici que s'han establert per tota la zona del litoral de la Costa Daurada. Així doncs sortim de l'estació de Vila-seca i anem a fer un tomet pel casc antic fins a l'enorme rotonda que ens porta al Raval de la Mar en direcció la Pineda. Aquí han construit una passarel.la peatonal per no haver de fer rotondes carregades amb trànsit. Genial! Arribem fins a la Pineda per carril bici. Anem a buscar la línia de la costa i passem per la platja on fan els pessebres de sorra a l'época de nadal. Continuem pel passeig Pau Casals fins al carrer dels Muntanyals, que desemboca al carril bici de l'avinguda del Pla del Maset, on haurem de posar-nos a mà esquerra, sempre buscant el carril ben asfaltat. Ara amb una mica de pujadeta curta agafarem la segona rotonda a l'esquerra, sense deixar el carril bici en direcció al Cap Salou.
Arribarem a una nova rotonda, on anirem a buscar el carrer de Brussel.les a la dreta, per on continua el carril bici en direcció a la platja Llarga de Salou. El dia és genial i al migdia el sol es despulla de núvols. Continuem pel passeig de la LLarga i anem a parar al carrer de la Costa. Aquí continuem cap a l'esquerra per fer una visita a la platja dels Llenguadets i tornem enrera per baixar a la platja dels Capellans, on ja enganxem el camí de Ronda per unes passarel.les de fusta que ens portaran al passeig marítim de Salou. Resseguim aquest passeig fins al port esportiu de Salou i continuem encara pel carril bici que ja no deixarem fins gairebé arribar a Cambrils, on parem a fer unes tapes.
La tarda es mostra calorosa. Anem desfent el carril bici que recórre el litoral tarragoní fins al final del passeig marítim de Salou. Aquí girarem a l'esquerra pel carrer del principat d'Andorra fins a la plaça Europa, on agafarem direcció Port Aventura i Vila-seca, enganxant de nou amb carril bici a la banda esquerra de la carretera. Arribats a Vila-seca anem a buscar l'avinguda de Ramón d'Olzina fins arribar a la N-340. Aquí anirem pel voral amb compte durant uns 2,5 km fins a una rotonda, ja a l'alçada de Bonavista, on retrobarem el carril bici a l'altre costat de carretera, i que ja no deixarem fins a l'entrada de Tarragona.















Salut
pep

7 de nov. 2013

EL CAMÍ DE RONDA DE SALOU

Anem amb la Marta a Salou, no perquè tinguem ganes d'slammers sinó per recórrer el tram de camí de Ronda que ressegueix tota la costa catalana en bona part del seu litoral. És un camí que tot i no estar indicat es troba fàcilment si l'enganxem des del final del passeig marítim en direcció a Tarragona. Està molt arreglat en el primer tram, on trobarem una passarel.la de fusta abans d'arribar a la platja dels Capellans, i ben acondicionat amb escales i pedres a les altres cales (Punta del Po-Roig, Llenguadets, platja Llarga). Hi ha algun tram, el què va de la platja Llarga a la cala de la Penya Tallada que no estan gens acondicionats però que esdevé el tramet més maco de tots, ja que estarem passejant justament per sobre dels petits cingles vermellosos que ressegueixen aquest tram de litoral. Després haurem de fer servir la imaginació per anar de cala en cala, passant per la cala de la Font i la cala Cranc, on abans d'arribar passarem per la punta del Cavall, des d'on podrem admirar tot el recorregut que hem fet. Nosaltres aprofitem per anar-hi a la tarda-vespre per gaudir d'una de les millors postes de sol que hi ha en terres Tarragonines.















Salut
pep

4 de nov. 2013

EL CASTELL DE PINYANA

Dinem a Querol i baixant per la carretera divisem la torre del castell de Pinyana. Així que aturem la furgo a peu de camí i comencem a caminar per una pista forestal en bones condicions però força pedregosa a la seva part del mig. Feia temps que tenia ganes de pujar a aquesta talaia, tant de passar-hi amb la bicicleta... Al principi haurem de vigilar amb l'argila si ha plogut recentment... Arribem al castell després d'haver pujat uns 3 km i uns 250 m de desnivell. La tarda va caient a sobre però les ganes de visitar el castell poden més que la suau claror que ja cau sobre les parets de Pinyana. 
El castell ja és esmentat a finals del s.X, l'any 986, quan passa a mans d'Hug de Cervelló, juntament amb els castells de Montagut i Querol. A partir del s.XI passa a mans de la família Alemany de Cervelló, durant el s.XV passa a formar part del monestir de Santes Creus i a mitjans del s.XVI passa a pertànyer al Pont d'Armentera. Només en resta dreta la torre circular de guaita, part de les arcades de l'ermita de Pinyana i 3 parets de pedra, així com també es pot veure un pou amb una entrada de pedra espectacular. Bona talaia sobre la conca del riu Gaià al seu pas per Querol i el Pont d'Armentera.















Salut
pep