24 de set. 2013

EL PARRISSAL I EL PANTÀ DE PENA

Diumenge, després de dormir a Horta de St Joan ens trobem amb la penya del Club Ciclista Selvatà Tot bike a Beseit. Fem dos grups, un que anirà a rodar per les muntanyes de la cara N de Beseit i un altre que anirà a fer les Gúbies del Parrissal, meitat amb bici meitat a peu.
Comencem l'excursió al poble de Beseit i anem seguint els postes que indiquen Parrissal. Tenim algun tramet de pujada sortint del poble però després la pista va suavitzant fins que ens veiem obligats a lligar les bicis una mica més amunt de l'aparcament per als vehicles motoritzats. Portem candau i cadena i lliguem les 4 bicis darrera uns arbusts. Continuem el senderó que va remontant el riu Parrissal durant 4 km, i on ens trobarem amb unes quantes passarel.les per poder progressar barranc amunt. L'aigua és completament transparent però hi ha trams que no hi ha aigua, tot i així la vegetació, a mesura que anem pujant, és exhuberant. La calor comença a apretar i donem mitja volta.
Tornem pel mateix camí de pujada enmig d'una riuada de gent que fa esgarrifar... Tot i així estem sols en molts dels indrets que visitem. Donen ganes de banyar-se en algunes de les tolles que trobem pel camí. La propera serà qüestió de portar la toballola. En total haurem realitzat 23 km, 14 en bici i 8 a peu.
Arribem a Beseit sobre les 14h i aprofitem per fer un bany a la tolla que hi ha just a sota el poble amb una aigua que està força gelada però que senta molt bé...
Per la tarda aprofitem els últims raigs de llum per fer la volta al pantà de la Pena, que no té cap complicació excepte algunes rampes que trobem a l'alçada de la presa si fem el tomb en sentit de les agulles del rellotge. Haurem de passar per damunt de les dos tanques que controlen el pas per la presa, la qual cosa pot ser una mica problemàtica. Tot i que val molt la pena... En total haurem fet 8,5 km molt tranquilament.

























Salut
pep

18 de set. 2013

LA VALL DE ROJALS I DEL MAS D'EN LLOR

Ahir matí, em proposen anar a fer una passejada per les muntanyes de Prades. Arribem a Montblanc amb el cotxe i sobre la marxa decidim pujar pel GR que recórre la Vall fins a Rojals. Deixem el cotxe a l'ermita de St Josep, un paratge singular a les afores de la capital de la Conca. Anem seguint les marques blanques i vermelles de GR fins a l'entrada de la Vall, que anem remuntant, primer per pista i finalment per senderó, fins arribar a la font del Grèvol, on el senderó ja ens mostra el desnivell que hem de superar per arribar al poblet de Rojals, on arribem en poc més d'una hora. El dia és radiant i la temperatura ja comença a ser de tardor, la qual cosa s'agraeix i molt...
De Rojals, i després de fer el tafaner a una casa que està de lloguer, continuem pel GR en direcció al coll de la Mola. Nosaltres, però, girem a la dreta en direcció als plans de St Joan, arribant primer al coll de la Creu de l'Ardit on trobem indicadors que ens dirigeixen cap a la vall del mas d'en Llor. Tot aquest tram el farem per pista, i els km van passant. Els plans de St Joan estan plens de verdor i pi roig, molt agraït a la vista. El cel és completament blau amb algun núvol tímid que treu el cap. Anem baixant, a trams caminant a trams corrent, fins que trobem l'entrada d'un senderó que porta la direcció que volem seguir. 
El consens és mutu i ens hi endinsem. Quedem una mica esgarrinxats però bé val la pena. Al final del senderó arribem a l'esperat mas d'en Llor, ben remodelat i pintat de color groc, abans però passem pel costat d'un tancat ple de cabres que ens fa aturar una estoneta. Parem al mas a fer un "gofre" i a agafar una mica més de forces i tirem pista avall. Uns metres més endevant veiem una reixa verda a sota un espadat. Pugem i guaitem a les pintures rupestres del mas d'en Llor. La reixa està tancada però podem divisar alguna pintura de color vermellós des d'on som. Aquestes pintures rupestres es van trobar als anys '30 i daten del Neolític, deu ni do...
Anem baixant ja sense pèrdua per la pista que es va tornant vermellosa. El paisatge està al.lucinantment bonic i anem badant entre passa i passa. De sobte una fita ens obre un altre senderó a la dreta. Baixa a saco i això ens agrada, així que no dubtem massa a endinssar-nos-hi. Fem cap a la pista que remonta la Vall, així que només ens caldrà agafar cap a l'esquerra per arribar al punt de partida. La calor ja comença a ser sofocant i ens fa suar de valent quan no corre l'aire.
Ha estat un matí sensacional, amb bons paisatges al costat de casa, bona climatologia, i sobretot molt bona companyia. Merci nano per la paciència, no sempre m'agrada córre per la muntanya, de vegades va molt bé badar amb la natura i els detalls que ens depara. És genial!!!
























Salut
pep

16 de set. 2013

VOLTA A LLABERIA I COLLDEJOU

Ja feia temps que ho tenia al tinter, i tot i que ja havia rodat per la major part de les carreteres d'aquesta zona encara tenia pendent realitzar-ne la volta sencera. Així doncs quedo amb en Tomás a Tarragona. Sortim de la zona del Serrallo i anem a buscar l'autovia de Salou, des d'on agafem direcció Cambrils on arribem en tan sols 35 minuts. Sembla ser que el vent no ens deixarà massa tranquils avui però anem fent, rodant a una mitja de 28-30 km/h.
Sortim de Cambrils i continuem per la N-340 fins a trobar la bifurcació cap a Montroig del Camp, on ja comencem a notar de valent els efectes del vent, i és que ens ve de cara... Girem a l'esquerra i trobem el trencall de Pratdip a la dreta. Comencem pujant suaument fins al poble amb bones ràfegues d'aire que ens incomoden força. Parem a la font que hi ha a l'entrada del poble i aprofitem per menjar un plàtan i un gofre (feia mesos que no en duia al damunt, i portar-ne és garantia d'éxit, je je...)
Continuem ara ja en direcció al coll de Fatxes amb unes rampes inicials que es fan notar. Decidim pujar a ritme ja que el vent ens respecte en aquesta zona de muntanya més tancada. Passem pel santuari de Santa Marina i continuem amunt. Aquesta ascenció té molts descansos que van bé per estirar les cames. Arribem al coll on el vent ens dóna una bona bofetada, però ara queda el descens fins a Tivissa, que tot i la baixada ens obliga a pedalar.Sempre és maco per la vista i l'ànima passar per Tivissa, i és que aquest indret té una armonia especial...
D'aquí girem a la dreta cap a la Serra d'Almos, on arribem per un asfalt molt castigat per la climatologia. Creuem el poble i seguim cap als Guiamets amb dura pujada abans d'arribar al poble. Finalment arribem a la plaça que hi ha al costat de la cooperativa, comprem uns pastissets i algo de beure i descansem una estona en un banc a la sombra. El sol brilla de valent però ja ha perdut la intensitat de l'estiu. Menys mal... Aprofitem també per comprar unes "saginades" que ens serviran de postre.
Seguim per la carretera i poc després de deixar el poble agafem al trencall a la dreta cap a Capçanes, on arribem per una pista asfaltada molt guapa i des d'on podrem disfrutar d'unes vistes excel.lents del pantà dels Guiamets. De Capçanes pujem per la carretera que ens durà a Marçà, que atravessem pel mig per enllaçar amb la carretereta de la Torre de Fontaubella. Ara ja som al bell mig del dia i els ànims comencen a minvar lentament. Després de parlar-ho i de voler afrontar una qüestió purament psicològica decidim pujar a Pradell de la Teixeta. Aquest tram ja l'havia fet de baixada i la guerra psicològica de fer-lo al revés va esdevenir tota una sorpresa. Amb un tres i no res ens trobavem a l'entrada del poble amb comentaris sobre la marxa que portàvem provinents d'una ràdio que no sabiem ben bé d'on venia. Vam riure una bona estona i ens va donar el cop de moral que necessitàvem per fer aquesta ascenció.
Arribem a la carretera de Falset i baixem fins al coll de la Teixeta, des d'on ens esperava una baixada molt llarga, primer fins a Duesaigües, després a Riudecanyes i finalment a Montbrió, on paràvem per tercera vegada a agafar aigua. D'aquí a Tarragona seria un tràmit dur, sobretot per les hores que portàvem ja pedalades i pels km que ens faltaven, que serien els més aborrits del dia. De Salou tornem a Tarragona per la N-340, passant per Vila-seca i Torreforta, i finalment al Serrallo de nou, on després d'una bona dutxa van caure les saginades amb un moscatell que ens va deixar ben aplatanats al sofà... Al final haurem fet 140 km i uns 1650 m+.
Excel.lent volta amb molts km i desnivell però amb unes vistes de diferents massissos de les nostres contrades (Llaberia, Prades, Colldejou, Montsant, Montalt, Tivissa) que sempre em roben el cor i em deleiten amb els seus boscos, cingleres i colors. Merci Tomás per la companyia.














8 de set. 2013

CASTELL DE L'ALBÀ

Continuo per la zona E de l'Alt Camp. L'altre dia amb la bici de carretera vaig veure un cartell indicador que posava "Castell de l'Albà", així que vaig deixar l'excursió per fer-la a peu. Deixo la furgo a l'ermita de Sta. Maria i conitinuem per la pista que en surt del darrera mateix. Trobarem pals indicadors durant tot el trajecte, així que no hi ha pèrdua, sempre direcció al castell. El primer tram de pista es fa molt agradable, passant pel costat de l'impressionant mas de Güell, que per la grandària i forma sembla un antic hospedatge per als vianants que feien el camí de Selma i Monserrat. Aquests camíns eren les artèries que comunicaven les comarques del sud amb el centre de Catalunya, i més concretament Santes Creus amb Montserrat, passant  pel monestir cistercenc de Valldaura que donaria peu a l'instal.lació del monestir de Santes Creus a la seva actual localització. El castell està datat del 977 i creat per defensar el territori dels bisbat de Barcelona. Durant el s.XIII l'església en perd el domini a favor de la família Alba, d'aquí el seu nom.
Del castell s'en conserven forces runes, murs de pedra, una torre circular i una part de l'àbside de l'ermita. Les vistes cap al camp de Tarragona són espectaculars, amb el massís del Montmell en primer terme.
Excursió de 2 hores que ens transportarà a l'edat mitja i a la vegetació mediterrània de la zona. Genial!














Salut
pep

MONTMELL EXPRÉS...

Volta que vaig realitzar amb la bici de carretera i sense fer fotografies (que ja és estrany...). Surto de Santes Creus i enfilo direcció les Pobles per arribar als colls de l'Arboçar i la Torreta, des d'on m'arribo als Ranxos de Bonany. De l'encreuament continuo cap a la dreta per la vall de l'Infern fins al Pla de Manlleu on arribo a bon ritme. Deixo la cruïlla d'Aiguaviva i continuo cap a les Ventoses per baixar fins a St Jaume i Llorenç del Penedès. D'aquí continuo fins a la Bisbal, des d'on giro a la dreta per pujar cap a la Juncosa de Montmell. Ja porto uns quants metres de desnivell acumulat, però l'afany de no haver pujat mai al coll d'Arca per aquesta banda fa que apreti bé les dents i em tiri de cap a les rampes del 17% que hi ha per arribar al coll. Deu ni do com s'aferra la bici al terra, i si no es porta una bona combinació de plats i pinyons s'haurà de posar el peu a terra. Sort de la pinyonera de BTT...
Baixo en direcció a Aiguaviva però giro a l'esquerra cap a Can Ferrer de la Cogullada, on paro a agafar una mica d'aigua. D'aquí fins al Dolmen i cap a la dreta direcció Vila-rodona, on arribo ja em forces renovades després de la baixada. La temperatura apreta però ja es coneix el bo de la tardor, que entra per la porta de setembre amb brises fresques. Tot i així la suor als ulls pica d'allò més. De Vila-rodona agafo direcció Aiguamúrcia, des d'on decideixo pujar al poblet de l'Albà, passant per les Destres i Masbarrat, així completo totes les pujades i colls que hi ha a la zona que envolta la serra del Montmell. 
Acabo la volta a Santes Creus, satisfet per haver recorregut aquestes carreteres on gairebé no es troba cap vehicle i el ferm està en un estat envejable. En total 86 km i 1500 m+...


Salut
pep

ERMITA DE ST MIQUEL I CASTELL DEL MONTMELL

Feia molt temps que no trepitjava aquesta serra vertebradora entre l'Alt Camp i el Baix Penedès. Sortim de la zona d'esbarjo que hi ha just al costat de l'ermita nova de St Miquel i continuem seguint les indicacions cap a l'ermita vella i al castell. El senderó va pujant sense pausa i ens mostra un traçat força treballat en el què haurem de fer atenció en algun punt. Arribem a l'ermita romànica de St Miquel en uns 30 minuts. Està la porta oberta, així que hi treiem el cap. És una ermita datada del s.XI molt gran per la seva funció i situació, i encara es poden veure els afegits que s'hi van fer durant l'edat mitja. Val a dir que l'ermita va ser restaurada ja que el seu estat de conservació és envejable.
Continuem cap al castell que, segons escrits històrics, està documentat d'abans de l'any 1000, i estava regit pels senyors de la Marca. En queden poques parets d'empeu, però la talaia sobre la què està construit és fantàstica. D'aquí continuem cap a la Creu, uns metres més amunt, que en época de Franco es va il.luminar amb unes quantes bombetes a mode de referència... a saber!!!
El dia s'ha anat emboirant però, tot i així, les vistes són magnífiques, i en un dia clar es pot albirar des del Pirineu, la serralada pre-pirinenca, la serralada pre-litoral i bona part del litoral Tarragoní. Fantàstic!!
De tornada refem el camí de pujada. A la furgo ens espera una bona cervesa...














Salut
pep