29 de març 2013

COVES DE MONTRAL

Balma del Cinglet
Aquest matí es llevava tapadot però no pintava pluja. Hem quedat a Alcover amb en Nacho i hem pujat a Montral, des d'on hem agafat el senderó que puja a la roca Foradada. D'aquí hem anat a trobar l'entrada de la cova de Montral, a la qual s'accedeix fent una petita grimpada per una cadena, i on ja trobem un pou només començar. Al no portar material hem anat a la veïna cova del Seip, on ens hem endinssat una estona fins que el requeriment de material tècnic ens ho ha impedit.
Cova de Seip
D'aquí hem seguit per la cinglera, deixant el senderó que passa una mica més avall per veure si trobàvem la cova del Cinglet, molt poc freqüentada. Justament damunt nostre, uns quants metres més endevant, s'obria una balma impressionant, on ens hem enfilat. Hi havia tanta humitat que es feien tolls que les cabres i altres bestioles aprofiten per l'aigua. D'aquí hem anat a buscar algun altre forat una mica més amunt, i el Nacho n'ha trobat un on s'ha enfilat, ha entrat per un forat i n'ha sortit per un altre en un recorregut d'uns 10 metres. Aquesta cova està situada al bell mig d'una cinglera frenqüentada en contades vegades. Jo per prudència m'ho he mirat des de baix.
Hem recuperat el senderó de marques blaves i grogues i hem anat a petar al costat mateix de la punta de Barrina (1001 m), el cim més alt de l'Alt Camp. D'aquí, cap a la dreta, hem continuat el senderó amb aquestes marques fins a fer cap a una pista ja a dalt als Motllats, des d'on hem anat girant per anar a petar a l'alçada de la roca Foradada, des d'on hem desfet el senderó cap a Montral.
Un matí molt agradable amb sensació "aventurera" i "fent la cabra" com ens agrada fora dels senderons. En total uns 12 km i uns 500 m + en unes 4 hores en total.
















Salut
pep

28 de març 2013

DELTA DEL EBRE

Ahir per la tarda vaig baixar a Riumar a veure uns amics. Passat l'Hospitalet es va acabar la pluja i va sortir el sol, deixant una posta amb una llum especial. Després de contemplar una lluna realment taronja, aquest matí ens hem llevat cap a les 7.30h per anar a fer uns encàrrecs a Deltebre (La Cava). Així que hem agafat les bicis i hem anat resseguint el carril-bici, que està recent encimentat, en direcció a Deltebre, on hem fet una visita al mercat del poble. Després d'un cafè amb llet i un croissant integral hem anat a veure al Lluís, la carniceria on venen les "baldanes", i on ens han ofert una baldana a mode de "cucurutxu" amb un gotet de vi blanc. Després de l'àpat hem agafat les bicis de nou i hem refet el camí cap cal Delta Hotel, on hem anat a saludar uns amics i a buscar licor de crema d'arròs del Delta, i després de nou cap a Riumar, on ens esperava una bona dosi de sol i que he aprofitat per fer el primer banyet de l'any. L'aigua estava gelada!!!
En definitiva un tomet de 23 km amb una bona mostra de la gastronomia local que ens ha deixat els estòmacs ben servits.












Salut
pep

25 de març 2013

COVA DE LA MONEDA - MONTRAL

Aquesta tarda hem pujat a Montral amb cotxe i ens hem endinsat cap als Motllats per trobar la cova de la Moneda, on podrem visitar les tres primeres sales plenes de formacions espectaculars. Hem d'anar amb compte a no relliscar, portar un casc i llum (a ser possible espelmes per anar deixant pel camí).
Agafem el senderó marcat amb pintura blava i groga cap a la roca Foradada. Abans d'arribar-hi girem amunt per terreny pedregós en direcció als Motllats pel senderó dels cingles. Atenció!! ja que haurem d'agafar un senderó que gira a l'esquerra i després a la dreta, sempre seguint unes fites grans i evidents, però on és fàcil de perdre's. Anirem resseguint el senderó del cingle fins a trobar una fletxa vermella al terra que gira a la dreta cap a la cinglera, on veurem un pas per enmig de les roques que ens portarà a la part mitja del rocallam, i des d'on podrem continuar pel senderó fins a l'entrada de la cova. Tornarem pel mateix recorregut.
















Salut
pep

SERRA D'EN JORDÀ


Diumenge tarda. He passat la nit a Figuerola i aprofito per anar a fer la ferrata del Salt de l’Aigua, que queda just a sobre del poble. Hem de seguir les indicacions dela ruta del Cister fins que trobem un cartell de fusta que insdica el senderó que ens portarà al principi de la ferrata. No és una via complicada ni llarga però hem d’anar amb compta en un parell de trams un pèl desplomats. De totes maneres està molt ben equipada i en cap moment ens farà sentir insegurs. Arribo al final de la ferrata i encara queda molta tarda, així que agafo el GR – ruta del Cister en direcció a Prenafeta. Baixo pel barranc fins la font del Bou i a la següent cruïlla giro a l’esquerra en direcció a Figuerola. Després de pujar sense descans arribem amb una altra cruïlla on trobem un pal indicador. Aquí girem a la dreta en direcció a Prenafeta fins que arribem a una esplanada on surt un senderó a mà esquerra. Deixem la pista que ens portaria a Prenafeta i pugem pel senderó que ens farà suar fins a la cresta del Tossal Gros, on arribarem després de deixar una fita, a mà dreta.
El Tossal Gros és el punt més alt de tota la serra de Miramar amb 867 m. Les vistes de la Conca de Barberà, el camp de Tarragona, l’Alt Camp i el Baix Penedès, Montserrat i el Pirineu són espectaculars en un dia clar. Torno enrera i ressegueixo el senderó que repassa tot el crestall fins al coll de la Coloma. D’aquí deixo la pista a la dreta que baixa a Figuerola i continuo per la de l’esquerra fins a un pal indicador on comença un senderó a la dreta, que seguiré fins a l’era del Caterí. D’aquí giro a l’esquerra per anar a buscar la font del Teix, on aprofito per refrescar-me ja que fa caloreta malgrat l’aire. Torno enrera fins a l’era del Caterí i giro a l’esquerra en direcció a Figuerola. Passo pel final de la ferrata i uns metres més avall trobem el trencall molt descompost que ens portarà de nou al punt de partida. Una excursió genial i no massa llarga per una tarda de primavera, amb vistes de primer ordre i amb una sol.litud que costa d’imaginar. En total m’han sortit uns 7 km i uns 600 m +.














Salut
pep

VOLTA CATALUNYA 2013


La Volta Catalunya 2013 passa per casa nostra, així que m’en vaig el coll de l’Illa per veure passar els ciclistes en l’últim port de muntanya de la 6ena etapa. Com sempre van com a “motos” a la pujada, peròla carretera és prou ampla per reconéixer alguns dels ciclistes. Després baixo cap al punt d’arribada on coincideixo amb el repartiment de premis. Per la tarda hi ha la presentació del llibre dedicat a la carrera professional d’en Xavi Tondo al teatre Principal de Valls. Aquest any la Volta va dedicada a aquest ciclista tan estimat a la seva ciutat natal, Valls. Espero poder llegir-lo ben aviat i disfrutar de la seva lliçó de vida i esforç.






Salut
pep

TARRAGONA - CAPAFONTS - TARRAGONA


He  quedat amb en Tomás a Tarragona per fer una mica de desnivell. Sortim en direcció a Constantí per pujar cap a la Selva del Camp. No fa vent però hi ha una boirina espessota que pot ser que ens faci girar cua, sobretot pel tema visibilitat. Sortim de la Selva en direcció al coll de la Batalla i Vilaplana, on desapareix la boira i s’obre un cel blau que deixa passar el solet que ens comença a escalfar. Anem encarant la pujada a la Mussara amb el plat petit i amb força calma, però sense pausa. Passem per devant el refugi i continuem recte en direcció a la Febró.  Jo començo a tenir gana i li proposa al Tomás de parar a fer un mos a Prades. 
Mentre pujàvem el collet de la Febró a Prades peta un radi de la roda del darrera de la bici d’en Tomás. Això ens obliga a canviar la ruta i girar a la dreta per baixar a Capafonts, on parem a fer un entrepà i un xampú. Aprofitem per posar-nos al solet er secar la suor de la pujada. Hem lligat el radi amb una brida perquè no molesti ni s’enredi amb el canvi, però la roda queda molt descentrada, així que enTomás haurà d’anar amb compta a la baixada de Montral a Alcover i Tarragona. Finalment arribem novament al punt de sortida després de tornar per Alcover, la Selva i Constantí, on baixàvem fent relleus a una mitja de 40 km/h. Bona sortida per fer desnivell, tot i que la nostra idea era arribar a Prades i baixar pel coll Arenas fins a Poblet. Ja hi tornarem… EN total 101 km i uns 1700 m +, gens malament per ser el primer dia de muntanya després d’unes quantes sortides per pla.











Salut
pep

20 de març 2013

CAP DE LES RASPES ROIES - 2710 m

Ahir per la tarda vam marxar cap a Barruera a passar la nit amb l'Alvar. Aquest matí teniem ganes de llevar-nos aviat per realitzar alguna ascenció per la vall de St Martí, a Boí-Taüll. Així doncs deixàvem la furgo a l'entrada de la vall de St Martí, que es troba en un revolt molt marcat de la carretera que puja cap a les pistes d'esquí. Comencem  foquejar pel marge dret del barranc per una pista amb moltíssima neu. La idea inicial era intentar l'ascenció al tuc de l'Estanyet (2772 m), però hi ha un tram de bosc que després s'ha de fer de baixada que no ens ha fet massa gràcia. Així doncs hem girat a la dreta remuntant el barranc de Moró, des d'on es divisa perfectament el Cap de les Raspes Roies a la dreta del Tuc de Moró. 
Hem començat a remuntar les pales que baixen d'aquesta muntanya força esvelta que queda just per sobre de les pistes d'esquí de Boí-Taüll. Hi ha un bon tou de neu, però en algunes zones estava una mica crosta a la superfície. Els últims viratges han estat ja per neu molt dura, i el vent que bufava fort ens ha fet desistir del cim a tan sols 20 m. Ens hem tret les pells de foca i hem anat baixant poc a poc però sense fer cap parada per la mateixa zona d'ascenció, novament fins a l'entrada del barranc de St Martí.
Una bona ascenció de matí si volem tenir unes vites excel.lents dels pic de Carants, Gran pic del Pessó, pic de l'Estanyet, collada de Rus i tota la zona dels Bessiberris.














Salut
pep

19 de març 2013

MARXA DEL MATARRANYA 2013

Ràfols
Aquest cap de setmana passat vam aprofitar l'estada a Calaceite per participar a la marxa del Matarranya 2013. Tot i que el temps estava molt insegur (havia plogut la nit anterior) sortiem de Ràfols sobre les 9.30h després de passar el control de sortida. Ens endinsàvem al barranc de la Molinera per entre bancals d'ametllers fins a una zona argilosa que ens mostrava una paleta de colors pastel que em van deixar al.lucinat.
D'aquí baixàvem una mica pel barranc del Consejo per començar la pujada non-stop per senderó i pista fins la torre de guaita de la serra Molinera, a 968 m d'alçada, des d'on tenim unes vistes excel.lents del vessant N dels Ports de Beseit. La pista ja començava a baixar mentre es posava a plovisquejar una estoneta i aprofitàvem per menjar l'entrepà de pernil i uns traguets del porró de vi que l'organització havia posat a l'avituallament.
Barranc dels Estrets
La baixada, començava per una pista molt còmode fins a entrar al senderó que baixa en picat per la Muela i el mas del Canteré, i on trobem un indicador de pedra de l'edat mitjana per delimitava territori. D'aquí, novament per pista vorejant el tossal Pelat i passant pel mas de la Sierra seguint marques de PR local. A la part final del recorregut mitjà es passava pel barranc dels Estrets, on hi ha vies d'escalada. Aquesta marxa està composta de 3 recorreguts, un de curt d'uns 11 km, el mitjà d'uns 15 km i el llarg d'uns 19 km. Nosaltres vam realitzar el mitjà, i vam arribar just a temps pel merescut plat de fideus que l'organització donava en acabar la marxa. Sort que menjàvem sota l'embalat perquè de sobte va caure una tamborinada que deu ni do.
Fantàstic cap de setmana amb gent genial en un lloc maquíssim com és Calaceite.










senyal de l'edat mitja
















Salut
pep

SERRA CARBONÀRIA

He dinat amb l'Eloi i em proposa fer una volta ràpida per la zona de Miramar. El destí serà la cresta rocallosa que recórre la serra Carbonària des de les antenes fins al senderó que puja de Prenafeta, conegut com a senderó dels jabalins, per la gran presència de tolles enfangades i rastre d'aquests animals. Sortim del poble pel GR-7 fins a les antenes que hi ha a la dreta, on s'hi arriba per pista encimentada. Anem a buscar un senderó molt marcat que surt darrera les antenes i l'anem seguint sempre per la cresta pedregosa fins al tossal de la Somerota. 
D'aquí continuem el senderó en direcció NE i anem a buscar una petita canal, per la que pugem fins a trobar de nou el senderó que ens portarà fins a una fita, al costat d'una tolla, des d'on surt un senderó direcció S. Abans d'arribar a la pista de Figuerola a Miramar agafem un senderó que puja com una mala cosa fins a petar al tossal de la Somerota, des d'on tornem en direcció a les antenes per la pista. Un cop a sota les antenes pugem per enmig dels esbarzers fins a trobar la baixada del tallafocs fins a una pista que arranca a la dreta i que ens portarà fins a l'entrada del poblet de Miramar, on tenim el cotxe.
Excel.lent volta amb vistes a la Conca de Barberà i l'Alt Camp. Hem d'anar al tanto en el tram de cresta, ja que hi ha algunes pedres soltes.
















Salut
pep