29 de gen. 2013

ALT CAMP I BAIX CAMP EN BICI

arribant a Vilabella des de Renau
Aquest matí prometia bonansa, sobretot perquè el vent, per fi, ha donat una treva per poder disfrutar de la bici. Quedo amb en Marc a les 9.30h. Sortim d'Alcover en direcció Valls, la Masó i Vallmoll, des d'on anirem a buscar la carretera de la Secuita. d'aquí anem fins a la rotonda on agafarem direcció a Nulles. Abans d'arribar-hi, però, girem a la dreta cap a Renau i Vilabella, des d'on continuem fins a Puigpelat i Valls. Seguim cap a Picamoixons i girem a l'esquerra cap al pont de Goi, des d'on arribarem a Alcover per Serradalt.
Ens despedim amb el Marc i continuo sol cap a la Selva del Camp, amb sensacions bones però sense forçar massa, on paro a fer uns crosanets de xocolata per reparar forces.
Segueixo cap a Almoster, Castellvell i Reus, des d'on vaig a buscar la carretera del Morell. D'aquí cap a Vilallonga i, novamennt a Alcover, fent un tomet de 83 km en unes 3 hores i mitja. La temperatura era envejable, rondant els 14º tota l'estona. Avui probava els escarpins que vaig firar al Masvi d'Alcover, que tot i no ser un dia de fred han anat a la perfecció.


arribant al pont de Goi




Salut
pep

21 de gen. 2013

BASSA I REC DE LA VALL DEL GLORIETA

remontant el PR cap a Montral
Fa vent però ha sortit el sol. Em trobo amb en Portu a l'entrada de l'urbanització i pugem fins al carrer Coll de Gràcia, on cap a l'esquerra anirem a buscar el tallafoc de la línia elèctrica que ens portarà a la primera part del rec que baixa de la vall del Glorieta. Anirem seguint el rec, amb estat força precari ja que aquest primer tram no està arreglat com el segon tram a partir del mas de Forès, fins a sortir a la pista asfaltada de l'ermita del Remei. La creuerem i continuarem pel camí que segueix en direcció al riu per fer cap a la pista de l'Albiol. Seguirem aquesta pista fins al mas de Forès, que  vorejarem pel senderó que en surt des de la pista de tenis que hi ha al darrera del mas, fins a trobar la pista que puja cap al Niu de l'Àliga. 
Creuem el riu en direcció Montral i pugem fins a la central del Glorieta, deixant el senderó del Niu de l'Àliga a l'esquerra. Continuem pel PR (marques grogues i blanques) fins arribar a la bassa on es concentrava l'aigua que donava força a la central del Glorieta, i que portava electricitat al poble d'Alcover. Just arribar a la bassa s'entreveu a la dreta l'antic rec que feia tirar l'aigua vall avall. El seguirem fins a una junta on el tub rovellat salta bruscament cap al bosc. Nosaltres saltarem aquesta junta de ciment i cap a l'esquerra continuarem pel senderó que abandona ja el rec i va a parar a una pista forestal. Seguirem aquesta pista fins a un camp de sembrat, des d'on continuarem  en la direcció que portàvem fins a unes antigues granges on trobarem una cadena. Passarem la cadena per l'esquerra i seguirem la pista forestal sense deixar-la fins arribar a una clariana. Passarem pel costat del mas d'en Jordi i molt aprop del mas de Llaneta. A partir d'aquí anirem girant lleugerament a la dreta, fins que després d'un zig-zag continuarem recte avall en direcció E, fins a una següent bifurcació, on agafarem el camí pedregós de la dreta que recórre el barranc del mas de la Puça fins arribar a la pista de l'ermita del Remei. 
D'aquí girarem a l'esquerra avall en direcció a Alcover. Jo em despedeixo del Portu a l'entrada de l'urbanització. Hem començat a les 15.30h i hem acabat a les 19.30h, després de recórre gairebé la totalitat de la vall del Glorieta per la seva vessant més oriental, i aprenent a aprofitar la llum de la lluna, ja que se'ns ha fet fosc quan encara ens quedava tota la baixada. Gràcies Lluna, que tot i estar a la meitat ens has acompanyat fins a casa...!!! Bona caminada per conèixer els dieferents masos i molins que donaven vida a la vall del Glorieta 3 segles enrera.














obra d'enginyeria del rec
de la central del
Glorieta
restes de la bassa de la central















Salut
pep

20 de gen. 2013

PELS VOLTANT DE VALLS EN BICI

Em truca en Manel que vol anar a fer un tomet amb bici en plan tranquil. Ens trobem a casa seva i anem a buscar el pont de Goi i granja Doldellops. D'aquí ens dirigim cap a la plana d'en Berga i Masmolets, des d'on continuem pel camí de Fontscaldes. A l'encreuament girem cap a la dreta en direcció al polígon i anem vorejant Valls per baixar pel torrent que va a petar a l'estació de tren. Fem una parada per alimentar-nos una mica amb uns plàtans i alguna coseta més... Creuem el poble i anem a buscar el camí del torrent que porta cap a la Masó, on veiem tot el tram de la futura autovía que ha de connectar Tarragona amb Lleida. Quin desastre, mare meva!!!
Anem a petar a la Masó, des d'on agafem el camí del Milà. D'aquí anem a buscar el camí dels Quints fins Alcover. En total haurem fet uns 40 km en 3 horetes i mitja, a un ritme molt tranquil. Bon tomet per camins molt bons i amb una tarda assolellada i un xic ventosa. Merci Manel per la companyia.













Salut
pep

16 de gen. 2013

COVA DEL REMEI

cova del Remei
Aquest matí, aprofitant que no feia tan aire com ahir i que el cel es veia força obert, he decidit anar a fer una volteta amb la Tura per la vall que ens ha acollit durant més 7 anys: el Glorieta.
Sortim de casa i anem a buscar el camí asfaltat cap a l'ermita del Remei, però quan portem uns 500 metres girem a l'esquerra en direcció al mas de Forès i  l'Albiol. Seguim sempre per la pista que recorre l'inici de la vall del Glorieta fins que en una corba asfaltada surt un senderó a la dreta, que per enmig de camps d'avellaners fa cap a la pista asfaltada de l'ermita al mas de Forès.
ermite del Remei
En arribar a aquesta pista agafem direcció cap a l'ermita del Remei, cap a la dreta, on arribem en 5 minutets. Anem fins a la font on trobarem uns esglaons fets amb pedra de Saldó a l'esquerra, darrera l'ermita. Els agafarem fins a petar en un senderó ben marcat al cap de pocs metres. Continuarem sempre aquest senderó fins que trobem una bifurcació. Per arribar a la cova del Remei haurem de fer a les fletxes blaves i agafar el senderó de l'esquerra fins a trobar la cova del Remei, que porta aquest nom perquè diu la llegenda que és on es va trobar la verge que dóna nom a l'ermita.
camí del mas Forès i l'Albiol
Tornem enrera fins la bifurcació. Ara continuarem cap a l'esquerra seguint el senderó ben remenat pels senglars fins anar a petar al senderó rogenc que baixa de la font de la Puça. Quan els trobem girarem a la dreta, ja sense pèrdua, fins a trobar el camí asfaltat que puja a l'ermita. D'aquí cap a l'esquerra agafarem direcció Alcover. Un cop creuat el barranc de la font de l'Om, haurem d'anar a buscar un senderó mig perdut que arranca del començament del camí que puja cap a una finca particular. L'entrada del senderó es troba al costat mateix d'una boca de rec. El seguirem ja fins a trobar una clariana on hi passa la línia elèctrica que va d'Alcover a l'ermita. Agafarem aquest tallafoc i anirem a petar a l'urbanització del Remei. Si volem tornar cap Alcover, hem de baixar el carrer principal i agafar el camí asfaltat de l'ermita cap a l'esquerra.
Bona passejada per la part baixa del Glorieta, i també per conèixer raconades poc freqüentades.















 

Salut
pep

13 de gen. 2013

ALCOVER - PONT DEL DIABLE - ALCOVER

castell del Rourell
Ahir el Portu ens tenia preparada una amanida de camins pel Baix Camp i el Tarragonès fins arribar al pont del Diable. Tota una lliçó, que sense GPS, és excel.lent...
Començavem a Alcover a les 15h en direcció a la Selva del Camp passant per Masies Catalanes. Creuavem el polígon i anavem a buscar el lateral de l'autovia fins a creuar-la. Aquí agafavem el camí del barranc de la Coma fins al mas del Llop, on giravem a la dreta per arribar-nos al mas del Baptista, des d'on continuariem pel camí del Burgà fins arribar a la carretera TP-7225. La creuem i continuem pel camí dels Potxes i el de les Puntes fins arribar al polígon de Constantí. Aquí seguim el GR o camí de la Selva ja fins a vorejar l'aeroport de Reus. És increible la facilitat amb què es pot creuar el camp d'aviació pel túnel que dóna accès a l'altra banda. 
Continuem en direcció a la Canonja i el polígon industrial Riu Clar vorejant el mas de Puig. Creuem l'Autovia altre cop per un túnel i anem a petar a la carretera de Valls, des d'on ens arribem a l'entrada del pont del Diable. Des d'aquí anirem recorrent el riu Francolí, passant per les noves vies de l'AVE, quin desastre, mare meva!!!, fins arribar al Rourell. D'aquí, ja amb les últimes llums del dia enfilem camí dels Quints fins Alcover, on arribem gairebé a les 18h. Sort que el camí de l'ermita del Remei està il.luminat fins a casa, si no....
Gràcies Portu per aquesta lliçó de camins per zones planeres i pedregoses, rius, túnels, ponts i polígons. Ho repetim aviat, ok!!??

















salut
pep

11 de gen. 2013

GABÁS

Aprofitant l'estada a Anciles vam pujar al poblet de Gabás, damunt de Castejón de Sos per fer un trocet del camí a Abi i Seira. Hem de sortir del poble i agafar les marques de GR que trobarem cap a la dreta, que primer baixa per senderío a una barrancada i després desemboquen a una pista que no té pèrdua i que ens portaria fins a Seira. Nosaltres vam agafar una variant i vam realitzar el tomet al turó del Pino, que queda a sobre del congosto del Ventamillo. Trobarem una pista que es va perdent mica en mica fins que sembla que no continui. Llavors trobem el rastre d'un senderó que va vorejant la muntanya, amb unes vistes magnífiques de la conca de Castejón de Sos, els pobles del Camino del Solano, la serra de Chía, el massís del Cotiella i el massís del Posets-Llardana.
Molt recomanable per un matí o una tarda de tardor-hivern.

massís del Posets-Llardana




serres de Chía i Cotiella
conca de Castejón de Sos


salut
pep

TARRAGONÈS I BAIX CAMP EN BICICLETA

Ja feia dies que no feia cas a l'Orbea de carretera, i aprofitant una trucada d'en Tomàs surto d'Alcover sobre les 8.45h en direcció a la Selva del Camp, Constantí i Tarragona. Puntual com sempre, en Tomàs m'espera devant la Tabacalera. El matí és prou fresquet, 5ºC, però el solet que ja fa una hora que brilla es deixa notar.
Agafem direcció Salou per la C-31. Des d'allí continuem en direcció a Cambrils per la C-14 i més endevant pels carrers laterals de les urbanitzacions d'entrada al poble.
De Cambrils ens dirigim cap a Montbrió per la T-312 amb un vent en contra que ens obliga a posar el plat petit, com si estiguessim fent un port de muntanya. Caram quin desgast!!! Abans d'entrar a Montrbió girem a l'esquerra en direcció a Montroig del Camp, just abans d'arribar-hi, però, girem a la dreta per la carretereta T-321 que ens portarà a Vilanova d'Escornalbou passant pel llogarret de l'Arboçet. Aquí el vent ja no es nota tant i es roda molt més alegre.
De Vilanova agafem la carretereta veïnal cap a Riudecanyes, on parem al bar a fer un tallat i unes galetes de xocolata. Jo ja començo a notar les cames i no vull abusar. Porto ja uns 60 km i encara he d'arribar a casa. De Riudecanyes continuem cap a Montbrió i Riudoms per la T-310. D'aquí ja fins a Reus, des d'on anem a buscar la carretera del Morell. Aquí ens despedim fins a una nova aventura. Jo continuo per la carretera de Valls per agafar el camí lateral de Ferrovellers fins a la Selva, des d'on continuo fins Alcover per l'antiga C-14.
En total uns 91 km en 4 hores per una varietat de carreteres entre el Tarragonès i el Baix Camp, i amb unes bones vistes de la Costa Daurada des de la part de Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou. Bon tomet per un matí d'hivern assolellat.













Salut
pep

BARRANC DE LES TOSQUES

Dimecres a mig matí, quedo amb l'Alba a Vilaplana perquè m'ensenyi una miqueta el seu terreny de joc. Sortim del poble en direcció al barranc de les Tosques, on trobarem indicadors just abans de creuar el barranc, al costat de la font fresca del poble. El camí comença ampla i emportlanat en direcció N, sempre ascendent. Anem tirant pel camí principal fins que trobem una bifurcació, on trobem novament un pal indicador. Girem a la dreta cap a les Tosques. Més endevant trobarem un senderó que arrenca a la dreta, també senyalitzat amb un pal. A partir d'aquí el senderó es va tornant cada cop més espectacular, amb unes vistes increïbles dels espadats de Ravascall, la Cova Llonga, cal Martí i el cingle de la Conca a la dreta, i les cingleres dels Rosers i Campanilles a l'esquerra. Arribem a un punt on creuem el barranc. Justament aquí remuntem el barranc fins a una tolla espectacular. Reculem i continuem el senderó, ara per la part dreta de la barrancada fins arribar a un mirador, on trobarem una cascada plena de molsa ben eixerida.
Tornarem desfent el mateix senderó i camí fins a Vilaplana. 
Excursió molt recomanable com a primer tastet de les barrancades que baixen de la Mussara a Vilaplana, caminant unes 2 hores en total.







Salut
pep

6 de gen. 2013

PLA DE ST RAMÓN O D'EN SERRILLS (779 m)

Ens trobem al terme de Figuerola del Camp amb en Nacho. M'ha preguntat si havia estat mai a l'ermita de St Ramón. La meva resposta negativa ens va animar a pujar-hi. Hem d'agafar la pista asfaltada de Figuerola a Cabra i aparcar el cotxe a l'alçada de dos molins de vent de color groc, on ja trobarem un indicador de fusta que ens marca la direcció a seguir. Som als peus de la serra d'en Jordà, que separa l'Alt Camp i la Conca de Barberà.
Ens plantem a l'ermita en 15 minuts. Són les 17.00 h i la posta de sol va agafant forma. Passem l'ermita de llarg, després de fer un cop d'ull a les runes que hi queden, i continuem pel camí arreglat que va a parar a la font on trobem una estatueta del sant damunt una font, i on han habilitat una zona de pic-nic. Continuem ara ja per senderó fins al collet de la peny, on deixarem la pista que baixa al Pla de Sta Maria. Nosaltres continuem pel senderó marcat de color groc en direcció al pla de St Ramón, pel costat de la torre d'alta tensió. En forta pujada arribarem a la pista que creua la serra d'en Jordà. La creuem i continuem senderó amunt, marcat amb un pal indicador. Ja podem veure la senyera. o el que en queda d'ella, a la part més alta d'aquesta part de la serra. La posta de sol és magnífica, però el vent ens hi fa aturar pocs minuts. La foto de cim de rigor i una ullada al nostre voltant, des d'on s'alvira tota la plana de l'Alt Camp, Baix Penedès, Tarragonès i part de la Conca de Barberà, així com també les serres del Motmell, Montserrat, el Cogulló i la serra de Prades.
últims raijos de sol a la serra de
Miramar i Prades
Una ascenció magnífica, que ens ha cosat uns 35 minuts des d'el cotxe. En total pujar i baixar 1 horeta amb un vent soportable però molest. Molt recomanable pujar-hi a l'hora de la posta de sol.




plana de l'Alt Camp amb el Montmell
de teló de fons

en primer terme les serres del Cogulló i la Voltorera.
Al fons a la dreta Montserrat
Pla de St Ramón o d'en Sarrills (779 m)


Salut
pep

3 de gen. 2013

CAMINO DE CAMPALETS

senderó de Campalets, al fons el
massís de Castanesa
Ens trobem aquest cop fent un recorregut a peu pel marge N de la vall de Benasque. Novament sortim del camp base, Anciles, i agafem el camí a Eriste, deixant el camí de Conques a l'esquerra i passant per Linsoles. Arribem a Eriste, creuem la carretera i trobem uns indicadors de fusta que ens donen la direcció de Tramarrius, el Forcau i l'Aigueta de Eriste. Creuem el poblet pels seus carrerons estrets i en sortim per un senderó formidable rodejat de pastures i marges de pedra i verdet. Anem a parar a una pista que puja pel marge esquerra del riu fins a trobar el pont de Tramarrius (excursió ja descrita en aquest bloc). 
Eriste
Creuem el pont i continuem per la pista que, més endevant és asfaltada i comença a baixar, fins que trobem un pal de fusta que ens indica "Benasque". L'entrada està una mica malament però el senderó, autènticament de muntanya, es va trobant amb facilitat, excepte algun tram en el què haurem d'anar en compta. El senderó fa una pujada força il.lògica fins a creuar una barrancada i l'entrada a la població de Benasque, passant per una zona empedrada que em recorda els senderons escocesos. La tarda és preciosa i els colors ho fan tot més viu i agradable. El senderó va a petar a l'escola d'alta muntanya de Benasque.
D'allí anem a buscar el camí d'Anciles pel marge dret del riu Éssera. El desnivell no és exagerat però haurem de guardar forces per la part central, on tenim la pujada més pronunciada. Excel.lent panoràmica d'Eriste, Anciles, Cerler i Benasque, així com de la serra de Chía, el camino de l'Avert i les tuques dels Tatats.


tuca de Eriste
Aigueta de la Vall, al fons el massís
del Perdiguero




pont de Tramarrius

Benasque des del camino de Campalets


Salut
pep